Cornuts i pagar el beure

Heu vist la portada de l'ABC de hui?

Què bé vore Canal 9 a Barcelona!

Crec que hauré de dessintonitzar-la... 40 de 55 minuts d'informatiu "Notícies 9 nit" lloant la "València de les festes i del glamur" gràcies a la Fórmula 1. "Una jornada històrica". I com a colofó Rajoy parlant de "lo bueno que es esto para España y para Valencia" (si volen que ho diguen però no cal que el traguen a ell, que no hi té res a veure...). Pâ morir-se!

I Canal 9 no és il·legal?

Canal 9, la pitjor televisió del món?

TV3 és al·legal, però Canal 9 compleix la legalitat? La llei de creació de Radio Televisió Valenciana estableix en l'Article 2 del Capítol I que...
1. L'activitat dels mitjans de comunicació social de la Generalitat s'inspirarà en els principis següents:
a) La promoció i protecció lingüística de la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana.
b) La veracitat, imparcialitat i l'objectivitat en les informacions.
c) La separació entre les informacions i les opinions, la identificació de les persones que les sustenten i la lliure expressió d'aquestes.
d) La protecció de la joventut i de la infantesa, tot evitant l'exaltació de la violència i l'apologia de fets i conductes atemptatòries contra la vida, la llibertat i la igualtat d'homes i dones.
e) El respecte al pluralisme polític, cultural i lingüístic, religiós i social.
f) El respecte al pluralisme, el valor de la igualtat i d'altres principis recollits en la Constitució, en l'Estatut d'Autonomia i en la legislació bàsica de l'Estat.

Compleix cap d'estos principis Canal 9? Sí, potser alguns, però ni promociona ni protegeix la llengua valenciana, ni és veraç, imparcial i objectiva, ni distingeix entre informació i opinió, ni garanteix la lliure expressió, ni respecta el pluralisme polític i cultural. Senyor Ricardo Costa: hauríem de tancar Canal 9 per no complir la legalitat, de la mateixa manera que Batasuna no compleix la llei de partits (ja que li agrada tant barrejar peres amb pomes)?

Quin fàstic d'anticatalanisme electoral, d'irracionalitat, d'autoritarisme i de poca vergonya...

InfoTV

Aprofitant la meua darrera estada a la ciutat de València vaig poder sintonitzar per primera vegada InfoTV, i gaudir-la, tot i que molt breument. La senyal es percebia de manera irregular, però el poc que vaig vore em va sorprendre gratament. Havia sentit algunes crítiques sobre una certa manca de professionalitat o, si més no, de saber fer, però no m'ho va semblar així. Em va parèixer que InfoTV té una qualitat tècnica i visual més que acceptable i uns continguts extremadament interessants per a un sector de població que no té accés a ells al País Valencià, com ara les qüestions sobre la llengua i la cultura valencianes i la informació política plural.

Particularment, vaig vore finalitzar un documental sobre el valencià i el valencianisme en què eren entrevistats personatges de tots els espectres ideològics (em sembla que excepte del PP, que supose que no s'hi va prestar), cosa que posava sobre la taula el pensament de cadascú i el feia arribar directament al receptor. Comunicació política bàsica, però és que d'eixa no en tenim al País Valencià mai, o quasi mai, si exceptuem els debats autonòmics de cada 4 anys en què a penes si dóna temps a dir res. Al nostre país, el missatge polític de cada partit o de cada moviment social arriba distorsionat a la ment dels ciutadans, i distorsionat per mitjans de comunicació manipulats (els públics) o servilistes (als grups políticoempresarials majoritaris de cada canal). Sentir directament el que diuen Eliseu Climent (ACPV), Dolors Pérez (EUPV), Pepa Chesa (BNV), Voro López (RACV), Josep Puchades (LRP), o gent d'ERPV i UV, clarifica les idees dels seus potencials "seguidors" i, alhora, eixa intervenció pública és una eina de fiscalització contínua: si ningú sap més o menys el que dius, després podràs fer el que et done la gana, però si el teu missatge és ben clar i definit, la societat et podrà demanar comptes si no actues en conseqüència.

