La setmana passada, buscant la cançó "Llepa la bicicleta" dels Ovidi Twins -que havia eixit al segon capítol del programa Trau la llengua- vaig anar a parar a un blog fet amb molt de bon rotllo: Agitació ciclobollera. La cosa va nàixer com a imitació a les Ciclobollos originals, que són de Lavapiés, es presenten amb el sobrenom de dykes on bikes, fan ciclorutes per Madrid i assisteixen a tota mena de bicicletades "transmaribolloqueers". Les de València fan coses paregudes, però es presenten amb el crit de guerra de la cançó dels Ovidi adés esmentada: Llepa! Llepa! Llepa! A més, en la mateixa línia, tenen un lema ben glamurós: No tenim trellat, però tenim l'estil. Llepa la bicicleta! I, per si fóra poc, mantenen el blog amb molt d'humor. A tall d'exemple, fa poc llançaven la següent enquesta:
T'animaries a participar en una ruta ciclobollera?En definitiva, que vénen ganes de participar-hi, tot i que no sigues trans, ni mari, ni bollo, ni queer... I això malgrat el que diuen els cafres de Mãemeua en el seu darrer capítol, on m'han volgut fer passar per fogolitri, amb la connivència de Fuset i l'ínclit Fuster. Rojos i nacionalistes: què s'havia d'esperar d'esta mala gent?
- Sí!! Estic desitjosa d'esdeveniments i ultrahiperconscienciada: sóc queer, vegana i anticapitalista.
- Sí. Però crec que en el fons açò és una estratègia fina per a lligar-se xicones guapes fora dels ambients de bolleria industrial. I m'encanta!!!
- Perles, com s'anem a animar si sou d'allò més intermitent, esteu emparellades, il·localitzables, desorganitzades i el blog el teniu abandonadíssim!!
- No. No estic d'acord amb estes dinàmiques excloents. Perquè no s'apunteu vosaltres a les rutes obertes a tothom de vetustos i endogàmics col·lectius heterociclistes i així sumem esforços?
Per sort, com que no hi ha mal que no tinga bé, això em podrà servir d'excusa per comentar-li a la xicona que les forces fogolítriques del món em reclamen i caldria compensar-ho amb altes dosis de pràctica heterosexual. De fet, hui mateix ens en anem una setmaneta de vacances a paratges desconeguts (per fi) i no hi haurà millor moment per recordar-li-ho. No debades, anem de cicloruta i no serà qüestió, precisament, de fer-la transmaribolloqueer. Em sembla que no és el moment. O això espere, que mai se sap. Fins la setmana que ve!
4 comentaris:
Crec que no caldrá recordar-li-ho, vaja. En tot cas, esforça't, que això del fogolitrisme sembla tindre molta potència... Cuidado para não confundir pedalada com pedalaço e boas férias! :D
No sé què són els , però gràcies, Marina (i sí, el fogolitrisme s'estén arreu del món!)
Després et queixaràs! Mentre la resta de mortals continuem, el senyor se'n va de vacances. Ni que fores diputat!
No sé si els diputats tenen moltes vacances o no, però, vaja, una cosa tinc clara: estes me les he merescudes!
Publica un comentari a l'entrada