Tot i que en breu explicaré la meua opinió particular sobre el projecte i la realitat de Taula de Filologia Valenciana, deixeu-me que ara, a instància de part, realitze una crònica de la seua I Jornada sobre el valencià, ja que, de fet, segurament vos interessaran un bon grapat de les qüestions que s'hi tractaren.
El dissabte 28 de novembre de 2009 cap a les 9:30 Abelard Saragossà, amb Antoni López Quiles com a president de taula i l'alcalde Joan Baldoví com a amfitrió, inaugurà al saló d'actes de la Casa de Cultura de Sueca la "I Jornada sobre el valencià. Pedagogia (llengua i literatura), ús social i normativa" organitzada per l'associació Taula de Filologia Valenciana, recentment constituïda amb l'objectiu prioritari de promoure els estudis lingüístics i l'ús públic del valencià. Com és de costum, Saragossà apel·là a la conjunció entre sentiments i raó, entre valencianisme i normativa, per tal de cercar un model de llengua que coadjuvara a eixamplar alhora ambdós processos socials: el moviment valencianista i la utilització de la llengua en tots els àmbits. El mateix acte de presentació serví per a fer públics els dos premis Joaquim Garcia Girona -en memòria del prevere i filòleg benassalenc de començaments del segle XX-, dotats amb 1.500 euros cadascun i dirigits als treballs lingüístics presentats per docents de primària i secundària. Dos membres de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i la Caixa Popular, les entitats finançadores, s'encarregaren de donar els premis a Josep Saborit, d'una banda, i Pilar Doménech, Josep Lluís Doménech i Jesús Huguet, de l'altra.
Tot seguit, el mateix Abelard Saragossà reprengué la paraula per tal de reivindicar l'obra i la tasca de Josep Bernat i Baldoví, escriptor suecà del qual se celebra enguany el segon centenari de la naixença i sobre la figura del qual l'esmentat filòleg ha realitzat una monografia que serà publicada en breu per l'editorial Bromera. En acabar la seua intervenció i realitzar un breu descans, es passà a la primera de les quatre taules de comunicacions que ocuparen la Jornada, en la qual, en primer lloc, Leonardo Giménez féu un tast del "Diccionari de dubtes i aclariments lingüístics" que ha preparat per a l'AVL tot seguint la normativa de la pròpia Acadèmia i del Servici d'Assessorament Lingüístic i Traducció de la Conselleria, així com les indicacions del TERMCAT, l'Enciclopèdia Catalana i altres manuals i llibres d'estil ja existents. A continuació Francesc-Xavier Llorca explicà una bonica experiència de diferenciació de registres -entre l'oral i l'escrit- duta a terme en un institut d'Altea a través de l'aplec de contarelles relatades pels avis dels alumnes. Després fou el torn de Francesc Llopis, que exposà els resultats d'un estudi sobre transferència lèxica entre els jóvens de les comarques de la província de València, tot indicant l'alt grau de pressió del castellà sobre el valencià. Finalment, Josep Saborit incidí en l'empitjorament progressiu dels usos lingüístics per dos fenòmens ben diversos: la mateixa interferència del castellà però, alhora, l'establiment d'un model de valencià culte innecessàriament allunyat de la parla tradicional.
