Vicente, Arancha Bonete... valencianos que progresan

Pocholo, Arancha i Lola

El títol del post, "Vicente, Arancha Bonete... valencianos que progresan", correspon a una entrevista feta per Guillermo Ruiz per a Las Provincias el 2004, l'any en què Arancha Bonete va ser escollida Miss Playboy Latina TV. I sí, Arancha Bonete és valenciana, nascuda el 1977 en la ciutat de València, de família de militars, antiga estudiant de Farmàcia i actual nòvia de Pocholo, perquè eixa és la raó d'este escrit: el pur i dur xafardeig, adient al cap de setmana de festes de la Barceloneta, segons el qual sé que Pocholo i Arancha, després d'haver protagonitzat Pocholo 07 (sin domicilio fijo) a La Sexta, estan efectivament vivint com a parella. Si més no, l'amiga d'una amiga ha vist Pocholo instal·lar-se a la casa d'Arancha a València, propet del nou llit del Túria... Ui, ui, ui, ui, els valencians acollim el nou amor del cosí dels néts de Franco i exgendre d'Adolfo Suárez

Monzó i Sostres

Sopar de fi d'un curs. Nou catalans, tres valencians (un i dues), una argentina, un colombià i una italiana. Molts temes de conversa, però, en la meua condició de xafarder, vos explique les dues històries que més em van sorprendre:

- Quim Monzó demana usualment pizzes per emportar totalment plenes de bitxo (vitet, coent)... ¿Tindrà alguna cosa a veure amb la seua síndrome de Tourette, de la qual va explicar a la Terribas una fantasia impagable junt a Jordi Pujol quan aquella li va preguntar sobre el seu paper com a escriptor triat per fer el discurs inaugural de la Fira de Frankfurt?

- Fa un temps es deia per Barcelona que Salvador Sostres (el que escriu a l'Avui, convergent, adorador d'Artur Mas i la seua esposa, però que va demanar el vot per a Hereu en les darreres eleccions municipals barcelonines, i que és mitjanament conegut a Espanya per la seua col·laboració en la darrera etapa de Crónicas Marcianas) podria ser fill del rei Joan Carles. Pel que contaren (desconec si és veritat), sembla que sa mare, burgesa barcelonina, el va tindre de fadrina -tot un escàndol- i es rumorejava que podria haver estat fruit d'un dels encontres sexuals de Joan Carles fora del matrimoni, quan llavors era encara el successor triat per Franco (que em demanen el motlle del post per les injúries...).

De fet, cercant en google "familia real" + Semon (que és l'empresa de càtering de la família de Sostres per via materna), s'hi veu que són uns servidors fidels de la monarquia, assortidors de bodes reials, encarregats d'enviar a Letizia i Felipe exquisiteces gastronómicas, i de traure-li les punxetes als delicats borbonets: hoy director en Madrid del selecto catering Semon [...] No les pasaría a Sus Majestades. A ellos, se les presentan los pescados desespinados; las aves, deshuesadas; la fruta pelada y troceada. 'No te puedes permitir el lujo de el Rey se atragante', ni de que algo le siente mal.

Estaria bé que el rei tinguera un fill bastard així, com el Sostres, tan reaccionari i fastigós, que no para de fanfarronejar dels seus àpats de ric classista a la zona alta de Barcelona, no es cansa de dir 'fill de puta' o 'subnormal' a qui li ve en gana, pensa que parlar espanyol és de pobres, o que el Dia del Treball, com el de la Dona (i el de l'Immigrant si es celebrara), és una jornada terrible, un dia sòrdid, sinistre. Però allò més trist és que té una bona colla de seguidors, de gent jove que pensa coses com estes: Sóc bàsicament liberal tot i que de vegades semblo conservador. En temps pretèrits vaig ser pacifista però ara ja no. Dono suport a Israel i als Estats Units i reconec que sempre m'ha agradat dur la contrària. Crec que l'home és el centre de l'univers. El mot "progressivitat" te per a mi les mateixes connotacions que "robatori". Escric des de sempre i amb més ganes des que vaig descobrir en Salvador Sostres. Penso que la millor manera de gastar-se els diners són els sopars i els viatges. Amb gent així el futur de Convergència fa molta por...

