dissabte, 17 de maig de 2014

Cinc píndoles del baròmetre d'abril de la Generalitat Valenciana

No sabia que la Generalitat Valenciana, com el Govern espanyol a través del CIS, també fa enquestes sociològiques de caràcter públic, però divendres passat el portaveu del Consell, José Ciscar, en va donar a conéixer una, feta durant el mes d'abril per l'empresa d'investigació de mercats GFK. Podeu llegir-ne els resultats globals en la pàgina web de la Generalitat, però ací m'agradaria destacar cinc preguntes que considere significatives des del punt de vista del moviment valencianista:

- Pregunta 19.1: "La Comunitat Valenciana actualment està infrafinançada i per això el govern valencià ha de recórrer al dèficit per a garantir els serveis bàsics dels valencians". Un 49,9% està d'acord amb eixa frase, però un 13,9% no sap no contesta i fins a un 36,2% està en desacord amb l'afirmació. Hola? Deixant de banda que la pregunta pot ser trampa -el govern valencià no només ha de recórrer al dèficit per l'infrafinançament estatal, sinó també per una molt mala gestió pròpia-, el fet que fins a un 50,1% dels valencians, per acció o per omissió, no critiquen l'actual sistema de finançament autonòmic pareix de traca

- Pregunta 23: "Respecte a l'idioma valencià, vosté, personalment, parla...". Només un 30,2% dels valencians parla valencià sempre o quasi sempre, mentre que el 70% restant parla castellà sempre o quasi sempre (un 10% és monolingüe castellà, un 32,8% entén el valencià però no el parla i un 27% parla quasi sempre castellà, però a voltes valencià). Unes xifres que van en consonància amb les que vam comentar ací mateix, segons les quals només el 37,2% de la ciutadania transmet el valencià als seus fills i comencem a vorejar un punt de no retorn, si no es produeix alguna mena de canvi sociològic important.

- Pregunta 24: "Vosté, personalment, se sent...". Un 9,3% més valencià que espanyol, un 59% tan valencià com espanyol i un 29,6% més espanyol que valencià. Són unes xifres en la línia de les que vaig indicar en un recent article de la Fundació Nexe, en base a les dades dels baròmetres autonòmics del CIS de 1996 i 2012. En este cas, però, la identitat dual apareix més forta, en detriment -en dos punts en cada cas- de la prioritàriament valenciana i la prioritàriament espanyola. Res nou baix del sol, doncs. Tot continua més o menys igual en este apartat identitari.

- Pregunta 25: "S'ha enterat vosté de la polèmica que s'ha generat arran de la publicació del diccionari valencià de l'AVL en què es defineix el valencià com a "llengua romànica que es parla a la Comunitat Valenciana, a Catalunya i a les Illes Balears, llocs on rep el nom de català?". Només se n'ha assabentat el 27,3% de la població, mentre que el 71,6% no en sap absolutament res, és a dir, que el valencià ja no genera tant de conflicte com fa un temps, una cosa que segurament es deu a una major pau social sobre la qüestió, però també al seu propi arraconament social progressiu.

- Pregunta 26: "Respecte a la identitat del valencià, ¿amb quina frase s'identifica vosté en major mesura?" El 52,3% considera que el valencià és una llengua diferent del català, el 41,1% que és la mateixa llengua que es parla a Catalunya i les Balears i el 6,5% no sap no contesta. Representa un avanç notable en la consideració del valencià com la mateixa llengua que parlen catalans i balears, ja que fa 10 anys el CIS efectuà la mateixa pregunta, amb un resultat molt diferent: un 64,4% consideraven que eren llengües diferents, mentre que només un 30% les consideraven la mateixa. Per tant, sembla que a més generacions alfabetitzades en valencià, més consciència de compartir llengua -cadascun amb les seues particularitats- amb els dos pobles veïns (eixa relació entre alfabetització en valencià i consideració de la llengua ja es veia en 2004, quan el percentatge més alt de percepció d'unitat de la llengua, fins el 38%, se situava entre els que parlaven en valencià sempre i l'escrivien). Seria també interessant observar els resultats a través de franges d'edat, ja que fins el 52,9% dels enquestats tenen més de 44 anys, però no s'hi ofereix. En tot cas, l'evolució regressiva de l'ús del valencià és evidentment molt més important que este punt. 