Després d'un breu debat i descans, cap a les 12 s'inicià la segona taula, encetada per Josep Àngel Mas, qui abordà un tema realment interessant: l'episodi de la traducció de la constitució europea. La seua conclusió fou que de cara a ocasions similars -que se'n donaran en el futur- hi ha dues vies: treballar coordinadament per un paraestàndard comú a catalans, valencians i balears -sembla, per exemple, que Brauli Montoya està preparant realitzar-ne alguna proposta- o, com va passar en aquella ocasió, acceptar la traducció en qualsevol dels diversos estàndards de la llengua. A continuació jo mateix vaig mostrar els resultats provisionals d'un examen als diversos models lingüístics emprats en la blogosfera valenciana (sobre una mostra de 110 bloguistes de zones, edats i professions variades); a grans trets, s'hi mostra un model bastant homogeni en determinats aspectes (incoatius en -eix, -isc, infinitius en -dre, plurals joves/homes, etc.), dual en altres (majoria de demostratius reforçats, però presència significativa dels simples, convivència de doblets hui/avui, us/vos, dos/dues, vore/veure, etc.) i vacil·lant en uns altres pocs (accents en èixer/éixer, hi han, etc.). En tercer lloc, Josep Daniel Climent consagrà la seua intervenció a parlar de l'activitat intel·lectual i cívica del prohom suecà Nicolau Primitiu Gómez Serrano, mentre que, en darrer terme, el professor de Dret i sacerdot August Monzón parlà de la situació de la llengua valenciana a la diòcesi valentina després de l'arribada del nou arquebisbe Carlos Osoro. Pel que es va poder intuir pareix que les esperances inicials dipositades en el prelat càntabre s'han anat diluint per la pressió dels grups antivalencianistes, alguns dels quals el mateix sendemà del nomenament es presentaren davant el bisbe per tal d'acusar de catalanistes les iniciatives de l'AVL en matèria eclesiàstica; no queda una altra, doncs, que continuar la faena silenciosa del col·lectiu de religiosos valencianistes.
En acabant la segona sessió uns 40 membres de Taula (l'assistència pel matí assolí el centenar de persones) ens dirigírem a la Casa Fuster, on vam poder gaudir dels balls valencians de l'Escola de Danses de la Ribera i del propi edifici museïtzat en honor del cabdal intel·lectual suecà. Tot seguit ens acostàrem a l'Arrosseria Encís, on vam degustar una paella de primera i aprofitàrem per a xarrar novament sobre llengua i valencianisme. Cap a les 16:30 tornàrem a la Casa de Cultura i continuàrem posant en comú les investigacions, treballs i experiències aportades, de forma que primerament, amb una taula presidida per Lluís Polanco, Raquel Casesnoves exposà la seua recerca sobre el canvi de valoració lingüística dels jóvens de València i Xàtiva entre 1998 i 2008; en la segona data les friccions amb el català s'han alleujat considerablement i el valencià ha passat a ser signe de cultura, però, contràriament, el castellà s'ha elevat com a llengua d'ús i prestigi, segurament en consonància amb el panorama social, mediàtic i de voluntat política existent. En segon lloc, Josep Lluís Doménech explicà un treball realitzat per a servir com a material lingüístic educatiu: un parell de còmics, adreçats a primària i secundària, que inclouen relats interculturals per tal de facilitar la integració en valencià dels nouvinguts. A continuació Carla González remarcà la importància vital de la música en català/valencià per tal de normalitzar la llengua en la vida quotidiana, alhora que en destacà el seu increment exponencial durant els darrers anys. Finalment, l'oncle salemer de l'argentina Mary Alonso resumí les conclusions de la seua tesi doctoral "The evolution of the Valentian Language in Buenos Aires"; descendent de valencians, hi explica la veritable comunitat d'immigrats que formaren els valencians reunits entorn de la societat El Micalet, on s'interrelacionaven, celebraven les seues festes, quedaven per fer paelles, parlaven en la seua llengua, etc. Als fills, però, els parlaren en castellà, tot guardant una comprensió lingüística que els néts ja han perdut quasi per complet, bo i reduint-ne la influència a àmbits específics com el dels menjars (arròs al forn, putxero...).
