dimecres, 25 de maig del 2011

Ciclorutes

La setmana passada, buscant la cançó "Llepa la bicicleta" dels Ovidi Twins -que havia eixit al segon capítol del programa Trau la llengua- vaig anar a parar a un blog fet amb molt de bon rotllo: Agitació ciclobollera. La cosa va nàixer com a imitació a les Ciclobollos originals, que són de Lavapiés, es presenten amb el sobrenom de dykes on bikes, fan ciclorutes per Madrid i assisteixen a tota mena de bicicletades "transmaribolloqueers". Les de València fan coses paregudes, però es presenten amb el crit de guerra de la cançó dels Ovidi adés esmentada: Llepa! Llepa! Llepa! A més, en la mateixa línia, tenen un lema ben glamurós: No tenim trellat, però tenim l'estil. Llepa la bicicleta! I, per si fóra poc, mantenen el blog amb molt d'humor. A tall d'exemple, fa poc llançaven la següent enquesta:
T'animaries a participar en una ruta ciclobollera?
- Sí!! Estic desitjosa d'esdeveniments i ultrahiperconscienciada: sóc queer, vegana i anticapitalista.
- Sí. Però crec que en el fons açò és una estratègia fina per a lligar-se xicones guapes fora dels ambients de bolleria industrial. I m'encanta!!!
- Perles, com s'anem a animar si sou d'allò més intermitent, esteu emparellades, il·localitzables, desorganitzades i el blog el teniu abandonadíssim!!
- No. No estic d'acord amb estes dinàmiques excloents. Perquè no s'apunteu vosaltres a les rutes obertes a tothom de vetustos i endogàmics col·lectius heterociclistes i així sumem esforços?

En definitiva, que vénen ganes de participar-hi, tot i que no sigues trans, ni mari, ni bollo, ni queer... I això malgrat el que diuen els cafres de Mãemeua en el seu darrer capítol, on m'han volgut fer passar per fogolitri, amb la connivència de Fuset i l'ínclit Fuster. Rojos i nacionalistes: què s'havia d'esperar d'esta mala gent?


Per sort, com que no hi ha mal que no tinga bé, això em podrà servir d'excusa per comentar-li a la xicona que les forces fogolítriques del món em reclamen i caldria compensar-ho amb altes dosis de pràctica heterosexual. De fet, hui mateix ens en anem una setmaneta de vacances a paratges desconeguts (per fi) i no hi haurà millor moment per recordar-li-ho. No debades, anem de cicloruta i no serà qüestió, precisament, de fer-la transmaribolloqueer. Em sembla que no és el moment. O això espere, que mai se sap. Fins la setmana que ve!

dimarts, 24 de maig del 2011

Una oposició de veres

Personalment m'alegre molt que les enquestes sobre les eleccions valencianes s'hagen equivocat i que la meua pròpia prevenció haja resultat fallida: Compromís ha entrat en les Corts obtenint, a més a més, un esplèndid resultat del 7% i 175.000 vots. Així, la coalició ha obert per dret propi un nou espai electoral a l'esquerra del PSOE que fins ara havia estat hegemonitzat per EUPV, la qual s'ha vist superada i, malgrat mostrar-se globalment satisfeta, no aconsegueix frenar la seua tendència a la baixa des de 1995, tot aproximant-se a la barrera del 5% (ha quedat un punt per damunt). Ultra això, si analitzem els resultats des de l'òptica del canvi, podem dir que el PPCV ha vist frenades les seues expectatives d'increment electoral i per primera vegada en 20 anys comença a perdre vots, vora 70.000. De fet, en un context general d'increment popularista a tot Espanya, el País Valencià ha estat una clara excepció: Gürtel ha passat factura. [Continua a la columna de l'Informatiu]


Annex: Taules realitzades a partir de les dades oferides ací
(les xifres han estat arredonides).