Com va afirmar el periodista de RTVV Julià Alvaro en una de les taules redones organitzades per Valencians pel Canvi a començaments del 2006 -el text de les quals ha estat arreplegat a Qüestions per al debat. Propostes per al canvi-, "al País Valencià vivim en una societat antipolítica", en què "les categories polítiques han deixat lloc a les sentimentals: tot és a favor o en contra, els meus i els altres. I en funció d'això es conformen les opinions, en funció d'això s'acaba votant , o no votant". I d'esta situació els mitjans de comunicació valencians, molt polititzats, "són, alhora, responsables i víctimes". Per tant, "si tinguérem millors mitjans de comunicació, més plurals, més professionals, més potents, més democràtics, segurament també tindríem un millor govern, i una oposició també millor". Finalment, Julià Alvaro no hi donà la solució final, simplement demanà als polítics que ajuden a democratitzar els mitjans i no a mediatitzar-los, com han fet fins ara.

Si hi ha canvi de govern al maig de 2007, que no es produïsca un "repartiment del pollastre" entre les esquerres; simplement que es faça complir la llei, per exemple, en la concessió de les llicències de la televisió digital al País Valencià. InfoTV, que aspirava a una llicència d'àmbit autonòmic que va ser refusada, tot i les seues clares tendències esquerranes, és plural i valenciana: deixa parlar directament els polítics i complix, de sobres, els requisits de programació en valencià. Val a dir, contribuiria a la regeneració democràtica del país. Ja em direu si això ho garantix una de les dos beneficiades: Televisión Popular del Mediterráneo, és a dir, Popular TV versió valenciana.

Colla de farsants?

Estos dies estic aprofitant per vore una mica més la televisió de l'habitual, tot gaudint dels canals per cable de cals meus pares. D'una banda he descobert els films de terror de Zé do Caixão -també anomenat Coffin Joe-, un personatge creat pel brasiler José Mojica Marins (biografia), director brasiler que va ser definit com una barreja entre Russ Meyer i Luis Buñuel, i jo encara diria més, entre estos, Jess Franco i Leopoldo Panero (sólo ETA hace oposición), és a dir: terror i drama psicològic, pors psíquiques, rèptils, aranyes, insectes, sexe, desig, canibalisme, relacions turmentoses, mort, experiments, creus, religió judeocristiana, turbulència... Ací vos deixe l'enllaç a un documental sobre José Mojica a l'emule i el tràiler d'Esta noite encarnarei no teu cadáver (1967) al Youtube:

També he descobert el programa Extreme Makeover, traduït al castellà com Cambio Radical, on algun lleig o lletja (de vegades suposat) se sotmet a diverses operacions (rinoplàstia, lifting, abdominoplàstia, mentoplàstia, liposucció, implants dentals, implants de pèl, peelings, etc.) i acaba tenint una cara-cartró impressionant davant el goig i cridòria dels seus familiars i amics. Fa por, però ahí que estava jo veient-ho.

Abans: Un tio normal

Després: Un tio estirat.

Finalment, ja en els canals generalistes he pogut observar, a trossos i mossos, com avança l'imperi del misteri d'Íker Jiménez. Conec gent que veu el programa perquè li diverteix la seua manera de vendre'ns la moto tot i que no se'n creu ni pruna, però també conec altra gent que desgraciadament creu en estes coses i li té una mena de respecte per la seua "rigorositat" en el tractament d'allò paranormal. Ahir vaig poder sentir també el seu programa de ràdio i certament ell i el seu equip són meravellosos en crear climes misteriosos, amb uns calificatius adequats i minuciosos com si d'una novel·la de Poe es tractara, amb indicis casuals en el moment oportú o terribles sensacions en llocs suggestius. Uns artistes, uns "farsants amb gràcia" com diu el crític David Broc, com aquells que venien xarops miraculosos al salvatge Oest nord-americà. Llibres d'un únic exemplar al món que troben en una llibreria qualsevol d'un petit poble de la muntanya, bolígrafs que cauen assenyalant certs registres que no s'havien mirat, monges caritatives que acullen i donen la clau als laboriosos i cansats periodistes, etc. El més trist és que científics amb títols, investigadors reconeguts per la comunitat acadèmica (historiadors de l'art, arquitectes, metges, etc.), es presten a donar "rigorositat" a estes "profundes" recerques, tot embolicant la troca, llevant clarividència a les investigacions científiques i confonent el personal.