Acabada la tercera sessió i sense a penes temps per al comentari ni el descans, es passà a la quarta i darrera, ocupada en primer lloc per la intervenció d'Isabel Olid, qui posà sobre la taula un dels projectes duts a terme a Catalunya pel Grup de recerca de Literatura Infantil i Juvenil i Educació Literària (GRETEL). Així mateix, en una línia similar, Carme Martínez i Noèlia Soldevila exposaren el seu treball d'integració de grups amb dificultats a instituts de Benidorm, mitjançant la cooperació dels alumnes en la creació d'històries literàries en llengua valenciana. Finalment, en darrer lloc, Marina Zaragozà clogué el cercle iniciat per un altre Saragossà, també siller, i explicà la seua tasca d'adaptació al valencià modern de part de l'obra de Bernat i Baldoví, autor del qual es declarà plenament enamorada. Enamorada, com tots els que estàvem allí i molta altra gent ho estem de la nostra llengua; a veure si n'acomboiem molts més.
Tot seguit, el mateix Abelard Saragossà reprengué la paraula per tal de reivindicar l'obra i la tasca de Josep Bernat i Baldoví, escriptor suecà del qual se celebra enguany el segon centenari de la naixença i sobre la figura del qual l'esmentat filòleg ha realitzat una monografia que serà publicada en breu per l'editorial Bromera. En acabar la seua intervenció i realitzar un breu descans, es passà a la primera de les quatre taules de comunicacions que ocuparen la Jornada, en la qual, en primer lloc, Leonardo Giménez féu un tast del "Diccionari de dubtes i aclariments lingüístics" que ha preparat per a l'AVL tot seguint la normativa de la pròpia Acadèmia i del Servici d'Assessorament Lingüístic i Traducció de la Conselleria, així com les indicacions del TERMCAT, l'Enciclopèdia Catalana i altres manuals i llibres d'estil ja existents. A continuació Francesc-Xavier Llorca explicà una bonica experiència de diferenciació de registres -entre l'oral i l'escrit- duta a terme en un institut d'Altea a través de l'aplec de contarelles relatades pels avis dels alumnes. Després fou el torn de Francesc Llopis, que exposà els resultats d'un estudi sobre transferència lèxica entre els jóvens de les comarques de la província de València, tot indicant l'alt grau de pressió del castellà sobre el valencià. Finalment, Josep Saborit incidí en l'empitjorament progressiu dels usos lingüístics per dos fenòmens ben diversos: la mateixa interferència del castellà però, alhora, l'establiment d'un model de valencià culte innecessàriament allunyat de la parla tradicional.
Després d'un breu debat i descans, cap a les 12 s'inicià la segona taula, encetada per Josep Àngel Mas, qui abordà un tema realment interessant: l'episodi de la traducció de la constitució europea. La seua conclusió fou que de cara a ocasions similars -que se'n donaran en el futur- hi ha dues vies: treballar coordinadament per un paraestàndard comú a catalans, valencians i balears -sembla, per exemple, que Brauli Montoya està preparant realitzar-ne alguna proposta- o, com va passar en aquella ocasió, acceptar la traducció en qualsevol dels diversos estàndards de la llengua. A continuació jo mateix vaig mostrar els resultats provisionals d'un examen als diversos models lingüístics emprats en la blogosfera valenciana (sobre una mostra de 110 bloguistes de zones, edats i professions variades); a grans trets, s'hi mostra un model bastant homogeni en determinats aspectes (incoatius en -eix, -isc, infinitius en -dre, plurals joves/homes, etc.), dual en altres (majoria de demostratius reforçats, però presència significativa dels simples, convivència de doblets hui/avui, us/vos, dos/dues, vore/veure, etc.) i vacil·lant en uns altres pocs (accents en èixer/éixer, hi han, etc.). En tercer lloc, Josep Daniel Climent consagrà la seua intervenció a parlar de l'activitat intel·lectual i cívica del prohom suecà Nicolau Primitiu Gómez Serrano, mentre que, en darrer terme, el professor de Dret i sacerdot August Monzón parlà de la situació de la llengua valenciana a la diòcesi valentina després de l'arribada del nou arquebisbe Carlos Osoro. Pel que es va poder intuir pareix que les esperances inicials dipositades en el prelat càntabre s'han anat diluint per la pressió dels grups antivalencianistes, alguns dels quals el mateix sendemà del nomenament es presentaren davant el bisbe per tal d'acusar de catalanistes les iniciatives de l'AVL en matèria eclesiàstica; no queda una altra, doncs, que continuar la faena silenciosa del col·lectiu de religiosos valencianistes.
