Pau entre classes i guerra entre pobles

Més valencià que ningú

- Yo siempre he defendido a los catalanes. A los empresarios catalanes quiero decir, no a los catalanes en sí.

Arturo Virosque, president de la Cambra de Comerç de València, explicant ahir a Tele 7 la seua nova estratègia d'acostament a Catalunya...

El Pocholo valencià

Este home d'ací al costat és Vicente Burgos. Fins ara les úniques referències que tenia d'ell me l'assimilaven a una mena de Pocholo valencià. Com a gerent que era de la Fundació Jaume II el Just s'encarregava de cloure els Cursos d'Especialització en Història Medieval celebrats des de fa un parell d'anys al monestir de la Valldigna. Doncs bé, l'any passat o l'altre, es va presentar amb cara de no haver dormit, tot espitós i dient favades que avergonyien el personal present (de mitja Europa). Fins i tot en el moment d'atorgar unes medalles hi va ocasionar un incident amb un catedràtic de medieval que camina amb certa dificultat. Jo no hi era, però em va arribar la història a través de diverses fonts.

Ara en torne a saber. El País-PV publicava fa tres setmanes una notícia relacionada amb ell: "El ex gerente de la Fundació Jaume II el Just dejó una deuda de 9 millones de euros". Hi glossen, a més, la seua figura:

Ex presidente de Nuevas Generaciones del PP, atrajo a la organización en sus días de estudiante de Derecho a Francisco Camps, Esteban González Pons y Gerardo Camps, con los que conformó el Clan del Agujero, en referencia al nombre del bar al que eran asiduos... Entonces Camps lo nombró gerente de la Fundación Jaume II El Just, que había permanecido bajo mínimos... Estas mismas fuentes han cuantificado en "unos nueve millones de euros" la deuda generada por una gestión desordenada, ya que Burgos "actuaba como si el dinero no tuviera fondo"...

...la operación de compra y traslado del claustrillo del Palacio del Abad desde Torrelodones, que costó un millón de euros, más otros 100.000 para realizar la réplica con la que fue reemplazado en el palacete madrileño. El organismo realizó costosas exposiciones como El toisón de oro, que ascendió a 1,3 millones, o musicales como Balansiyyá, al que aportó otro millón, así como festivales de teatro, encuentros culturales y zarzuelas que superaron el presupuesto del organismo...

Burgos no tocaba el suelo y endeudó a la fundación de una forma estelar", refiere un ex trabajador del organismo... Personas próximas al ex gerente han explicado que Camps le pidió que convirtiera el monasterio en un motor cultural y que "su gestión estuvo en todo momento avalada por el presidente". "Lo que hay es un desfase presupuestario avalado con créditos promediado a un plazo financiero porque hizo muchas actividades", han precisado.

Això és fer "un motor cultural": fastos i més fastos, i deutes i més deutes. Ara bé, recerca i innovació? Finançament per a universitats? Becaris d'investigació? Noves universitats públiques? Uns els fan el joc, ells es peguen la farra i ací paguem tots...

Poca vergonya

Noticia del dia: "Les universitats valencianes, a punt de fer fallida". I no va en broma. La setmana passada em contaven que un investigador d'un laboratori de la Universitat de València no havia pogut enviar un paquet perquè l'empresa de missatgeria havia tallat el compte universitari. Fa temps que no paguen i les empreses es cansen dels morosos. El problema ve quan la morosa és la Generalitat Valenciana. Ara bé, per al circuit de Fórmula 1, "lo que faça falta!: 71,57 + 2,75 + 17,3 milions d'euros + el que no sabem ni sabrem...

Quo vadis?

"Estem ací!"

Veig que Ximo López, el secretari comarcal del BLOC de València, ha obert un blog a Vilaweb, Des del Cap i Casal. Molt bona estratègia: continuar dins de la capelleta i contribuir amb la seua pedreta a la gran paret política i nacional que formen els Països Catalans. No tinc res en contra de Vilaweb, tot el contrari, gràcies a la seua tasca i els seus serveis s'han format meravelloses comunitats blogosfèriques i gaudim d'una informació seriosa i de qualitat. Ara bé, que el representant del principal partit valencianista de la ciutat de València, on vaig nàixer i on vote, pense que així farà alguna carrera política a la capital em sembla prou trist i sorprenent.

A quin públic es vol adreçar? A la comunitat lingüística catalana? Als nacionalistes convençuts? Això està molt bé si eres una persona "de carrer", però no du enlloc, al meu parer, si aspires a fer créixer el vot valencianista a la ciutat de València. On has d'obrir un blog, doncs, és a un domini propi -com Morera, al qual no li manquen les visites- o, fins i tot, si m'apures, a la secció de blogs de Las Provincias. Un polític amb aspiracions s'ha d'adreçar a una comunitat gran i diversa de gent, no als seus convençuts; d'eixa forma mai podrà eixamplar el seu grup de simpatitzants. En canvi, acompanyant una altra gent per uns altres camins, tot explicant-los les teues propostes amb un missatge didàctic i raonable, podràs fer arribar el teu projecte a molta més gent i tindràs l'oportunitat de fer-los veure que no eres el que ells imaginàvem, sinó una altra cosa molt millor i digna de ser votada.

Potser qui no siga de la capital no puga entendre el que dic, però em sembla que invertir el temps en un blog polític a Vilaweb és una greu errada estratègica per part de tot un secretari del BLOC de la ciutat de València. Ja no els vaig votar en les darreres municipals, disconforme amb el pacte diluent amb el PSOE -i després d'assistir atònit al fet que Mansanet es jugara una paella a què entrava de regidor com si això fóra una aposta en un canòdrom-, i em sembla que tampoc caldrà que els vote en les properes perquè continuarem en el mateix cercle viciós de marginats polítics i socials. Però és que de vegades sembla que ens agrade automarginar-nos...