I és que moltes vegades la "conxorxa" és recolzada per megaproduccions internacionals, com la que van passar i "analitzar" el dia de Nadal, The Exodus decoded, un documental dirigit pel jueu canadenc Simcha Jacobovici que tracta de demostrar que els fets narrats a l'Èxode, el segon llibre del Pentateuc (l'esclavitud del poble hebreu, les plagues d'Egipte, la travessia pel desert guiats per Moisés, les taules de la llei, l'arca de l'aliança, els 10 manaments, i, per fi, la terra promesa d'Israel per al poble elegit de Déu), van ser verídics. El documental ha estat produït per James Cameron (el de Titanic entre d'altres) i, evidentment, amaga (o no tant) els interessos de jueus i sectes cristianes per demostrar que allò narrat a la Bíblia és vertader, incloent les suposades traves posades pels musulmans per amagar-ho (si no pagues els permisos a Egipte i inclous la visió d'almenys un arqueòleg de la zona és normal que no et deixen filmar a zones arqueològiques; no és qüestió d'amagar res). Li passa una mica com a les teories de Bilbeny, les quals ja vaig tractar de criticar al blog d'Esclafamuntanyes: certes coses són versemblants però la teoria sencera en si ha de pressuposar massa coses (i massa males voluntats) per ser sostenible; a més, són teories polítiques de finalitats simples, bastant allunyades dels interessos reals de la historiografia. No diré més que la pregunta i resposta final del documental: "va ser l'Èxode un esdeveniment de la natura o va obrar en ell la mà de Déu? Deixarem que l'espectador decidisca". El que faria jo amb els diners invertits en eixe documental per explicar la conquesta i colonització de les terres andalusines que formarien Aragó, Catalunya, Balears, València i Múrcia... Ens falten departaments de comunicació i d'atracció de capital als historiadors nostrats...



Tot plegat, misteris que han copat la programació de Cuatro, aquella cadena inicialment "seriosa" que ràpidament ha derivat cap a un Channel nº 4 frívol i escabrós, uns matins de García Campoy totalment roses i un Gabilondo diluit. De fet, sembla que la cadena s'ha rendit al faener Íker Jiménez i el trau fins i tot en els especials de Disney per parlar de la misteriosa silueta de Mickey Mouse que apareix en totes bandes com una enigmàtica senyal. Però moltes anècdotes i històries són tan increïbles que passa com amb el PP després de mentir en l'11-M: després ja no et pots creure res, almenys de les mateixes persones. I, si no, mireu este impagable vídeo del Gran Wyoming, que té ferotges crítiques al Youtube per clavar-se amb l'idolatrat Jiménez:

O sobretot el cas d'Istotxnikov, "un cosmonauta rus que la Unió Soviètica va voler apartar de la Història" segons Íker Jiménez i el seu investigador Gerardo Peláez, la història del qual es tractava, irrisòriament, d'un muntatge creat i exposat pel fotògraf català Joan Fontcuberta.

Ho explica amb més detall Magonia i ja ho va denunciar el crític televisiu Ferran Monegal, el qual, a més a més, va traure el tall de la setmana següent en què Jiménez, davant l'allau de crítiques, es "disculpava", mantenint al cap i a la fi la seua farsa total: si no és un misteri es tracta d'una llegenda còsmica.