Comparació de blogs individuals en valencià que he pogut localitzar geogràficament en funció de la seua normativa: del Puig (a l'esquerra, uns 15) i oficial (a la dreta, més de 250). Perdoneu la llengua de la toponímia, però prové del programa informàtic emprat
En acabant la segona sessió uns 40 membres de Taula (l'assistència pel matí assolí el centenar de persones) ens dirigírem a la Casa Fuster, on vam poder gaudir dels balls valencians de l'Escola de Danses de la Ribera i del propi edifici museïtzat en honor del cabdal intel·lectual suecà. Tot seguit ens acostàrem a l'Arrosseria Encís, on vam degustar una paella de primera i aprofitàrem per a xarrar novament sobre llengua i valencianisme. Cap a les 16:30 tornàrem a la Casa de Cultura i continuàrem posant en comú les investigacions, treballs i experiències aportades, de forma que primerament, amb una taula presidida per Lluís Polanco, Raquel Casesnoves exposà la seua recerca sobre el canvi de valoració lingüística dels jóvens de València i Xàtiva entre 1998 i 2008; en la segona data les friccions amb el català s'han alleujat considerablement i el valencià ha passat a ser signe de cultura, però, contràriament, el castellà s'ha elevat com a llengua d'ús i prestigi, segurament en consonància amb el panorama social, mediàtic i de voluntat política existent. En segon lloc, Josep Lluís Doménech explicà un treball realitzat per a servir com a material lingüístic educatiu: un parell de còmics, adreçats a primària i secundària, que inclouen relats interculturals per tal de facilitar la integració en valencià dels nouvinguts. A continuació Carla González remarcà la importància vital de la música en català/valencià per tal de normalitzar la llengua en la vida quotidiana, alhora que en destacà el seu increment exponencial durant els darrers anys. Finalment, l'oncle salemer de l'argentina Mary Alonso resumí les conclusions de la seua tesi doctoral "The evolution of the Valentian Language in Buenos Aires"; descendent de valencians, hi explica la veritable comunitat d'immigrats que formaren els valencians reunits entorn de la societat El Micalet, on s'interrelacionaven, celebraven les seues festes, quedaven per fer paelles, parlaven en la seua llengua, etc. Als fills, però, els parlaren en castellà, tot guardant una comprensió lingüística que els néts ja han perdut quasi per complet, bo i reduint-ne la influència a àmbits específics com el dels menjars (arròs al forn, putxero...).
Acabada la tercera sessió i sense a penes temps per al comentari ni el descans, es passà a la quarta i darrera, ocupada en primer lloc per la intervenció d'Isabel Olid, qui posà sobre la taula un dels projectes duts a terme a Catalunya pel Grup de recerca de Literatura Infantil i Juvenil i Educació Literària (GRETEL). Així mateix, en una línia similar, Carme Martínez i Noèlia Soldevila exposaren el seu treball d'integració de grups amb dificultats a instituts de Benidorm, mitjançant la cooperació dels alumnes en la creació d'històries literàries en llengua valenciana. Finalment, en darrer lloc, Marina Zaragozà clogué el cercle iniciat per un altre Saragossà, també siller, i explicà la seua tasca d'adaptació al valencià modern de part de l'obra de Bernat i Baldoví, autor del qual es declarà plenament enamorada. Enamorada, com tots els que estàvem allí i molta altra gent ho estem de la nostra llengua; a veure si n'acomboiem molts més.
19 comentaris:
Un programa ben atapeït, sens dubte. Em recorda les malaguanyades Jornades Sociolingüístiques d'Alcoi. Espere que la iniciativa de la TFV es consolide i puguem fruir de més edicions de la "Jornada sobre el valencià".