Què avorrit el que escric quan tot m'avorreix

Fa cinc mesos advertia que ens mantindríem a l’aguait del nou curs polític valencià que començava llavors, capitalitzat per les eleccions estatals que se celebraran diumenge vinent. No n’he tornat a parlar. Tanmateix, les coses predites comprovables abans de les votades s’han complit: González Pons i Fernández de la Vega han estat els números 1 dels seus partits, EUPV ha reforçat el perfil comunista amb un dels seus històrics, Montalbán, i IPV i BLOC han fet amistat amb l’esperança posada en la diputada Navarro.

Però no n’he tornat a parlar, entre d’altres coses, perquè se m’ha fet molt avorrit: debats insulsos i sense propostes, hooliganisme polític generalitzat, mitjans partidistes i tendents a la manipulació sistemàtica... “Avorrit, doncs?”, em diran alguns, “si això és la salsa de la política”. Però és que dic “avorrit” en el seu sentit etimològic llatí, de “ab horrere”, val a dir, “sentir horror per alguna cosa”.

Horror per la baixa qualitat democràtica de la disputa política. Horror perquè a cap dels dos possibles presidents, per exemple, no li importe en absolut el soterrament del TGV per l’Horta Nord. Horror perquè la millor campanya a la circumscripció de València l’haja fet González Pons amb demagògia i un missatge que en boca de Carod Rovira hauria estat qualificat de xenòfob i antiespanyol. Horror pel tipus d’informació oferida per la Televisió Pública Valenciana.

L’horror, almenys, acabarà momentàniament dissabte, jornada de reflexió (més bé de descans), i el diumenge es tornarà en curiositat interessada: arribarà el PSOE a la majoria absoluta? Complirà Fernández de la Vega amb les expectatives, el que possiblement conduiria l’home de Madrid, Jordi Sevilla, a la secretaria general del PSPV? Serà capaç de donar la sorpresa IPV-BLOC i superar EUPV? Quins resultats obtindrà ERPV? “Alea iacta est”. Que no ens avorrisquen més.

Califòrnia, Florida, Mònaco... i ser nosaltres mateixos?

Francesc I de València i Joan Carles I d'Espanya

Notícia d'Europa Press a les 15:18 h.:
Aproven un decret que declara d'interés general la celebració del GP de Fórmula 1 a València.
El vicepresident primer i portaveu del Consell, Vicente Rambla, ha informat hui que el Govern valencià ha aprovat un decret pel qual es declara d'interés general la celebració del GP de Fórmula 1 que se celebrarà a València el pròxim 24 d'agost i preveu la tramitació excepcional dirigida a agilitzar i facilitar els procediments que conduïsquen a l'eficient organització del Gran Premi.

Rambla, que ha realitzat este anunci en la roda de premsa convocada per a informar dels assumptes tractats en el ple del Consell, ha destacat que este decret facilitarà totes aquelles accions referents a la posada en marxa d'este esdeveniment perquè la Comunitat "puga oferir a la resta del món el millor GP de Fórmula 1 i es puga convertir en el Mònaco del Segle XXI", amb la qual cosa això suposa en matèria d'oferta turística per a la Comunitat" per a la seua "promoció i projecció".


És per a plorar o per a fer autèntiques barrabassades... Però quina poca vergonya és esta? Quin insult a la democràcia i a la ciutadania!... La Fórmula 1 és de l'interés general de tot el País Valencià... Clar, volem ser com Mònaco. Nyas, coca! Doncs ja tarden a declarar el principat de València, autònom però vassall del regne d'Espanya, amb Francesc I de príncep, na Milagrosa de princesota, Fabra de tresorer, Alperi de reboster i els germans Costa de bufons... Com està el pati... Però, mira, és el que la majoria de la gent vol.

Mesuraran les forces

Passarà això?

Finalment, com bé saben tots els aficionats als pactes preelectorals, al valencianisme, al progressisme i a la política valenciana en general (perquè, al cap i a la fi, en estos àmbits d'escassa participació en el poder en què ens movem al País Valencià açò acaba essent una afició quasi com qualsevol altra), finalment hi haurà dues candidatures diferenciades del BLOC i d'EUPV a les eleccions estatals que tindran lloc d'ací 50 dies.

Sense entrar en el ridícul del BLOC en ocasionar la dimissió dels seus dos caps de llista per Castelló i per Alacant abans de saber del cert si Izquierda Unida aprovaria el pacte amb EUPV, només vull apuntar una qüestió: la cita electoral servirà per mesurar les forces entre els dos partits que es disputen el tercer espai polític del País Valencià (ja que sembla realment difícil ara per ara que n'hi haja per a més de tres partits). I eixe mesurament arribarà després d'haver fet el Compromís, d'haver-lo trencat per part dels crítics d'EUPV i el BLOC, i d'haver-se produït un trencament total al si d'EUPV amb la imposició pràcticament definitiva de la majoria comunista.

Com reaccionarà l'electorat? Serà impassible a estos moviments interns? Castigarà EUPV? Castigarà el BLOC? Castigarà ambdós? O beneficiarà algun dels dos partits en detriment de l'altre? Si observem les dues darreres cites electorals a les Corts espanyoles (2004 i 2000), s'observa que, malgrat el context tan diferenciat (confiança absoluta en Aznar vs. eleccions mediatitzades per l'11-M) la diferència entre ambdues opcions va se quasi exactament la mateixa a favor d'EUPV: uns 50.000 vots de diferència en la circumscripció de València (78.000 vs. 27.000 en 2004 i 88.000 vs. 40.000 en 2000) i uns 83.000 vots de diferència a tot el País Valencià (124.000 vs. 41.000 en 2004 i 141.000 vs. 58.000 en 2000).

