L'estiu de 2018 vaig conduir una secció radiofònica setmanal sobre història valenciana en Al Ras, el magazín matinal d'À Punt Ràdio, amb el títol de "La història supera la ficció", en la qual tractava de donar a conéixer personatges, passatges i fets interessants del nostre passat col·lectiu com a poble. L'editora Jerònima Galés, l'exili austriacista, el menjar medieval, els orígens i l'evolució del valencià, la reina Margarida de Prades, l'orde de Montesa, la paella, la senyera, la crema borbònica de Xàtiva en 1707, etc. Però, com que únicament vaig penjar els capítols un a un en el perfil de Facebook de Vent d Cabylia, van quedar un tant amagats i recurrentment hi ha hagut gent que m'ha anat preguntant que on podien trobar-los perquè els volien emprar en classes d'història, de valencià, etc. Ací, doncs, els teniu: incrustats en este post, penjats en el canal de vídeos de Youtube de Vent d Cabylia i enllaçats en el meu canal personal d'Ivoox, on es poden sentir i també descarregar còmodament en mp3. Llàstima que em falte el temps per a poder continuar preparant la secció i divulgant el nostre passat per la ràdio perquè m'ho vaig passar realment bé i perquè, com bé sabeu, la història valenciana no s'acaba mai... En tot cas, ací van més de 4 hores de la nostra història! Espere que les gaudiu.
Blog sobre política, historiografia i altres divertiments personals escrit a recer del vent de ponent per Vicent Baydal, una barreja de xaloc i tramuntana.
dilluns, 14 de gener del 2019
"La història supera la ficció" (capítols 1-13) - "Al Ras" d'À Punt Ràdio
diumenge, 13 de gener del 2019
Gelaters d'Ibi, els valencians
Gelaters iberuts de Los Valencianos a Sevilla durant els anys 20
En el primer programa de la segona temporada del programa d'À Punt Ciutats desaparegudes viatjaren a Ibi (Foia de Castalla, l'Alcoià), on explicaren la història de la dedicació gelatera de molts veïns del poble des del segle XIX i aparegueren algunes meravelloses fotos antigues d'iberuts per mitja València, Espanya i el nord d'Àfrica venent i fent gelats amb els seus carrets mòbils o en els seus locals i fàbriques estables. Hi ha, de fet, un blog de Fotos antigues d'Ibi amb una secció especial de Gelaters i, entre les diverses cases comercials que s'hi poden vore, no només hi ha La Ibense, Bornay, La Nueva Ibense i Moran(t), sinó també El Valenciano, La Valenciana o Los Valencianos, una clara mostra del que eren i se sentien els iberuts i també com els identificaven de manera espontània fora de les fronteres valencianes, com a resultat d'una llarga identitat històrica i territorial forjada des de la creació del Regne de València en l'edat mitjana. Ací avall teniu una xicoteta selecció d'eixes fotos i el tall del programa dedicat a Ibi:
Gelaters iberuts a Guadalajara durant els anys 20
Gelats Guillem - El Valenciano en Valverde del Camino (prop de Huelva) durant els anys 40
Gelaters iberuts a Casablanca en 1910
Carret de La Ibense en el nord d'Àfrica a començaments del segle XX
Carrets de gelats dels iberuts Vilaplana e Hijos a Ceuta en 1924, amb la presència d'alguns xiquets i militars nord-africans
Local de La Valenciana (de l'iberut Francisco Ferrer) a Oran en 1929
L'iberut José Pérez Morán, Masogo, amb un carret de Los Valencianos en els anys 20 o 30
Gelater iberut de Los Valencianos en Albacete durant els anys 20
Un dels fundadors de La Ibense a Gibraltar en 1887
Gelateria iberuda Nevería Valenciana a Sanlúcar de Barrameda (prop de Cadis) en 1904
Carrets de gelats dels iberuts Los Antiguos Valencianos en 1924. Les cabres proporcionaven la llet per als gelats
