divendres, 19 de desembre de 2008

Autoodi?

No hi ha res, sinó les circumstàncies, que faça que els valencians visquem com vivim. No ens pesa cap càstig diví, ni tenim cap ADN alterat. No hi ha una història escrita enlloc que diga que nosaltres hàgem de viure en una societat tan mesquina, bruta i lletja com vivim.

Vicent Partal, parlant de l'afer de l'Educació per la Ciutadania
La majoria dels nostres governants són mesquins, bruts i lletjos. Molts valencians ho seran, com també molts catalans, molts espanyols o moltes altres persones de molts altres llocs, però els valencians, malgrat tot, no vivim en una societat tan mesquina, bruta i lletja. Hem de canviar moltes coses, tenim una cultura democràtica per construir, però no som especialment roïns ni anòmals. Mesquina, bruta i negra era l'aigua terrorífica del cràter del poema de Neruda, però no nosaltres:
Antigua Rapa Nui, llama sin voz,
perdónanos a nosotros los parlanchines del inundo:
hemos venido de todas partes a escupir en tu lava,
llegamos llenos de conflictos, de divergencias, de sangre,
de llanto y digestiones, de guerras y duraznos,
en pequeñas hileras de inamistad, de sonrisas
hipócritas, reunidos por los dados del cielo
sobre la mesa de tu silencio.

Una vez más llegamos a mancillarte.

Saludo primero al cráter, a Ranu Raraku, a sus párpados
de légamo, a sus viejos labios verdes:
es ancho, y altos muros lo circulan, lo encierran,
pero el agua allá abajo, mezquina, sucia, negra,
vive, se comunica con la muerte
como una iguana inmóvil, soñolienta, escondida.

Yo, aprendiz de volcanes, conocí,
infante aún, las lenguas de Aconcagua,
el vómito encendido del volcán Tronador,
en la noche espantosa vi caer
la luz del Villarrica fulminando las vacas,
torrencial, abrasando plantas y campamentos,
crepitar derribando peñascos en la hoguera.

Pero si aquí me hubiera dejado mi infancia,
en este volcán muerto hace mil años,
en este Ranu Raraku, ombligo de la muerte,
habría aullado de terror y habría obedecido:
habría deslizado mi vida al silencio,
hubiera caído al miedo verde, a la boca del cráter desdentado,
transformándome en légamo, en lenguas de la iguana.

Silencio depositado en la cuenca, terror
de la boca lunaria, hay un minuto, una hora
pesada como si el tiempo detenido
se fuera a convertir en piedra inmensa:
es un momento, pronto
también disuelve el tiempo su nueva estatua imposible
y queda el día inmóvil, como un encarcelado
dentro del cráter, dentro de la cárcel del cráter,
adentro de los ojos de la iguana del cráter.


11 comentaris:

Anònim ha dit...

ni tanto ni tan calvo

Anònim ha dit...

¿No seràs tu el Vicent que està penjant comentaris a http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/116172, al blog "Toni Cucarella en lletra de batalla", veritat?

Marta ha dit...

Doncs a mi a voltes em cosa distingir entre la mesquinesa i la pura ignorància. Perquè hi ha coses que es fan malament voluntàriament, i altres voltes és per allò de que "d'on no n'hi ha no se'n pot traure". En el cas concret de la ciutadania, crec que s'han mesclat totes dues coses.

Vent d Cabylia ha dit...

Anònim: no sóc jo el dels comentaris, és un altre Vicent. En eixe sentit, pense que el que cal fer ara és tractar de demostrar als valencianistes catalanistes que el nou camí del valencianisme és possible i ens beneficia a tots. I demostrar-ho amb fets, poc a poc, però sense pausa. La conjuntura sembla adient...

Marta, doncs per això pense que cal ser crític -i molt- però no plantejar les coses com si els valencians fórem especialment mesquins i ignorants... Ací funcionen les coses malament, però sembla que eixe tipus de "sentències" no ens ajudaran massa a redreçar les coses.

Anònim ha dit...

això és com lo de l'urbanisme ací i a Catalunya viuen en barraques.

Doncs no més que Catalunya o Andalusia, es nota més ací però no és tan diferent.

Vicent ha dit...

1) No sé si es referíeu a mi quan parlàveu d'un Vicent que deixa comentaris al bloc del Toni Cucarella. Jo n'he deixat, però crec que no sóc l'únic Vicent que ho ha fet.

2) No veig negatiu un projecte "valencianista"; el País Valencià té entitat pròpia. Però, al mateix temps, hem de buscar ponts amb Catalunya i Balears, donat que compartim una llengua. No fer-ho significa l'autodestrucció d'una llengua ja en situació de retrocés. Algun espanyol exclou escriptors com García Márquez o Benedetti?

Vicent ha dit...

Ah, se m'oblidava una cosa... Perdó per l'extensió dels dos missatges conjuntament.

És cert que no tenim necessàriament un ADN que ens faça ser més roïns, o més el que siga. Però és cert que la història recent ens situa com un poble "mesinfot": som més submisos davant els abusos del poder. Però eixa característica no ha de ser necessàriament inherent: la mani del 29-N contra la política educativa ho demostra. En les nostres mans està canviar aquest tret; juntant-nos, transformant la realitat, mobilitzant...

Vent d Cabylia ha dit...

Vicent, en el mateix post de Cucarella en què tu has escrit comentaris hi ha un altre Vicent que li n'ha deixat un bon grapat, bo i mantenint-hi un intens debat. Supose que es referien a eixe Vicent.

D'altra banda, una cosa és defensar una llengua comuna amb catalans i balears i una altra molt diferent és fer-ho en nom del catalanisme, propugnar el sentiment nacional català o impulsar simbologies identificades com a catalanes.

Finalment, el que critique del text de Partal és que diu que som una societat "tan mesquina, bruta i lletja" i es queda tan ample... He viscut les dues societats -la catalana i la valenciana- i, reconeixent que la catalana té actituds envers la política i la cultura molt més democràtiques i positives que la valenciana en conjunt, mai no diria que la nostra és "tan mesquina, bruta i lletja" mentre que de la catalana no en diria ni mu, com fa ell. Em sembla esbiaixat, de mal gust i improductiu...

Vicent ha dit...

Estic d'acord amb reivindicar una identitat valenciana. Però sí sóc partidari de, a llarg termini, construir una nació que integre els territoris que compartim el valencià-català. En benefici de la llengua, com a mínim. Una altra cosa és el debat sobre el nom i els símbols; però crec que això no ha de ser el centre de la qüestió (a Alacant -Alicant, que diria encertadament TdH- es queixen que el terme 'valencià' done nom a tota la 'comunitat').

Estic d'acord amb tu pel que fa al text de Partal; em sembla superficial i gens rigorós. En qualsevol cas, trobe perillós entrar en un joc quasi futbolístic en la línia de "nosaltres millors, vosaltres pitjors". No ho dic per tu; sí per certs simpatitzants del BLOC: crec que hi ha el perill de coincidir amb el blaverisme en el sentit de projectar certs odis envers els catalans que 'mos furten la paella'.

Enhorabona pel BLOC. M'agrada el teu tarannà i la cura amb que expresses les teues idees.

Vicent ha dit...

Al comentari anterior he tingut un lapsus. Volia dir "Enhorabona pel bloc...".

Vent d Cabylia ha dit...

Gràcies per les paraules sobre el blog. I pel que fa a la resta, a veure si podem anar avançant i convencent valencianistes de totes bandes.