dijous, 22 de març de 2018

Els Jóvens, el grup de l'any

D'esquerra a dreta: Raül Calatayud, Blai Antoni Vañó, René Macone i Pep Mirambell.
Falten Tóbal Rentero, Cristian Pérez i Pablo Rosell.

Som a finals de març i ja tinc clar quin serà el (meu) grup de l'any... Si l'any passat van ser de principi a fi Maria Arnal i Marcel Bagés (als quals, per cert he dedicat últimament un article en la revista Lletraferit #12), enguany, amb només quatre cançons publicades, tinc ben clar quin serà: Els Jóvens, la banda encapçalada per Pep Mirambell i René Macone, de Sant Vicent del Raspeig, amb alguns dels indispensables de la música valenciana dels darrers temps, com els alcoians Blai Antoni Vañó i Raül Calatayud. Segons explicaven fa uns mesos en Enderrock, "s'erigeixen sobre una base de sonoritat i patrons tradicionals valencians (u, jota de quintos, havanera, llaüts, bandúrries i dolçaines) per crear cançons noves del dia a dia amb un esperit irreverent". Més recentment també en parlaven a Tresdeu, dient que "volen reformular i actualitzar la música tradicional valenciana", incorporant-la a la seua particular manera de vore el món. 

I el resultat no pot ser reeixit. Jutgeu vosaltres mateixos, amb les quatre cançons que han penjat fins ara en el seu canal de Youtube, que enllace ací baix. Des dels records de joventut furtant Anís Tenis en algun moble bar, a l'aguait, a la nit, a l'andana, a la fresca, fins al xic que ensenyava a besar a les xiquetes -i eixe mai no he sigut jo-, passant per les xiquetes de hui en dia, que es queden tancant la rave, o el romanç de Paco Alcácer, que sempre que clava un gol alça els dits, alça els dits, alça els dits... No hi ha res, en efecte, com reinterpretar la tradició i dur-la als nostres dies. I si es fa tant bé com ho fan Els Jóvens, el producte final és deliciós. Els podeu seguir també pels seus canals d'Spotify i de Facebook. Tot un goig de grup!






dissabte, 17 de febrer de 2018

Les pintures de la Sala Nova del Palau de la Generalitat: el poder del Regne de València

Fotografia anònima del Palau de la Generalitat c. 1870, encara sense la torre nova de la plaça de Manises, que és de mitjan segle XX (Biblioteca Valenciana)

Medievalista de formació, des de molt prompte vaig sentir un especial interés per conéixer l'evolució de l'entramat politicoadministratiu que s'havia format durant la baixa edat mitjana en el Regne de València. Què havia passat amb els Furs, les Corts, la Generalitat i la resta d'organismes i institucions participades pels valencians a partir de la incorporació a la Monarquia Hispànica dels Àustria en 1516? Hi havia, entre molts altres aspectes, una cosa que no m'encaixava: si, com deia la visió tradicional, després de les Germanies havia vingut la Decadència, l'autoritarisme extrem de la Corona i la prostració política valenciana, com s'havia pogut construir la major part del Palau de la Generalitat en aquella època? I és que la zona més noble, la de la torre més oriental que històricament donava a la banda de la Casa de la Ciutat, mirant cap a la plaça de la Seu (l'actual de la Mare de Déu), es va construir fonamentalment entre 1533 i 1593. De fet, les conegudes pintures murals de la Sala Nova amb els principals representants dels estaments, les Corts i la Generalitat eren precisament de finals del segle XVI. No tenia molt de sentit, per exemple, que les cobertes de les primeres edicions de Nosaltres, els valencians estigueren encapçalades per fragments d'aquelles pintures, alhora que allí mateix es tractava de constatar la "descomposició inexorable" de l'època...