Bé, Vicent, el teu post em confirma que tenim l'Església en contra. Es que l'AVL no era el final del conflicte lingüístic? No era una solució de consens? Entenc que l'Església ha de buscar el consens, però el consens no el representen els extremistes secessionistes, sinó l'AVL, institució normativa oficial, reconeguda pel mateix Estatut d'Autonomia i que, no ho oblidem, fou creada amb el suport del PP. Ja podem declarar el valencià R.I.P. ("Requiescat in pace").
El teu treball sobre la blogosfera valenciana em sembla apassionant. M'agradaria saber si el trobarem publicat aviat o si es repartiren fotocòpies o algun esquema del teu treball.
Enhorabona per aquesta faena perquè abarca tot el país i és un gran baròmetre pel que fa tant a l'ús com al model de llengua.
Ara, no hi dius res en aquest comentari però no hi dius res sobre el model de llengua emprat pels valencians -de totes les comarques des del Vinalopó a la Sénia- que viviu a Catalunya, les Balears o a l'Estranger.
El model lingüístic d'aquests valencians també té diferències i t'hi trobes -fins i tot- català central adreçat per valencians a lectors en gran part valencians.
Espere, amb candeletes, poder llegir el teu treball.
Ja saps que un escriptor britànic no deixa de ser britànic per mudar-se als EUA. I si no que t'ho diguen a tu...
Salut!
Joan-Carles
Gràcies per la crònica, Vicent. Trobe molt adient el comentari de Joan-Carles, també.
No sabia que existia la 'Taula de filologia valenciana', però sona, en principi, a projecte interessant. M'aniré mirant les 'bases i objectius'.
Igual que Joan-Carles, tinc curiositat per llegir el que has escrit sobre el valencià que s'usa en la blogosfera valenciana.
Les ponències semblen interessants, per exemple la de Josep Saborit.
Una coseta Vicent. Comprenc la cosa de la toponímia i que València ho hages pogut accentuar bé. ¡Ara, dónde està Alicante que se nos ha perdío!
El grup de danses no era l'Almogàver!!!
M'ha interessat el mapeta... amb quin programa ho has fet?
Natxo, està fet amb l'Spatial Key, que dóna 30 dies gratuïts per a fer proves.
Pel que fa a la toponímia, Joan-Carles, jo no he modificat res. La "è" de València venia de sèrie i que a eixa distància no aparega Alacant però sí Beniparrell és tot un misteri... Quant al treball en concret el vaig explicar en un power point basat en l'estudi de 90 dels 110 blogs seleccionats. En general he observat que en ser un tipus d'escriptura pública els blogs tenen un grau de formalitat bastant alt, per la qual cosa m'agradaria complementar l'anàlisi amb l'observació d'altres àmbits cibernètics no tan formals i de gent més jove (fòrums, fotologs, etc.). En eixe sentit, m'estic pensant presentar l'ampliació del projecte a les beques de l'AVL (si em donen una ho ampliaré i si no doncs publicaré en alguna revista -la TFV en vol endegar una- els resultats de l'examen dels 110 blogs). En tot cas, quan ho tinga finalitzat en faré un bon tast de conclusions ací mateix.
Altrament, pel que fa als valencians fora de terres valencianes els he tractat per la seua procedència i no per la seua residència (per exemple, a l'Apòstata o Manel de l'Epistolari els he considerat de l'Alcoià, no residents al Vallès o Barcelona, així com del Maestrat a Dani d'El Cadafal). De qualsevol manera, és una bona idea la d'observar específicament si el canvi de residència provoca canvis en el model de llengua escrita (ja t'avance que la meua impressió és que no és, ni de bon tros, la norma general).
