divendres, 18 d’agost de 2017

Catalans i aragonesos en els orígens del Regne de València (1240-1425)

La colonització catalana i aragonesa del nou Regne de València entre 1238 i 1425

Este mapa, que empre en les presentacions d'Els valencians, des de quan són valencians? (Afers, 2016) / ¿Los valencianos, desde cuándo son valencianos? (Drassana, 2017), és una representació gràfica dels percentatges que oferí el catedràtic d'Història Medieval de la Universitat de València Enric Guinot en la seua cabdal obra Els fundadors del Regne de València (3i4, 1999), després d'haver analitzat els noms i cognoms de més de 40.000 colonitzadors cristians del territori valencià, arribats amb posterioritat a la conquesta de Jaume I, entre els anys 1240 i 1425. El gran nombre de patronímics estudiats constituïx, sens dubte, una mostra ben representativa, ja que Guinot comptà amb totes les llistes d'habitants que trobà en els arxius, tant de cartes de poblament com de llistes de contribuents d'impostos municipals, reials o regnícoles. Hem de pensar, en este sentit, que cap generació de cristians d'aquell període degué sobrepassar els 200.000 pobladors en total: per estimacions demogràfiques diverses, sabem que en 1300 devien ser entorn d'uns 100.000 i en 1400 uns 175.000. I, siga com siga, la quantitat de 40.000 noms de persones estudiades -incloses una per una en el segon volum de l'obra- és suficientment indicativa de la fiabilitat de l'anàlisi.

En relació amb això, Enric Guinot s'endinsà amb profunditat en el coneixement dels models antroponímics de Catalunya i Aragó a mitjan segle XIII per a poder distingir-los amb claredat, cosa en este cas facilitada per l'habitual gran diferència entre uns tipus de noms i altres. Per exemple, sense grans esforços, resulta ben fàcil assignar la procedència d'uns pobladors que es diguen Arnau Miró, Ramon Otger, Bernat Gisbert, Francesc Guerau, Guillem Jordà, Joan Martorell, Roger Vich i Jaume Català o la d'altres que siguen Pascual Royo, Gil Crespo, Domingo Jiménez, Blas Fernández, Íñigo Sánchez, Martín Royo, Pedro Calatayud, Miguel Aliaga i Sancho Aragonés. Així, l'extens i profund estudi de Guinot pogué discernir els llocs dels quals arribaven la major part de la gran mostra de pobladors reunida i en féu percentatges per municipis i comarques, que distingien els  que provenien de territoris catalans o catalanòfons i els que ho feien de terres aragoneses (o navarreses i castellanes, amb sistemes d'antroponímia semblants). Així, les conclusions a les quals arribà, tot sumant les xifres oferides en el llibre, es corresponen aproximadament amb els següents percentatges:

- Els Ports: 80% catalans - 20% d'aragonesos-navarresos-castellans
- Alt Maestrat: 90% catalans - 10% aragonesos-navarresos-castellans
- Baix Maestrat: 85% catalans - 15% aragonesos-navarresos-castellans
- Plana Alta: 85% catalans - 15% aragonesos-navarresos-castellans
- Plana Baixa: 80% catalans - 20% aragonesos-navarresos-castellans
- Camp de Morvedre: 65% catalans - 35% aragonesos-navarresos-castellans
- Horta Nord: 70% catalans - 30% aragonesos-navarresos-castellans
- València: 70% catalans - 30% aragonesos-navarresos-castellans
- Horta Sud: 70% catalans - 30% aragonesos-navarresos-castellans
- Ribera Alta: 70% catalans - 30% aragonesos-navarresos-castellans
- Ribera Baixa: 85% catalans - 15% aragonesos-navarresos-castellans
- Safor: 75% catalans - 25% aragonesos-navarresos-castellans
- Marina Alta: 80% catalans - 20% aragonesos-navarresos-castellans
- Marina Baixa: 80% catalans - 20% aragonesos-navarresos-castellans
- La Costera: 80% catalans - 20% aragonesos-navarresos-castellans
- Vall d'Albaida: 75% catalans - 25% aragonesos-navarresos-castellans
- Alcoià: 85% catalans - 15% aragonesos-navarresos-castellans
- Comtat: 65% catalans - 35% aragonesos-navarresos-castellans
- L'Alacantí: 60% catalans - 40% aragonesos-navarresos-castellans
- Baix Vinalopó: 60% catalans - 40% aragonesos-navarresos-castellans
- Baix Segura: 65% catalans - 35% aragonesos-navarresos-castellans
- Alt Palància: 85% aragonesos-navarresos-castellans - 15% catalans
- Serrans: 85% aragonesos-navarresos-castellans - 15% catalans