dijous, 19 de maig del 2011

Pseudofuturologia electoral per al 22M

Fa quatre anys vaig encetar uns exercicis de pseudofuturologia electoral, tant a nivell del País Valencià com de la ciutat de València, que, tot i les reserves expressades, van conduir a la decepció més absoluta. Val a dir, encara que reconeixia la força del PP, tractava de realitzar una previsió afalagadora per a les esquerres -incloent la sensació que tots teníem que el Compromís de BLOC i EU obtindria més d'un 10%- per tal que la dreta arribara a perdre el poder a la Generalitat o a ser desgastada a l'ajuntament valentí. Com que els resultats van ser els que van ser -el PP va arrasar-, enguany ja he manifestat, a l'Informatiu, les meues cauteles en clau negativa per al nou Compromís, arran del que diuen pràcticament totes les enquestes electorals. Amb tot, com ja em va passar llavors, també tinc un dimoniet que em diu: "no patisques, hi haurà uns bons resultats i açò serà l'inici del canvi!" Així que no em resistisc, si més no, a fer dues previsions: una de pessimista i una altra d'optimista.

La primera és ben fàcil. De fet, enguany açò de fer porres electorals per internet és més senzill, en tant que ja comencen a proliferar les anàlisis polítiques professionals i els reculls demoscòpics a la xarxa, per exemple, a València vota, Valencia Plaza, el blog de Jorge Galindo o l'Electómetro. En este sentit, si es produeixen uns resultats semblants als de les enquestes publicades per El Mundo i ABC entre gener i març de 2011, podem imaginar un escenari apocalíptic per a les esquerres (pitjor encara que el que donen eixos mateixos sondejos): el PP obtindria entorn d'un 55,5%, el PSOE es quedaria per davall del 30%, ni EU ni BLOC arribarien al 5% (s'hi acostarien però no superarien la barrera) i UPyD, CV, UxV, ERPV, CDL i altres s'endurien el 6,5% restant dels vots. El resultat final que es podria arribar a donar aplicant la llei d'Hont seria que el PP es faria amb 66 diputats, dos terços de la cambra legislativa, i el PSOE es quedaria amb els 33 restants. Crec que Pedro Piqueras se'n faria ressò:




Tanmateix, ni que siga per somiar, també es podria donar un altre resultat ben diferent, una gran sorpresa, com il miracolo a Milano que es va produir l'altre dia contra Berlusconi sense que ningú no ho esperara. Sorpresa, però sense passar-se'n, clar... Posem que l'efecte Camps-deshonrat faça que el PP obtinga un 50% dels vots, mig punt per davall del que li va donar l'enquesta de Público, que el PSOE, en la seua línia anodina, baixe -del 35% de 2007- al 32 %, que la sensació d'eufòria de Compromís es corresponga amb la realitat i s'obtinguen un 7,6% dels vots, que EU es mantinga en el 6,5% de les eleccions de 2003 i que el 3,9% siguen per a altres partits. Això podria donar uns resultats ara per ara quasi inimaginables, això és: 53 diputats per al PP, 34 per al PSOE, 7 per a Compromís
(!) i 5 per a EU. El PP mantindria la majoria, però l'oposició eixiria ben reforçada i s'hi podria acarnissar amb el president imputat Camps. De fet, tot i l'alegria per repetir victòria, segurament, en la nit electoral, potser Blasco parafrasejaria a Matías Prats:




Tot plegat, però, allò més probable és que es produïsquen uns resultats semblants als que diuen les enquestes. Almenys, suposadament, per a això estan. I, en eixe sentit, Jorge Galindo es va prendre la molèstia de fer la mitjana de les que s'havien realitzat en els mesos més propers a les eleccions, entre març i maig de 2011: el PP obtindria 59 escons, el PSOE 34 i EU 6. Així, la victòria dels popularistes sembla indiscutible, però convindreu amb mi que la cosa canviaria molt si Compromís entrara en les Corts. Entre d'altres coses,
com a conseqüència del fracàs de l'estratègia nacionalista-ecosocialista, potser començaria l'enèsim viratge del valencianisme progressista. Si fem cas als de La paella rusa ja hi hauria full de ruta i tot... En qualsevol cas, no cal anar tant de pressa. Esperem -amb candeletes- el que passe este diumenge vinent i després en parlarem. Molta sort per a qui la meresca!

