El famós cartell d'Esquerra Valenciana "¡Germans al front!" (1936), de Lluís Dubón
Lluís Dubón Portalés (1892-1953) és un altre dels grans artistes valencians del primer terç del segle XX oblidats a causa del trauma brutal que representà el franquisme. De l’impressionisme al modernisme, l’art nouveau i l’art déco, tingué un leitmotiv al llarg de la seua trajectòria artística: la dona, i especialment la dona valenciana, com a símbol i al·legoria de la força, la modernitat i la plena llibertat.
Als peus del Micalet i a dos minuts del Mercat Central, Lluís Dubón nasqué a finals del segle XIX, al si d’una família de carnissers en el cor de la València menestral i de botiguers que impulsà la irrupció del republicanisme liderat pel periodista i escriptor Vicent Blasco Ibáñez, qui acabaria esdevenint un cabdill polític inigualable i un autèntic líder de masses. La carrera de Dubón, de fet, i els seus principals èxits artístics, estigueren vinculats d’una manera o d’una altra als cercles blasquistes i les aspiracions de modernitat política i cultural que els republicans valencians impulsaven amb força. Això mateix, però, feu que la instauració de la dictadura franquista a partir de 1939 comportara el seu decaïment i posterior oblit, del qual l’ha rescatat, amb passió i mereixement, el jove historiador de l’art sogorbí Néstor Morente y Martín, que li dedicà part de la seua tesi doctoral i comissarià, en 2019 al MuVIM, la seua primera exposició antològica, el catàleg de la qual es pot consultar en línia.
En breu en parlaré en la revista Lletraferit #22, a la qual vos podeu subscriure des d'ací per només 9,95 euros a l'any (i cada trimestre rebreu a casa un exemplar de 100 pàgines a tot color amb la millor cultura valenciana i universal en valencià). Ací podeu vore una xicoteta selecció extreta de l'esmentada exposició i que també tindrà el seu reflex en la mateixa revista:
Luis Dubón cap a 1920, amb uns 28 anys
"Llauradora valenciana" (1917), on és representada la seua dona, la sogorbina Dolores Aucejo
Portada de la primera Gramàtica Valenciana moderna, de Bernat Ortín (Editorial Valenciana, 1918)
Portada de la guia sobre l'Arxiu Municipal d'Eduard Martínez Ferrando (Editorial Valenciana, 1919)
Portada d'una reedició de Cañas y barro de Vicent Blasco Ibáñez (Prometeo, 1919)
Portada d'una reedició de Los muertos mandan de Vicent Blasco Ibáñez (Prometeo, 1919)
Cartell de la Fira Mostrari de València de 1919, entre el modernisme i l'art nouveau, de la qual Dubón s'encarregà de la imatge ininterrompudament fins a 1935
Publicitat de l'Hotel Ripalda de València, amb fons japonesos (1919)
Programa de la Fira de València de 1925, inspirat en La gran onada d'Hokusai (Dubón fou un dels precursos del japonisme en el disseny ibèric)
Esbós per a anunci de magdalenes valencianes (c. 1923), que la seua dona venia als hotels durant la seua etapa madrilenya (1922-1932)
Programa de la coronació de la Mare de Déu dels Desemparats (1923)
Anunci de la fàbrica de perfums Floralia, on treballava Dubón durant la seua etapa madrilenya, en la revista Blanco y Negro (1928)
Blasco Ibáñez en la sèrie Hòmens de València (c. 1928)
Sorolla en la sèrie Hòmens de València (c. 1928)
Sèrie de postals Hòmens de València, editada en els anys 30
Programa de la Fira de València de 1929, en transició de l'art nouveau cap a l'art déco
Al·legoria de la República en l'homenatge a Blasco Ibáñez que va fer El Pueblo en 1921, a propòsit de la darrera visita de l'escriptor a la ciutat de València
Al·legoria de la Segona República Espanyola (1931), l'obra més coneguda de Dubón en l'àmbit estatal, feta poc abans de tornar de Madrid a València
Al·legoria d'Espanya en l'accés al Saló de Sessions de l'Ajuntament de València (1932)
Al·legoria de València en l'accés al Saló de Sessions de l'Ajuntament de València (1932), amb la figura de la seua dona, Dolores Aucejo
Publicitat per a Trinaranjus, l'empresa del dirigent del PURA i alcalde de València Agustín Trigo (c. 1933)
Falla de la plaça del Mercat plantada en 1933 per Dubón (Col·lecció particular), materialitzant la proposta feta per Blasco Ibáñez en 1921 sobre la creació d'un Museu del Folklore Valencià
Banyista a la platja de Pinedo (c. 1934)
Caricatura de Hitler publicada en El Mercantil Valenciano (1937)
Al·legoria de la República publicada el Primer de Maig de 1938 en El Mercantil Valenciano
Cartell per a la Central d'Exportació d'Agres (1937)
Falla ferroviària plantada en 1948 per Dubón (Col·lecció particular)
Retrat de Manuel González Martí (1952)
Retrat de Francisco Franco (1952), penúltima obra que va fer, satírica del dictador en ple franquisme, segons s'explica amb tota classe de detall en l'esmentat número de la revista Lletraferit