De poc servirà compartir conscientment llengua amb 7 milions de catalans i 1 milió de balears si ací només el parlem una minoria marginal. Les dos coses han d'avançar conjuntament, i no una cap avant i l'altra cap arrere, o el valencià acabarà morint per complet en unes poques generacions. Ho ha explicat molt bé l'elxà Joan-Carles Martí i Casanova en una entrevista recent, feta per al documental Què ens passa, valencians!?: "La tornada serà molt difícil, i depén de factors de prestigi i depén també del poder polític, però no és impossible... Dependrà dels propis valencians i dependrà també de factors de prestigi i sobretot de cultura, de cultura per a joves. Per tant, és un tema complex, però no hem de militar en el pessimisme, sinó crec que tenim l'obligació de militar en l'optimisme en això. Jo mateix sóc una persona que parle sempre en valencià en el carrer i em contesten en valencià molt majoritàriament... Quan una llengua ha baixat tant, que torne a pujar no és fàcil, però no és impossible. Això sí, és ara o mai. S'ha de fer en la pròxima generació. Açò no es pot mantenir 50 anys més".

21 comentaris:

Joan-Carles Martí i Casanova ha dit...

Vull donar-li les gràcies, aquí i ara, a l'amic Vicent Baydal. Entre tots ho farem tot! El País Valencià necessita un canvi. Ara, un 30% de valencians que parlen sempre valencià significa 1.500..000 persones i un 27% més que diuen parlar valencià i castellà (quina altra cosa sinó es fa a les ciutats mitjanes i grans!) significa gairebé un altre 1.500.00 de persones. Tot plegat 3 milions de coneixedors 'reals' del valencià significa un avanç, malgrat tot, un avanç en xifres absolutes. Hem de guanyar els espais públics. Pel que fa a l'aturada immigratòria i tornada d'immigrants (a tall d'exemple, la 'província' d'Alacant va perdre un 5% de població l'any passat: vora 90.000 persones, gairebé tots estrangers del nord d'Europa, sudamericans i una part més petita del nostre jovent que tornarà) farà que el percentatge de valencianoparlants puge de nou. Ho hem de fer en els pròxims 20 anys i ho hem de fer ben fet. Necessitem el canvi com l'aigua.

Vent d Cabylia ha dit...

De res,Joan-Carles. Sort del teu optimisme. Com dius, hem de participar d'eixe optimisme per a poder continuar lluitant. Tant de bo en els pròxims anys, per fi, puguem donar dades en positiu i no en negatiu!

Jaume ha dit...

Yo ho veig clar, trenta anys repetint en els coleges que catalans, valencians i balears compartim la mateixa llengua, trenta anys tenint que afirmar que el valencià és una varietat llingüística del català per a poder aprovar un examen.
Aumenten les sifres dels que pensen que són la mateixa llengua en la mateixa mida que disminuïx el sentiment de lo propi i s'accentua la separació emocional llengua - parlants, en el resultat de la perduda de prestigi social i per tant de parlants efectius.
El catalanisme pot impondre als estudiants l'actual “estandart ideològic llingüístic”, pero quan estos abandonen les aules, abandonen en sa majoria també l'estandart impost.
Jaume

Vent d Cabylia ha dit...

Home, jo el que veig és que en Oriola deixaren de parlar valencià en produir-se les repoblacions del segle XVIII, després de la guerra de Successió, que en Alacant el valencià començà a abandonar-se acceleradament des de finals del segle XIX i que en la ciutat de València ho féu des dels anys '40, així com en Elx, Castelló, Alcoi, Alzira, etc. des dels '50-'60. Vull dir que l'abandonament del valencià no està vinculat a l'alfabetització actual (que encara no arriba ni al 30% dels alumnes de secundària), sinó que està molt vinculat al procés d'espanyolització, és a dir, de construcció de l'Estat-nació espanyol que ve produint-se des de començaments del segle XIX amb la primera constitució de Cadis. No conec ningú que abandone la llengua valenciana per que li estiguen "imposant el català" (molt poc s'estimaria la llengua eixa persona), però sí que conec un fum de gent que l'abandona perquè li té absolutament igual, ja que considera que la llengua important i prioritària en Espanya ha de ser el castellà, "la lengua común"...

Jaume ha dit...

Tampoc yo pense que ningú abandona una llengua de la qual és usuari, no és això de lo que parle, de lo que parle és de tindre interés pel seu conreu i utilisació. Crec sincerament que la catalanisació és un llastre en el procés de normalisació d'us de la llengua en quant al seu prestigi, com ya te he dit adés.
Curiosa, encara que no faces menció, és la pregunta número onze, en la que només un 3,2 dels entrevistats optaria si tinguera eixa opció per matricular als chiquets només en valencià.

