dijous, 2 de novembre de 2006

El fenomen C's i l'efecte Montréal

De l'editorial de l'Especial de Vilaweb sobre les eleccions catalanes:

I és aquí on entra en joc l'altre gran canvi d'aquestes eleccions, que és l'entrada de Ciutadans al Parlament -repetint el que fa anys ja va aconseguir el Partit Andalusista. No cal exagerar-lo però tampoc menystenir-lo. En qualsevol procés sobiranista arriba un moment on els unionistes prenen una forma política indiscutiblement anti-nacionalista. No és, doncs, el problema que apareguin i entrin en el parlament aquest tipus de partits. El problema és en tot cas si els sobiranistes, (amb votants repartits políticament a CiU, ERC o ICV), estan fent o no el que cal fer per a avançar i per a portar Catalunya a una quota de llibertat superior a la que tenim ara. En els pactes possibles també hi ha respostes a aquest interrogant.

És el que anomenen l'efecte Montréal:
No hi ha cap país del món on avance un procés sobiranista o simplement nacionalista i els unionistes no s'organitzin i aconsegueixin representació. Especialment a la capital. Això ha passat arreu, a Montréal amb el nacionalisme quebequès, a Bilbao amb el nacionalisme basc, a Belfast amb el nacionalisme irlandès o a Brussel·les amb el nacionalisme flamenc. Excepte en el cas basc als altres llocs els unionistes han creat partits específics, que es defineixen com anti-nacionalistes i que, en realitat, representen la forma extrema del nacionalisme canadenc, espanyol, anglès o francòfon, segons el cas.
[...] Generalment no cerquen un canvi radical del panorama polític sinó només influir de forma decisiva sobre els partits no sobiranistes moderats. És el cas de Brussel·les i el Front Democratique des Bruxellois Francophones, per exemple. [...]

El cas que pot resultar més interessant d'estudiar és el de la capital del Quebec, Montréal. Té moltes semblances amb Barcelona. Com Barcelona representa una part molt important de la població total del país. Com Barcelona acull moltíssima població nascuda fora i es veu a ella mateixa com una "ciutat internacional" amb característiques pròpies i diferenciades sobre la resta del país. I com a Barcelona hi ha una elit intel·lectual ressentida amb el nacionalisme que estructura un discurs presumptament cosmopolita, que de fet cerca erosionar la força del nacionalisme. Aquesta elit fins ara s'aplegava al voltant del PSC, sobretot, i del PP però l'actuació de Maragall, que han considerat massa nacionalista, els ha fet trencar amb els socialistes, a diferència per exemple del que passa al País Basc.

5 comentaris:

Josep ha dit...

Jo encara no se molt bé de que van eixos, la veritat, perque fins i tot els he escoltat denfinint-se com a gent d'esquerres; això li vaig escoltar dir a Boadella en la COPE (si,si abans l'escoltava, volia saber que pensaven, però em posava mal i la meua dona me la va llevar del dial del cotxe).
No se quins passos ha hagut de recorrer el Boadella, i L'Espada i tota la caterva "d'intelectuals" eixos per a articular un pensament antinacionalista, però és trist fiar la meitat del teu programa en anar en contra d'altres.
Això si, la desfeta del PSC ha segut notable, no se si tindràn forces de fer un nou tripartit, mes feble, tal i com està la oposició (i les seues baixades de brages) se'l pulirien en tres mossos.

En fi, el temps dirà.

Salut Mr Cabylia!

Toni ha dit...

Xe, que no vos doneu cónter qu'això és un âtre montatge del Bõadel·la i Filemon, com La Torna dês Joglars i ês monjos currãors aquells del Ya s€mos europeos...!

Total, ja estan diguent de «reeditar» el tripartit (en aragonés, o trespartito): mâ qu'arriben a ser burros, tu; açò és la decadència de l'imperi català!! Ara és hora de «reeditar» mosâtros el nostre segle d'or!!!

P.S: per cert, divendres 10 d'este mes les Mãedéus de Pedreguer, jo no vull dir res...

Vent d Cabylia ha dit...

Salut a tothom!
Deixeu-los que facen tripartit home. Què em voleu, governat per la dreta? Estic a València i em governa la dreta, vaig a Catalunya i em governa la dreta... No home, no. Que governe l'esquerra, que es nota poc, però es nota.
I, ojo, que a Barcelona si es repeteixen els resultats de les autonòmiques (i amb lo farts que estan de Clos-Hereu) poden governar CiU-PP-Ciutadans. Ja em veig a Boadella de regidor de cultura :)

Toni ha dit...

Boabdil·la de regidor de cultura!? Mãedéu! Això seria com si en Sueca posaren al Wai... o com si feren membre de l'Hacadèmia al Ricardo Bellveser 'ixe!!!

Per cert, llegint al Xungarrillo, quan diu que «és trist fiar la meitat del teu programa en anar en contra d'altres» me ve al cap la campanya de l'Adéu PP... amb les diferències sensibles i ostensibles, clar.

josep ha dit...

Ie, i tu quin poblema tens en el Bellveser?, que no t'agrâ Encontres? amb la negreta eixa valencia-no parlant, que jo no vull dir res però que tammé és la directora de punt2.

Tu pega una mirâ a les caretes dels acadèmics a http://www.avl.gva.es/ i voràs com hi ha encara de més frikazos, la tripleta de la RACV; Artur Ahuir, Àngel Calpe i Alfons Vila no tenen desperdici ara que el Boss (Casp) i el Alferez Gascon han pasat al retiro. En fí, que pots fer una patrulla de superherois (tens al capellà i tot) Esquetx de maemeua a la vista!

Balancy, les esquerres son un femer, mira, tu que sas tant pegali una ullà al blog de Sànchez Dragó, concretament a este article http://www.sanchezdrago.com/blog/?p=20 i se te posarà la pell de gallina!.

El tripartit, ara que es segur, anirà cagalló per sèquia entre C's, PP i CiU, oposició constructiva, bieeeen!
Salut