Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Jocs. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Jocs. Mostrar tots els missatges

dimarts, 7 de juliol del 2009

Jaume I al "Total War"

Mentre continuem esperant notícies de l'estrena de King Conqueror (no era per al 2008?), cercant mostres d'imatges amb què il·lustrar la versió japonesa del Llibre dels fets he trobat unes figuracions de Jaume I realment curioses. Es tracta d'uns models de prova fets durant la realització d'un joc d'ordinador anomenat Reconquista: Total War, que a través d'un parell de fòrums (ací o ací) va compartint amb els possibles usuaris els seus avanços en el disseny i la programació. Estes són algunes de les imatges previsualitzables:


I ací estan els models del seu Jaume I:



Fa molt de temps que no jugue a cap joc (ai, aquells temps del PCFútbol, el Civilization o el Shogun!), però m'han vingut unes ganes terribles de fer una partideta... Per cert, Jaume I no dugué mai al cap eixa cimera, que és més d'un segle posterior, però bé...

dilluns, 5 de gener del 2009

Rifes de Nadal, fa cinc segles i mig

Joc i diners, des de sempre...

Fa dos setmanes que la majoria de nosaltres vam comprovar una vegada més que la loteria de Nadal -i la loteria en general- sempre toca a uns altres, però un xicotet raig d'esperança ens fa jugar any rere any, no vaja a ser que ens toque i ens solucione la vida! Demà, els més jugadors encara tenen una altra oportunitat amb el sorteig del Xiquet, en el qual, segons les estadístiques, els valencians som els que més juguem per càpita. De ben segur que no té res a veure amb això, però la qüestió és que ara fa 556 anys els habitants del cap-i-casal ja van participar en un sorteig consistent en la rifa d'un "lot" de béns, en el sentit més purament etimològic del terme "loteria".

Ho explicà Pedro López Elum en un article titulat "Una rifa en la Valencia bajomedieval (1452-1453)" basat en un plec de documents conservats de forma conjunta a la secció "Varia" de l'Arxiu del Regne de València. La iniciativa i la gestió del sorteig era privada, duta a terme pel mercader Raimon Giner, autoritzat com a maestre de les sorts per part de la monarquia -regnant en aquell moment Alfons el Magnànim-, la qual, però, s'assegurava la recepció d'una cinquena part dels beneficis finals nets. És ben curiós, d'altra banda, que la concessió reial justificara la jocalia com una forma de reduir les blasfemias i els juramenta illicita que la gent practicava recurrentment durant el temps d'oci nadalenc: in Gatlia, Yspania, Italia et regione Flandesi in festivitatibus Nativitatis Domini.

Així les coses, el 15 d'octubre de 1452 el maestre de les sorts féu el primer pregó públic a la plaça de Santa Tecla de València -a l'actual carrer de la Mar amb el d'Avellanes- anunciant els suculents premis, un total de 20 objectes que costaven 4.284 sous 4 diners : 1 sclava blanqua, 1 terraç d'argent, 12 plats d'argent, 1 taça d'argent, 4 copes d'argent dauradas, 1 spada gineta. Un mes després, el 13 de novembre, començà la venda de sorts a l'oficina que el batle general havia facilitat al mercader encarregat de la rifa, que anà registrant en una llarga llista els noms dels participants, la quantitat jugada i la modalitat d'aposta: per qualsevol objecte del lot -a 10 sous la participació- o per la taça d'argent en concret -a 1 sou 6 diners-.

Durant set setmanes seguides, fins el 7 de gener de 1453, es vengueren participacions de forma ininterrompuda, tot arribant a la venda de 921 participacions pel conjunt d'objectes i 128 per la taça d'argent, per part d'un total de 195 compradors que invertiren un total de 9.402 sous. Hi havia de tot, especialment grups mitjans urbans: cristians i musulmans, hòmens i dones, mercaders, artesans i estudiants... Tanmateix, encara haurien d'esperar un mes per a la realització del sorteig, que tingué lloc l'11 de febrer en presència dels honorables En Johan de Castellví, mustaçaf en l'any present de la ciutat de València, e En Castellví, e En Vilarasa, e En Miquel Pellicer e altres honrats hòmens, e present gran multitud de poble.

