dijous, 24 de desembre de 2009

Mareta, mareta

Potser alguns de vosaltres coneixeu la cançó de bressol "Mareta, mareta", transmesa de generació en generació al si de moltes famílies valencianes i que Empar Torres, fa vora 30 anys, interpretà en el disc d'Al Tall Som de la Pelitrúmpeli. Ací la podeu sentir en una versió de Miquel Gil:



Sembla que la cançó enfonsa les seues arrels en la tradició popular valenciana i segons els cançoners preparats per Salvador Seguí prové del xicotet poble d'Aigües, a la comarca de l'Alacantí, al peu del Cabeçó d'Or divisant tota la costa alacantina fins a l'illa de Tabarca i més enllà. La lletra més antiga que es coneix, de començaments del segle XVIII, és una miqueta diferent a la que ens ha arribat i va ser recentment enregistrada en el disc Ninna Nanna, una selecció de cançons de bressol realitzada per Montserrat Figueras i Jordi Savall que va ser considerada pel The New York Times com el millor treball discogràfic de música clàssica fet durant l'any 2003. Sona així:



Mareta, mareta, no'm faces plorar, compra'm la nineta avui qu'és el meu sant.
Que tinga la nina hermosos els ulls, la cara molt fina i els cabells molt rull.
Marieta, Marieta jo vos cantaré una cançoneta que te dormiré.
Dorm-te, neneta, dorm si tens son. Dorm-te, neneta, dorm si tens son.

La internacionalització de la cançó gràcies al disc de Savall i l'extraordinària bellesa de la pròpia peça musical van fer que el conegut director de cinema coreà Chan-wook Park es fixara en ella per al final de la darrera obra de la seua trilogia de la venjança, el film Simpathy for Lady Vengeance (2005), que conta la història d'una mare separada durant tretze anys de la seua filla per un crim que no va cometre. Avise, doncs, que l'escena que posaré a continuació és la que clou la pel·lícula, encara que no revela res que afecte la seua trama global; es tracta, simplement, d'una metàfora final sobre els actes i la relació entre la mare i la filla, per a la qual "Mareta, mareta" serveix d'excel·lent i sublim fons. Que servisca també per felicitar-vos el Nadal!



29 comentaris:

Joan-Carles Martí i Casanova ha dit...

Bon Nadal Vicent i Bon Any: la cançó la coneixem i la cantem a casa. És una preciositat i la versió de Savall de fons -cantada en català en un fil coreà- m'ha emocionat profundament. Moltes gràcies, de tot cor.

Si la vista d'Aigües arriba fins a l'Illa de Santa Pola (Tabarca) has de posar 'costa valenciana'. La costa 'alacantina' acaba al Saladar d'Aigua Amarga. A l'Altet ja comença al costa d'Elx. I parle com a valencià, no com a elxà.

cistella de llum ha dit...

Una versió més o menys semblant a la de Miquel Gil he sentit cantar ací a la Ribera com a cançò de bressol (la meua sogra la cantava als meus fills). No coneixia la versió de Savall (justament em falta el de les cançons de bressol, però l'hauré de buscar i fer-me amb ell, potser siga un bon regal de Nadal). Gràcies per l'aportació.
Que tingues un bon Nadal i un millor any!

David ha dit...

Una magnífica entrada, m'has deixat flipat una vegada més.

El fet de que una cançó tradicional valenciana puga arribar a fer-se tan internacional gràcies a la tasca de recuperació d'un músic, en compte de desaparèixer com podria haver passat i de fet haurà passat moltes vegades, demostra que moltes vegades aquelles tradicions que al nostre país són menyspreades per massa localistes , poden arribar a tindre un gran valor a nivell internacional, com la pilota

Monique LaMer ha dit...

Quina entrada més bonica, Vicent.
Felicitats i Bon Nadal a tu també.

morena ha dit...

Bon nadal, sr Vent

Secretari ha dit...

Que fort. Justetament li l'estava cantant a la meua nineta quan he llegit el teu blog. Molt bonica la cançó.
Bon nadal!

Aina ha dit...

Una entrada preciosa. Gràcies.
Bones festes!

Vent d Cabylia ha dit...

Joan-Carles, no em perdones els "Arenals del Sol" i "Gran Alacant" com a costa alacantina, no? :D En tot cas això: si no erre, des d'Aigües es divisa immediatament la costa alacantina i d'ací fins a l'illa de Tabarca (que evidentment no és costa). És com si dic que des del Mondúver es divisa tota la costa saforenca fins al Montgó i més enllà: no estic dient que tot això siga saforenc sinó que es veu tota la costa saforenca i la vista arriba al Montgó i més enllà...

Secretari, molt fort, sí. Quina connexió còsmiconadalenca!

I res, m'alegre que vos agrade. Bones festes!

Xavier Aliaga ha dit...

Una entrada extraordinària, Vicent, del millor que he vist en els blocs del nostre entorn en tot l'any. Gràcies. Molt bon Nadal

Blai ha dit...