Així doncs, dels 200.000 vots conjunts de l'any 2000 es passà a 165.000 vots en 2004. Continuarà baixant la xifra pels cacaus interns? O això no afectarà, ja que es votarà en clau eminentment d'estat espanyol sense pensar en els problemes de les federacions o partits valencians? Servirà d'alguna cosa que Isaura, que ha estat diputada en la darrera legislatura, encapçale la candidatura del BLOC-IdPV? Alhora, podrem comprovar si era veritat que en les darreres eleccions valencianes de 2007 la majoria dels vots del Compromís van ser aportats pels valencianistes, com deien molts electes del BLOC. Encara que ara les eleccions siguen espanyoles, la fidelitat del vot s'hauria de notar, sobretot tenint en compte els problemes d'EUPV.

Així doncs, ¿assistirem a un espectacular canvi de tendència segons el qual el BLOC arribarà a igualar els resultats d'EUPV en unes eleccions estatals? O, ben pel contrari, ¿la diferència entre ambdós partits es mantindrà dins d'una tendència generalitzada a la baixa de l'esquerra i del valencianisme progressista? Tornaríem, doncs, a la situació de 1982 en què l'elecció valenciana de diputats a les Corts d'Espanya estigué dominada pel bipartidisme absolut entre el PSOE (19 escons) i AP (10 escons).

Camps i la lleialtat

El divendres 28 de desembre de 2007 havia quedat amb uns amics a la plaça de la Mare de Déu de València per anar a sopar i ens va sobtar que hi haguera focus il·luminant-la per tot arreu. Vam arribar a suposar que Camps estava enregistrant el discurs de Cap d'any i, efectivament, per les imatges que es van veure posteriorment des de la finestra del palau de la Generalitat l'estava fent. No vaig tindre l'oportunitat de veure'l, però he pogut visionar després la notícia que va oferir Notícies 9, i en destaque dos aspectes: el valencià de la RACV emprat i la dèria espanyolista de Camps.

En primer lloc, el valencià malparlat de Camps quasi feia feredat. Montilla també malparla el català, però almenys en els seus discursos oficials el lèxic, la sintaxi i la gramàtica són correctes. El discurs de Camps, en canvi, pareixia escrit malament a posta: "tenir que tindre", "alcansar", "tarea", "eventos", etc.

En segon lloc, la interpretació política de l'Any Jaume I és pràcticament malaltissa. Transcric el que hi digué Camps: L’any que ve té una cita especial. Es complix el huit centenari del naiximent de Jaume I el rei Conqueridor, el rei fundador, el rei que va fer possible la creació d’un territori autònom però també lleial en l’antiga Corona d’Aragó i lleial sempre en el compromís a tota Espanya. És un reconeiximent a eixe moment tan específic del naiximent com a poble de la Comunitat Valenciana. Per a recordar les nostres tradicions, les nostres senyes d’identitat, els nostres símbols que portem en lo cor i també el nostre compromís per a fer cada dia més gran la Comunitat Valenciana...

Jaume I representa en primera instància la creació d'un regne independent de Catalunya i lleial a la Corona d'Aragó i a Espanya, és a dir, sempre lleial a les estructures polítiques estatals. Sembla com si el president de la Generalitat Valenciana haguera de ser lleial a l'Estat espanyol passara el que passara, i no lleial als valencians per davant de tot. Desgraciadament, això de la descentralització de la democràcia té uns límits molt clars per a Camps...

Ara li podrà posar un bon piset

No és la primera vegada que li toca la loteria. Ara bé, 2 milions d'euros, més de 330 milions de pessetes, són paraules majors. Amb això -diuen- ja es podria separar de la seua dona i posar-li un piset a l'altra, aquella jove llicenciada -quan la conegué- que ara és regidora a força d'influències, sense ni tan sols estar empadronada abans de les eleccions en el poble en el qual exerceix el càrrec i havent-se botat tota l'estructura del partit (amb les consegüents queixes de certs sectors). Però supose que no passarà res, tot continuarà igual, tan normal, tan hipòcrita. Sempre ens quedaran, si més no, les sòrdides descripcions sexuals dels panxuts polítics i empresaris valencians fetes per Ferran Torrent...

La trinxera

Hi ha moments del dia en què et trobes a gust a la trinxera

Fa poc a No cap en cap cap!, arran d'unes paraules de Joan Ridao en la Conferència nacional d'ERC, es preguntaven si Esquerra i el BLOC estaven superant la trinxera dels referents ideològics purs i immaculats per tal d'assolir quotes de poder electoral. Sembla clar que Esquerra no i al País Valencià és, en la definició d'un dels seus propis líders nacionals, un "partit de trinxera", que defensa les idees d'un grup minoritari de gent, tant respectables -i per a mi molt més raonables- com les de qualsevol altre grup de gent, però que mai no podran exercir el poder polític.

I és que a la política electoral es juga per assolir poder institucional i aplicar-lo amb unes determinades idees per canviar la societat. I qui no accepte això té totes les de perdre. EUPV, per exemple, també va camí d'allunyar-se definitivament de les institucions. "L'esquerra o és anticapitalista o no és" ha proclamat fa poc la secretària general del PCPV, Marga Sanz; molt bé, ha dit el que pensa i en molts llocs del món cal rebel·lar-se contra el capitalisme per fer una societat mínimament justa i, encara que siga, només per dignitat, però que no pense que amb eixe eslògan, que si n'arriba algun serà el que apareixerà als mitjans, obtindrà un nombre significatiu de vots al País Valencià, un lloc, on, malgrat tot, el sistema capitalista ha invertit els termes de l'equació: el meu avi se'n va haver d'anar a Nova York a guanyar-se les garrofes, ara vénen ací de tot el món per a guanyar-se-les.

