dimarts, 14 de novembre de 2006

Què tenen a veure "pixavins" i "pixapins"?


Al poc d'arribar a Catalunya, vaig sentir per primera vegada la paraula pixapí referida als habitants "urbanites" de la capital del país, Barcelona. La vaig sentir per boca de les meues companyes de pis targarines (de Tàrrega -pronunciat Tarrga-, a l'Urgell) i, en principi, pensava que deien pixaví, el mot emprat per la gent de l'Horta per referir-se als habitants de València-Ciutat o de La Safor per referir-se als de la capital comarcal, Gandia. Després em vaig adonar que efectivament els catalans deien pixapí, amb p, i que el sentit que li volien donar era evidentment eixe: els capitalins que anaven al camp i pixaven els pins. En canvi, pixaví, què volia dir? Que els refinats de la ciutat pixaven vi?

Tant el Martí Gadea com el DCVB diuen que un pixaví valencià és el mateix que un pisaverde castellà, una paraula documentada, juntament amb altres semblants com pisaseco o pisapardo, si més no, des del segle XVI en obres literàries castellanes segons indica Gillet en els seus comentaris al Diccionari etimològic castellà de Coromines. El Diccionari Escrig i Martínez (1887) arreplega el mateix significat que el DRAE: Hombre presumido y afeminado, que no conoce más ocupación que la de acicalarse, perfumarse y andar vagando todo el día en busca de galanteos. De fet, a Troços y mosos (1906) Joaquim Martí Gadea dedica una composició a Els Pixavíns de Valencia, en què diu: els aplicaren el mal nòm de pixavins (en castellá pisaverdes ó lechuguinos) pera indicar que son fins, y qu'enjamay s'alabaren de qu'en tot eren distints. A més a més, al llarg del segle XVIII era una mot molt usual entre els llauradors de l'Horta per referir-se als capitalins ja que apareix constantment als col·loquis valencians juntament amb la paraula petimetre (del francés petit-maître’, petit mestre). Segons Mayans el mot castellà pisaverde estaria format directament per "pisar" i "verde" amb la qual cosa significaria "xafar verd" i no tindria res a vore amb pixar; en tot cas, "xafar verd" podria quadrar amb el fet que l'emprara la gent de camp per referir-se als de ciutat. No obstant això, si pixavi vinguera de pisaverde (el DCVB no hi diu res), els passos donats per passar d'una llengua a una altra semblen una mica estranys. "Pixar vi" en compte d'orina també podria indicar finor i delicadesa. Siga com siga, ¿hi tindran relació efectivament pisaverde i pixaví o hi haurà una simple casualitat fonètica entre "pisar verde" i "pixar vi"? De moment no tinc resposta.

Per altra banda, el mot català pixapí no apareix ni al DIEC ni al DCVB ni a l'Escrig i Martínez. Tindrà res a veure amb pixaví i/o pisaverde? Sembla que no perquè llavors apareixeria als diccionaris catalans que haurien arreplegat cites literàries històriques (a més a més el DCVB indica pixaví com a paraula només valenciana). Serà, doncs, pixapí una paraula contemporània formada al caliu del fenomen dels "diumengers" urbanites que ixen al camp a pegar una volta? Sembla que sí, però llavors quina estranya coincidència entre pixapins i pixavins!

En tot cas, tant pixapins com pixavins som uns urbanites capitalins. En això tothom està d'acord.

5 comentaris:

Daninoble ha dit...

Crec que el terme pixapi té a veure tal com dius al final amb els domingueros barcelonins i seria equivalent a altres termes també contemporanis com camacu o a camalluent (per allo d'anar amb xandall de colors).

Josep ha dit...

Pixar vi si que pot indicar ser tot un auto-proclamat senyoret, ja m'agradaria a mi ser tan fi com per a pixar-ne, tu saps quin prodigi de reciclatge. Però també pot fer referència al qui ve (de la ciutat) a pixar-nos el vi, es dir a fotren's la festa. No se!

El pitjor de tot es que ja et reconeixes com a tal, estas Barcelonitzat!, caldrà que faces una nova expedició per terres d'horta per tal de desurbanitzar-te (ara es diu aixina?) a base de cassalla, que al remat també vas a tindre que pixar-la, clar.

Salut

PD. Ostres, tot i que no és el tema del post, m'ha vingut ara al cap; Se'm havia passat varies vegades pel cap de demanar-te la opinió al respecte de les corrents de "historiadors" revisionistes de l'estil dels Cesar Vidals i Pio Moa, que et semblen eixa caterva?. Mira m'ha vingut al cap i no te res a veure, o tal volta sí.

PDD. Per cert, que a vo si te vas preparant, que d'ací poquet tindrem faeneta pa tu, que el pograma va bien, bueno, quan vaja!

Vent d Cabylia ha dit...

Daninoble:
Això de "pixar els pins" no sé si ho fan els "domingueros" barcelonins. Jo més bé conec a barcelonins que disfruten i cuiden de Collserola, el Montseny, etc.
Ara, això de "ca macu" sí que ho diuen i molt... xD

Josep:
Home, pos clar que me reconec com a capitalí (barceloní o valentí). Per a bé o per a mal sóc home de ciutat; ma família és tota pobletana, però jo he nascut i m'he criat a València-ciutat.
Les expedicions a la reserva indígena que tenim ahí per l'Horta i la Ribera les deixe per a Nadal (el cantant de la Gossa no, el període de temps). Ací a Barcelona només es troba absenta i es tira a faltar la cassalla. I ja en parlarem del pograma, que els patos estan aposant-se.

PS. A vore si un dia llunyà parle de Vidal i Moa, però com bé assenyales són historiadors entre cometes, és a dir, no ho són. Són publicistes ideològics que es limiten a interpretar una part dels fets històrics dins d'una estructura que reforça la ideologia que volen publicitar.

Anònim ha dit...

Amb uns quants anys de retard, només afegir que al meu poble (Nules) i també a altres pobles de La Plana, com a mínim, diem pixaví a allò que en castellà es diu libélula...

ramon marza ha dit...

crec que pegueu moltes voltes.
pixavi i pisadimoni son sinonims, i pisadimoni es un insecte lluent i ulls grossos per tant pixavi es un insevte aixi, lo que mos port'ha a la paraula lubelula insecte lluent i de ulls grossos