Després vaig saber que, per contra, el segle XVI havia sigut una centúria de desenvolupament polític autòcton i que si bé durant el XVII certament els grups de poder valencians, sobretot després de la greu crisi econòmica causada per l'expulsió dels moriscos de 1609, eren més "muelles" que els catalans o els aragonesos, encara es va mantindre fins a la fi de l'època foral un destacat "patriotisme" en el qual, com deia James Casey, "la pàtria tenia una existència real, palpable", basada en la comunitat d'habitants del territori, la memòria històrica col·lectiva, la llengua majoritària diferencial i l'estructura politicoinstitucional establerta pels Furs de València. No debades, el primer que hagué de fer l'arxiduc Carles en arribar al Cap i Casal en 1706, durant la Guerra de Successió, fou jurar solemnement l'ordenament foral valencià. El que podia ser ressenyable  i simptomàtic d'aquell període, en tot cas, era precisament la construcció d'un edifici de les característiques del Palau de la Generalitat. No hi havia tantes institucions coetànies arreu d'Europa -que no foren directament monàrquiques- amb la capacitat suficient com per a abordar mampreses d'aquella envergadura; era, doncs, una mostra de poder col·lectiu ben notable i gens usual. No resultava tan estrany, per tant, que els principals governants del regne volgueren deixar constància pública de la seua autoritat amb aquell palau i aquelles pintures que els representaven. I a estes darreres, justament, vull dedicar el present post. 

En concret, sempre he estat buscant bones imatges de la Sala Nova del Palau de la Generalitat, però, pel que fóra, mai les havia trobades. Ara, encara que siga parcialment, n'he localitzat unes quantes d'ací i d'allà i voldria aplegar-les i compartir-les per tal que les puga emprar qui vullga, enguany que el 22 de març es compliran 600 anys de la institucionalització de la mateixa Generalitat. Les podeu vore a continuació, amb els corresponents peus de foto explicatius i acompanyades d'algunes altres imatges relacionades amb l'edifici o amb la representació del Regne de València i les institucions forals de l'època.


Il·lustració de l'any 1510 de la Matrícula de nobles, cavallers e generosos del Regne de València conservada Arxiu del Regne de València. Era la llista dels pertanyents a l'estament nobiliari que podien ser triats com a membres de la Generalitat.


Primera representació cartogràfica del Regne de València, publicada en el Theatrum orbis terrarum del flamenc Abraham Ortels a Anvers l'any 1584.

Sessió de l'Audiència Territorial de València pintada a l'aquarel·la pel pintor gallec Jenaro Pérez Villamil en 1849. Es feia en la Sala Nova de l'antic Palau de la Generalitat. S'hi observa el teginat daurat del sostre, l'obra magna dels teginats valencians, realitzat en la dècada de 1540.

Fotografia de l'Audiència Territorial de València presa per Johanna Kempes en 1895. En concret, del Saló de Corts o Sala Nova de l'antic Palau de la Generalitat. S'hi aprecia el mal estat en què es conservaven les pintures del fons sobre els diputats de la Generalitat.


Premis 9 d'Octubre de 2017 (Levante-EMV). Al fons s'observen les pintures dels diputats de la Generalitat, a l'esquerra les dels membres de l'estament eclesiàstic i a la dreta les dels membres de l'estament nobiliari del Regne de València.



Visita de l'associació de mestresses de casa Tyrius en febrer de 2018 (Ajuntament de Montcada). Al fons s'observen les pintures dels diputats de la Generalitat, a l'esquerra les dels membres de l'estament eclesiàstic i a la dreta les dels membres de l'estament nobiliari del Regne de València.


Porta d'ingrés a la Sala Nova del Palau de la Generalitat. Dalt, pintats per Joan Sarinyena, hi ha els símbols dels tres estaments del Regne de València: l'eclesiàstic, el nobiliari i el de les ciutats i viles reials.

Detall del símbol de l'estament nobiliari del Regne de València, Sant Jordi matant el drac, en la porta d'ingrés a la Sala Nova del Palau de la Generalitat.



Detall del símbol de l'estament de les ciutats i viles reials del Regne de València, l'Àngel Custodi amb les armes reials, en la porta d'ingrés a la Sala Nova del Palau de la Generalitat.


Detall dels sòcols ceràmics instal·lats en la Sala Nova del Palau de la Generalitat en la dècada de 1570, amb el símbol de l'estament nobiliari del Regne de València.



