dimecres, 16 de desembre del 2009

És precís


Navegar és precís, diu la Comtessa que resarà el seu proper tatuatge (la mateixa que diu que se'ns casa, ves tu a saber si serà veritat!). També Sant Vicent ens parlava de la metàfora de la navegació, amb rumb fix, cercant la veritat, cap al bé incessantment, sense detindre's i amb la idea de fons ben clara: Si voIs ésser savi, que tota la vida sie endreçada per anar al port. Foll és aquell qui s'atura en el camí. Ho explica Joan Miquel Ribera Llopis en parlar del concepte de l'illa en els sermons vicentins, símbol de càstig i punició o de glòria i de paradís. Jo ho tinc clar, sobretot estos dies de mal oratge, de mar rebolicada i d'horitzons borrascosos: la mar a vegades és tan plana, que una escudella de fust passaria d'aquí en Cerdenya, que no s'abocaria... Ja tornarà la mar plana i, mentrestant, continuarem navegant. Navegar és precís.

15 comentaris:

Comtessa d´Angeville ha dit...

Claaaaaro que és precís. El tatuatge ja tarda massa però no hi ha temps (i a Finlàndia no hi ha llocs), i espera que hi ha altre en ment que ja el voràs, ja. A la boda vols dir que no vindràs i mos faràs un discurs o algo?

Vent d Cabylia ha dit...

Sí dona, això no m'ho perc...

Jesús ha dit...

És «precís» perquè és 'urgent', com la carta que durà febrer («que exigent que ve la primavera!»), o perquè 'fa falta'?

PD: Xe, que al Joan li pots dir Joan. «Juan Miguel» ho és només en la Complutense però no al seu poble de Cullera. T'ho diu un antic alumne seu. Com que no es diu Josep Lluís...

Vent d Cabylia ha dit...

Doncs ja ho canvie, Jesús; gràcies. No vindrà la teua estellesofília per ací?

I "és precís" en la segona accepció del DCVB: "ben necessari, indispensable"!

Carles ha dit...

Doncs en el mitjà ens ensenyen que no se diu "ser precís" sinó "ser necessari". I en el diccionari Valencià de Bromera només n'hi ha una accepció.

Vent d Cabylia ha dit...

Vaja Carles, desconeixia la norma, però acabe de veure que és considerat cosa "inadmissible". No sé qui imposà la prohibició normativa, però jo en documents del segle XVII he vist la forma "és precís" com a equivalent d'"és necessari" i, de fet, el Google Books va ple de referències dels segles XVIII i XIX... En tot cas, gràcies.

Comtessa d´Angeville ha dit...

Que no està ben dit ÉS PRECÍS??? A vore, que això després borrar-ho val diners i llàgrimes...

Vent d Cabylia ha dit...

Doncs a ulls d'un purista es veu que no. Caldria que t'esperares un parell d'anys, que traguen el diccionari de l'AVL... :D
T'ho poses en portugués i arreando.

Unknown ha dit...

L'ús del Diccionari General de la Llengua Catalana és ben precís.

precís -isa


adj. [LC] Exactament o estrictament determinat o definit, no equívoc o vague. No té idees precises. Arribar a l’hora precisa.

"tenir una precisió"també és correcte:
1 2 [LC] tenir precisió de fer alguna cosa Ésser indispensable de fer-la.

Aneu al DGLLC! Si us plau! (expressió, aquesta darrera, que apareix a la Brama dels Llauradors de l'Horta de València del 1497 en boca dels llauradors.)

Xè quines precisions!

En canvi escriure "jo perc" per jo "perd" no em sembla gens necessari perquè ens allunya de balears (jo perd), de catalans i valencians que diuen "jo perdo" (sí els de Morella o Vinaròs no diuen jo perco i diran perdem i no pergam) i dels valencians divrsos que encara diem "jo perd" com balears o la nostra llengua clàssica.
I encara no ha estat acceptat per ningú enfora d'algun "cismàtic" (pel que fa no tan sols a l'església de Barcelona sinó també a la de València, de moment!)
Ara, valencianets centrals, vosaltres a la vostra! I d'això se'n diu "fer país"?

Vent d Cabylia ha dit...

Joan-Carles, cuida't les paranoies... :D
Sempre escric "perd", "perda", "sent", "vull", etc. Ho pots comprovar cercant al blog. Però en este cas particular he escrit "perc" en línia amb el to col·loquial del qual estàvem fent ús la Comtessa i jo. Si et fixes ella ha acabat dient "que no vindràs i mos faràs un discurs o algo?". Però, vaja, em pareix fora de lloc haver d'explicar això per fer front a l'acusació Ara, valencianets centrals, vosaltres a la vostra! I d'això se'n diu "fer país"? Una miqueta de tranquil·litat, per favor...

En tot cas, moltes gràcies per la precisió, encara que, com deia, en molts llocs apareix com a cosa "inadmissible". Però ja sap, Comtessa, el Diccionari General de la Llengua Catalana li dóna la benedicció, pot tatuar-s'ho on vulga -o he de dir vullga? ;-)

Unknown ha dit...

