dimarts, 27 de febrer de 2007

D'euroregions i vertebracions territorials

Joaquim Puig / Salvador Giner

Hui he trobat a Ximo Puig, batle de Morella, i a Salvador Giner, president de l'Institut d'Estudis Catalans (del qual un dia en parlaré de les barrabassades que arriba a dir), al Raval de Barcelona, eixint del portal de la mateixa institució catalana i xarrant animadament. Morella, per la seua proximitat a Catalunya i per les polítiques dutes a terme pel consistori municipal, fa de pont en molts aspectes entre el territori català i el valencià: des de ser la seu espiritual (i en ocasions física) de la Xarxa Vives d'Universitats fins a albergar trobades de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, passant per formar part de la Mancomunitat de la Taula del Sénia.

És normal i fins i tot lògic, com ja he dit per la proximitat i pel fort potencial econòmic, social i cultural que representa Catalunya i la seua capital, Barcelona. Josep Vicent Boira ens ha mostrat recentment la Via Europea a la qual estan abocats els empresaris valencians si volen reeixir dins l'economia europea. Les relacions i els plans estratègics comuns amb el Departament francés dels Pirineus Orientals, Catalunya, Aragó, les Illes Balears, Múrcia i l'Andalusia mediterrània, és a dir, la constitució d'una Euroregió de l'Arc Mediterrani o Euram, s'imposa com a necessitat en una comunitat europea cada vegada més organitzada en entitats econòmiques i d'infrastructures regionals d'abast territorial mitjà; així, per exemple, s'ha constituït l'Eixo Atlántico, o euroregió Galícia-Nord de Portugal.

Ara bé, si l'enteniment entre els sectors econòmics catalans i valencians és una necessitat i bona mostra són el relaxament de les tensions entre les respectives cambres de comerç, la reclamació conjunta del TGV Castelló-Tarragona o les crides de determinades associacions empresarials valencianes per tal d'embastar projectes comuns, és també necessari que els sectors econòmics capicasalins exercisquen el lideratge econòmic del País Valencià? Vull dir, probablement Ximo Puig, com a batle de Morella, estiga duent a terme més projectes comuns amb institucions catalanes o pancatalanistes que amb institucions valencianes, però es poden permetre les elits polítiques i socials de València-Ciutat continuar renunciant a liderar el país? No els seria molt més rendible superar la divisió provincial i ser un fort focus d'atracció més enllà de les comarques centrals valencianes? O ja els va bé amb un cert control de les xarxes de poder de les províncies de Castelló i Alacant? Val a dir, no eixíriem tots guanyant si els batles de Morella, L'Alcora, Onil o Oriola -i els seus ciutadans- saberen que tenen en València-ciutat una ferma defensora dels seus interessos i una urbs que complix la funció de capital d'un territori social, econòmic, cultural i històric, que cap altra ciutat d'eixe territori -per demografia, servicis, etc.- pot complir?

En definitiva, la cooperació entre els territoris de l'Euram s'imposa com a necessitat econòmica, però, alhora, la pròpia vertebració d'estos territoris sembla la millor estratègia per garantir la seua cohesió, rendibilitat i eficàcia en termes socials, econòmics, culturals i mediambientals.

9 comentaris:

Xàtiva i Progrés ha dit...

València-ciutat haurà d'assumir un debat profund entre ser cap de ratolí o cua de lleó. El que plantegeu ací no és més que això. València.ciutat vol ser la "tercera capital de España" o pretén ser la capital de totes els valencians? Créiem que les dues coses són compatibles però requereix d'un esforç psicològic (i per tant sociològic en tractar-se de diversa gent) per assumir aquest doble paper. València-ciutat fa molts anys que va girrar l'esquena als valencians de comarques i ara l'esforç seria immens. És més fàcil seguir el camí simple de ser "la tercera capital de España y primera de la Copa América".

Vent d Cabylia ha dit...

