diumenge, 28 de desembre del 2008

Sobirania popular, això què és?


En les tradicionals -a ma casa- discussions nadalenques enguany hi ha hagut un salt qualitatiu: les autonomies -no només els nacionalismes perifèrics- tenen la culpa del mal funcionament de l'Estat. Amb tot, hi havia discursos sincers: qui no vulga formar part d'Espanya -Euskadi i Catalunya, responsables últims de l'estat de les autonomies- que se'n vaja d'una vegada i deixe de "demanar" diners de la resta d'espanyols (no hi ha balances fiscals que valguen), així com de capitalitzar el debat polític entorn de la qüestió territorial. I és que, com bé sabreu, no tothom pensa així.

Rita Barberá, sense anar més lluny, degué perdre's les classes de dret a la facultat de Periodisme i no sap que el dret d'autodeterminació democràtica dels pobles està reconegut internacionalment per la Carta de les Nacions Unides. Així podria explicar-se el fet que al seu web, a un apartat dit Gazapos, recrimine unes declaracions de Ségolène Royal en què esta deia:
Com en totes les democràcies, el poble que vota és sobirà i lliure i, per tant, els quebequesos decidiran lliurement sobre el seu destí.
El comentari de la pàgina web li tira en cara textualment que: Apoya la independencia de Québec, asegura que los pueblos tienen derecho a la soberanía y la libertad, empezando por los canadienses de Québec. Si Barberá nega
el dret a la sobirania i la llibertat dels pobles -la qüestió és delimitar eixos pobles i la seua territorialitat-, sobre què pensarà que es funda l'Espanya democràtica? Potser és que encara creu en allò de la unidad de destino en lo universal...


6 comentaris:

Comtessa d´Angeville ha dit...

Pos no és el cas però paregut... Me l'han recomanat alguna volta L'home manuscrit però no l'he llegit encara.

Senyor quin susto quan obric la finestra i me veig a la dona esta ací!!

Jo millor no parle dels debats nadalencs... tinc el Congrés del Bloc atragantat junt a les gambes i els percebes.

Bon Nadal Baydal!

Marc ha dit...

Potser consideren que Espanya és una única i volen el model regionalista de França on el nacionalisme més ofensiu per a la seua unitat és el bretó- i que consisteix en la múasica céltica i alguna diferència gastronòmica-; clar que del model francès només agafen això perquè del republicanisme i coses similars millor no parlar-ne.
Feliç any company

Vicent Terol ha dit...

És evident que no podem demanar rigor intel·lectual ni coherència als polítics. La seua especialitat és la demagògia pròpia dels venedors.

Són patètics... Opinen sobre la independència de Kosovo, per exemple, calculant les repercussions a nivell de l'Estat Espanyol.

Vicè ha dit...

Mare meua amb la Rita...

Ací necessitem un, dos, cinc, deu, mil Québecs!!!

morena ha dit...

Yo es que con esta señora, señorita, caballa o caballera, no puedo oiga usté

Besos

PobleInsubmís ha dit...

No hauria estat gens malament donar-li una empenteta per veure la seva cara de peix globus (estil Font de Mora) tota remullada.
Salut!