dilluns, 21 de desembre del 2009

Un canvi de discurs

Hui publique a L'Informatiu este article sobre un cert canvi de discurs que pense que s'hauria de fer urgentment per tal de poder eixir d'una crisi que amenaça amb convertir-se en permanent. Afecta sobretot alguns llocs comuns de l'esquerra, que donen per suposat que la formació de grans empreses és perjudicial per a l'economia i que, ben al contrari, l'increment de la despesa pública i dels funcionaris, siga en les condicions que siga, és un factor sempre positiu. Com cite allí mateix, l'observació va molt en la línia del que explica Alberto Noguera al seu blog quan, per exemple, critica les pimes -generalitzant i exagerant-, analitza amb trellat el paper dels funcionaris o proposa una eixida per a la crisi -tal volta traumàtica, però valenta i segurament necessària.

Ara i ací només volia explicar el rerefons personal de la reflexió: al llarg de la meua vida laboral he treballat per a una gran empresa privada i tres institucions públiques (actualment per a una com a autònom) i el que particularment he pogut comprovar és que efectivament en les primeres et posen les piles vulgues o no, mentre que en les segones si eres treballador de mena doncs bé, però si tendeixes a la vagància, via lliure... No debades els funcionaris tenen mala fama: en els col·lectius de treballadors públics que m'han envoltat sempre hi havia uns quants que eren uns mantes totals, acomodats en la seua plaça fixa, d'esmorzars d'hora i mitja, lectures de diaris de dos hores i potser males cares si els feies eixir de la seua dolça monotonia.

Com sempre, evidentment, paguen justos per pecadors, però tampoc sembla de rebut que això es puga justificar. Funcionaris? Sí. Control dels funcionaris? Encara més. Noguera posava un exemple molt concret: amb el simple fet de dur un control exhaustiu de les baixes, s'acaba bona part de l'absentisme crònic als instituts. Igualment, en la meua relació amb d'altres institucions públiques -arxius o universitats- he pogut comprovar que quan hi ha directius i treballadors responsables, que saben coordinar-se i col·laborar, la cosa funciona bé; en canvi, quan la deixadesa és la premissa, s'arriba a extrems de vegades increïbles. Valoració de la funció pública de qualitat? Evidentment sí. Rigorositat i bona gestió? Encara més.

6 comentaris:

Clidice ha dit...

Doncs tal com està el pati ara no anem pas bé. Ara mateix l'únic productor de treball és l'estat o sigui ... i espera't que representa que el "crash" serà el 2010, que ara encara anem fent. :(

jaume ha dit...

"Hi ha un moment en què cal entendre les coses. Si Berlusconi triomfa, vol dir que l'altra part encara és pitjor." (Dario Antiseri a l'Avui). Feu la traducció: "Hi ha un moment en què cal entendre les coses. Si Camps..."

Josep Aparicio ha dit...

Com que veig que molts encara pensen que vivim en una meritocràcia, continuem fent traslacions...
"Si Belén Esteban triomfa..."


Saludets

P.d.- M'ha agradat la segona part del teu article. La referència elogiosa al populista i fàcil article de Julià Álvaro no la puc compartir.

David ha dit...

La qüestió és: per què no es controla més i millors als funcionaris i treballadors d'empreses públiques?

Jo porte molts anys treballant a l'empresa privada, per a grans i xicotetes empreses i sempre m'han controlat molt més que als meus germans que treballen per a empreses públics o són funcionaris.

Per què els nostres polítics no agafen el bou per les banyes i controlen la feina dels funcionaris per a que siguen més eficients?

Carles Tomàs ha dit...

Però, qui controla els funcionaris? Un altre funcionari? Malament. Però, i si ho fa un polític? Creieu que els polítics estan "legitimats" per controlar si ells mateixos necessiten també qui els controle? Dificil qüestió.

Vent d Cabylia ha dit...

Clidice, doncs amb més raó el treball estatal ha de ser eficaç i productiu. En l'article de L'Informatiu ja ho dic: als països escandinaus el sector públic i els imposts són molt més importants, però, igualment, la productivitat dels funcionaris és prou superior.

Josep, l'article d'Álvaro al principi no em va agradar, però rellegint-lo pense que diu més coses que les que es copsen al principi. En tot cas, no era tant un elogi a ell com una crítica a altres... Salutacions! (em va agradar molt la teua visió del pacte) (i el teu llibre!)

David, com dic, depén molt de la responsabilitat dels qui tenen l'encàrrec de coordinar i controlar i de la dignitat professional dels mateixos treballadors. I, Carles, pense que poden ser altres funcionaris els encarregats, hi ha exemples a cabassos que això és factible. Ara, cal una voluntat col·lectiva i una mentalitat que potser no són les majoritàries a la nostra societat...