Monleon en el record de la blogosfera valenciana

Vinyeta d'Emebé

Impressionant la reacció dels bloguistes valencians que han volgut donar un últim adéu a Joan Monleon. De totes les edats, de totes les ideologies, en la llengua que siga: Monleon va ser un referent inesborrable per a bona part de la societat valenciana. Per als de la meua generació, com han apuntat Marta Insa, Xavi Bellot, Sandra Capsir, Marc Forner o Manuel Pérez, El show de Joan Monleon era un programa que ens divertia tots els dies i alhora ens donava a conéixer, com qui no vol la cosa, el país des del sofà de casa nostra. No debades molts dels que llavors érem xiquets o adolescents hem volgut deixar testimoni del nostre agraïment: Andrés Verdeguer, Dani, Aina, la Comtessa, Josep Aparicio, JR, Puçolenc, Mandíbula Afilada, Natxo Andreu, els Bandolers, Quique, Blumun, Bernito, Bernat Ortolà, Sergi, Carles Puig, Arien, Gelan, Oconowocc, Jivare, Jota, El Grifo, Antonio, Kambei, Cristian, Clio5mil, José Luis, Juan Carlos Vendrell, Luis Guillot i molts altres.

Hi ha hagut records des del món de les falles i n'han parlat des d'Amadeu Fabregat fins a Morera passant pel blog que recorda l'humorista Tolo. També alguns dels que el conegueren abans que nosaltres o ben de prop, com ara Pep Albinyana, Ferran Martínez, Salvador Montalt, Nap i Col, José Vicente Ortí, Àngel Canet, Josep Blesa i Josep Vicent Frechina, que ens han recordat ben oportunament que Monleon fou alguna cosa més que un presentador de televisió: tot un personatge, tot un artista i tot un lluitador. El seu record romandrà durant molt de temps en la nostra memòria, com demostra la reacció de la blogosfera i al mateix facebook, on més de 100 persones han comentat el darrer missatge del personatge creat com a Joan Monleon:

La vida és com la paella russa, de vegades toca el garrofó com de vegades la carxofa. Lo important és ser bona persona, com jo crec que ho era...

Vinyeta de Ricardo Salazar amb la següent cita de Carles Gámez: Si Fellini

haguera passat per València, Joan Monleon hauria aparegut en un dels seus films

Fins sempre Tagarinet!

En parlar "Entorn de la bandera del País Valencià" vaig fer un esment especial a Tagarinet: Davant l'errada conceptual que significava considerar la senyera privativa de la ciutat de València com a emblema col·lectiu de tot el regne durant l'època foral, Andarella, amb coratge d'ètica historiogràfica, va preparar immediatament una resposta; corregida i esmenada amb propostes meues va ser finalment publicada una setmana després, tot donant peu a un interessant debat amb Tagarinet sobre la veritable existència dels estats i les nacions precapitalistes. Amb tot, ens vam adonar que realment, tot i que teníem els conceptes més o menys clars, ens mancava per complet la base documental, no coneixíem els estudis realitzats sobre la qüestió de la senyera.

Ara Tagarinet, Vicent Gisbert, l'home que amb els seus esmolats arguments ens feia pensar als que passàvem per valencianisme.com, ha faltat. Descanse en pau. Ni el món de la pilota valenciana serà el mateix a internet sense ell, ni les trobades del fòrum sense el seu saber fer. No sabem què dir en estos moments. Simplement, des d'ací, des del xicotet món de la xarxa valencianista que ens va donar a conéixer (val.com, annanotícies, racocatalà, Veges tu!), li oferim el nostre homenatge i li donem el nostre profund agraïment per haver estat com ha estat. Fins sempre Tagarinet!