Addenda:
El vigilant del far sobre el bufó en 2004.
C.E.T.I.N.A. i les perletes d'en Sostres.
Segons Saül Gordillo, Salvador Sostres: "fill de puta"

Valencia Hui està catalanisà

Fonts de gran fiabilitat i totalment comprovades m'informen que el quintacolumnisme comprat per l'or català ha començat a atacar les bases de l'essència del valencianisme en els mitjans de comunicació, representada actualment pel diari Valencia Hui. En una ofensiva sense precedents l'agència d'espionatge al servici de l'imperialisme català ha introduït un talp a la redacció, nascut a Catalunya, que parla català i escriu en català, i -oh, sacrilegi!- s'encarrega de la secció de Falles del Cap i Casal. Sembla que l'estratègia dels agents imperialistes és convertir la festa valenciana per antonomàsia en una tosca tradició catalana, en la qual, en compte de tirar masclets a tothora, menjar paella i acabar cremant inofensius ninots, es ballen civilitzades sardanes, es mengen calçots i s'acabe fent un tres de vuit amb folre i manilles.


Fa uns dies el director del mateix diari, Baltasar Bueno, arremetia contra una diputada del PP per ser catalana: La Generalitat catalaniza a Martín y Soler [...] Y por si quieren adobar un poco más este despropósito, la obra fue presentada por una catalana, Concha Gómez Escaña, a la que el Partido Popular tiene de secretaria autonómica de Cultura y Política Lingüística de la Generalidad (disculpen otra vez, valenciana). Subrayo, de Cultura y Política Lingüística. Que s'ho faça mirar si la informació de Falles les du un periodista català, el qual, evidentment, pot fer tan bona feina (o millor) que un professional valencià, andalús, manxec o argentí. Ni els valencians ni els valencianistes fem distincions, són els antivalencianistes -de Valencia Hui, de Coalició Valenciana i de determinats sectors de les comarques centrals valencianes- els que ens volen fer creure que existix una divisió i un odi entre catalans i valencians que ni tan sols ells poden practicar perquè, en bona lògica, és impracticable (i a vore quan arriba la lògica a la classe política valenciana, que ja va sent hora).

Pseudo-futurologia electoral (II)

Compromís pel País Valencià (Signatura d'Andarella)

Una vegada que ja m'he arriscat a fer d'Adela Ferrer (anunci del tripartit català, anunci del possible pacte EUPV-Bloc), i que ja s'ha consumat l'anhelat pacte, actualitzaré aquella pseudo-futurologia electoral per a les autonòmiques del 2007 que vaig realitzar per a un panorama electoral sense pacte.

Les condicions són les següents:
1. 99 diputats per a les eleccions autonòmiques de 2007
2. Sense modificacions en la barrera del 5% autonòmic (si hi hagués potser ara entrarien UV-LVE o CV per la circumscripció de València) i aplicació normal de la Llei d'Hont.
3. Repartiment dels diputats per circumscripcions (Castelló-25, València-41, Alacant-33) conforme als càlculs realitzats per Víctor Baeta en este article.

El càlcul:
1. Molt i molt arriscat, perquè d'ací a 6 mesos i amb una campanya per davant qui sap què pot passar i com poden anar les coses
2. El PP baixa lleugerament a Castelló (un 3%) i Alacant (2%) pels casos de corrupció i l'especulació urbanística. Es manté i fins i tot puja a València.
3. El PSOE es manté a València i Alacant i repunta a Castelló un 2%.
4. El Compromís pel País Valencià (CPV) obté uns resultats a la baixa, situats en el 10% a les 3 circumscripcions, que en pocs casos igualen la suma de l'Entesa i el Bloc al 2003. A Castelló baixa un 0,5% d'aquella suma, a València un 2% i a Alacant es manté.
5. ERPV, UV-LVE o CV no entren a les Corts, situant-se per baix o per sobre del 3% a alguna circumscripció però en cap cas per sobre del 5% provincial o autonòmic.