Perquè després diguen que el valencià no té projecció internacional!

Bon Nadal, Vicent!

Masclet ha dit...

Ma mare (naixcuda en el barri de la Xerea de Valéncia) la canta aixina:

Mareta, mareta,
anit vaig somiar
que una nineta
me vares comprar.

La nina tenia
bonicos els ulls,
la cara molt fina
i els cabells molts rulls

I yo la tenia,
i yo li cantava.
La nina plorava
que tenia son.


Bon Nadal i Feliç 2010. Un abraç, Vicent.

Joan-Carles Martí i Casanova ha dit...

Ni Santa Pola perquè es veu nítidament el seu cap ni el fet que, geogràficament i històrica l'Illa (el seu nom popular per aquí) siga al Sinus Ilicitanus del romans i fóra terme d'Elx fins al segle XVIII.
Mira que ens agrada, als valencians, barralar-nos per 'fronteretes' que no menen enlloc.
Que tingues un bon dia de Nadal i un bon segon dia de Nadal o dia de Sant Esteve. Aquí, els llauradors i els antius encara funcionem així.

Res de Gran Alacant i Els Arenals del Sol: el primer es diu "serra de Santa Pola" i el segon "La Senieta", "el Fondet de la Senieta" i "el Carabassí". Els mapes de la Internet tenen poca sensibilitat. Si vols ho incluïm també en l'excursioneta que hauràs de fer.

Salut mestre i gràcies de nou per aquest tros tan bonic que m'has regalat avui.

Oscar ha dit...

La cançó preciosa i ben coneguda i popular. L'entrada molt interessant i adient tot i que es tracta d'una cançó de breçol i no concretament de Nadal. Però...
Tornaré amb els peròs, m'agrada fer d'advocat del dimoni, que li anem a fer. Però veig que al disc de Savall n'hi ha cançons de Portugal, d'Israel, Catalunya, Grècia... i una d'Alicante. Podia haver posat Valencian Country o Valencia o... No, Alicante. Ai, las!

Bo, xicons, que passeu unes bones festes, vosaltres i els vostres, creients o no, que això no li fa massa. I independentment de coincidir o no, per suposat.

Salut a tots!

Vent d Cabylia ha dit...

Joan-Carles, estava punxant-te, home. Hauré de retindre'm, que li estic agafant afició!

Masclet, moltes gràcies per la teua lletra.

I res, que vos isca el putxeret ben bo!

Noiadevidre ha dit...

Hosti, només he vist el títol he entrat de seguida. De menudeta sempre em cantaven eixa cançó : )

Bones festes!

R. Galiana ha dit...

Açò de la lletra més antiga de principis del XVIII d'on ho has tret?
D'un document d'eixa data?
T'ho ha dit algú?
T'ho has imaginat?
Vols que siga així?
Perquè no de finals del XVII?
L'autora era una mare d'Aigües?
Autòctona o era casada allí?
Tenia cognom de la vila?
Tal volta de la comarca?
Havia estudiat música?
Tal volta tocava el clave?
L'octavilla?
La guitarra?
Els ferrets?
La lletra també és d'ella?
L'ajudà el rector?
Era la seua amistançada?
La seua majordomesa?
No s'ho inventaria tot, música i lletra, la menuda de bolquers?
Ai Sant Vicent Baydal: les blaves costes alicantines i el segle XVIII i més matisadament a primeries.

Vent d Cabylia ha dit...

Raimon, què vols dir exactament? Ho explicite tot: he agafat la informació del disc i el cançoner enllaçats... Si hi ha cap problema explica-ho clar, no ens deixes així, però bé, bon Nadal!

Joan-Carles Martí i Casanova ha dit...

Això s'arregla prompte. És aquella cosa del xiquet que tot ho sap i que no admet esmena. Em referesc a mi, és clar, i no hauràs de patir-ne gens;-)Ja ens veiem per aquí avall un any d'aquells en què venir a València -no li dieu alguns així a tot el país i mireu que la boira se us fa espessa- siga venir tan avall.
La generació dels 45 als 60? Si Raimon en té 70, Vicent Sanchis 48 La Simó 67...
O la joventut que tot ho sap!
Adéu i a reveure!
Bon Any amic meu.
M'esborre!

Vent d Cabylia ha dit...

Joan-Carles, ara sí que no entenc res. Realment no sé què vol dir Raimon amb el seu missatge. Si cal canviar qualsevol cosa del post, benvinguda serà la informació que tinga. Mai no m'ha sabut mal corregir el que parlem ací en base al que puguem aportar entre tots, ja siga sobre les posts de planxar, sobre el catso com a expressió o sobre esta cançó de bressol, que igual em té si és del segle XVIII o del XX, d'Aigües o de Bèlgida...

Pel que et deia particularment d'això de la costa alacantina, ilicitana o valenciana, ja he dit que era un broma sense cap ànim d'ofendre. Desconec perquè t'ho has pres així de malament. En tot cas, disculpes; la meua intenció no era molestar-te...