Tens tota la raó del món però també em passa en anglès, francès, anglès, occità i italià que són les llengües en què puc diferenciar nivells de parla. Ara no em trobaràs mai escrivint "ain't" en anglès (tampoc ho dic):

http://en.wikipedia.org/wiki/Ain't

Ara, el més lamentable és que quan al País de les Paranoies acaben per aconsellar als assenyats i lingüísticament conservadors, de no tenir-ne (i en aquest "tenir-ne" el meu valencià hiper-perifèric local també quadra amb l'ús normatiu català de tenir i no tindre.

Tatuaje:

Y entre dos copas de agua ardiente
sobre el manchado mostrador
el fue contando entre dientes
la vieja historia de su amor.

T'aconselle la versió de na Conxa Piquer:

http://www.youtube.com/watch?v=oBuz_oaO5Dw

Me la sé de memòria i la meua versió bufat que no bufa és memorable. És una pena que m'emborratxe tan poc però és espectacular! i si vols un calendari de Guqardamar (debades!) m'has d'enviar alguna adreça mas que siga del despatx o la Universitat.

Amb afecte et desitge molta salut i un Bon Nadal

Jesús ha dit...

«Doncs ja ho canvie, Jesús; gràcies. No vindrà la teua estellesofília per ací?»

No, Vicent: jo coneguí el Joan Ribera amb el valencià aprés (principalment perquè li feia els examens en català a la Complutense) i l'estellesofília inoculada. A més, ell ens parlà sobretot de literatura medieval i de Renaixença (catalana). Per cert que Joan gasta(va) en les classes un model de llengua (catalana) que sempre em va paréixer curiós.

Per altra banda, i per comentar un poquet el que deia Carles, afortunadament en el «mitjà» deuen ensenyar que no és precís dir que 'precís' és el mateix que 'fer falta' però no deuen dir res (o ho diuen amb insistència fetitxista menor) que no es diga (ni s'escriga) «no se diu». Ni que corregixquen la 'carta tan precisa' que la Maria del Mar Bonet i eixe 'has de tornar precís' que ens repetix la nostra castellonera de capçalera (per bé que hi haja cònsols a la Barceloneta que s'entesten a no eixir-ne mai... I mira que és precís seguir navegant, xiquet!)

Valga una cosa per l'altra, per a tranquil·litat dels forasters que no deixàrem de constatar la contradicció entre l'alegria prohibitiva dels manuals de valencià i l'alegria suposadament «inadmissible» dels parlants de valencià.

Joan-Carles: no gastes 'ain't'? Vaja, ni tan sols quan et poses amb el Messenger? I quan et poses a cantar cançons? Xiquet, si que sou fins, a Sydney del Segura...

Unknown ha dit...

Ain't? Never ever! Ni tamoc "wannabee" per dit "want to be". Està demostrat que la segona generació nativitzada parla millor la llengua del país que els que l'aprenen a casa. En llengües de cultura internacional, és clar!

Llevat que un es dedique a visitar alguna comarca ignota d'una llengua sense normalitzar. Torna parlant apatxe no estandarditzat i ho aplica a l'escriptura.

Després passa el que passa! I no deixa de ser curiós i encantador.

Jesús ha dit...

Home, Joan-Carles, Cambridge (que és on jo vaig començar a aprendre anglés) era bastant apatxe (no tant com Manchester, això sí, que és on em tocà reaprendre anglés), sobretot divendres a la nit quan els xiquets eixien dels colleges i es ficaven en els pubs abans d'acabar a l'hospital en acabant de donar-se garrotades els uns als altres en lògica conseqüència de les melopees molt britàniques que agarraven, però ens n'eixírem. És el que n'hi ha en les cultures internacionals: que a la que rasques, es tornen molt apatxes, provincianes i molt pops. I es desestandarditzen. Però no cal patir: de seguida es tornen a estandarditzar altrament. Els codis tribals permeten això i més. Fer negoci de fantasmes i tot.

Gràcies a Déu que encara ens resta un poquet d'encuriosiment i d'encant. En passaré avís als apatxes de la Serra de Portaceli que cada u ha aprés com ha pogut i com l'han deixat.

Unknown ha dit...

Hi ha una llarga relació de filòlegs romàntics dedicats a estudiar i a ratllar en modalitats lingüístiques d'altres llengües que no és pas la materna estandarditzada i burgesa d'ascensió social.

Cambridge and Oxford are a state of mind and Salamanca has something of the sort.

Els apatxes de la serra de Portaceli? Si deuen parlar tots un valencià acatalanat la mar de senyoret! Ja et portaré jo a la Baia o al Derramador que aquí la cosa va de mohicans!

Pel que fa als fantasmes no n'has de patir gens ni gota: els diccionaris catalans donen escassament per cobrir despeses o ni això: ni amb subvencions! I com que ara en tindrem mitja 'otzena: ú per milió de parlants la cosa es complica força.