dimarts, 1 d’octubre del 2013

Cal dir "les Illes" o "ses Illes"?

Ara que l'actualitat informativa s'hi està centrant arran de la valenta vaga indefinida duta a terme pels docents contra l'anomenat Tractament Integrat de Llengües decretat pel Govern Balear, veig que encara hi ha molta gent de l'entorn valencianista o catalanista que tracta de fer la gràcia d'anomenar "ses Illes" a les Balears. De ben segur que ho fan amb tota la bona voluntat del món i pensant-se que reprodueixen el sentir i la manera de pensar dels habitants de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, però, com ha explicat a facebook recentment el lingüista Gabriel Bibiloni, res més lluny de la realitat. La seua intervenció va sorgir arran d'un post, enllaçat per la magnífica pàgina d'En bon valencià, que mostrava la indignació del mallorquí Llorenç Carreres cada vegada que sentia l'expressió "ses Illes". Per a entendre la seua reacció -potser un pèl exagerada- basta amb llegir les paraules d'en Bibiloni:

Em permet de fer una petita aportació explicant quina és la pràctica normal de la majoria dels illencs, tot intentant complementar el que diu Llorenç Carreres. La primera cosa que els continentals han de tenir en compte és que les Illes no són una entitat com el Principat o el País Valencià (entitats territorials, administratives i de sentiments). Les Illes Balears són una entitat física (un arxipèlag), una entitat administrativa (perquè són una comunitat autònoma i una província espanyola) però no han estat mai una entitat emocional. Cadascú se sent només de la seva illa i això condiciona el llenguatge. Cap illenc no dirà "jo sóc de les Illes" o "de les Illes Balears" ni, si és a Barcelona, dirà "vaig cap a les Illes". Aquí sempre fem servir el nom de cada illa, perquè ens sentim de la nostra illa i alguns, en un nivell immediatament superior, ja passam directament als Països Catalans.
 
Naturalment, hi ha ocasions en què s'ha de fer referència al conjunt, i en aquests casos s'ha de dir (i no hi ha cap problema) "les Illes Balears" (nom oficial i complet), o "les Balears" (sempre amb article) o simplement "les Illes". L'ús d'una forma o una altra depèn del context: en un context més col·loquial o de proximitat poden dir "les Illes" perquè ja ens entenem (nosaltres només en tenim unes). Sobre l'article cal tenir present que en el parlar col·loquial els illencs diem "ses illes", les poques vegades que ho diem, perquè en el llenguatge col·loquial tots els articles se salen. A la llengua escrita i formal sempre és "les Illes" (perquè a la llengua formal no hi ha articles salats), i quan veiem que els continentals diuen —i sobretot escriuen— "Ses Illes", ho veiem com una mostra d'ignorància del nostre sistema d'articles, de la nostra realitat, i com una gracieta que ens fa molt poca gràcia. Esper haver-ho aclarit un poc.

Així doncs, fóra bo de tindre-ho en compte: si no som balears, millor que no diguem "ses Illes", ja que no respon a la pròpia realitat dels mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterencs. Ells no gasten a penes eixa expressió i, per tant, ho troben realment estrany quan es fa des de fora, emprant, a més a més, l'article salat -cosa que els catalans i valencians no fem de manera general. En conseqüència, més que simpatia per l'expressió trobarem certa animadversió. "Les Illes", "les Illes Balears" o "les Balears" són, per contra, les formes més apropiades i adequades per a evitar susceptibilitats. D'una altra banda, hi afegisc l'article "Existeixen, les Balears?", dels professors Miquel Àngel Casasnovas i Maria del Mar Vanrell, que aporta una bona visió interna de la qüestió, amb tota una sèrie de dades històriques que solem desconéixer des de fora i no tenim en compte a l'hora d'intentar comprendre la qüestió balear.

Jacques Nicolas Bellin, Carte des Isles de Maiorque, Minorque et Yvice (1740)

15 comentaris:

TdlH ha dit...

Bibiloni ho sabrà millor que jo, pero no se supon que l'article salat sí que desapareix en alguns «cultismes» del registre col·loquial com «la mar»? Ho dic perquê com afirma que «en el llenguatge col·loquial tots els articles se salen»...

Vent d Cabylia ha dit...

Sí, hi ha unes poques excepcions: "la mar", "el cel", "la seu", etc. Però vaja, què seran, el 0,01% del conjunt lèxic?