Detall dels sòcols ceràmics instal·lats en la Sala Nova del Palau de la Generalitat en la dècada de 1570, amb el símbol de l'estament eclesiàstic del Regne de València.



Detall dels sòcols ceràmics instal·lats en la Sala Nova del Palau de la Generalitat en la dècada de 1570, amb el símbol de l'estament de les ciutats i viles reials del Regne de València.


Representació dels diputats (els sis del centre) i altres oficials de la Diputació del General o Generalitat del Regne de València pintada per Joan de Sarinyena en 1591-1592 en la Sala Nova del mateix Palau de la Generalitat.


Representació dels membres del braç o estament eclesiàstic del Regne de València (els que tenien veu i vot en les Corts valencianes) pintada per Vicent Requena el Jove en 1592-1593 en la Sala Nova del Palau de la Generalitat. S'hi afegiren dos figures en 1626 i 1653.



Representació dels principals membres del braç o estament nobiliari del Regne de València pintada per Francesco Pozzo en 1592 en la Sala Nova del Palau de la Generalitat. 



Representació dels membres del braç o estament de les ciutats i viles reials del Regne de València per part de la ciutat de València pintada per Joan Sarinyena en 1592 en la Sala Nova del Palau de la Generalitat. Eren també jurats de València i membres per la ciutat de la mateixa Generalitat (un diputat, un clavari, un comptador i un administrador).



Representació dels membres del braç o estament de les ciutats i viles reials del Regne de València per part de les ciutats i viles de primera categoria pintada per Vicent Mestre en 1592 en la Sala Nova del Palau de la Generalitat. S'hi afegiren els representants d'Onda, Callosa i Guardamar al llarg del segle XVII.



Representació dels membres del braç o estament de les ciutats i viles reials del Regne de València per part de les viles de segona categoria pintada per Lluís Mata en 1593 en la Sala Nova del Palau de la Generalitat. 



Representació dels membres del braç o estament de les ciutats i viles reials del Regne de València per part de les viles de segona categoria pintada per Lluís Mata i Sebastià Saïdia en 1593 en la Sala Nova del Palau de la Generalitat. Hi apareix també un porter de la mateixa Generalitat lliurant un llibre al representant d'Ademús.



Detall del símbol de l'estament eclesiàstic del Regne de València en la pintura mural de la Sala Nova del Palau de la Generalitat.


Detall del símbol de l'estament reial del Regne de València en la pintura mural dels membres del braç o estament de les ciutats i viles reials del Regne de València per part de les ciutats i viles de primera categoria.



Detall del símbol de l'estament reial del Regne de València en una de les pintures murals dels membres del braç o estament de les ciutats i viles reials del Regne de València per part de les viles de segona categoria.



Dama de la Justícia pintada per Francesco Pozzo en 1592-1593 en la Sala Nova del Palau de la Generalitat.



Retaule de la capella del Palau de la Generalitat pintat per Joan Sarinyena en 1606-1607, amb els símbols dels estaments eclesiàstic, nobiliari i de les ciutats i viles reials del Regne de València com a imatges principals. Per causes que desconec, en esta imatge els símbols de l'estament nobiliari i de les ciutats i viles reials estan canviats de lloc.


Detall del retaule de la capella del Palau de la Generalitat pintat per Joan Sarinyena en 1606-1607, amb els símbols dels estaments eclesiàstic, nobiliari i de les ciutats i viles reials del Regne de València.



Detall del retaule de la capella del Palau de la Generalitat pintat per Joan Sarinyena en 1606-1607, amb el símbol de l'estament eclesiàstic del Regne de València.





Detall del retaule de la capella del Palau de la Generalitat pintat per Joan Sarinyena en 1606-1607, amb el símbol de l'estament de les ciutats i viles reials del Regne de València.

Portada del Volum e recopilació de tots los furs e actes de Cort que tracten de la Generalitat publicat pel jurista Guillem Ramon Mora d'Almenar en 1625. S'hi observa l'escut de la mateixa Generalitat, amb els tres símbols dels tres estaments del Regne de València.


Representació cartogràfica del Regne de València en l'Atlas Novus de Gerhard Kremer publicat a Àmsterdam l'any 1638.