En tot cas, s'hi crega o no, amb Íker es poden disfrutar de casos com el del fantasma del Palau de la Generalitat, detectat segurament els dies en què s'hi acosten Alfonso Rus o Eduardo Zaplana per allí. És l'enigmàtica clau que els falta...

La sequera i Canal 9

No puc deixar d'enllaçar el vídeo que ha penjat XorX al Youtube i al seu excel·lent blog, La Mirada Crítica. La manipulació informativa de Canal 9 està arribant a uns nivells impensables i increïbles en una societat amb mitjans de contrapés i control suposadament plurals i democràtics. Per als que no poden tindre el plaer de veure la televisió valenciana, cal advertir que el tema de l'aigua i la reivindicació del transvasament de l'Ebre és encara un dels cavalls de batalla del PP valencià, i, per tant, del seu òrgan màxim de propaganda, Notícies 9. Hui mateix, novament la notícia principal és la sequera, causant de la segona mortaldat de peixos al Xúquer en 15 dies, de la qual és culpable el govern central -i no els vessaments tòxics d'indústries contaminants-. Cite textualment del vídeo de la notícia: Els pantans no tenen aigua, els llauradors no poden regar i al Xúquer es moren els peixos, i el govern central no dóna cap solució perquè arribe l'aigua.

Doncs bé, dins d'este context, atenció a les imatges que van finalitzar l'informatiu de fa uns dies:

No sé si qualificar-ho com a manipulació subliminar o si és un nou tipus de manipulació que estan inventant Motes i companyia . Segons la Viquipèdia un missatge subliminar és una senyal o missatge disenyat per passar per sota (sub) dels límits (limen) normals de la percepció; passa desapercebuda per a la ment conscient però és percebuda inconscientment per les parts més profundes de la ment. En este cas, el fet que les imatges es passen al final, en un lloc on no toca (en l'espai destinat als títols de crèdit), i que no vagen acompanyades de cap tipus de locució, indueixen a que siguen rebudes de forma quasi inconscient i sense atenció per part del receptor; tanmateix, els llargs 8 segons de reproducció i el bombardeig constant dels informatius sobre el tema de la sequera amb un missatge ben clar i fals (necessitem aigua per a regar i la culpa de no tindre-la és del PSOE), insten inconscientment a despertar i repetir eixe missatge en la consciència, commoguda per les terribles imatges de la terra valenciana en estat desèrtic. Senzillament escandalós.

Noticies 9 - "El parte"

El darrer cap de setmana vaig poder estar informat de la realitat valenciana gràcies a l'esplendida feina dels noticiaris de Canal 9. Feia temps que no els gaudia -ací a Barcelona no arriba la televisió valenciana- i quasi els enyorava... El diumenge a la nit, vistes les primeres notícies que hi van donar, vaig decidir apuntar-les totes per saber si a través del canal public valencià els valencians podien tindre accés a una informació completa i de qualitat. No vaig cronometrar les notícies ni sé si em deixe alguna -crec que no, però potser en algun moment em vaig despistar-; en tot cas el resultat va ser el següent:

- Inici amb la futura visita del Papa al cap i casal, amb portadeta especial inclosa amb el subtítol "Falten 41 dies" [També falten 6 mesos per al meu aniversari i no van dir res]. Benet XVI havia estat a Polònia mentre a València les xiquetes opusianes del Guadalaviar feien tot tipus de cartells per animar la seua estada. En Miguel Domínguez, gran estudiós de les encícliques del nou pontífex, i en Juan Gabriel Cotino, numerari de pro, estaran molt contents entre la visita i la publicitat gratuïta de Dan Brown.