J. Miquel, ja ho he canviat! Disculpes.
Joan, ja dic que és el que vaig entendre del que va dir August Monzón. El vaig veure pessimista davant l'escrit que han presentat una huitantena d'eclesiàstics i religiosos demanant l'oficialització del Missal en valencià de l'AVL. Ja vorem...
sobre el comentari de Joan Carles t'anava a dir alguna cosa similar, no creus que els exiliats se'ns deu notar un poc que no estem en una atmosfera 'pura'?
pel que dius d'ampliar-ho a fòrums, facebooks, twitters, seria interessant. Primer pq, com en totes les altres llengües, l'ortografia és el primer que es deixa de costat. Però a més en el cas valencià apareix sovint una figura del que apenes escriu en valencià, només alguns comentaris poc importants.
Hehe, millor així. Si saberes la polèmica que hi hagué entre les dos associacions el passat estiu... Era com si haveres dit que, en lloc de ser a Sueca, les jornades foren a Cullera.
D'altra banda, crec que seria molt interessant un estudi semblant sobre els fotologs, però em pareix que allí seria molt més important el criteri generacional, i el grau de formalitat no tindria res a vore amb el dels blogs...
I dels blocs de catalans residents a València? et podem donar un cop de mà? de fet som valencians... d'on és un, d'on neix o d'on viu..
Salut!
www.xescoarechavala.blogspot.com
www.avalenciaelcotxeeselrei.blogspot.com
Xesco,
M'agrada aquest esperit!
Xe, em fareu explicar-ho tot! :D
En la investigació tampoc file tan prim, Dani. L'objectiu és, d'una banda, constatar si hi ha un model majoritari i, d'altra banda, si hi ha dificultats d'assimilació o d'aplicació d'alguna norma (per tal de tindre més elements de juí a l'hora d'actuar sobre eixe aspecte). La metodologia, per tant, és examinar 30 ítems diferents en tots els blogs (demostratius reforçats o simples, incoatius d'indicatiu i subjuntiu, plurals en -ns, accentuació oberta o tancada en determinades paraules, ús de la "tl", doblets diversos com hui/avui, colp/cop, etc.). En conseqüència, pel que estic veient, em sembla que la "migració" a altres terres no afecta massa en això. I, com deia, sí que s'observa un model bastant homogeni en determinats aspectes, però alhora un percentatge no gens menyspreable de variabilitat important dins de les possibilitats normatives. Alhora, també s'observen coses interessants (tots els que fan el possessiu femení en "v" són de l'extrem nord o sud i majors de 35, a València, l'Horta i comarques limítrofes hi ha un índex més alt del demostratiu "este", etc.)
Finalment, Xesco, ho faig per amor a l'art (o el que és el mateix als blogs, la llengua i el país), així que no accepte peticions de part. Ho sent... :-)
hola!
Vicent, trobo que aquest treball que fas és interessantíssim, l'enhorabona. ;)
Xesco, jo també sóc catalana que viu a València. No m'he aturat mai a reflexionar seriosament sobre la influència del valencià en la meva llengua escrita. Diria que no hi ha influït gaire, tot i que sí que és evident que ho ha fet en l'oralitat, en les expressions més vives de la llengua col·loquial i fins i tot en la pronúncia.
Salut!
Dius:
"Alhora, també s'observen coses interessants (tots els que fan el possessiu femení en "v" són de l'extrem nord o sud i majors de 35, a València, l'Horta i comarques limítrofes hi ha un índex més alt del demostratiu "este", etc.)"
La descripció ha d'anar sempre acompanyada d'una anàlisi i la tria prèvia ha de ser àmplia i molt objectiva.
Per tant, per si t'aprofita: Tinc 51 anys, sóc de l'Extrem Sud i faig els possessius femenins en "v".
Vaig començar a fer-ho als 45 -fa cinc o sis anys- sempre posava meua- quan companys meus de generació els quals posaven "meva" es posaren a posar "meua." Es tracta, doncs, d'una evolució de maduresa en el meu cas i d'un marcador perquè la cosa sempre ha estat minoritària al País Valencià: abans i ara però abans lideraven aquest moviment alguns professors universitaris que ara es mouen en un altre àmbit.