	RESULTATS 2003	RESULTATS 2007
CASTELLÓ	PP: 49 % (13) PSOE: 37,1 % (9) ENTESA: 4,5 % (1) BLOC-EV: 5,9 % (0)	PP: 46 % (12) PSOE: 39 % (11) CPV: 10 % (2)
VALÈNCIA	PP: 47 % (19) PSOE: 35,6 % (14) ENTESA: 7,1 % (3) BLOC-EV: 5 % (0)	PP: 48 % (21) PSOE: 36 % (16) CPV: 10 % (4)
ALACANT	PP: 49,1% (16) PSOE: 39 % (12) ENTESA: 6 % (2) BLOC-EV: 4 % (0)	PP: 46,5 % (16) PSOE: 39 % (14) CPV: 10 % (3)
TOTAL	PP: 48 PSOE: 35 ENTESA: 6	PP: 49 PSOE: 41 CPV: 9

Conseqüències:
1. Hi ha majoria d'esquerres, però tremendament ajustada: 50 diputats contra 49 de la dreta. Per una banda, cal destacar que qualsevol petit canvi en el càlcul en qualsevol circumscripció pot decantar la balança cap a l'altre costat, i, per altra banda, que amb un resultat així es dóna peu a possibles "Tamayassos".
2. El PSOE, mantenint bàsicament els resultats, és el gran beneficiat que els vots del BLOC no es perden afavorint el partit guanyador (el PP) per la Llei d'Hont com passava fins ara, és a dir, amb uns percentatges pràcticament iguals als de 2003 guanya 6 diputats (per l'ampliació a 99) però el PP únicament en guanya 1.
3. El CPV no arriba ni als 10 escons repartits. No sé ara quin balla dels seus càlculs. Supose que el cinqué per València, que no sé a qui ha estat "repartit".

Facen joc de nou! Serà Pla el nostre president immediat?

Comprovació

Ara és hora de comprovar si el rumor que vaig llançar al blog tenia fonaments: Hi haurà tripartit, Eliseu Climent dixit.

No hi haurà sociovergència ni pacte nacional

Sembla que el tripartit repetirà

El meu corresponsal a València em comenta que Eliseu Climent l'ha informat de primera mà que el tripartit català es reeditarà si es repeteixen les condicions necessàries, és a dir, un resultat similar al de les darreres eleccions. Eliseu té molt bons contactes, tant al PSC com a ERC: la sociovergència i el pacte nacional quedarien, doncs, descartats.

De veritat Zapatero va prometre la Generalitat a Mas?

Després de l'anunci de Maragall de no repetir candidatura a la presidència de la Generalitat catalana pel PSC, sembla que la teoria segons la qual Zapatero pactà amb Mas les rebaixes de l'estatut a canvi de posar-li en safata el govern de Catalunya cobra més força que mai.

La més que segura candidatura de Montilla podrà millorar els resultats de Maragall? Sembla que no. Quins vots pot sumar Montilla que Maragall no aglutinara? Ni de gent propera a CiU ni a ICV ni molt menys al PP o a Esquerra. El PSC només podria aspirar a augmentar els seus vots en les pròximes eleccions sobretot a costa d'Esquerra. De fet, molta gent en els darrers mesos m'havia dit que no tornaria a votar a Esquerra en les pròximes eleccions com a càstig per la seua desgavellada participació en el govern tripartit. Tanmateix, fent un repàs mental de les tendències polítiques d'aquells que m'han fet esta confessió, crec que la seua intenció de vot es decantava cap al PSC, en uns casos, i ICV, en uns altres; és a dir, eren gent mitjanament catalanista però també esquerrana o socialdemòcrata, els quals consideraven que el PSC i ICV havien realitzat una tasca de govern més social i seriosa que no pas Esquerra, únicament atenta a les aspiracions nacionalistes i independentistes. No obstant això, també crec que aquells que havien pensat votar al PSC no ho faran amb Montilla com a candidat, ja que no cobreix els seus "mínims de catalanisme exigibles"; així, probablement mantindran el seu vot a Esquerra. En la mateixa línia, part del vot catalanista del PSC pot fugir cap a CiU o Esquerra davant la presència de Montilla. Per altra banda, existeix un "maragallisme" forjat per la pròpia personalitat de Maragall i pels anys de batllia a Barcelona i de candidatura a la Generalitat, però, contràriament, no existeix cap mena de "montillisme", excepte potser a Ferraz.

Per tant, sembla que el canvi de Maragall per Montilla suposa la renuncia a guanyar vots d'altres opcions polítiques i a la possible victòria electoral del PSC, que darrerament encara es perfilava en les enquestes com el partit més votat per sobre de CiU. Així doncs, havent reforçat a CiU amb el paper de Mas a la negociació de l'estatut i els resultats del referèndum, i evitant la desfeta d'Esquerra, els resultats electorals poden ser molt semblants al de les darreres eleccions, que va guanyar CiU. Ara, però, sembla que seria Mas qui formara govern de coalició com a nou president de la Generalitat. De veritat Zapatero va prometre la Generalitat a Mas?