- Autonòmic: Camps és triat com a futur candidat per a presidir la Generalitat valenciana en una convencio extraordinària del PP. Rajoy, sense cap tipus d'esma ni carisma, deia que "faltan más Pacos para gobernar nuestros ayuntamientos y nuestras comunidades autónomas". Per un moment pensava que es referia al tio Paco, el que estava damunt d'una haca a la plaça de l'Ajuntament (abans del País Valencià, abans del Caudillo, abans crec que de Castelar i que crec que s'hauria de dir de Sant Francesc perquè ocupa el solar de l'antic convent); per cert l'estàtua dels nassos està ara al bell mig del claustre del convent de Sant Domingo de València, ocupat per Capitania General, on alguns militars li deuen retre fidel homenatge. Total, tornant a Camps, bombo a manta per deixar clar qui és el millor polític del món: tenim l'estatut més ambiciós possible, una "comunitat" líder, Zapatero és un covard, etc, etc, etc. Les caretes regalloses de Justo Nieto i de Font de Mora mentre parlava el tio Paco eren impagables, Blasco impertèrrit i Joaquin Ripoll, com a fidel zaplanista, amb gest de pocs amics (no havien cridat el seu cacic).

- Internacional: terratrèmol a Indonèsia. Crec que res més sobre el món.

- Estatal: Dia de les Forces Armades, celebrat amb desfilada a Madrid. S'enfoca una megabandera i la noticia comença dient que "baix una enorme bandera d'Espanya ha transcorregut la desfilada...". Es destaquen els grans aplaudiments a la guàrdia civil i la legió, amb cabreta correguents inclosa, en un to que recorda a altres èpoques.

- Estatal: Rocío Jurado està molt malament.

- Autonòmic: A la "comunitat" ha fet molt bon temps i les platges s'han omplit. La de Benidorm està plena. Nótícia digna de comentar perquè es un succés que no ocorre tots els dies (com deia l'acudit de l'eclipse de sol d'Eugenio).

- Espectacles: Cannes ha premiat "Volver" d'Almodóvar amb el guardó a la millor actriu i el millor guió però no amb el de millor pel·lícula.

- Espectacles: Ha nascut la filla d'Angelina Jolie i Brad Pitt. La premsa la bateja com a "Brangelina".

- Diversos: Una nova forma de llevar-se l'estrés es anar-se'n a Xalans a gaudir del camp. Notícia que tampoc donen mai en les seues diverses variants de tirar-se en paracaigudes, fer guerres de pintura, senderisme, etc, etc, etc.

- Diversos: Concurs d'spinning en bici. Anar a tota virolla en una bici estàtica.

- Diversos: Concert de música culta al palau dels Borja de València.

- Esports: ben llarguets. Una sisena part de l'informatiu a ben segur. Un valencià segon en el giro com a primera notícia, segurament per a recolzar el manteniment del patrocini de la Generalitat a l'equip ciclista "Comunitat Valenciana", ja que el mateix dia el club d'atletisme "Terra i Mar" va quedar subcampió d'Europa i només va merèixer ser la darrera notícia esportiva. A banda d'això, notícies sobre Morientes al València, la selecció espanyola, el Vila-real, l'Elx, el Castelló i el Benidorm. En la informació del "Terra i Mar" torna a aparèixer el tio Paco parlant malament en valencià de forma intencionada: "el triomf de l'equipo demostra el màxim nivell del deport valencià en totes les disciplines"; atenció a la frase: en qualsevol esport els valencians som els millors, fins i tot en això de tirar un tros de metall sobre una pista de gel i anar agranant davant i pels costats. Què tindrà a vore la notícia amb Camps...

- L'oratge: un clàssic.

- Tancament del noticiari: en la ràdio i els pròxims informatius els mantindrem al corrent de la darrera hora de l'estat de salut de Rocío Jurado.

Total, que com es tractava d'un informatiu de només 30 minuts es nota que van condensar les notícies més importants del dia per a tots els valencians... Confiem que les joves generacions de periodistes, en actiu o en preparació, aconseguisquen canviar el panorama públic i privat de comunicació. Per exemple gent com esta (i molts altres):

http://lamiradacritica.blogspot.com/

http://railowsky.blogspot.com/

http://betumxasabates.blogspot.com/

http://laglobalizacioneconomica.blogspot.com/

http://correuboletaire.blocat.com/