dimecres, 1 de novembre de 2006

"Amistat per interés..." Adagis 270 anys després (I)


- Amistat per interès, no dura, perquè no ho és

Amb esta dita, que es podria aplicar als pactes que s'han de tantejar a partir d'ara a la política catalana per tal de fer govern,
comence una altra sèrie: una selecció d'adagis (segons el DCVB sentència breu, clara i popular, que inclou un pensament o un consell moral) extreta del Tratat de adages, y refranys valencians, que va publicar el notari valentí Carles Ros ara fa justament 270 anys. Cap pacte serà estable, perquè al cap i a la fi tot serà amistat per interès; la qüestió és saber qui és més amic de qui per tal de triar l'opció de govern amb més durabilitat. Sembla que els més amics són PSC-ERC-ICV perquè tots són més o menys d'esquerres i ja vénen de compartir amistat (amb discussions), però les possibilitats són diverses. Estarem a l'expectativa. Això sí, si el tripartit repeteix i l'amistat torna a ser breu i desastrosa, ho pagaran caríssim.

Tornant a l'obra de Carles Ros, el mateix autor afirma al pròleg que recopilà els Adages, Refranys, ò Proverbis, Valencians, per ser cosa gustosa, que facilment se queda en la memoria, y [per] que tinguen tots escrites en Valencià eixes doctrines sentencioses, Humanes, y Divines, utiloses à la Republica, ò Patria. El principal objectiu era donarlos [als valencians] regles clares, y segures pera que no olviden sa Lengua, y que la sapien lligir, y escriure correntment, amb la qual cosa Carles Ros considerava que s'acreditava de bon Valencià, y amant de la mia Lengua, obligació que cada hu de per si tè, sia de la Nacio que vulla, puix dèu aprear, y defendre les coses de la sua Patria, y tambè el Lenguatje. I a contracorrent amb la cultura del seu temps afirmava que no perque nostra llengua Valenciana està hui en dia arrimada, puix apenes se escriu en ella cosa alguna, han de pensar ques roin; perque entre les entranyes de la terra, sol aver minérs dor amagats, y quant se descobrin, troben alli aquells tesors, que valen lo mateix, y sestimen com si no haguèren estat sepultats aixì nostra Lengua, tostem que la traèm à llum, se coneixen los quilats de son valor.

Així doncs, allà va la primera remesa d'adagis i refranys seleccionats de l'obra d'aquell notari valencià:

- Als criats nols degues masa, per quet trauran de ta casa
- A ta filla mentre creix, dona-li lo que mereix
- A la Esglesia per orar, y à la plaça per tractar
- Ab lo qui bèu masa vi, negocia en ell dematì.
- Al Princep que bè governa, desitjali vida eterna
- Allo quet importa à tu, no ho deixes fer à ningù
- Aygua passada no mol molì
- Allà hon vatjes, com vetjes faces
- Al Estiu tot hom viu
- A bon entenedor, breu parlador
- A falta de bons, mon pare es Alcalde
- Bon senyor parlau cortès, quel bon parlar no costa rès
- Brams de ase no putjen al Cel
- Bon dia es lo que plou, si no apedrega

Cap comentari: