InfoTV

Aprofitant la meua darrera estada a la ciutat de València vaig poder sintonitzar per primera vegada InfoTV, i gaudir-la, tot i que molt breument. La senyal es percebia de manera irregular, però el poc que vaig vore em va sorprendre gratament. Havia sentit algunes crítiques sobre una certa manca de professionalitat o, si més no, de saber fer, però no m'ho va semblar així. Em va parèixer que InfoTV té una qualitat tècnica i visual més que acceptable i uns continguts extremadament interessants per a un sector de població que no té accés a ells al País Valencià, com ara les qüestions sobre la llengua i la cultura valencianes i la informació política plural.

Particularment, vaig vore finalitzar un documental sobre el valencià i el valencianisme en què eren entrevistats personatges de tots els espectres ideològics (em sembla que excepte del PP, que supose que no s'hi va prestar), cosa que posava sobre la taula el pensament de cadascú i el feia arribar directament al receptor. Comunicació política bàsica, però és que d'eixa no en tenim al País Valencià mai, o quasi mai, si exceptuem els debats autonòmics de cada 4 anys en què a penes si dóna temps a dir res. Al nostre país, el missatge polític de cada partit o de cada moviment social arriba distorsionat a la ment dels ciutadans, i distorsionat per mitjans de comunicació manipulats (els públics) o servilistes (als grups políticoempresarials majoritaris de cada canal). Sentir directament el que diuen Eliseu Climent (ACPV), Dolors Pérez (EUPV), Pepa Chesa (BNV), Voro López (RACV), Josep Puchades (LRP), o gent d'ERPV i UV, clarifica les idees dels seus potencials "seguidors" i, alhora, eixa intervenció pública és una eina de fiscalització contínua: si ningú sap més o menys el que dius, després podràs fer el que et done la gana, però si el teu missatge és ben clar i definit, la societat et podrà demanar comptes si no actues en conseqüència.

Com va afirmar el periodista de RTVV Julià Alvaro en una de les taules redones organitzades per Valencians pel Canvi a començaments del 2006 -el text de les quals ha estat arreplegat a Qüestions per al debat. Propostes per al canvi-, "al País Valencià vivim en una societat antipolítica", en què "les categories polítiques han deixat lloc a les sentimentals: tot és a favor o en contra, els meus i els altres. I en funció d'això es conformen les opinions, en funció d'això s'acaba votant , o no votant". I d'esta situació els mitjans de comunicació valencians, molt polititzats, "són, alhora, responsables i víctimes". Per tant, "si tinguérem millors mitjans de comunicació, més plurals, més professionals, més potents, més democràtics, segurament també tindríem un millor govern, i una oposició també millor". Finalment, Julià Alvaro no hi donà la solució final, simplement demanà als polítics que ajuden a democratitzar els mitjans i no a mediatitzar-los, com han fet fins ara.

Si hi ha canvi de govern al maig de 2007, que no es produïsca un "repartiment del pollastre" entre les esquerres; simplement que es faça complir la llei, per exemple, en la concessió de les llicències de la televisió digital al País Valencià. InfoTV, que aspirava a una llicència d'àmbit autonòmic que va ser refusada, tot i les seues clares tendències esquerranes, és plural i valenciana: deixa parlar directament els polítics i complix, de sobres, els requisits de programació en valencià. Val a dir, contribuiria a la regeneració democràtica del país. Ja em direu si això ho garantix una de les dos beneficiades: Televisión Popular del Mediterráneo, és a dir, Popular TV versió valenciana.