dimecres, 18 de maig del 2011

Trau la llengua

Ja ho va dir Joan Carles Girbés: un 10 a Canal 9 per Trau la llengua. De la corda de Gormandia, on implícitament som un país, també en este programa som considerats com a tal, amb una llengua pròpia i digna de conéixer, xafardejar, estudiar, usar, etc. En este sentit, les dificultats per a fer el programa són moltes atés el percentatge de castellanismes present a la nostra parla quotidiana, però podem dir que el resultat és ben satisfactori, i, sobretot, ajustat al primer principi de la Llei de creació de RTVV, és a dir, que la seua activitat s'ha d'inspirar en la promoció i protecció lingüística de la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana. La desgràcia, però, és que este tipus de programes arriben ara que l'afonament de les televisions autonòmiques és total, amb l'excepció de TV3 i TVG -que de moment aguanten amb força. Així, dijous passat Gormandia va traure un share del 4,9% i Trau la llengua un 2%, mentre que fa dos setmanes els resultats van ser una mica millors, un 7,3% i un 3,6%, però la quantitat d'espectadors oscil·là, igualment, entorn d'unes xifres baixíssimes: entre 46.000 i 165.000. En qualsevol cas, no és estrany que això passe en una cadena que aquells mateixos dies no superà l'audiència mitjana del 5%...

Siga com siga, gaudim del programa mentre puguem, ja siga per la televisió o a través d'internet, on es poden visualitzar els programes sencers o per seccions: l'UVItuari (mots en desús), el Travallengua (presentat per Pep Gimeno el Botifarra), D'on són (a veure si ho encertem per la manera de parlar), etc. D'altra banda, per tal que no passe com amb Gormandia -que amb el canvi de web s'han carregat la visualització en línia de tots els programes del 2010- tractaré d'anar pujant tots els capítols al Vimeo, on es podran trobar sempre que vulguem. Almenys, així ho he fet amb els dos primers capítols, en els quals hi ha una sèrie de xicotets detalls que m'han provocat l'entusiasme pel programa: la discussió mãemeuera sobre qui és Abdó i qui és Senent en els sants de la pedra (en el 18'20" del primer capítol); l'esment a l'etimologia de la paraula basquet (3'15" del segon capítol), del qual se'n va parlar ací mateix; les explicacions sobre el color de les haques, això és, pies, baies, alatzanes, castanyes, cendroses, etc. (al 10'38" i 39'45" del segon capítol), un fet que m'interessa per les llistes equines preparades pels exèrcits aragonesos al segle XIV; o, finalment, l'ús reiterat de la música dels Ovidi Twins, 7 segons d'El Cochecito (al 10'55" del primer capítol) i 10 segons de Llepa la bicicleta (al 17'00" del segon capítol). Digueu-me freak, però és que ho dec ser... Vos deixe amb els capítols:







Atenció al carajillet Espadà (15'00''). Caldrà tastar-lo...

dimarts, 17 de maig del 2011

Ciber-revoltes

Facebook revolution?

Ho hem vist repetidament a
Tunísia, l'Egipte o el Marroc: fotografies de manifestants amb la "f" del facebook a la mà, amb pancartes reivindicant el twitter o demanant l'ús completament lliure d'internet. Xarxes socials i protestes populars han anat de la mà als països islàmics. Alhora, també en el nostre àmbit diverses iniciatives han nascut de l'espai cibernètic, com ara les primeres manifestacions contra la corrupció dels governants valencians o la del darrer cap de setmana per una democràcia real. Això, unit a l'increment de la transparència que ha suposat l'aparició de fenòmens com Wikileaks i a l'ampliació de la interconnexió entre els que mostren el seu descontent amb la situació actual, està consolidant una nova presa de consciència col·lectiva entre les esquerres.