Anònim ha dit...

Trobe que l'opinió del senyor Bibiloni no coincidix en la de molts balears..

Vent d Cabylia ha dit...

Crec que no és tan difícil d'entendre. Si ells a penes diuen "ses Illes" i és un nom que no gasta pràcticament ningú perqué el balearisme és pràcticament nul, és normal que tampoc vegen amb bons ulls -o troben realment estrany- que altres, des de fora, tracten de fer-ho. Ho veuen com un intent d'aproximació d'algu que realment no coneix la realitat balear... Només hi cal viure un temps allà per adonar-se'n.

Anònim ha dit...

Crec que no n'hi ha per a tant. Si pensem en la realitat valenciana, una persona d'Elx o d'Alcoi no se sent d'Alacant o de València com a entitat superior, això ve després de pensar-ho però de primer, si tu preguntes a un d'Alcoi et dirà que és alcoià, no que és alacantí o valencià, perquè se sent alcoià, i ací, al sud, no sentim més pròxim un castellonenc que un barceloní, posem per cas.
Pel que fa a l'article, no crec que algú diga "ses illes" per fer una gracieta. Per això hi ha els registres i si una persona està parlant pot utilitzar el registre col·loquial i fer servir l'article salat (segurament en un intent d'empatia, d'acostament a la parla d'ells), una altra cosa és en l'escriptura, amb un registre més formal...

Vent d Cabylia ha dit...

Però un elxà o un alcoià sí que són i s'han sentit tota la vida valencians... Els mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterencs no s'han sentit mai balears ni "illencs". Com m'han comentat al facebook, és com quan a Catalunya imiten els valencians (Camps al "Polònia", per exemple) amb accent lleidatà: molt lloable l'intent, però ben allunyat de la realitat...

Vent d Cabylia ha dit...

La idea era aclarir conceptes, donant veu als propis habitants de les Illes Balears, però, vaja, que qui vullga continuar dient "ses Illes" que ho faça (ara, almenys que sàpia que els d'allà ho trobaran ben estrany i de vegades, fins i tot, insultant)

TdlH ha dit...

Jo és que pensava que «les illes» era un d'ixos casos que no salen l'article, pero Bibiloni diu que sí qu'ho fan i qu'ells ho salen TOT, la qual cosa no és certa, pero bo...

En tot cas, sí qu'és deveres que cada illa va a la seua i que dir «ses Illes» és un poc una fantasmâ; en l'apartat anecdòtic, tinc ûs parents 'ivissencs qu'entenen millor el valencià qu'el mallorquí.

Ah, i lo del valencià de Lleida, això ja entra en la falta de documentació o en la mala praxi, qu'els figures del Polònia se supon que són actors i guionistes «professionals»; prou millor era aquell d'«Es meu homo és valencià».

Dèlia Amorós ha dit...

No es tracta d'estar d'acord o no. La realitat és eixa i en Bibiloni i altres ens l'expliquen. No és una argumentació, sinó una exposició.
Si coneixeu altres casos que n'expliquen una altra d'oposada, digueu-los. Amb nom i cognoms, i tots tan contents. Estic fins a la figa dels anònims. I això, sí que és una opinió.

Anònim ha dit...

Insultant? Vaja, això és fer-ne un gra massa, sí que he llegit el post de Llorenç Carreres i pense que, en definitiva, es tracta del petit país de cadascú, crec que tothom se sent (i estima) el seu petit país per sobre de qualsevol altra entitat més àmplia. Torne als exemples anteriors: un d'Elx no pot ni veure Alacant i s'emprenya si li diuen que és alacantí; un d'Alacant no pot ni veure València (no sé si en sou conscients els que sou a prop del Cap i Casal) i Castelló ens resulta llunyà, però hem de tindre una denominació genèrica tot i que les possibles no convencen (Regne de València agrada a uns i no als altres, País Valencià agrada als altres però no als uns i Comunitat Valenciana... sense comentaris... és el mateix que Comunitat Autònoma Balear...). Com ja he dit, el petit país de cadascú. Si un és de Menorca se sent menorquí i no balear, això està claríssim però els cal un nom genèric, o hem de dir "Els ensenyants de Mallorca, els de Menorca, els d'Eivissa i els de Formentera estan de vaga"? Els que hi viuen sempre podran concretar més però els de fora no sempre ho coneixem suficientment per poder entrar en tantes concrecions. Tanmateix, no solament som els de fora, també ells. He visitat alguns blogs mallorquins-menorquins-eivissencs-formenterencs (com ho dic? perquè no sé de quin lloc concret són en cada cas, no els conec personalment) i he vist que utilitzen sense cap problema les expressions "les Illes", "balear", "Illes Balears"... per posar-te un exemple que ara em ve al cap, pots mirar un blog que es diu "No em digues que és un somni" (un blog que, per cert, Llorenç Carreres té entre la seua llista de blogs, a la columna de l'esquerra, com pots comprovar) i veuràs que hi abunden aquestes denominacions.
De l'article salat no dic res, és qüestió de registre col·loquial únicament.

Vent d Cabylia ha dit...

Ona, crec que no acabes d'entendre el fons de la qüestió. No es discuteix el fet que mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterencs siguen o se senten balears, sinó que des de fora, majorment catalans i valencians, es referisquen al seu país com "ses Illes" (en compte de "les Illes Balears"), en un pretés intent de simpatia o aproximació... I res més lluny de la realitat.

Emprant els teus exemples, és com si als d'Elx ens posàrem a dir-los "alicantins" perquè ens pensàrem que és el que són i els agrada ser-ho i que, a més a més, eixa és la forma particular que tenen ells de dir-ho... I res més lluny de la realitat.

Xavier ha dit...

Vicent,
Crec tot es basa en la desconeixença mútua. És de veres que els valencians no coneixem en general la qüestió de les Illes Balears i Pitiüses. Almenys, fins que no vius allà.
A mi em fa molta gràcia que quan vaig a treballar a Mallorca la gent em diga "vas a les Illes" o "vas a ses Illes"... Normalment responc que no, que vaig a Mallorca. Com es possible que algú et puga dir que vas alhora a diverses illes?

Bé, malgrat l'anècdotam, el sentiment balear és ben mínim. De vegades regentat des de Mallorca, però sense succés tampoc a Mallorca. Ací cada illa va a la seua; d'altra banda, com ho han fet sempre. Sóc del parer que els consells insulars haurien de tindre més pes.

Respecte l'article salat, llevat tota polèmica política del mig, no cal dir que generalment no formava part de la llengua escrita fins el segle XIX i XX que començà a popularitzar-se en certs registres escrits o certes expressions com ara la toponímia. L'atitud més lògica, a parer meu, dels valencians i dels catalans que no salem seria no salar. Com no salen els pollencins. Els pollencins van a la Pobla, passen pel Trenc, visiten les Salines, etc. ben bé com ho faria un valencià. Hi ha valencians que en canvi tot açò ho salen "a la valenciana", vull dir pronunciat a la valenciana.

És un tema polèmic, però que històricament ha estat resolt d'una manera concreta i que de part d'alguns sectors no acaba d'agradar.

Anònim ha dit...

Crec que es discuteixen totes dues coses. La de l'article salat, sí, i és una qüestió que tinc clara, ja t'ho he dit abans (per cert, jo mai no he dit ni dic ses illes), però també l'altra. Estan ambdues condensades en aquesta frase de Ll. Carreres al seu post:
"Essencialment, doncs, les Illes Balears no existeixen. Si no existeixen "les" illes, encara menys "ses" illes, aquesta forma simpàtico-paternalista amb què alguns mitjans es refereixen a Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera."

I done per tancada la meua intervenció (que deus estar una mica fart), només he tornat per dir-te que sí que he entés el fons de la qüestió, que és un fons doble.
Salutacions cordials.

Unknown ha dit...

Ei doncs ahir estava en classe de biogeografia i vam parlar de processos biològics que afectaven (d'igual forma a totes) les illes de les que ens estem referint.
Acte seguit el meu companys digué el polèmic "ses illes". Crec que ell ho féu per recalcar la forma curiosa que tenen allí els articles. També per a concretar que són eixes quatre illes i no altres illes mediterrànies a les que afecten igualment eixos processos biològics, ja que alomillor no es té consciència d'unitat en eixes quatre illes, però a l'igual que amb la forma dels articles, hi ha coses en comú, i no crec que siga un fet que dega ofendre.

Anònim ha dit...

'Mutatis mutandis', això de "ses Illes" em recorda una mica als espanyols que, volent-se fer els graciosos, diuen a un argentí "¡Che, boludo!", ignorant que en el castellà de l'Argentina 'boludo' és 'gilipollas'.