En les tradicionals -a ma casa- discussions nadalenques enguany hi ha hagut un salt qualitatiu: les autonomies -no només els nacionalismes perifèrics- tenen la culpa del mal funcionament de l'Estat. Amb tot, hi havia discursos sincers: qui no vulga formar part d'Espanya -Euskadi i Catalunya, responsables últims de l'estat de les autonomies- que se'n vaja d'una vegada i deixe de "demanar" diners de la resta d'espanyols (no hi ha balances fiscals que valguen), així com de capitalitzar el debat polític entorn de la qüestió territorial. I és que, com bé sabreu, no tothom pensa així.
Rita Barberá, sense anar més lluny, degué perdre's les classes de dret a la facultat de Periodisme i no sap que el dret d'autodeterminació democràtica dels pobles està reconegut internacionalment per la Carta de les Nacions Unides. Així podria explicar-se el fet que al seu web, a un apartat dit Gazapos, recrimine unes declaracions de Ségolène Royal en què esta deia:
Rita Barberá, sense anar més lluny, degué perdre's les classes de dret a la facultat de Periodisme i no sap que el dret d'autodeterminació democràtica dels pobles està reconegut internacionalment per la Carta de les Nacions Unides. Així podria explicar-se el fet que al seu web, a un apartat dit Gazapos, recrimine unes declaracions de Ségolène Royal en què esta deia:
Com en totes les democràcies, el poble que vota és sobirà i lliure i, per tant, els quebequesos decidiran lliurement sobre el seu destí.El comentari de la pàgina web li tira en cara textualment que: Apoya la independencia de Québec, asegura que los pueblos tienen derecho a la soberanía y la libertad, empezando por los canadienses de Québec. Si Barberá nega el dret a la sobirania i la llibertat dels pobles -la qüestió és delimitar eixos pobles i la seua territorialitat-, sobre què pensarà que es funda l'Espanya democràtica? Potser és que encara creu en allò de la unidad de destino en lo universal...