La qüestió és gestionar eixe capitalisme per tal que, a banda de benestars materials fins i tot innecessaris, no malmeta el nostre món de forma irreversible: el nostre territori, el nostre treball, la nostra vida familiar, la nostra cultura, el nostre benestar mínim. I una de les millors formes de tractar de gestionar-lo, sense oposar-se frontalment (quina és l'alternativa que ens garantisca que les coses aniran millor?), són les polítiques arrelades als grups humans menuts (d'uns pocs milions de persones), definits per un sentiment d'identitat col·lectiva, un territori i una història comuns, és a dir, les polítiques nacionalistes territorials.

I pense que eixe hauria de ser el camí que potenciara el BLOC si vol eixir de la trinxera i fer una política electoral ambiciosa, bo i deixant els referents ideològics i simbòlics purs i immaculats. Deixar-se de pancatalanismes culturals (d'això ja s'encarregaran, per la seua banda, els lletraferits i la comunitat científica com a opció única de futur) i potenciar els missatges en clau positiva, partint del fet que som una societat rica en termes mundials i hem de saber gestionar la nostra riquesa, amb exemples del que es pot assolir amb polítiques valencianistes.

Com va dir el socialista català Campalans "política és pedagogia" i hui en dia la pedagogia es fa a través del mitjans de comunicació (televisió, diaris, llibres, internet), però el valencianisme progressista en fa molt poca, de pedagogia. És clau fer arribar un missatge nítid a la ciutadania a través de tots eixos mitjans. A Catalunya, Esquerra i Iniciativa han crescut de forma quasi inesperada els darrers anys mitjançant uns discursos molt clars (i també perquè no existia la barrera del 5%), que no s'han cansat de repetir fins l'extenuació: els avantatges de l'independentisme i d'una Catalunya gestionada pels propis catalans en el primer cas, i un model de creixement (capitalista) basat en la preocupació pel medi ambient (noves polítiques energètiques, de transport, etc.) i les polítiques socials en el segon cas.

Al BLOC, per exemple, encara ningú (la societat valenciana) li troba el missatge nítid, són la colla de "nacionalistes" catalanistes de la cultureta. Caldria definir el discurs i llançar-se a "predicar-lo", amb llibres (com destacava Enric Marín de la recent fornada de llibres dels dirigents d'Esquerra), a tots els diaris, si cal en castellà (Monzó i Porcel, els adalils del catalanisme a Frankfurt escriuen a La Vanguardia sempre en castellà i ningú clama al cel), a internet, tot fent pedagogia, molta pedagogia, i començant per la pròpia definició del "nacionalisme" del BNV (el PP també és més nacionalista però no ho pregona al nom del seu partit). Si es vol fer política electoral cal insistir en què el valencianisme va molt més enllà de la cultureta, que el valencianisme fa les coses ben fetes i no a mitjan fer, tractant de pregonar les bones polítiques dels municipis en què partit governa: qui sap a València el que va fer el BLOC a Gandia, o el que està fent a Sueca i ha fet a Muro? I és que la ciutat de València és fonamental si es vol créixer electoralment. Després de l'anunciat fracàs del pacte amb el PSOE, caldria tractar d'insistir en esta pedagogia, però, clar, la força dels col·lectius locals és minsa i quan no tens poder ningú et recolza...

Sembla difícil deixar la trinxera, però serà capaç el valencianisme representat pel BLOC d'eixir-se'n? O és l'únic lloc on pot estar, entre d'altres coses, perquè els de l'altre exèrcit no paren de disparar (i a canonades)?

El mitjà de comunicació al servei del partit?

Nous temps?

Ho ha relacionat ben clarament Taronget a Valencianisme.com i també al seu blog:

a) Dilluns 13 d'Octubre. "Público": El mismísimo Zapatero le sugirió de forma sutil al líder socialista en la Comunidad Valenciana, Joan Ignasi Pla, que ya estaba sobrando en la secretaría general de su federación, tras el penoso resultado electoral el 27-M. Pero Pla no se dio por aludido y Zapatero tuvo que ser más contundente. A la segunda, Pla aceptó, pero puso como condición no hacerlo hasta su próximo Congreso, tras las elecciones de marzo. Ese pacto está provocando muchos quebraderos de cabeza en Ferraz, donde consideran que la falta de renovación en esa federación va a ser una rémora para el PSOE en términos electorales.

b) Dimarts 16 d'Octubre. "Cadena Ser": Una importante empresa de la construcción valenciana ha pagado las facturas de la reforma de la vivienda del líder de los socialistas valencianos, Joan Ignasi Plá, según ha podido saber la Cadena SER. El que fue candidato a la presidencia de la generalitat realizó obras por valor de 78.000 euros, 13 millones de las antiguas pesetas según las facturas que obran en poder de la Cadena SER. Los recibos fueron abonados en su totalidad por el Grupo Villegas, un grupo con importantes intereses urbanísticos en la Comunidad valenciana.

c) Dimecres 17 d'Octubre. "Pàgina26.com": El líder dels socialistes valencians compareixerà en roda de premsa dimecres a les 10 del matí per a desmentir documentalment aquestes acusacions.

Dimitirà Joan Ignasi Pla com reclama Malva-rosa Connection? El faran dimitir? Sembla que sí. En cas que finalment siga així, estarà ben claret el que ha passat: una ordre directa de Ferraz als "seus periodistes". Tan baix perfil tenen els de Prisa? És la SER una part orgànica del PSOE? Quines preguntes ens fem de vegades...