En el conjunt del regne, doncs, durant aquell període de 1240 a 1420 entorn d'un 70% dels pobladors serien de filiació catalana o catalanòfona i un 30% de filiació aragonesa i castellano-aragonesòfona. I eixes dades són les que hem tractat de mostrar en el mapa -confeccionat per Ferran Esquilache-, amb diferents gradacions de colors per comarques: el magenta serien els catalans i el groc els aragonesos i, en funció dels percentatges de colonitzadors, cada comarca pren una intensitat del seu mateix color. Evidentment, és una simple projecció aproximada i cal advertir que algunes de les comarques que no estaven presents en la mostra d'Enric Guinot, per falta de dades, les hem considerades -raonadament, pels coneixements que en tenim pel nostre tracte amb la documentació medieval- semblants a d'altres properes: l'Alcalatén i l'Alt Millars han rebut la mateixa tonalitat que l'Alt Palància i els Serrans; el Camp de Túria, la mateixa que el Camp de Morvedre; i la part cristiana de la Vall de Cofrents (Aiora), completament castellana. D'altra banda, la resta de comarques no esmentades, i de vegades parts importants de les ja mencionades, apareixen en verd, atés que la població musulmana hi fou majoritària fins a la seua definitiva expulsió al nord d'Àfrica i Turquia en 1609 -i llavors eixes zones foren repoblades amb habitants de les contrades properes, que ja es consideraven plenament valencians, o en algunes ocasions de més lluny, com en el cas dels mallorquins que anaren al Comtat i la Marina-.

Evidentment, parlem només de l'època baixmedieval i cal tindre en compte que també hi hagué xicotets percentatges de pobladors d'altres llocs, com occitans i itàlics, a banda dels percentatges de musulmans que es convertiren i s'integraren en la nova societat cristiana -tot indica que escassos, però n'hi hagueren-. Així mateix, durant tota la resta del segle XV i durant les centúries modernes continuaren arribant immigrants, encara que ja no amb la mateixa intensitat que ho feren en els primers moments de colonització del nou Regne de València creat per Jaume I en 1238. Finalment, en època contemporània, durant els segles XIX, XX i XXI, tots sabem que han arribat al territori valencià grans onades de nous pobladors, primer d'Aragó, Castella i Andalusia i posteriorment de moltíssimes altres parts del món, especialment de Llatinoamèrica, Europa i el nord d'Àfrica. No debades, han passat més de 30 generacions -que es diu prompte però en són moltíssimes- des d'aquells orígens baixmedievals... Amb estos estudis i mapes no pretenem mostrar cap etnicitat de la societat valenciana, sinó esclarir unes qüestions que sempre ens hem preguntat i ens han preocupat als valencians: D'on venim els valencians? Quin és l'origen de la llengua que històricament hem parlat la majoria dels valencians? Som catalans els valencians? Com i per què es va formar una identitat col·lectiva vinculada al territori valencià, independentment de la procedència o la llengua i cultura dels seus pobladors? 

De tot això i molt més parle en Els valencians, des de quan són valencians? / ¿Los valencianos, desde cuándo son valencianos? i este mapa és un magnífic complement al que allí explique. És per això que volia compartir-lo amb vosaltres. 

4 comentaris:

Josep Joan ha dit...

otia, i el repoblament mallorquí el deixeu de banda?, o es que els compteu com a catalans també, si tenim prou raons per a que no ens calga ser sectaris ...

Vent d Cabylia ha dit...

Quin poblament mallorquí? Estem parlant dels segles XIII-XV... El poblament mallorquí de terres valencianes és del segle XVII (en el post hi ha enllaçat un estudi ben complet d'Antoni Mas i Joan-Lluís Monjo sobre la qüestió).

Anònim ha dit...

No deixa de ser interessant aquest mapa però desde la meua húmil opinió algunes comarques con la Bega baixa o el interior de València no es poden entendre sense les repoblacions posteriors a l'expulsió dels musulmans on el mapa canviaria profundament. Per no dir, clarament els canvis demogràfics de la edat indústrial (Alcoi, Port de Sagunt, interior d'Alacant... a més del augment poc a poc de les capitals provincials). Encara aixina, un bon mapa.

Vent d Cabylia ha dit...

Sí, és un mapa que se situa a principis del segle XV. Estem parlant únicament dels orígens remots, medievals, de l'actual societat valenciana dins dels paràmetres europeus. Després, en efecte, han passat moltes més coses...