Ciclorutes

La setmana passada, buscant la cançó "Llepa la bicicleta" dels Ovidi Twins -que havia eixit al segon capítol del programa Trau la llengua- vaig anar a parar a un blog fet amb molt de bon rotllo: Agitació ciclobollera. La cosa va nàixer com a imitació a les Ciclobollos originals, que són de Lavapiés, es presenten amb el sobrenom de dykes on bikes, fan ciclorutes per Madrid i assisteixen a tota mena de bicicletades "transmaribolloqueers". Les de València fan coses paregudes, però es presenten amb el crit de guerra de la cançó dels Ovidi adés esmentada: Llepa! Llepa! Llepa! A més, en la mateixa línia, tenen un lema ben glamurós: No tenim trellat, però tenim l'estil. Llepa la bicicleta! I, per si fóra poc, mantenen el blog amb molt d'humor. A tall d'exemple, fa poc llançaven la següent enquesta:

T'animaries a participar en una ruta ciclobollera?
- Sí!! Estic desitjosa d'esdeveniments i ultrahiperconscienciada: sóc queer, vegana i anticapitalista.
- Sí. Però crec que en el fons açò és una estratègia fina per a lligar-se xicones guapes fora dels ambients de bolleria industrial. I m'encanta!!!
- Perles, com s'anem a animar si sou d'allò més intermitent, esteu emparellades, il·localitzables, desorganitzades i el blog el teniu abandonadíssim!!
- No. No estic d'acord amb estes dinàmiques excloents. Perquè no s'apunteu vosaltres a les rutes obertes a tothom de vetustos i endogàmics col·lectius heterociclistes i així sumem esforços?

En definitiva, que vénen ganes de participar-hi, tot i que no sigues trans, ni mari, ni bollo, ni queer... I això malgrat el que diuen els cafres de Mãemeua en el seu darrer capítol, on m'han volgut fer passar per fogolitri, amb la connivència de Fuset i l'ínclit Fuster. Rojos i nacionalistes: què s'havia d'esperar d'esta mala gent?

Per sort, com que no hi ha mal que no tinga bé, això em podrà servir d'excusa per comentar-li a la xicona que les forces fogolítriques del món em reclamen i caldria compensar-ho amb altes dosis de pràctica heterosexual. De fet, hui mateix ens en anem una setmaneta de vacances a paratges desconeguts (per fi) i no hi haurà millor moment per recordar-li-ho. No debades, anem de cicloruta i no serà qüestió, precisament, de fer-la transmaribolloqueer. Em sembla que no és el moment. O això espere, que mai se sap. Fins la setmana que ve!