Què millor manera de ser tercera ciutat d'Espanya (per a qui vullga ser-ho) que sent la capital d'un país de 5 milions de ciutadans? Com estan les coses ara València-ciutat és, a tot estirar, capital de 2,5 milions d'habitants...

Daninoble ha dit...

Morella és un cas rar. Es un poble sentimentalment allunyat de la comarca (no ens traguen i no els traguem), de la provincia espanyola que li pertoca i del corresponent pais. Sempre tinc la impressio que els morellans sempre tenen els ulls posats només a Catalunya. A l'hora de fer el Sexenni és convidat per igual el President de la Generalitat catalana com el de la valenciana. Es com una colonia catalana en plena comarca dels Ports.

Vent d Cabylia ha dit...

Supose que serà perquè ja els va bé així, però, bé, tu ho sabràs millor... Vols dir, per exemple, que la resta de la comarca mira més cap a València-ciutat, o que mira més a Castelló de la Plana?

Oscar ha dit...

A voltes pense que eixe debat sobre la capitalitat de la ciutat de València és una miqueta forçat. Segurament el provincianisme i el fusterianisme mediatitzen un poc la discussió. El fet és que la jerarquia política i social valenciana és fruit de les mateixes inèrcies que acacen a ciutats com Alacant, Castelló, Torrent, Elx,... la immigració, la despersonalització del nostre poble, la castellanització,... És cert que fins la dictadura el cap-i-casal era el centre neuràlgic del valencianisme, d'a on eixien la immensa majoria de les propostes identitàries, i hauriem d'analitzar si això s'ha acabat per la falta de sentiment de capital o de valencianitat dels seus habitants d'identitat tan dispersa.

Hi ha un article interessant sobre el tema al segle XV: http: //publicaciones.ua.es/filespubli/pdf/02122480RD1204604.pdf

Vent d Cabylia ha dit...

Jo no estava parlant de propostes identitàries sinó de la capitalitat econòmica, social o cultural efectiva d'un determinat territori històric i administratiu: el País Valencià. El mateix article que enllaces (a Rubio Vela se li fa menys cas del que es deuria) demostra que la ciutat de València exercia de capital del regne durant l'època medieval, i això deixà de passar fonamentalment amb la divisió provincial (res de fusterianismes), i potser abans pel que respecta a la governació d'Oriola, que per la seua mateixa demarcació administrativa particular, i la rivalitat i potència d'Oriola i Alacant sempre tingué un status especial.

Oscar ha dit...

Sí, ja se que semble un antifusterià furibund, però al que volia referir-me és a que el fusterianisme ha pecat de certa animadversió cap a un cap-i-casal que no només no ha segut receptiu al seu missatge sinó que moltes voltes ha segut clarament refractari. La resposta ad eixa actitud no ha segut una proposta de canvi en positiu, de recuperació d'allò que ha significat el cap-i-casal per a València país i el valencianisme, sinó més aïna un enfrontament comarques vs capital que s'ha compatibilitzat molt bé amb els nous sentiments identitaris que han sorgit de les capitals de província Alacant i Castelló. No hi ha més que llegir alguns treballs de Rodríguez-Bernabeu per a copsar eixa complementarietat que es dona a voltes entre el fusterianisme i el provincianisme anticapitalí d'Alacant, per exemple.

Daninoble ha dit...

Els que han marxat de Morella i altres pobles de la comarca ho han fet a Barcelona i Terrassa abans que a Castello i València. El perquè d'este fet és antic i suposo que més acusat a partir de la divisio provincial. Part de la comarca estava més ben comunicada amb Vinaros i una altra millor amb Castello. D'ahi suposo que es deriva tot, pero el cas de Morella en tant que pot, intenta escabollir-se de les suposades capitalitats que té per sobre.

Vent d Cabylia ha dit...

De fet, ara que pense, ací a Barcelona conec dues famílies emigrades dels Ports, una de Morella i altra de Forcall. Supose que és normal... Per cert, he vist que t'ha agradat la miraculosa tisana del Papa Luna :)