L'alcalde de Catarroja es fa un embolic amb la llengua valenciana

Catarroja, port (MeLiCa)

Al blog L'allipebre catarrogí donaven notícia de l'actuació de l'alcalde del PP, Francisco Chirivella, al recent sopar de lliurament dels premis Vila de Catarroja "Benvingut Oliver" d'Investigació Històrica, Narrativa i Narrativa Juvenil, i "Milagros Mir" d'Escultura. Hi podeu llegir-ho amb més deteniment, però ho resumiré breument:

Txirivella, l'abertzale de Catarroja, com allí l'anomenen sistemàticament, va aclarir que "l'Ajuntament de Catarroja mai promocionarà la llengua catalana ni res, sinó la llengua valenciana" en sentir que Gemma Pascual, la premiada en Narrativa Juvenil, agraïa la promoció de "la llengua catalana" que es feia a través d'aquells premis. Chirivella continuà el seu discurs, a l'estil PP, proclamant que "Catarroja és él millor poble del món" i "un poble d'artistes". Tot plegat, pel que fa a la llengua, no s'adonava que acabava de donar-li, amb les seues pròpies mans, el premi de Narrativa a Qimantú Segura, barceloní i català, per la seua obra "Molly Bloom, c'est moi", escrita en valencià de Barcelona, ço és, en català...

El quadern d'Orengo

Gandia, des de l'aire

El blog del socialista José Manuel Orengo, alcalde de Gandia, acaba de passar a la llista d'enllaços després de ser novetat de setembre. Tanmateix, el té obert des de gener de 2007 i, contra el que molts pensaven, l'ha mantingut després de les eleccions del passat maig. L'escriu ell, escriu bé, en valencià (què trist haver-se d'alegrar d'açò) i és un plaer llegir-lo. En un dels darrers posts, per exemple, explicava la seua postura sobre la presència de Gandia a la Fira de Frankfurt. Crec, a més, que és l'únic alcalde del País Valencià que manté un blog. Per això, cal felicitar-lo i animar-lo a continuar endavant, com també a la resta de polítics valencians -tan pocs, la majoria del BLOC- que transmeten el seu ideari a través dels blogs, tot ajudant a enfortir la societat civil democràtica valenciana. Una altra cosa són les polítiques municipals d'Orengo, que els seus veïns, internet a banda, han de jutjar dia a dia, a través del debat públic i les conteses electorals.

L'INFO i la crisi del Compromís pel País Valencià

Si ahir parlava de Pàgina26.com, un nou diari electrònic d'àmbit del País Valencià i en valencià, hui toca InfoTV, un altre mitjà amb les mateixes aspiracions i que aguanta el tipus malgrat ser marginat per l'administració popular, que prefereix pagar favors i donar llicències de televisió a grups empresarials no valencians, com el de Federico Jiménez Losantos, o a cutres amiguets locals com els de Televalencia. Tot i que ja n'he parlat del poc que he vist d'este projecte televisiu -coses de viure a Barcelona-, voldria destacar que des de fa uns mesos tots podem accedir a l'informatiu diari d'InfoTV, L'INFO, a través d'internet, una boníssima forma de continuar connectats a la realitat valenciana. Canal 9 informa més bé del Matrix valencià:



A tall d'açò, ahir no em vaig poder més que indignar en vore Enric Morera repetint la cantilena dels valencianistes no autoritaris (contra els comunistes estalinistes, se'n desprèn). Per això, no m'agradaria deixar de passar l'oportunitat de penjar els comentaris que vaig fer en el seu moment, pel juliol, a valencianisme.com sobre l'actuació del BLOC en la crisi del Compromís pel País Valencià, així com el comentari que va deixar ací Ivan Marq, el qual va passar bastant inadvertit. Com dic, el PCPV ha arreplegat tempestes per la seua actuació anterior però haver de sentir els del BLOC dient que tot ho fan en nom del consens em trau de polleguera; que reconeguen les coses i en pau...

Vicentb a valencianisme.com:
- Independentment de que vullgueu Compromís o no, l'actuació del Bloc és la d'uns traïdors en tota regla. S'aprofiten que han tingut la sort de tindre majoria amb EiP (els 10 diputats previstos donaven 5 i 5) per passar a controlar el grup parlamentari. Evidentment, qui ho ha precipitat tot és EiP i la seua mala situació a EUPV, però això del Bloc, què voleu que vos diga? És de traïdor a la paraula donada (alhora que una jugada política que pot ser mestra: http://ventdcabylia.blogspot.com/2007/07/jugada-mestra-del-bloc-o-el-cam.html)

- L'actitud impositiva del majoritari PCPV té els fruits que té (EiP i Projecte Obert, quan han pogut, se li han tirat al coll)...

- A mi em sembla que la qüestió de Xambó l'han provocada EiP i Bloc. Per molta raó que tinguen en què Xambó té més experiència i que Sanchis ha sigut antiCompromís, la tria del càrrec de RTVV tocava a EUPV; com a EUPV estan dividits, el Bloc ha aprofitat per trencar-los definitivament donant suport a EiP i demanant la substitució de Marcos (!!!). Allò normal és que el Bloc haguera dit que si Marcos i el PCPV són majoritaris a EUPV, ells acataven la seua decisió sobirana (siga marginadora d'altres corrents o no). Està clar que s'han "aprofitat". I em sembla "bé" pensant en clau partidista del Bloc (no ho dic per mi sinó des d'algú que pensa des de dins del partit); ara, no sé quines conseqüències tindrà, ni, sobretot, com acabarà tot açò, però, malgrat la imatge de "netedat" que havia mantingut fins ara el Bloc, sembla clar el Bloc ha jugat brut. Crec que està prou clar. Una altra cosa són els precedents, el context, les causes, i la jugada política que això represente (de la mateixa manera que em va semblar una jugada política d'EUPV la negociació del CPV per part d'EUPV, ara em pareix que li l'estan tornant...)

- Hi haurà molta gent que passarà de votar EU o Bloc. La gent, davant d'estos "marejos" i vergonyes polítiques es recluïx a casa i en pau. Molta gent (com Apòstata desficiosa i molts altres) creia en el Compromís, no en el Bloc ni en EUPV i ara el que farà és no votar o, per exemple, en les properes espanyoles votar a Zapatero per evitar un Rajoy.

