dilluns, 28 de desembre de 2009

Joan Monleon: In memoriam


9 comentaris:

morena ha dit...

Único y divertido, mr encantaba

Beniarres al dia ha dit...

Vicent, soc Frederic Jordà, autor del blog “Beniarrés al dia” i primerament volia demanar-te disculpes per si en algun moment t’has sentit ofés per lo del tancament del blog ha sigut una innocentada. Però el que inicialment era una simple innocentada, s’ha convertir en tot un recull de calor humà i de suport cap al que estic fent i ha suposat una recarrega extra de piles per continuar endavant alguns anys més.

La reflexió que feia la blog és verídica però vist lo vist, açò no ho para ningú. Volia fer-te arribar la meua gratitud per els teues paraules. Moltes gràcies

Al no tindre el teu correu t’ho envie com a comentari

Masclet ha dit...

Qué mal me sap. No m'havia enterat.

A banda de les películes, he de reconéixer que el Show de Joan Monleon en particular, en tota la seua estètica "kitsch" i "popular" a més no poder, és el recort més viu que tinc d'ell. D'una época de final de la meua infància i primera adolescència, de quan en casa teníem posat Canal 9 tot lo dia, i s'empapussàvem el joc de les vidrioles, la paella russa i els balls de les "monleonetes" de dilluns a divendres la mar de contents i feliços... Quina inocència, i no fa tant de temps.

Yo crec que, si no totes, una representació de més del 90% de les poblacions valencianes passà pel programa durant tots els anys d'emissió, igual que de les comissions festeres (singularment de Falles, Fogueres, Moros i Cristians...)

Eixe programa féu més per la vertebració valenciana i pel coneiximent dels nostres pobles i tradicions que molts polítics i "intelectuals" en grans objectius pero mals instruments i pijors resultats.

Sempre es sol dir que quan una persona mor, ningú parla mal d'ella. Pero em dona l'impressió que Joan Monleon ha segut dels pocs personages valencians de la nostra història recent que ha agradat per igual a tots, independentment d'ideologies. A tots ha caigut be, i això no és fàcil mai, i menys encara en esta terra.

Descanse en pau.

Joan-Carles Martí i Casanova ha dit...

Vicent:

Bon Any 2010 ple de goig i de plaer mundanal i celestial.
He rebut un pergamí d'en Jesús -el judaic heretge de de la cartoixa de Porta Coeli- i m'ha retret el meu enuig. Tampoc és cosa de trencar palletes. Torne, doncs, als goigs de Sant Vicent. ;-)

Jesús ha dit...

Xe, a mi no em fiqueu en valencianades (i.e. : «conflicte, litigi o baralla que afecciona tant els valencians»), que estava molt tranquil·let en el meu racó! Amb la divisió provincial i les receptes de paelles, ja teniu el dia arreglat. A més, els capicasalins podem ser molt enutjosos: que no sabré jo com som mosatros, els de la capital per antonomàsia, per exemple...

Per altra banda, i per tocar el tema del dia, Joan Monleon forma part d'una llunyana memòria de quan em posí a aprendre valencià. Una pura fascinació, este home. Per cert que per a mi va ser també, molt de temps, la veu de les retransmissions de la Nit de la Cremà.

Joan-Carles Martí i Casanova ha dit...

De Madrit al sielo!

I a tu qui et mana a ficar-te en camises d'onze vares? ;-)

He anat a correu aquest matí però se m'ha oblidat que és festa local i que el Servicio Imperial de Correos no funcionava. Tindrà que ser demà encara que tampoc funcionarà molt.

Doncs a mi, el Joan Monleón, em trobà rebentat al mig del carrer amb un altre elxà i ens pujà a sa casa i ens donà un refresc. Era tot cor i saviesa!

I el més impressionant és que ens va parar ell i ens va dir: "txé que féu vossatros per ací!". De testimoni tinc al gran poeta elxà, Andreu Morell el qual anava amb un servdor.

Deu fer trenta anys i encara no feia pegar voltes a les paelles.

Si fins i tot va traure el campanar de la Baia, una de les trenta-dues pedanies elxanes i la més estimada per mi!

Amb dita elxana: dorm i reposa en el teu repòs.

Jesús ha dit...

I un abuquerito para vel·lo, Joan-Carles.

Ací hi ha una entrevista que feren a Joan Monleon en Ràdio l'Om de Picassent que resulta molt reveladora: per la seua estellesofília, per la lectura que feia dels clàssics (Bernat i Baldoví i... Aristòfanes) i pel sentit de país (que diríeu vosaltres) que tenia.

Monique LaMer ha dit...

Qué llàstima, la veritat....la setmana passada parlava d´ell en uns amics, i d´aquella peli en Ovidi...i ara ja no està...

Vent d Cabylia ha dit...

Morena, Masclet i Monique, una pena la seua desaparició dels escenaris fa temps i física ara...

Frederic, que va, que va... Ben content que fóra una innocentada. No faces cas de la ingratitud que representa de tant en tant la palestra pública i avant, que fer xarxa també és fer país.

Joan-Carles, tant de bo ens dure molt el contacte. No volia dir res per si un cas empitjorava la cosa. Per la meua part, ben content i ben pagat que ens continuem enllaçant i comentant. Salut i molt bon any!!