diumenge, 6 de gener del 2019

Els reis de València i d'Aragó pintats entre els segles XVI i XVIII

Hui dia de Reixos parlarem dels nostres reis, els reis que juraven els Furs de València en l'època en què va existir el Regne de València, des de la seua creació per part de Jaume I d'Aragó en 1238 fins a la seua abolició per part de Felip V de Borbó en 1707. En concret, este post recull una sèrie de quadros que són majoritàriament còpia dels que va encarregar en 1586 al pintor italià Filippo Ariosto la Diputació del Regne d'Aragó per al seu palau de Saragossa, que malauradament van desaparéixer amb l'incendi que l'edifici va experimentar durant la Guerra del Francés en 1809 (els de Carles I i Felip II els va fer Alonso Sánchez Coello). Les còpies, en canvi, sí que es  conserven, ja que es van fer en 1634 per ordre de Felip IV per a decorar el palau reial del Buen Retiro de Madrid, que va ser enderrocat en 1868 però que va passar aquelles pintures al Museu del Prado, on actualment es localitzen. També en el Palau de la Generalitat Valenciana (la institució homòloga a la Diputació del Regne d'Aragó per al cas valencià) hi ha una Sala dels Reis amb quadros dels monarques del regne valencià, però, com que no estan disponibles en línia, ací ens haurem de conformar amb els pintats per iniciativa aragonesa.

Així les coses, a continuació incloc ací tots els reis de les dinasties d'Aragó, Trastàmara i Àustria que van jurar els Furs de València. En concret, ho van fer tots des de Jaume I a partir de 1261 amb l'única excepció de Carles II, que durant el seu regnat entre 1665 i 1700 no va xafar ni una sola vegada el territori valencià. Tampoc ho va fer el primer Borbó, Felip V, el responsable de la fi del Regne de València, però sí que ho va fer, per contra, el nebot de Carles II, l'arxiduc Carles d'Àustria, que va ser proclamat rei de València per les institucions valencianes entre 1705 i 1707, com a Carles III. La pintura d'ell que hi incloc no és, evidentment, d'origen aragonés, sinó napolità, conservada al Museu Nacional de Capodimonte i feta per Francesco de Solimena, precisament entorn d'aquelles mateixes dates en què es desenvolupava la Guerra de Successió (es calcula que es va pintar entre 1706 i 1711). La numeració dels reis que s'empra és la del territori principal de la Corona de cada moment (Aragó primer i Castella després):

Jaume I el Conqueridor (1238-1276). Museu del Prado (1634)

Pere III el Gran (1276-1283). Museu del Prado (1634)

Alfons III el Liberal (1285-1291). Museu del Prado (1634)

Jaume II el Just (1291-1327). Museu del Prado (1634)

Alfons IV el Benigne (1327-1336). Museu del Prado (1634)

Pere IV el Cerimoniós (1336-1387). Museu del Prado (1634)

Joan I el Caçador (1387-1396). Museu del Prado (1634)

Martí l'Humà (1396-1410). Museu del Prado (1634)

Ferran I d'Antequera (1412-1416). Museu del Prado (1634)

Alfons V el Magnànim (1416-1458). Museu del Prado (1634)

Joan II el Sense Fe (1458-1479). Museu del Prado (1634)

Ferran II el Catòlic (1479-1516). Museu del Prado (1634)

Carles I el César (1516-1556). Museu del Prado (1634)

Felip II el Prudent (1556-1598). Museu del Prado (1634)

Felip III el Pietós (1598-1621). Museu del Prado (1634)

Felip IV el Rei Planeta (1621-1665). Museu del Prado (1634)

Carles III (1705-1707). Museu Nacional de Capodimonte (1706/1711)