Així, si anteriorment el principal nucli de protesta era la classe obrera -que encara existeix i manté una part de les estructures polítiques tradicionals-, ara s'està formant una mena d'avantguarda mantinguda per una "classe cibernètica", no tan determinada per la seua posició laboral com pel seu rebuig a la gestió del sistema -no tant al sistema en si- i pel seu activisme internàutic. Són sobretot jóvens, alguns d'ells sense adscripció partidista, però també molts d'altres participants de les formes més innovadores del progressisme polític. D'ací, per exemple, que en el cas valencià probablement els simpatitzants de Compromís siguen els més ciberactius, atés el perfil jove, valencianista, ecosocialista i de protesta de molts dels seus membres. I això, com deia la setmana passada, és una arma de doble fil: d'una banda, augmenta la sensació de força i autoconsciència del mateix grup, però, d'una altra banda, això mateix pot esdevindre en una gran desil·lusió col·lectiva en no trobar correspondència amb la realitat social. [Continua a la columna de l'Informatiu]

dimecres, 11 de maig del 2011

Sanllaç

God save Georgie Dann, Sanllaç

No sé qui és, no sé què vol, no sé per què ho fa, però és molt gran: Sanllaç. La revelació del 2011 per a qui vos parla, tot i que molts el consideraran pur fem per la seua manca de pretensions i l'extrema senzillesa de les seues cançons. Però precisament això mateix, els temes de les cançons i l'estranya mescla de punk i ukelele (punkelelero es fa dir) el fan molt interessant. Fa a penes un mes i mig que va pujar al Bandcamp una primera Proba de so, amb cinc cançons, i ara, no fa ni dos setmanes, que ha publicat God save Georgie Dann, un disc del qual
únicament s'han editat 30 còpies, en cassette, com el que es pot veure a la fotografia de dalt. El segell discogràfic responsable ha estat Polze de la mort, nascut del col·lectiu Baix Terra, de Benissa, d'on sembla que és el mateix Sanllaç. Bé, sense més dilacions, vos deixe amb unes quantes de les seues perletes:



Walking on a minefild rain pours. See this, I'm doing a shit, writing this lyric. I want to be a Gulliver, and shit like him. want to be a Gulliver, and shit like him. Everything is right, lyrics that make you think is pure shit. I want to be a giant to do giant shit, might make you think. I want to be a Gulliver, and shit like him. want to be a Gulliver, and shit like him.


Vull cantar, vull ballar, follar bona cosa, vull ser el puto amo. Vull cantar, vull ballar, vull follar bona cosa. Vull cantar, vull ballar, follar bona cosa, vull ser el puto amo.


Jo balle ska, agafe la bandera, me'n vaig a vore als Obrint Pas, no vull pensar, només vull ballar com un pato marejat. I al cap de l'any seré candidat a les Corts per al BLOC. Jo balle ska, és super guai. Jo balle ska, és super guai. Llibertat a la terra ocupâ, Països Catalans llibertat. Ie, la xirimita on està? Jo balle ska, és super guai. Jo balle ska, és super guai. Jo balle ska. Que et donen pel cul!



Português, que bem, eu quero ser, eu quero ser, um presunto com classe, eu quero ser, eu quero ser. Andar, andar, fazer o que quiser, 'Valencià' não quero ser. Eu quero ser Português. Toalhas e bacalhau é muito mais barato. Andar, andar, fazer o que quiser, 'Valencià' não quero ser. Eu quero ser Português. Toalhas e bacalhau é muito mais barato. Português, que bem, eu quero ser, eu quero ser, um presumto com classe, eu quero ser, eu quero ser.