L'iberut José Pérez Morán, Masogo, el del cigarret, i uns companys gelaters en els anys 20 o 30
Fàbrica de gelats dels iberuts Los Valencianos a Gijón en 1932
Categories:
Història,
Identitats col·lectives,
Televisió
diumenge, 6 de gener del 2019
Els reis de València i d'Aragó pintats entre els segles XVI i XVIII
Hui dia de Reixos parlarem dels nostres reis, els reis que juraven els Furs de València en l'època en què va existir el Regne de València, des de la seua creació per part de Jaume I d'Aragó en 1238 fins a la seua abolició per part de Felip V de Borbó en 1707. En concret, este post recull una sèrie de quadros que són majoritàriament còpia dels que va encarregar en 1586 al pintor italià Filippo Ariosto la Diputació del Regne d'Aragó per al seu palau de Saragossa, que malauradament van desaparéixer amb l'incendi que l'edifici va experimentar durant la Guerra del Francés en 1809 (els de Carles I i Felip II els va fer Alonso Sánchez Coello). Les còpies, en canvi, sí que es conserven, ja que es van fer en 1634 per ordre de Felip IV per a decorar el palau reial del Buen Retiro de Madrid, que va ser enderrocat en 1868 però que va passar aquelles pintures al Museu del Prado, on actualment es localitzen. També en el Palau de la Generalitat Valenciana (la institució homòloga a la Diputació del Regne d'Aragó per al cas valencià) hi ha una Sala dels Reis amb quadros dels monarques del regne valencià, però, com que no estan disponibles en línia, ací ens haurem de conformar amb els pintats per iniciativa aragonesa.
Així les coses, a continuació incloc ací tots els reis de les dinasties d'Aragó, Trastàmara i Àustria que van jurar els Furs de València. En concret, ho van fer tots des de Jaume I a partir de 1261 amb l'única excepció de Carles II, que durant el seu regnat entre 1665 i 1700 no va xafar ni una sola vegada el territori valencià. Tampoc ho va fer el primer Borbó, Felip V, el responsable de la fi del Regne de València, però sí que ho va fer, per contra, el nebot de Carles II, l'arxiduc Carles d'Àustria, que va ser proclamat rei de València per les institucions valencianes entre 1705 i 1707, com a Carles III. La pintura d'ell que hi incloc no és, evidentment, d'origen aragonés, sinó napolità, conservada al Museu Nacional de Capodimonte i feta per Francesco de Solimena, precisament entorn d'aquelles mateixes dates en què es desenvolupava la Guerra de Successió (es calcula que es va pintar entre 1706 i 1711). La numeració dels reis que s'empra és la del territori principal de la Corona de cada moment (Aragó primer i Castella després):
Jaume I el Conqueridor (1238-1276). Museu del Prado (1634)
Pere III el Gran (1276-1283). Museu del Prado (1634)
Alfons III el Liberal (1285-1291). Museu del Prado (1634)
Jaume II el Just (1291-1327). Museu del Prado (1634)
Alfons IV el Benigne (1327-1336). Museu del Prado (1634)
Pere IV el Cerimoniós (1336-1387). Museu del Prado (1634)
Joan I el Caçador (1387-1396). Museu del Prado (1634)
Martí l'Humà (1396-1410). Museu del Prado (1634)
Ferran I d'Antequera (1412-1416). Museu del Prado (1634)
Alfons V el Magnànim (1416-1458). Museu del Prado (1634)
Joan II el Sense Fe (1458-1479). Museu del Prado (1634)
Ferran II el Catòlic (1479-1516). Museu del Prado (1634)
Carles I el César (1516-1556). Museu del Prado (1634)
Felip II el Prudent (1556-1598). Museu del Prado (1634)
Felip III el Pietós (1598-1621). Museu del Prado (1634)
Felip IV el Rei Planeta (1621-1665). Museu del Prado (1634)
Carles III (1705-1707). Museu Nacional de Capodimonte (1706/1711)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)