dilluns, 5 de gener de 2009

Rifes de Nadal, fa cinc segles i mig

Joc i diners, des de sempre...

Fa dos setmanes que la majoria de nosaltres vam comprovar una vegada més que la loteria de Nadal -i la loteria en general- sempre toca a uns altres, però un xicotet raig d'esperança ens fa jugar any rere any, no vaja a ser que ens toque i ens solucione la vida! Demà, els més jugadors encara tenen una altra oportunitat amb el sorteig del Xiquet, en el qual, segons les estadístiques, els valencians som els que més juguem per càpita. De ben segur que no té res a veure amb això, però la qüestió és que ara fa 556 anys els habitants del cap-i-casal ja van participar en un sorteig consistent en la rifa d'un "lot" de béns, en el sentit més purament etimològic del terme "loteria".

Ho explicà Pedro López Elum en un article titulat "Una rifa en la Valencia bajomedieval (1452-1453)" basat en un plec de documents conservats de forma conjunta a la secció "Varia" de l'Arxiu del Regne de València. La iniciativa i la gestió del sorteig era privada, duta a terme pel mercader Raimon Giner, autoritzat com a maestre de les sorts per part de la monarquia -regnant en aquell moment Alfons el Magnànim-, la qual, però, s'assegurava la recepció d'una cinquena part dels beneficis finals nets. És ben curiós, d'altra banda, que la concessió reial justificara la jocalia com una forma de reduir les blasfemias i els juramenta illicita que la gent practicava recurrentment durant el temps d'oci nadalenc: in Gatlia, Yspania, Italia et regione Flandesi in festivitatibus Nativitatis Domini.

Així les coses, el 15 d'octubre de 1452 el maestre de les sorts féu el primer pregó públic a la plaça de Santa Tecla de València -a l'actual carrer de la Mar amb el d'Avellanes- anunciant els suculents premis, un total de 20 objectes que costaven 4.284 sous 4 diners : 1 sclava blanqua, 1 terraç d'argent, 12 plats d'argent, 1 taça d'argent, 4 copes d'argent dauradas, 1 spada gineta. Un mes després, el 13 de novembre, començà la venda de sorts a l'oficina que el batle general havia facilitat al mercader encarregat de la rifa, que anà registrant en una llarga llista els noms dels participants, la quantitat jugada i la modalitat d'aposta: per qualsevol objecte del lot -a 10 sous la participació- o per la taça d'argent en concret -a 1 sou 6 diners-.

Durant set setmanes seguides, fins el 7 de gener de 1453, es vengueren participacions de forma ininterrompuda, tot arribant a la venda de 921 participacions pel conjunt d'objectes i 128 per la taça d'argent, per part d'un total de 195 compradors que invertiren un total de 9.402 sous. Hi havia de tot, especialment grups mitjans urbans: cristians i musulmans, hòmens i dones, mercaders, artesans i estudiants... Tanmateix, encara haurien d'esperar un mes per a la realització del sorteig, que tingué lloc l'11 de febrer en presència dels honorables En Johan de Castellví, mustaçaf en l'any present de la ciutat de València, e En Castellví, e En Vilarasa, e En Miquel Pellicer e altres honrats hòmens, e present gran multitud de poble.

El sistema del sorteig era el següent: en un sac, caixa o gerra s'introduïen targetes amb els noms dels participants -tantes com participacions jugades- i en una altra targetes dels 20 objectes rifats i també unes quantes en blanc, de les quals un xiquet extreia per parelles targetes de participants i d'objectes, però només 20, de forma que en el segon recipient -si s'extreien algunes targetes en blanc- podien restar objectes que passaven a mans de l'organització del sorteig. Tanmateix, el sistema degué originar conflictes el mateix dia del sorteig, ja que els corredors no havien pregonat degudament l'existència de les targetes en blanc i la possibilitat que l'organització es quedara amb part dels objectes, per la qual cosa la documentació explicita que s'hagueren d'sguarar tots los albarans blanchs.

A més a més, no sabem si pel fet que el millor premi -l'esclava dita Lucia, que valia vora un terç del conjunt total d'objectes- li tocara a Francesc Guiot, el mercader i notari que apareixia en la documentació com l'encarregat d'assegurar el bon funcionament de la rifa, o per les mateixes ganes de gresca del populatxo, el sorteig no arribà a la seua fi, ja que les gents e·ls hòmens es dedicaren a llançar tarongades e altres burles, de forma que restaren 3 targetes per extraure, corresponents a la tassa i dos plats d'argent. La resta d'objectes anà a parar a mans del notari Antoni d'Altavilla (el terràs d'argent), de Jacme Castella, Bernat Rodrigo, Francesc Escrivà, Leornard d'Aragó, Pere Dolcet, el cavaller Luis de Nájera,
el calceter Francesc Salvador, el corder Pere Morales, l'argenter Jacme Esteve i el cotoner Miquel Aparici (un plat d'argent cadascú), de Bernat Rodrigo -novament-, Bernat Colomer, Pere Cardona i el formenter Francesc Ferrer (una copa d'argent cadascú), així com -novament- de Bernat Colomer (l'espasa gineta).

No sabem, doncs, si els valencians de l'època se sentiren encara més defraudats que nosaltres mateixos demà, després que no ens haja tocat la grossa del sorteig del Xiquet. Si més no, és possible que la sospita d'haver practicat maganxes planara en aquell moment sobre el sorteig, cosa que no passarà demà. Qui de segur isqué guanyant -com sempre passa en el joc- fou qui l'organitzà: 4.512 sous 2 diners nets per al mercader i maestre de les sorts Raimon Giner, dels quals degué donar, com s'havia estipulat, una cinquena part del lucre al batle general, representant màxim del patrimoni reial al regne.


6 comentaris:

Comtessa d´Angeville ha dit...

Moltes gràcies pel post este Vicent, que sé d'algú a qui li encantarà llegir-lo

Vent d Cabylia ha dit...

No sé de qui o què parles, però de res...

maria ha dit...

Segur que si feien la rifa ara, l'esclava blanca li tocava a Fabra...

Vent d Cabylia ha dit...

Sembla que més o menys això és el que va passar, però Fabra, de taronjades, no s'ha endut cap de moment...

Alexandre ha dit...

Esplèndid! Un primer vestigi d'aquest sistema de contribució voluntària a les arques públiques per part de tots aquells qui no saben matemàtiques...

Mentre llegia,, he recordat aquella novel·la de Leonardo Sciascia -El Consell d'Egipte- en la qual el protagonista viu de fer de numerista de la loteria, és a dir, d'interpretar els somnis de la gent i traduir-los a números per jugar-hi. (M'agradat molt aquesta figura del maestre de les sorts. Aviam si n'esbrinem més coses...)

Emili Morant ha dit...

Magnífica la teua narració d'una escena tan curiosa: per a nosaltres s'assembla a un mix entre sorteig de nadal i lliurament de guardons de falla (atzar, arbitrarietat, sospita i masses enfervorides :-)