divendres, 11 de desembre del 2009

Sopars nadalencs en mi sostingut

En els darrers temps he passat a simpatitzar, col·laborar, formar part o ser membre de les cúpules de diverses sectes de tot caire, ja siga La Cretina Comèdia, Harca, l'Imperi de Lavapiés, L'Informatiu o Pica'm. I en arribar estes dates, evidentment, la majoria volen celebrar els tradicionals dinars i sopars nadalencs. I no seré jo qui els ho impedisca, ans al contrari, m'entusiasmen. Desgraciadament, però, hi ha alguns als quals no podré assistir a causa de la distància, com ara el que té lloc hui mateix i que agruparà tots aquells que fan possible el Pica'm. Des d'ací els desitge una bona festassa i aprofite per parlar d'un dels cantants que els amenitzarà la vetlada junt als inefables -que no es poden explicar amb paraules- Toni de l'Hostal i Ovidi Twins.

Es tracta de Mi sostingut, una de les novetats musicals en valencià més interessants que corre per la xarxa i que podeu resseguir a través del seu blog personal, A ta mare va que fumes, on també es poden descarregar algunes cançons. Variades, divertides, reflexives, atrevides, transgressores i amb referents ben interessants, com ara
Chucho, Burroughs o Bernat i Baldoví. N'hi ha de tot i, de fet, ho podeu comprovar mitjançant el lloc de Goear on les va penjant. Vos en deixe un tast, en el qual he pogut incloure la musicació de la primera escena d'El virgo de visanteta, però no així Els quatre teletubbies de l'apocalipsi, que, si més no, es pot sentir al seu myspace o baixar des d'ací (ací, ací i ací la resta de la seua discografia provisional). Els que pugueu, gaudiu-lo en directe!












3 comentaris:

Unknown ha dit...

A veure si contracten aquest xicot mi-sostingut de la Pobla Llarga (a la Ribera Alta) de locutor a Canal 9 Ràdio perquè em fan patir molt cada dia entre Elx i Guardamar quan he d'escoltar les notícies. I no és tan sols apitxament sinó vocals tancades, ieisme, betacisme, entonació castellanitzant...

La Pobla Llarga sanctuari fonètic del País Valencià!

Vaig conèixer una dona encara jove de la Pobla Llarga fa un mes i també tenia aquesta pronúncia genuïna i 100% tradicional amb tot l'inventari fonètic i d'entonació intacte. L'esmente i tot en una entrada en què parlava de la darrera reunió d'Escola Valenciana a Elx.

N'hi ha altres molts llocs on passa, fins i tot a l'Extrem Sud!

Per altra banda, les seues composicions tenen moltíssima gràcia i frescor. Ara, al Bernat i Baldoví cantat -el Virgo de Visanteta- un valencianoparlant del segle XXI jove i normal l'entendrà més o menys com a un rossellonès dialectal: bastant. No és només la llengua és l'estil. M'ha tocat, fins i tot a mi, fer un esforç: i parle amb el cor en la mà.

Guillem ha dit...

Jo hi aniré. Ja t'ho contarem!

Alexandre ha dit...

Ostres Vicent, quin entusiasme. Ja ho teniu alguns, que us agrada la gresca i la vida social... Jo a aquestes alçades de mes ja n'estic fins als pebrots de sopars, aplecs, trobades, anades, vingudes i sortides i pagaria per tenir un sòsies que ocupés el meu lloc durant bona part de desembre. A més a més, en aquesta època no s'hi val a oposar alguna educada però ferma excusa (la traducció de la qual seria "no em ve de gust, m'estimo més morir que un altre dinar de nadal, estic boig per atrinxerar-me a casa i els meus òrgans fonadors estan de vaga") perquè sempre hi ha maniobres de setge i xantatge, treball de sapa i fustigació, que et fan passar per totes les estacions d'aquest calvari.
I som només a dia 12. Com qui diu, només hem superat la primera setmana de Tour i queden per davant Alps i Pirineus. M'entren ganes de plorar només de pensar-hi.