Ivan Marq a Vent d Cabylia:
M'ha colpit el teu punt de vista sincerament, amb el qual, des de l'altra vorera, estic plenament d'acord. I m'ha impactat, però, el silenci sepulcral dins el valencianisme polític al caliu de tota aquesta situació (què diu el Consell Nacional del Bloc? Què diuen alguns dels militants i simpatitzants notoris del progressisme nacionalista?). Ben poca cosa i un conjunt de tòpics manits que són només una mera caricatura del conflicte intern al si d'EUPV, que va més enllà de comunistes vs submarí bloquer. Del dualisme indestriable al si de l'esquerra política ja en parlarem, si vols. Tanmateix, el terratrèmol dins l'esquerra està sent majúscul i tot ha botat pels aires; en diversos col·lectius d'EU ja portem diverses assemblees i el Consell Nacional s'ha reunit dues vegades; i les opinions de ja s'han vist em premsa.

En efecte, tal volta ens falta encara nugar molts fils solts de tota la trama que ha fet dinamitar el Compromís, però els indicis són esfereïdors. No hem de passar per alt un fet inapelable: a la primera crisi el Compromís ha reventat. No està malament. En l'espurna el nomenament d'un càrrec irrellevant, que segons el Compromís li corresponia a EU nomenar-lo, i que s'ha configurat com l'aglutinant entre EiP i la direcció del Bloc.

Un calentó? No ho crec en absolut. Les primeres proves apunten a tota una estratègia ben armada i trabada. Anem a allò concret: en les reunions prèvies al nomenament del dit delegat, ni el Bloc ni EiP havia presentat cap candidat alternatiu. Rafa Xambó declarà fa uns dies que a ell li ho comunicaren 10 dies abans d'esclatar el merder; en eixe termini es produïren, ni més ni menys que tres reunions prèvies, i el seu nom no s'havia proposat entretant. Segons Ignacio Blanco, com ens ha assegurat públicament, Glòria Marcos s'enterà per la ràdio de la seua proposta i del primer colp de mà dels diputats del Bloc i EiP. La maniobra no ha sigut fruit d'un conflicte en la negociació; estava premeditada. Dementre, públicament, s'acusava a EUPV per no haver consensuat un càrrec que, teòricament, li corresponia nomenar; un error, potser, però això se soluciona negociant. No hi hagué tal negociació, però. Ho considere tot això més aclaridor que el creuament de declaracions a posteriori.

La teranyina d'excuses vessades fins al moment tal volta ens aplique poca llum. Però, si d'alguna cosa ens ha de servir la historiografia que devorem és per a matisar, criticar les fonts... I no perdre de vista els fets. Al remat, el que s'ha produït és una vulneració, no sols de les formes per totes les parts, sinó de les regles de joc per part del Bloc i EiP.

M'explique. En base a què es nomena síndica a Oltra? Perquè és més guapa que Glòria? Quins principis del Compromís ha vulnerat qui ha estat síndica fins ahir per remoure-la -i que justificaria, en aquest cas, l'autonomia del grup parlamentari per empendre aquesta acció-? I no ho oblidem: en els acords de Compromís, signats per les direccions de les formacions i, en el cas d'EU, per referèndum intern, la síndica l'elegia EU. I eixe acord el votaren quasi 200.000 valencians. Sembla obvi, però la magnitud de la felonia és descomunal: no es pot posar en una balança el nomenament d'un càrrec que forma part del "joc polític" amb totes les seues misèries, que la revocació d'eixes normes de joc de què he parlat.

Quant a les valoracions de futur, ho deixe per a un altre dia. Però, a curt termini, hi ha sobre el tapet que el grup parlamentari de Compromís envie al grup mixt a les diputades i diputat d'EU; per tant, l'estrangulament financer d'EUPV (el grup mixt no cobra subvencions i no nomena càrrecs), a més del caos polític que generaria. Bé, eixe últim ja està sobre la taula.

És la indecència política el que em dol, i espere -il·lusió mil·lenarista- que això passe factura. I a partir d'ací que intentem sobreviure a la grenya en l'extraparlamentarisme i en els confins d'un sistema estrangulador.

Entrevista a Mira (III)

Mira i Climent. Maig del 2007 (Bernatff)

Continue transcrivint l'entrevista de Juli Capilla a Joan Francesc Mira publicada a L'Avenç, en este cas els seus passatges sobre la política i el nacionalisme valencià. Malgrat acusar ERPV de ser "la flama pura" (i això que no volia opinar-ne), sembla que Mira encarne el país exclusivament en la gent del Bloc. En qualsevol cas, disecciona clarament la tragèdia del país, representada per les aclaparadores victòries electorals del PP: la destrucció del territori i la desaparició de la llengua, ço és, del principal patrimoni -material i immaterial- dels valencians. El principal problema és que per tal d'haver-hi un patrimoni col·lectiu (un conjunt de béns heretats) ha d'existir eixe col·lectiu i sembla que els valencians, malgrat tindre una història política comuna, encara no existim com a col·lectiu. Com no es cansa de repetir el nostre president Camps en els seus discursos som castellonencs, valencians i alacantins -no valencians en conjunt-, provincians d'una comunidad, que se ha puesto en marcha y que nadie va a parar, que ha generado empleo y prosperidad, [y que] siempre, siempre, siempre, será leal al proyecto colectivo más apasionante y bonito que hay en el mundo, que se llama España.