Tu anaves per ahí, furtant estreles de Mercedes, i una cresta d'un pam i mig. El gos i la flauta t'acompanyaven a tots els concerts i demés events. "Cerveseta fresqueta a un euro" deies. Què ha passat d'aquells moments? El Viña rock està buit, el Lumbreiras també, el kalimotxo ha deixat de fluir... Perroflautes en perill d'extinció, perroflautes en perill d'extinció... Vos trobem a faltar, un concert sense vosaltres no és el mateix. Vos trobem a faltar, una rave sense vosaltres no és el mateix. Vos trobem a faltar.


Cagalló, merda, empastrâ.


dimarts, 10 de maig del 2011

La negació de la realitat demoscòpica

Desgraciadament, no pinten bé...

Bé, comencem amb una columna per a l'Informatiu sobre el futur electoral de Compromís. Jo també pense que les coses s'han fet raonablement bé, però una cosa és el que jo o nosaltres pensem i una altra -molt diferent- el que estan dient les enquestes:

Tots els sondejos d'opinió sobre les eleccions valencianes que tindran lloc en a penes dos caps de setmana diuen el mateix: el PP creixerà lleugerament, el PSOE baixarà correlativament i EU entrarà en les Corts amb un 6% dels vots, aconseguint entre 3 i 6 diputats. La Coalició Compromís, és a dir, el BLOC, Iniciativa i Els Verds-Esquerra Ecologista, quedaran fora, amb menys d'un 5%. Pràcticament no hi ha discrepància.
Com recull el web de l'Electómetro, cuine qui cuine l'enquesta, el resultat és si fa no fa el mateix, ja siguen els progressistes del CIS, el Levante-EMV, Valencia Plaza i El País o els conservadors de Las Provincias, l'ABC, El Mundo, La Razón, La Gaceta o la Cope. Únicament n'hi ha una que diu el contrari, la de Público, que hi fa entrar tant Esquerra Unida com Compromís, però, evidentment, està tan cuinada o més que les altres...

Tanmateix, encara que a algú comencen a tremolar-li les cames, sembla que la reacció majoritària entre els partidaris de la coalició valencianista-ecosocialista-verda és la de negar la major: "No pot ser, ho preparen per a desmobilitzar l'electorat. Però si està claríssim que hi entrem. Esta vegada s'han fet les coses bé!". I a priori pareix que tinguen raó, almenys en esta darrera observació: el pacte s'ha presentat amb molta antelació, la sintonia entre els coalitzats és bona, s'han eixamplat notablement les candidatures municipals, els quatre diputats han pencat durament al llarg de tota la legislatura, s'hi compta amb el tiró urbà de Mònica Oltra i Joan Ribó, s'està fent una campanya moderna i professional, els actes electorals compten amb un nombre d'assistents important i la presència a internet és molt destacada. No obstant això, les enquestes reiteren una i una altra vegada el mateix resultat.
[Continua a la columna de l'Informatiu]

dimecres, 4 de maig del 2011

Què hi ha algú?

No m'ho crec. He pogut dormir 8 hores, m'he alçat i no he hagut d'escriure cap apartat nou de la tesi. Ja està. Falta la impressió dels volums, la paperassa per al dipòsit i la lectura pública (en uns dos mesos), però ja està. Ha passat mig any d'este ritme infernal, però ni me n'he adonat. Encara no sóc plenament conscient que tot ha acabat, però ha acabat. I tant de bo comence una nova etapa: a mitjan juny, quan es resolguen les beques postdoctorals a les quals m'he presentat, ho sabré. Potser la batacada serà d'escàndol, però almenys tindré un mes d'il·lusió. Mentrestant hi ha moltes coses a fer, però a un altre ritme. Açò és una altra cosa... La vida és diferent. Supose que millor, però encara no ho sé del cert. De moment, únicament em sembla distinta, estranya i rara. En tot cas, ara tinc temps per a fer altres coses, i entre estes coses està la d'escriure al blog. No sé amb quina intensitat, però torne a estar per ací. Ara bé, almenys hui, com diuen els Ovidi, només tinc ganes de ser pollastrot i no pegar ni brot. Salutacions!