Pseudo-futurologia electoral

Pseudo: 1 Forma prefixada del mot grec pseûdos, que significa 'falsedat'.

Futurologia: 2 impr SOCIOL /ECON Prospectiva.

Prospectiva: 2 f Ciència que estudia el futur per comprendre'l i influir-lo.

Electoral: adj 1 Relatiu o pertanyent a les eleccions.

Elecció: 3 pl POLÍT Procediment de designació dels governants, mitjançant votació, a escala local o a escala estatal.

Ni amb coalició ni sense, veig que el PP puga perdre el poder en 2007. Si es manté en els percentatges de vot del 14-M, amb una pujada espectacular del PSOE al País Valèncià, el PP continuaria guanyant les eleccions. Per circumscripcions electorals van ser de: Castelló-46,4%, València-46,4%, Alacant.49,6%. Tant de bo, m'equivoque i l'efecte Zapatero, després d'haver governat 3 anys, faça pujar al PSOE i baixar al PP. Fent els càlcus, considerant que EUPV i Bloc, EVPV i ERPV estaran entorn de l'11 % dels vots (en coalició o sense, i tenint en compte que el Bloc esta vegada molt probablement sí superarà el 5% a soles), només una pujada del PSOE a costa del PP podria fer canviar l'equilibri. Tanmateix, crec que els efectes moniato-Pla i PSOE-valencià-desastrós acabaran contrarrestant el de ZP.

Tot açò és el que em fa dir l'angelet (per allò de l'església i el papa) que tinc sobre el meu muscle dret. Tanmateix, un dimoniet (per allò d'ateus, rojos, separatistes, terroristes) que tinc al muscle esquerre em fa dir:

Amb coalició o sense els partits progressistes (o el que siga el PSOE), valencianistes i d'esquerres faran fora al PP de la Generalitat al 2007. Si el PP baixa 3 punts a la circumscripció de Castelló i 3 a la d'Alacant perdrà la majoria absoluta. L'efecte ZP i la nefasta gestió de Rajoy i Zaplebes a Madrid influirà entre la massa de votants valencians que voten en clau espanyola; a més a més, Fabra a Castelló i la baixada del PP a la ciutat d'Alacant i a les comarques turístiques faran baixar el PP, encara que siguen eixos 3 punts. Fins i tot comptant que el PP puge a la circumscripció de València per l'efecte Copa de l'Amèrica els números ixen. Fent una previsió cautelosa, deixant els partits a l'esquerra del PSOE entorn de l'11%, en coalició o no, podem fer la següent previsió (en cas que els 99 diputats es repartisquen entre 25 a Castelló, 41 a València i 33 a Alacant):

Resultats de 2003

Castelló: PP-49% PSOE-37,1% Entesa-4,5% BLOC-EV-5,9%

València:PP-47% PSOE-35,6% Entesa-7,1% BLOC-EV-5%

Alacant: PP-49,1%PSOE-39% Entesa-6% BLOC-EV-4%

Resultats 2007

Castelló: PP-46% (12) PSOE-39% (11) EUPV-4% (1) BLOC-EVPV-6,5% (1)

València: PP-48% (21) PSOE-36% (16) EUPV-6% (2) BLOC-EVPV-5% (2)

Alacant: PP-46,5% (16) PSOE-39% (14) EUPV-6% (2) BLOC-EVPV-4,5% (1)

Això dóna uns resultats de:

PP= 49 diputats

PSOE (41)-EUPV (5)-BLOC-EVPV (4) = 50 diputats

Són uns resultats molt justos ja que si EUPV baixa del 6% a Alacant el PP guanyaria el diputat que li manca, i, a més a més, podríem estar afectats per un "tamayàs". Evidentment un pacte preelectoral podria garantir que els escons no ballaren, tot i que també podria dificultar la governabilitat posterior, ja que, de moment, sembla que la intenció d'EUPV és mantindre grup parlamentari únic mentre que la del Bloc és dividir els escons obtinguts en dos grups. En tot cas, fins que els Consells Nacionals respectius no es manifesten definitivament no podrem parlar de cap tipus de pacte (malgrat les ganes boges que de moment hi posen Levante-EMV i El País). Estarem a l'aguait.