JC: Fins i tot els darrers anys s'ha produït una revisió dels postulats de Fuster. JFM: Això és el que el mateix Fuster esperava. Encara més , cal dir que la primera revisió de Fuster la va fer ell mateix. Als anys seixanta era ben habitual de fer afirmacions molt taxatives. Era propi de l'època. Vam concebre el país des d'un punt vista nacional homogeni. Vam pensar que faríem la societat de dalt a baix, que acabaríem amb el capitalisme i amb l'explotació i que instauraríem una mena de socialisme democràtic, pacífic i harmònic. De vegades, però, aquestes idees tot i no dur-se plenament a la pràctica serveixen per a engegar projectes. És obvi que no vam fer la revolució ni la independència dels Països Catalans unificats, però tota aquella efervescència ideològica i política va significar el motor d'engegada per al País Valencià. [...]

JC: Quines són les raons que expliquen que la presència política a les Corts Valencianes per part dels partits nacionalistes haja estat tan minsa o quasi inexistent? En canvi, a les comarques i als municipis... JFM: És una tragèdia. Un país sense una estructura política pròpia no és un país. Sense polítiques pròpies percebudes com a pròpies, no existim. Els altres partits també es diuen valencians, però són percebuts com a espanyols. És molt simptomàtic que en les darreres eleccions Esquerra Unida tancara la campanya a València recorrent a Gaspar Llamazares. O que el PSOE valencià amagara les sigles PSPV. Això significa que el conjunt de la societat percebrà els partits polítics en clau espanyola, en clau d'Espanya. I que, en conseqüència, aquestes forces polítiques no defineixen un espai nacional propi, sinó que reforcen la percepció d'un espai polític espanyol. En canvi, l'existència dels partits nacionalistes permet aquesta percepció nacional, la delimitació d'un territori propi. I això explica que els partits estatals, a pesar que es diuen més o menys "valencianistes", inclosos els d'esquerres, no puguen tolerar el nacionalisme polític valencià. Ells limiten el seu valencianisme a una miqueta de llengua, una miqueta d'autonomia.[...] Durant anys i anys, s'han dedicat a eliminar, suprimir, liquidar, metòdicament, el nacionalisme polític valencià. I ho han fet des de tots els partits polítics, inclòs el PSPV; i també des dels mitjans de comunicació i des de bona part de la intel·lectualitat; de vegades, amb rialletes i menyspreu.[...] I ai, és clar, marca i limita moltíssim. Perquè a més, quan tu tens, pràcticament, tots els mitjans de comunicació en contra, és molt difícil de mantenir-se en una societat i de difondre un projecte de país.

JC: El nacionalisme valencià serà d'esquerres o no serà...
JFM: En aquest país és molt difícil que l'existència i manteniment d'un nacionalisme polític tinga una base social com la que té Convergència i Unió, per entendre'ns; per diverses raons i per història diferent... El nacionalisme en aquest paí ara com ara només pot ser d'esquerra o, preferiblement, de centre-esquerra. Aquest nacionalisme, però, s'ha vist constantment entrebancat i atacat. Que el Bloc haja mantingut, malgrat tot, un electorat fidel, que a nivell municipal és molt valuós i admirable, ara mateix amb 300 regidors, és molt important per a aquest país. Imaginem-nos la vida política valenciana sense ni tan sols aquesta força política emblemàtica com és el Bloc: seria el desert absolut, no quedaria cap punt polític de referència, i sense això un país és un no-país.

JC: I com valora la presència d'Esquerra Republicana al País Valencià?
JFM: M'estime més no fer-ne cap valoració. Perquè ja vaig dir fa temps el que pensava al respecte... Que no era indispensable, com a mínim. En qualsevol cas, no té importància ni crec que la tindrà mai, si no és que canvien de visió. Mentre no canvien, continuaran sent una cosa accessòria, que de vegades pot resultar incòmoda o molesta i d'altres ni tan sols això. Però sembla que n'estan molt contents i pagats. Ells són la flama pura. En fi, quant a puresa, també hi ha el Partido Comunista de los Pueblos de España... [...]

JC: Com veu el futur nacional dels valencians? Quines són les seues preocupacions primordials respecte al país?
JFM: Les dues coses que més em preocupen ara com ara són la llengua, d'una banda, i la destrucció del territori, per una altra. El que s'està fent en aquest país no té nom. La destrucció sistemàtica del litoral i del patrimoni mediambiental que estem patint no té parangó en cap país del món. Ni tan sols als Estats Units que són el paradigma del capitalisme, i on pots comprovar que tota la costa de Califòrnia, per exemple, està intacta i preservada. Ni la Itàlia civilitzada, ni a França, ni a Alemanya... Ací ningú no té clar què és patrimoni comú: no és patrimoni la història, la cultura, la llengua, l'arquitectura, el paisatge... No hi ha patrimoni propi valorat potser perquè no hi ha valoració de la pàtria pròpia. Ací es destrueix amb total tranquil·litat i impunitat i s'enalteix això com a sinònim de progrés, d'èxit i de glòria.

JC: Això explica l'èxit aclaparador del PP a les darreres eleccions...
JFM: En part. Són emblemes externs del seu èxit. Després, ningú no veu que la realitat del País Valencià és que la renda per càpita és cada vegada més baixa comparativament, que estem per sota d'Aragó, de Castella-Lleó, de la Rioja, etc. I que això repercuteix en la sanitat pública, en l'educació, en les comunicacions... Però ací això no té cap importància perquè el que es tracta és de pregonar contínuament que som els millors. I la gent cada vegada s'ho creu més. I com que allò que podria haver sigut una oposició directa i constructiva no s'ha produït... [...] Hauríem d'haver-hi contraposat un model alternatiu, racional, sostenible, creïble, atractiu, però això és molt difícil de fer arribar a la gent.

JC: Què li demanaria a la dreta valenciana?
JFM: Que deixen de deformar la realitat. Que deixen de destruir la llengua, el territori i el país. Que tinguen una miqueta de patriotisme positiu. Que no utilitzen el poder de manera abusiva.