11. Tenga Ud. o no hijos en edad escolar, si en este momento Ud. fuera a matricular a un hijo o hija, ¿qué modelo lingüístico preferiría?
%
Sólo en valenciano 3,2
Sólo en castellano 5,3
En valenciano y castellano 15,1
Trilingüe: valenciano, castellano e inglés 68,5
En una lengua extranjera: (inglés, francés, alemán) 6,7
Ns/Nc 1,2
Válidos 2016

Curiosa i preocupant...
Jaume.

Vent d Cabylia ha dit...

Doncs jo tinc ben clar que el principal problema per al valencià és la castellanització i em fa molta pena que grups anomenats "valencianistes" acaben lluitant exclusivament contra uns teòrics fantasmes catalans mentre una gran part de la societat valenciana es castellanitza i una part més menuda, que es manté conscienciada en el valencià, va per una altra via ben diferent a la d'eixos grups "valencianistes" (que és la via de la valencianització conscient sense haver de recórrer a l'anticatalanisme).

D'una altra banda, la pregunta 11 no em pareix significativa perquè és una pregunta trampa, com la de RTVV. Segurament, donades les opcions que oferixen, jo també hauria contestat "trilingüe". Si et pregunten "sólo en valenciano" o "sólo en castellano" sembla com si no hagueres d'ensenyar-te cap altra llengua (ni el castellà en el primer cas, ni el valencià en el segon, ni l'anglés en cap dels dos). Però els que demanem més ensenyament en valencià no demanem això, sinó que el valencià siga la llengua vehicular, sense deixar de tindre un domini total del castellà i de l'anglés. En definitiva, és una pregunta cuinada per tal de donar sensació de suport social als darrers canvis del Govern en matèria d'ensenyança.

Ernest ha dit...

Sí, realment és una pena haver d'afirmar que catalans , balears i valencians parlem una mateixa llengua per a poder aprovar els exàmens de valencià. Qualsevol dia ens faran afirmar que la terra és redona, que els humans no estem fets de fang o que a Latinoamèrica es parla espanyol. No sé on acabarà portant-nos la ciència i el coneixement, tan a gust que estàvem pensant que les coses són com ens agradaria que foren.

Jaume ha dit...

Vicent; tu eres decididament catalaniste, per lo que veus un problema, el castellanisme. Per a mi tant el catalanisme com el castellanisme són el problema per a la llengua valenciana, rebuge les dos opcions i me quede en la exclusivament valenciana. Rebuge aixina mateix tant l'anticatalanisme com l'anticastellanisme.
Obviant els dos primers resultats de la pregunta onze, tenim que l'opció tercera valencià-castellà, només és recolzada per un trist 15%, mentres la trilingüe, rebujada pel catalanisme, obté un 68%. És de caixó, ¿qui vol que la llengua vehicular de l'ensenyança dels seus fills siga una varietat llingüística?
Ernest; he de aclarir-te que encara que no estem fets de fanc, tot pareix indicar que venim d'ell, que l'espanyol, és només una de les centenars de llengües que és parlen en Suramèrica, centenars Ernest, centenars i és mentira, la terra no és redona, és més be ovalada. Revolució Copernicana Ernest.

Jaume

Vent d Cabylia ha dit...

Ah, ja entenc! Per a lluitar contra el castellanisme primer cal acabar amb el "catalanisme de l'AVL" i de tots els que escriuen en valencià segons les seues normes (el 95% de la cultura feta en valencià posem-li, sent generosos amb les altres normes). I una volta que el "catalanisme de l'AVL" estiga eradicat, d'ací a 100 anys tira-li, es podrà lluitar contra el castellanisme, supose. Teniu faena, doncs!

Jaume ha dit...

Vicent, és la meua opinió que per a que la llengua valenciana siga acceptada i admesa pels pares com a llengua vehicular, tal i com nos agradaria tant a tu com a mi, cal valencianisar tant l'onomàstica; Llengua Valenciana, ací, com en Madrit, en Barcelona i en China, cal valencianisar el seu lèxic: en l'utilisació de paraules autòctones que en tenim a grapats, cal reforçar el seu prestigi social, alluntant-la de l'idea dialectal que se li vol donar en els coleges, cal donar-li un còdic ISO 639-val propi i cal alluntar-la de les dos tendències que ya te comentí, del castellanisme i del catalanisme. Si la AVL és capaç d'això, be, i si no, fora. ¿Que no? La nostra volguda Llengua Valenciana per mig de la perduda de prestigi anirà perdent més i més potencials parlants mentrimentres, els chiquets a deprendre el “estandart ideològic” que deprenen hui en l'escola.
Gràcies.
Jaume.

Vent d Cabylia ha dit...

Que jo sàpia, tant en l'Estatut com en les ofertes educatives es parla de valencià i línies de valencià. D'altra banda, el problema no és de demanda dels pares, sinó d'oferta de la Conselleria... Des de 1983, la demanda d'ensenyament en valencià no ha parat de créixer. Encara està en el 30%, però l'entrebanc per als pares no ha sigut cap "catalanització", sinó la falta d'interés del PSOE i el castellanisme flagrant impulsat pel PP...

Finalment, de veritat que no puc entendre posicions com la teua. Mira que de les Normes del Puig a l'estàndard particularista de l'AVL se'n va poc, quatre grafies i quatre paraules, però res ni així. És més important per a vosaltres tindre una llengua diferenciada del català que sumar-se al gran moviment de valencians -més del 90% dels que gasten quotidianament l'escriptura en valencià- que empra les normes de l'AVL (les de Lo Rat Penat durant dècades) sense cap mirament. Flac favor li esteu fent als valencians conscienciats en la defensa del valencià, com les desenes de milers que van a les Trobades d'Escola Valenciana...

Ernest ha dit...

Perdó pel comentari anterior. De vegades no puc evitar ser irònic, deu ser que he debatut aquest tema massa voltes. No sé quina edat tens, Jaume. Vull pensar que eres jove. Ho dic per l'entusiasme, el vigor i l'atreviment amb què defenses les teues idees. Això està bé, sí. Però passarà el temps i hi posaràs trellat i si eres la persona conscienciada i sensibilitzada amb la llengua que dius que eres i continues llegint i espigolant d'ací d'allà arribarà un moment que el sentit comú et farà reconéixer una evidència que no té discussió per a cap filòleg romanista del món amb un mínim de prestigi. Això passarà en el millor dels casos, altrament pots esdevenir un fanàtic que repetirà la seua lletania, i acaçarà fantasmes la resta de la seua vida. Perquè supose que eres això, jove. I disculpa el to paternalista, però és que ja són massa anys.

Jaume ha dit...

Ha, ha, no Pare Ernest, la defensa del meus arguments no es deu a l'efervescència jovenil, més be al contrari, a la reflexió, a l'estudi i al trellat, naixquí l'any d'una gran mentira, l'arribada dels hòmens a la lluna, per lo manco tal i com nos contaren que fon, s'introduïa en la societat valenciana en força una atra, esta en forma de religió ideo-política, el catalanisme, el seu precepte, “mateixa llengua, llengua catalana”, recolzada per tot tipo de mentires. Hagué un dia farà deu anys més o manco, una d'eixes mentires que ya ni recorde, quedà al descobert i tirant del fil comencí a trobar-me que bona part dels arguments que m'havien contat per tal de catalanisar-me, eren mentires. A la fi, despuix de no poques reflexions i d'una revisió crítica del meu ideari, llavors catalanisat, caigué també el gran precepte. Si les reivindicacions que he fet al llarc dels meus comentaris te pareixen d'un fanàtic, puix be, poc més podem parlar, sincerament...

Dos cosetes Vicent; segons afirmes en el teu comentari; “...que empra les normes de l'AVL (les de Lo Rat Penat durant dècades)”, és una de les barbaritats més grans que t'he vist escrites.
Segons tu en el mateix comentari; “Finalment, de veritat que no puc entendre posicions com la teua.”. Atra gran diferència entre els dos, mentres yo entenc i respecte, encara que no compartixc, que tu pugues pensar com penses, tu eres incapaç d'entendre posicions diferents, eixa incomprensió manifesta afecta a la diversitat i llibertat de pensament, eixa manca d'empatia és un llastre per a la democràcia, puix insistixc que el problema, dilema, debat, com vullgues nomenar-lo, no és científic, es ideològic i polític.

Per favor, com ya s'ha fet massa llarc i no veig resultats, no penseu que és descortesia si no torne a contestar.
Gràcies.
Jaume.

Ernest ha dit...

Sí.En això estem d'acord. Efectivament, no hi haurà resultats. Salut, gràcia i un dur a la faixa.

Vent d Cabylia ha dit...

