divendres, 3 de novembre de 2006

Post sobre "post"

"Posts" (3) que fan una parada
Séquia de Faitanar-Andarella (Horta de València)

"Post
" és un mot que per a referir-se a "l'article o entrada en un blog o fòrum d'internet" potser aparega properament a la Neoloteca del Termcat, com han fet els termes bloc o blocaire. Sembla que el seu origen està en el verb anglès "post", i, en particular, en el seu significat "d'enviar per correu", que, si no vaig errat, deriva de les "post offices". Esta paraula comparteix etimologia amb el mot català "posta" (i les seues derivacions com ara "postal"), que segons el DCVB prové de "pŏsĭta", la forma femenina de "pŏsĭtum", participi passiu del verb llatí "ponĕre", ‘posar’. "Posta" és el lloc on algú es posa, i, per extensió, el lloc on es feia parada per canviar els cavalls en el servei de comunicacions [ergo, correus] fet amb cotxes. Tanmateix, en català no existeix el verb "postar" o "apostar" en el sentit d'enviar correu, que seria l'equivalent al verb anglès "post", del qual deriva el substantiu homònim. Així les coses, serà legítim acceptar "post" en català com a "article o entrada en un blog o fòrum d'internet"? Ni entre ni isc, és qüestió del filòlegs, però, siga com siga, és evident que bona part dels parlants l'utilitzen -l'utilitzem- per les seues virtualitats a l'hora de comunicar-nos.

Però, anem més enllà. El mot "post" ja existia en català/valencià, però amb la particularitat que l'accepció principal (a banda d'altres menors) és femenina i ve a significar el mateix que "taula". Una "post" significa segons el DCVB:
1. Peça de fusta més ampla que gruixuda; cast. tabla. Especialment:
a) La peça de fusta que serveix per a fènyer els pans o per a posar-los-hi en dur-los al forn o en desenfornar-los. S'anomena més particularment post de pastar, post de fènyer, post de fleca.
b) Cadascuna de les peces de fusta damunt les quals es posa el matalàs o la màrfega d'un llit.
c) Cadascuna de les fustes que tapen el cup i damunt les quals es trepitgen els raïms.
d) Peça de fusta o de pedra col·locada horitzontalment ad
ossada a la paret, a la xemeneia o a un armari, per a posar-hi vasos, plats, llibres o altres objectes (Camp de Tarr., Tortosa, País Valencià, Bal.); cast. anaquel, estante.
e) Peça de fusta ampla i poc gruixuda que serveix en diferents oficis manuals per a posar-hi l'objecte que ha de treballar-se.
f) Peça de fusta plana per a aplanar la terra llaurada (Pineda, Ll., Urgell, Tortosa).
g) Peça de fusta que va col·locada verticalment a la part de davant i a la de darrera d'un carro, per evitar que en surti la càrrega.
h) Peça de fusta que servia de coberta a un llibre.
i) Peça de fusta pintada o per a pintar-hi.
2.
Cartell on estan representades les lletres o alfabet per a ensenyament dels minyons (Balaguer).
3. Peça de ferro corbada que en l'arada mossa serveix per a girar la terra (Empordà).
4.
Post del pit o dels pits: l'estèrnum.

De fet, com indica la fotografia de l'encapçalament, la paraula "post" és ben viva, si més no a l'Horta de València, per referir-se a les taules que componen les parades o comportes de les séquies i serveixen per distribuir l'aigua. Per altra banda, veient els diversos significats que donava el DCVB, m'ha semblat que la "taula de planxar" més correctament hauria de dir-se la "post de planxar". I quina casualitat que en cercar al DCVB hi diu: 1. [...] c) Peça de fusta ampla i de poc gruix, que serveix en diversos oficis manuals per a posar-hi l'objecte que s'ha de treballar. Taula de planxar: post de planxar (val.).

"Post de planxar"


Nota "post"-erior: em bombardegen dient que el mot "post" és vivíssim com a "taula" o "tauló" a tota la geografia catalanovalenciana. Perdoneu a este humil analista que vos dóna les gràcies de tot cor per les informacions.

3 comentaris:

Toni ha dit...

El cas és qu'estava llegin'-te el post (valga'm el barbarisme) i anava pensant en comentar-te lo de la post de planxar, que per ací és expressió d'ús qôtidià...

Això, i que post com a sinònim d'entrada (en el cas dês blocs estos) és masculí i no femení; no seria un mal afegitó pâ la llengua (dis-li-ho al Xungarro, tammé, qu'és un dês principals valedors del verb postejar, un dês més gastats en la Pellofa!).

Estirik ha dit...

Vaja, jo i la família som de l'"entranyable" Baix Llobregat i sempre hem anomenat la taula de planxar la post de planxar... jo diria que aquest mot està força estès...

Vent d Cabylia ha dit...

Doncs sí, Andarella m'informa que també els "hortícoles" de sa casa diuen "post de planxar". No ho havia sentit mai de la vida, però sembla que està molt estés. Mai et gitaràs sense...

I respecte a "postejar" no sé si finalment ho acceptaran, però també és útil; en cas contrari, podem usar "publicar un post" o "fer un post" (el verb "fer" ens serveix per a tot, que ja és curiós això de "fer-se el monyo"). Encara no s'han atrevit amb "bloguejar" o "blogar", però, clar, com van triar "bloc" en compte de "blog", ara no poden dir "bloquejar" o "blocar"...