El sistema del sorteig era el següent: en un sac, caixa o gerra s'introduïen targetes amb els noms dels participants -tantes com participacions jugades- i en una altra targetes dels 20 objectes rifats i també unes quantes en blanc, de les quals un xiquet extreia per parelles targetes de participants i d'objectes, però només 20, de forma que en el segon recipient -si s'extreien algunes targetes en blanc- podien restar objectes que passaven a mans de l'organització del sorteig. Tanmateix, el sistema degué originar conflictes el mateix dia del sorteig, ja que els corredors no havien pregonat degudament l'existència de les targetes en blanc i la possibilitat que l'organització es quedara amb part dels objectes, per la qual cosa la documentació explicita que s'hagueren d'sguarar tots los albarans blanchs.

A més a més, no sabem si pel fet que el millor premi -l'esclava dita Lucia, que valia vora un terç del conjunt total d'objectes- li tocara a Francesc Guiot, el mercader i notari que apareixia en la documentació com l'encarregat d'assegurar el bon funcionament de la rifa, o per les mateixes ganes de gresca del populatxo, el sorteig no arribà a la seua fi, ja que les gents e·ls hòmens es dedicaren a llançar tarongades e altres burles, de forma que restaren 3 targetes per extraure, corresponents a la tassa i dos plats d'argent. La resta d'objectes anà a parar a mans del notari Antoni d'Altavilla (el terràs d'argent), de Jacme Castella, Bernat Rodrigo, Francesc Escrivà, Leornard d'Aragó, Pere Dolcet, el cavaller Luis de Nájera,
el calceter Francesc Salvador, el corder Pere Morales, l'argenter Jacme Esteve i el cotoner Miquel Aparici (un plat d'argent cadascú), de Bernat Rodrigo -novament-, Bernat Colomer, Pere Cardona i el formenter Francesc Ferrer (una copa d'argent cadascú), així com -novament- de Bernat Colomer (l'espasa gineta).

No sabem, doncs, si els valencians de l'època se sentiren encara més defraudats que nosaltres mateixos demà, després que no ens haja tocat la grossa del sorteig del Xiquet. Si més no, és possible que la sospita d'haver practicat maganxes planara en aquell moment sobre el sorteig, cosa que no passarà demà. Qui de segur isqué guanyant -com sempre passa en el joc- fou qui l'organitzà: 4.512 sous 2 diners nets per al mercader i maestre de les sorts Raimon Giner, dels quals degué donar, com s'havia estipulat, una cinquena part del lucre al batle general, representant màxim del patrimoni reial al regne.


diumenge, 24 de febrer del 2008

Signatures i votacions

Monopoly valencià, segons una campanya del Bloc Jove

Diumenge boirós (i molt) a la platja de Sant Sebastià de Barcelona. Dia per dedicar una estoneta lliure a omplir breus formularis de signatures i votacions que potser valen una miqueta la pena:

- Els amants del Monopoly ja poden votar per elegir 20 de les 22 noves propietats que tindrà la nova edició mundial del popular joc. En total, hi ha 68 ciutats candidates, entre les quals, Barcelona. Hi ha de temps fins al 28 de febrer, en què es donaran a conèixer els noms de les vint finalistes. Serà a l'agost, en una data encara no decidida, quan es faci públic el tauler final del nou Monopoly, que sortirà a la venda a 45 països tan sols un mes més tard.

Alguns han volgut muntar lluita artificial entre Madrid i Barcelona, com si la presència d'una fora excloent de l'altra, però es poden votar les dues. En tot cas, Barcelona ho té més fotut, ja que tot i que en inici estava entre les 10 primeres en el darrer recompte quedava fora de les triades, en la posició 22ª. Ara, per a l'última setmana de votacions, Monopoly ha decidit amagar la llista de posicions, que ja només es coneixerà en el seu resultat final. Podeu votar ací.

- També és dia de signar per una Radio Televisió Valenciana plural (ací), una iniciativa necessària, que ja ha rebut l'adhesió de vora 3.000 ciutadans i de la qual ja n'han parlat l'Apòstata desficiosa, Betum per a les sabates, Tirant a fotre o David Ferrer. Ací un recull de les perles de Canal 9 i ací el blog de La Intersindical a RTVV.


divendres, 8 de febrer del 2008

Difícil de superar

Faria més de 10 anys que no jugava al Pacman i de sobte, abans d'anar a dormir, descobrisc que a Pàgina26 hi pots jugar. Qui serà el c***ó que ha fet més de 31.000 punts? Això és molt difícil...