També hauràs de tenir en compte alguna variable com ara grau de catalanisme cultural i/o polític i grau de convergència lingüística o de model lingüístic centralitzat fort.
Els blogs de mauleters no deuen ser ben bé iguals que els blogs de neo-constructivistes per molt que siguen personals i amb noms i cognoms. La cosa al final quadra molt bé.
Si en vols de vint anys que escriuen "meva" te'n busque mitja dotzena i tots valencians sense eixir de la meva comarca, aquí i allà o des de fora de l'Estat. I escric "aquí" perquè a Elx diem "aquí" igual que diem sempre "dintre".
Fixa't sinó en el blog de la CUP d'Elx. En són més de mitja dotzena, tots elxans i d'una joventut que et fan a tu, admirat Vicent, un home madur perquè deus tenir 15 anys més que alguns d'ells. Afecta, fins i tot, els subjuntius siga/sigui:
Exemple:
"Segons els organitzadors el fet de que Berga sigui la única capital de comarca on es pregunti explícitament sobre la independència dels Països Catalans."
http://elx.cup.cat/
I com que parlem d'un treball acadèmic sobre models de llengua catalana al País Valencià no convertim açò, per favor, en una disputa política sinó en el descriptivisme al qual aspira l'objectivitat del teu treball acadèmic.
No entenc les teues observacions Joan-Carles. Es tracta d'una mostra de 110 blogs, repartida proporcionalment per tot el territori, repartida proporcionalment per edats segons la realitat de la blogosfera i repartida el màxim possible per professions. No sé què em dius de disputes polítiques sense haver llegit ni sentit res del treball més que el poc que he explicat ací (i, per cert, evidentment que no analitze ací/aquí perquè no és ni molt menys el cas de meua/meva). He dit alguns dels resultats, com això dels possessius femenins en "v", sobre eixa mostra; no enganye ningú ni pretenc fer-ho. Jo he fet una tria pense que bastant representativa (hi ha catalanistes, valencianistes estrictes, gent que passa de política, escriptors, administratius, estudiants, etc.). Si no t'agrada el resultat no hi puc fer res. De fet, un 5% de gent de la mostra que empra el possessiu femení en "v" (i un 2% que vacil·la) pareix prou lògic. En tot cas, jo ni entre ni isc en això. No sóc filòleg ni lingüista, ho faig per aportar unes dades que em pareixen interessants i que poden servir a altres professionals de la llengua. Ja veig quina és la teua actitud, cercant biaixos abans de conéixer res. Moltes gràcies!
Crec que no has entés el que volia dir i la culpa deu ser meva per no haver-ho sabut explicar.
Ho lamente i no tornarà a passar mai més.
En tot cas la tria de model ha de tenir en compte tot un seguit de variables perquè les tries no són generacionals. És el que volia dir.
T'espere a Elx i a Guardamar quan vulgues. Ens farem bons amics, n'estic segur.
Joan-Carles, no t'ho deia a males... (m'és ben difícil transmetre la ironia en els missatges!).
D'una banda, el que vull dir és que possiblement t'has sentit "afectat" per això del "meva", però que, vaja, no es tracta de cap persecució de res, sinó de la constatació del que diga la mostra (per exemple, crec que també vaig dir que la gran majoria fem els incoatius en -eix i -isc, el que desaconsellaria canviar-los...). D'una altra banda, el que sí que m'ha tocat la moral és que sense conéixer la selecció realitzada hages posat sobre la taula motivacions polítiques (no podrem fer res, doncs!).
No et preocupes, que quan vaja cap allà ens farem un bon arròs de verdures amb encarnelles i tota la pesca (o el que tu digues)!
Gràcies per la teva comprensió de part meva. ,-)
Salut mestre!
Publica un comentari a l'entrada