Xungarro ha dit...

Xe, no faces cas, este es un dels posts més autèntics que t'he llegit i escoltat.
En el meu poble Sènia és una varietat d'arròs, l'Alter és un restaurant del Mareny i el Carabassí és un home que no esta molt ben atinat, a banda d'una deliciosa planta cucurbitàcia, exigisc que ho rectifiques al teu post també.
Bon nadal!

I menos magre!

Comtessa d´Angeville ha dit...

Ai quin post més guapet Baydal, i entre la cançoneta (jo l'he escoltat sempre amb la lletra que diu Masclet) i el que parles amb Joan-Carles Martí (he viscut molt temps per eixa costa a la que després de tot el que digueu ja no sé com dir-li, per Gran Alacant, i supose que és on tornaré a viure quan torne). Ahir li cantava a la xiqueta la de Agulleta i fil, que crec que és de les nanes que més m'agradaven de menudeta (eixa i altra en castellà d'un negret que sa mare treballava al camp), però esta nit canviarem de repertori i tocarà Mareta mareta!

Artur Josep Martinez ha dit...

Com sempre esplèndid Vicent, si vos voleu abaixar esta cançò i d'altres amb lletra (de manera legal i gratuita) junt a moltes coses més, ho podeu fer des d'ací:
http://www.musiquetes.cat

Bon Nadal a tot lo món!!

kirikú ha dit...

És la cançó de bressol que em cantava ma mare quan jo era xicoteta (a mi i als meus germans). M'encanta. Jo l'he cantada també als meus fills. Però al meu menut l'entristia i sempre m'ha fet canviar de cançó.

El que no sabia és que era tan internacional. Gràcies pel post. Una molt bona manera de felicitar el Nadal.

Sempre m'han agradat molt les cançons de bressol. I més encara les nostres. En sé un fum (si algú vol, li'n grave alguna).

Des de que tinc fills, eixa vessant del Nadal és la que més m'agrada. Com per exemple en aquesta nadala popular:

"La llet calenteta
i el morret bullint
i el bon Jesuset
xuplant i engolint"

Bon Nadal, Vicent.

Si vas demà a la Clau, ens vegem per allí. A lo millor també acudeix el teu col·lega medievalista. Ciao

Vent d Cabylia ha dit...

Que va, Kirikú, li explicava despús-ahir a l'insigne organitzador que enguany estic passant els Innocents a Barcelona, o siga que desgraciadament no podré anar a l'Alcúdia... Passeu-ho molt rebé!

Anònim ha dit...

tinc un dubte existencial: d'on t'ho has tret que Miquel Gil interpretà fa vora 30 anys el "mareta, mareta" al treball de la Pelitrúmpeli? pel que s'escolta al final i pel que jo sé, la que canta és Empar Torres en una versió molt dolça.
I compte amb el bon treball de Savall, em sembla que és de la dona, que no ve a ser el mateix...

Vent d Cabylia ha dit...

Tota la raó del món! He confós la versió de Miquel Gil, que és la que pose, amb l'anterior d'Empar Torres en el disc d'Al Tall. En el mateix enllaç que pose es pot comprovar...
Quant al Ninna Nanna, crec que va ser entre els dos (almenys Savall hi participà ben activament amb els arranjaments i la música).
Gràcies per les correccions!

Anònim ha dit...

Buscant l'origen i informació de la cançó de bressol 'Mareta' que acabem de gravar per al proper disc de Mara Aranda i Solatge he topat amb aquesta delícia.

Moltes gràcies, ha tornat a eixir-me el sol en aquesta tarda grisa a la Ribera.

Mara Aranda.

Anònim ha dit...

Soc de la ribera alta, tinc 54 anys i la meua mare mos la cantaba cuant erem xicotetes a les meues germanes i a mi, despres la cantaba als meus fills i les meues nebodes cuant eren menuts.
Fa poc menos d'un mes que ha faltat i es cuant ens venen tots els records. Fa temps que la buscaba i per fi la he trobat grasies a un cosi meu que es music i ma fet el favor de ayudarme a buscarla.
Vos pose la lletra de com la cantaba ma mare. I la veritat es que la cantaba com Miquel Gil.

I perdoneu les meues faltes d'ortografia.


Mareta, mareta
Anit vaig somiar
Que una nineta
Em vares comprar

La nina tenia
bonicos els ulls
La cara ben fina
I els cabells molt rulls.

La nina plorava
Quan jo la dormia
I si li cantava
La son li venia

Mentre l'engrunsava
Així jo li deia
Adorm-te nineta
Nina de la ma vida

Anònim ha dit...

Ma mare cantava, de vegades molt emocionada, Mareta, mareta a finals dels seixanta quan jo era xicotet, a Benassal (Alt Maestrat). Ja li preguntaré si sap quan la va aprendre i la lletra que no recorde totalment.