M'assabente a través del blog eivissenc Indígenes que ahir diumenge va aparèixer a l'Avui el manifest titulat "Els nacionalistes de les Illes Balears, de la Catalunya Nord i del País Valencià davant les eleccions de l'1 de novembre del 2006". El text, a pàgina sencera, és un anunci d'adhesió pública a Convergència i Unió i de suport a la candidatura d'Artur Mas com a President de la Generalitat de Catalunya, signat pel Bloc Català i Unitat Catalana, de la Catalunya del Nord, per Unió Mallorquina i PSM-Entesa, de les Illes Balears i pel Bloc Nacionalista Valencià, del País Valencià.
Els signants consideren que: en aquesta convocatòria es confronten a les urnes catalanes dos models antagònics de relació política amb l'Estat. Un consisteix en la implantació d'una dependència creixent en aspectes essencials del nostre autogovern envers el poder central. L'altre és el caracteritzat per la consolidació d'un model que potenciï l'increment progressiu de les competències de les institucions que han de garantir les màximes quotes d'autogovern del poble de Catalunya i la configuració d'un Estat plurinacional. [...] Convergència i Unió (CiU) és l'única força que reuneix els requisits essencials per a afrontar amb èxit els reptes indicats.
Des de la perspectiva del BNV, que és la que m'interessa, entenc que açò és part del pagament de favors per la col·laboració i el suport donat per CiU els darrers anys: candidatures conjuntes a Europa, veu al Parlament espanyol, no ingerència en la política valenciana com ERC, etc. I també puc entendre que una Generalitat catalana governada únicament per un partit nacionalista puga beneficiar la plurinacionalitat de l'Estat. Ara bé, com a valencianista d'esquerres, em fa mal als ulls vore eixe manifest, amb el qual no combregue de cap de les maneres.
Els signants consideren que: en aquesta convocatòria es confronten a les urnes catalanes dos models antagònics de relació política amb l'Estat. Un consisteix en la implantació d'una dependència creixent en aspectes essencials del nostre autogovern envers el poder central. L'altre és el caracteritzat per la consolidació d'un model que potenciï l'increment progressiu de les competències de les institucions que han de garantir les màximes quotes d'autogovern del poble de Catalunya i la configuració d'un Estat plurinacional. [...] Convergència i Unió (CiU) és l'única força que reuneix els requisits essencials per a afrontar amb èxit els reptes indicats.
Des de la perspectiva del BNV, que és la que m'interessa, entenc que açò és part del pagament de favors per la col·laboració i el suport donat per CiU els darrers anys: candidatures conjuntes a Europa, veu al Parlament espanyol, no ingerència en la política valenciana com ERC, etc. I també puc entendre que una Generalitat catalana governada únicament per un partit nacionalista puga beneficiar la plurinacionalitat de l'Estat. Ara bé, com a valencianista d'esquerres, em fa mal als ulls vore eixe manifest, amb el qual no combregue de cap de les maneres.
2 comentaris:
Ja som dos, tot i que crec que no sóc nacionalista i això de les esquerres cada vegada m'omple menys.
No es tracta d'omplir o no. Per mi el valencianisme i les esquerres són vies per fer polítiques que milloren la nostra societat a tots els nivells: polític, econòmic, social, psicològic...
Publica un comentari a l'entrada