És veritat, les normes de Lo Rat Penat durant dècades eren molt més convergents amb l'estàndard català que el model particularista actual de l'AVL...

Quant a la incomprensió i la llibertat de pensament, estem en una situació d'emergència tan gran que vull que el valencià sobrevisca i, per tant, no puc entendre els que, estimant-se la llengua, formen part d'un moviment que posa pals a les rodes a la seua supervivència i normalitat social. Per a tu no els posarà, però pense que és una errada de percepció brutal (com tu ho pensaràs de la meua percepció, supose, però al fet de l'ús social de les dos normatives em remet...). Jo no coarte la teua voluntat, simplement no entenc la teua postura (i això no afecta en absolut la teua llibertat).

Vent d Cabylia ha dit...

És una errada de percepció semblant a la de dir-me catalanista perquè em sembla bé compartir normativa lingüística coordinada amb catalans i balears. Ausades!

JC ha dit...

Hola,
tinc una pregunta a vore si me podeu contestar,
¿Què ocurriria en el cas que una persona utilitzara paraules acceptades segons el nou diccionari de la AVL en un examen de la JQCV per exemple?
Em referisc a paraules com aixina, tipo, naiximent, deport, lo, me, nos, escomençar, giner, perea. ¿Me dirien que sóc un brut? Si es aixina, no entenc molt bé el tema este del diccionari.

Si al final moltes paraules estan incloses, però en realitat no es poden utilitzar normalment, ni per exemple des de ninguna institució es poden utilitzar en els comunicats oficiales o en els rètols, etc, llavors pareix tot una operació de maquillatge i prou.
Gràcies, felicitacions pel teu blog Vicent.

Vent d Cabylia ha dit...

JC, depén de les paraules. El Diccionari i la Gramàtica de l'AVL indiquen clarament si una paraula o una forma gramatical es consideren del registre col·loquial o del formal. De les que dius, per exemple, són col·loquialismes aixina, tipo, escomençar i giner, per la qual cosa estarien acceptades en la parla o en l'escriptura en un context col·loquial. La resta "poden" ser usades també en un context formal, sense cap problema normatiu.

Ara bé, quin és el problema? Que, teòricament, a eixes incorporacions de l'AVL s'hauria d'haver sumat la gent que provenia de les Normes del Puig, per tal de fer que paraules i expressions valencianíssimes, que de vegades són vistes com incorrectes per un problema d'hipercorrecció o allunyament volgut de la llengua del carrer, passaren a considerar-se la mar de normals, a força d'usar-les amb normalitat. Tanmateix, com que dels usuaris de les Normes del Puig només s'ha passat a l'AVL un sector molt reduït, pràcticament ningú sembla que aposte per eixos canvis, la qual cosa demostra una vegada més que als usuaris de les Normes del Puig no els interessa valencianitzar la llengua, sinó evitar tot possible contacte amb catalans i balears (el dimoni, ja se sap). Si eixos usuaris o d'altres amb voluntat de recuperar eixos o altres girs (hi ha diversos graus de particularismes, evidentment, de "perea" a "este") no se sumen de manera significativa, doncs la comunitat d'usuaris del valencià escrit és la que mana i eixe serà el model que s'anirà consolidant. En tot cas, com no es cansa d'indicar el sociolingüista Josep Àngel Mas, sembla que anem cap a una convivència de models (sense que això haja de suposar cap drama).

Josep ha dit...

Gràcies, Vicent, per fer-te ressò d'eixa enquesta. Quant a la pregunta 23 i els resultats preocupants que mostra, em pregunte què podem fer els valencianistes per a que eixe canvi social de què parles es produïxca...

Vent d Cabylia ha dit...

Josep, no se m'ocorre una altra que l'acció individual, que és molt important en situacions de minoria lingüística, mostrant la normalitat de l'ús del valencià en tots aquells àmbits que ens siga possible, i l'acció col·lectiva, a través d'associacions per la llengua i moviments socials o polítics que també incloguen l'ús del valencià entre les seues prioritats...

Anònim ha dit...

Perdoneu, però entenc a Jaume. Estime el valencià i he vollgut que el meus fills estudien en la
nostra llegua. Però quan porten de l'escola contes amb un lexic tan allunyat del valencià que he sentit parlar sempre, senc certa desafecció, tot i que mai he donat credit a les estrafalaries teories lingüistíques secesionistes i que compartix la convicció de que el primer perill per al valència es la seua feblessa front al catellà.