Confraria de cavallers del regne de Múrcia

Representació de Sant Jordi (s. XVI), patró dels cavallers als dominis peninsulars de la Corona d'Aragó

Continue amb una sèrie que tenia abandonada sobre textos de cancelleria que vaig trobant casualment. El següent és un document de 1303 en què es detallen les soldades dels cavallers de la confraria de cavallers de Sant Jordi del regne de Múrcia, que havia estat arrabassat al rei castellà per Jaume II en 1296 i seria repartit entre ambdós entre 1304 i 1305 a través de la sentència arbitral de Torrellas i l'acord d'Elx (la part nord formaria després la governació d'Oriola). El rei reglamenta, doncs, els beneficiaris i les quantitats del botí feudal obtingut amb les cavalcades (expedicions armades breus de saqueig) realitzades sobre el territori.

Confratria regne Murcie
Aquesta és la ordinació de la confadria dels homes a cavayll del regne de Múrcia.
Primerament que sien CC fomes a cavayll, des quals hi aja XL cavaylls armats et C LX alforrats, dels quals XL cavaylls armats hi aja del senyor rey XX e de la terra altres XX. los quals XX cavaylls armats de casa del senyor rey prenguen cascun mil solidos de reals de València cada ayn e ells altres XX cavaylls armats de la terra prenguen cascun dells cada ayn D solidos de reals de València. E els C LX cavaylls alforrats prenguen cascun d’ells cada ayn CCC solidos de reals de València.

E que monta açò entre tot – LXX VIII mill. solidos de reals de València

Aquests són los XX cavaylls armats de casa del senyor rey que cada un deu pendre cada ayn – mil solidos de reals de València et – 1 cavayll armat de D solidos reals en l’ayn:
Primerament en Pere de Montagut, procurador del regne – IIII cavaylls armats et – VI alforrats
Raimon d’Urg – II cavaylls armats et – II alforrats
Pero Xeménez de Lorcha – II cavaylls armats et – II alforrats
Rodrigo Viscarra – II cavaylls armats et – II alforrats
Berenguer de Puigmoltó – II cavaylls armats et – II alforrats
Moltonet, son fill – I cavayll armat et – II alforrats
Pero Lopez, alcayt de la Calaforra d’Elx – I cavayll armat et – I alforrat
Johan Garcés de Janués – I cavayll armat et – I alforrat
Michel Lopez de Biscarre, alcayt de Cayllosa – I cavayll armat
Pero Lopez de Biscarre – I cavayll armat
L’arrays de Oriuellum I cavayll armat – mill solidos et I altre cavayll armat – D solidos reals et – VI cavaylls alforrats
Neymeret de Bellvechi, alcayt de Lorcha – II cavaylls armats et – II alforrats
E que són elets – XX cavaylls armats de casa del senyor rey que cascun pren M solidos de reals en l’ayn et I cavayll armat de – D solidos de reals

ACA, Cancelleria, reg. 235, f. 22r-v

Només, i molt ràpidament, algunes "curiositats":
- La presència de 3 "Biscarra", topollinatge originari de la Provença, on hi ha un "Mont Biscarre".
- Pero Xeménez i Pero López, alcaids castellans de Lorca i Elx respectivament, que havien passat al bàndol aragonés. En el cas de Pero López es diu que és alcaid de la "calaforra" d'Elx. DCVB: Calaforra o Calahorra. f. ant. Fortalesa; cast. calahorra. En les obres accessories del castell de Crivillen e en la calaforra de la vila de Lig [=d'Elig, d'Elx], Ardits, i, 328 (a. 1435). Per retinencia de la Calahorra de Elch, Col. Bof. xxxix, 114. Etim.: de l'aràbic espanyol qalahurra, mat. sign. (cfr. Dozy Gloss. 245).
- El fill de Berenguer de Puigmoltó és anomenat "Moltonet".
- La inclusió en la confraria de dos caps militars andalusins de la zona: l'alcaid de Lorca i el ra'is d'Oriola. DCVB: Rais.m. ant. Capità o governador sarraí; cast. arráez. Etim.: de l'àrab rāʿis, mat. sign. (és una paraula encara molt utilitzada en àrab: per exemple, es parlava del ra'is Yasir Arafat).