JC: I a l'esquerra?
JFM: A l'esquerra valenciana d'obediència espanyola, li demanaria, en part, les mateixes coses que a la dreta: patriotisme, que pensen que el País Valencià és el seu país. Però em sembla que és demanar massa...

Sí al transvasament

De Darfur a regar "las carchofas de Rojales" en un tres i no res. PHI ja!

El descubrimiento de un gran lago subterráneo en Darfur podría poner fin al conflicto que vive la región. La extension del lago es de 30.751 kilometros cuadrados, lo que corresponde casi a la suma de la Comunidad Valenciana y la de Murcia [...].

Xe, macason tot! Estos africans tenen un llac com del Sénia al Segura i no mos volen donar ni gota, i allí l'aigua fent-se mal bé (encara sort que no la tiren a la mar, com els catalans). Crec que hauríem de proposar un mega "Plan Hidrológico Internacional", que faça un xicotet aqüeducte del Sudan a la vega del Segura per Líbia i Algèria (només cal negociar amb tres estats). Seria un bon negoci per a tots: constructors i manobres (tota una eixida per a la crisi del totxo que ve), defensors de l'Ebre, llauradors, amants del golf, etc. Total, pâ què la volen aquells si ni tenen turisme ni tenen res...

Desconfiança en la política i en la societat

Des que vaig tornar a escriure al blog després del parèntesi ocasionat pel resultat electoral del 27 de maig i la preparació final de la tesina, a penes si he escrit sobre política i, en cas de fer-ho, ha sigut per solucionar "problemes interns", és a dir, per parlar sobre les esquerres valencianistes i no sobre el veritable objectiu de la política: la societat en conjunt (la valenciana en este cas). L'aclaparadora victòria del PP, malgrat el que havíem vist els darrers quatre anys (creixement econòmic desordenat a costa del territori, manipulació, corrupció, indiferència pels valors democràtics, etc.), m'ha fet perdre momentàniament -espere- la confiança en la possibilitat de construir una societat valenciana amb uns millors valors polítics.

Entre les notícies que he deixat de comentar destaquen dues en les quals discrepe de l'opinió progressista majoritària. En primer lloc, el tancament de l'emissió d'InfoTV per part de l'Ajuntament d'Ontinyent: si muntes un mitjà de comunicació polititzat (als seus accionistes em referisc, com Pla, Mayor, Marcos, Morera, Peris, municipis socialistes, etc.) és normal que els adversaris polítics et perseguisquen; una altra cosa és que tinguen la barra de dir que ho fan en ares de la "pluralitat informativa". En segon lloc, la construcció d'un temple catòlic als "beats màrtirs de 1936" a la ciutat de València em sembla també, fins i tot, lògica. L'Església és una entitat privada i és normal que no silencie els seus morts, de la mateixa manera que darrerament no ho ha fet l'esquerra (com a acte legítim de justícia històrica); l'assassinat de clergues, frares i monges, per l'únic fet de pertànyer a l'Església, va ser una barrabassada que no té per què ser oblidada i és lògic que "els seus" ho recorden (com també ho és des de l'altre costat).

El problema de fons en ambdós casos és l'exercici arbitrari del poder executiu i la manca d'intervenció del poder judicial per corregir eixa discrecionalitat. El que no pot ser, d'una banda, és que InfoTV no haja rebut una llicència per emetre en favor d'altres cadenes que, ni de lluny, compleixen com aquella les condicions establertes (feta totalment en valencià, empresa 100% valenciana); tanmateix, segurament el recurs presentat per InfoTV no prosperarà, cosa que demostrarà que els tribunals no són capaços de fer complir l'esperit de les lleis front la voluntat política dels governants, una situació que devalua totalment el sistema democràtic, ja que, a més a més, eixa voluntat política no és equilibradora, sinó totalment parcial. El que tampoc pot ser, d'altra banda, és que l'Ajuntament de València faça "regals" a una entitat privada com l'Església. Si no m'enganye, la nau industrial on s'alçarà el temple als màrtirs del 36 forma part del lot de quatre solars que el municipi va donar a l'arquebisbat de forma perpètua a canvi de la cessió durant 99 anys del solar de l'Almoïna, darrere de la Basílica de la Mare de Déu, que, incomprensiblement, tornarà a titularitat eclesiàstica a finals del segle XXI. Però cap jutge és capaç (ni s'atreveix) de defensar allò públic. Per afegiment, en ser un edifici patrimonial, la cessió incompleix la Llei de Patrimoni Històric (tant l'espanyola com la valenciana), però, com ja hem vist, les lleis serveixen per a poc amb un poder executiu que fa el que li ve en gana i un poder judicial que no es preocupa per la qualitat de la democràcia.

La victòria electoral del PP, però, sembla legitimar esta manca de qualitat democràtica. A "la majoria dels valencians" sembla no importar-li sempre i quan l'economia funcione; uns altres valors són els prioritaris. Què hem de fer, doncs? Refugiar-nos en altres qüestions o tractar de continuar fent forat, a veure si algú ens sent clamar en el desert?

Per cert: InfoTV amplia capital en paquets de 300 euros. Algú s'anima?

Jugada mestra del Bloc o el camí definitiu cap al desastre?

Els dies immediatament posteriors a l'aclaparadora victòria electoral del PP en les eleccions autonòmiques del 27 de maig el blog d'Enric Nomdedéu va tirar fum: els del Bloc de Castelló contraris al pacte amb EUPV i a l'Adéu PP demanaven fins i tot el cap d'Enric Morera i Pepa Chesa. Ara, supose, que els faran un monument si observen tot el que està passant, com sempre -i legítimament- fan, en clau partidista: El Bloc i els crítics d'EU destitueixen Glòria Marcos com a portaveu de Compromís. La majoria del grup demana a la Cambra el relleu de la síndica, i si no fóra possible la seua expulsió.

O siga que, no només el Bloc ha aconseguit superar la barrer