Què ha passat en aquest país perquè, de veure els catalans i els barcelonins com uns iguals, aliats "naturals" en una tasca regionalitzadora de l'estat, venedors i compradors de les mercaderies que circulen per casa nostra, fraternalment units en una història foral i en una llengua compartida s'haja passat a veure'ls -i veure'ns de retruc-, com en una relació que sols es pot establir de senyor a serf, de dominador a dominat? [...]
La societat valenciana, amb relació a Catalunya, es mou entre la reacció visceral hereva d'una batalla lingüística i cultural creada, dirigida i nodrida per interessos aliens als valencians durant els anys setanta del segle passat, en la transició doncs, i la tendència racional a establir contactes, relacions normals i, per què no, privilegiades amb aquells amb qui compartim una història, una llengua, un context geogràfic i econòmic i uns fluxos funcionals evidents. De vegades, la situació em recorda a aquell riu que s'entesta a tornar pel seu llit natural malgrat les obres artificials de canalització que li imposen un nou traçat.
Josep Vicent Boira Maiques, València i Barcelona. Retorn al futur, 2006, p. 11 i 12
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada