dimecres, 18 d’octubre de 2006

València-Ciutat vista per forasters (I)


Han arribat temps de treball frenètic i em sembla que el blog només podrà reflectir textos "mecànics", enllaços, extractes literaris o historiogràfics i andròmines i rampoines per l'estil. La reflexió intensa l'hauré de dedicar a altres menesters. Espere, no obstant, que hi trobeu alguna cosa interessant. Hui encetaré una sèrie de cites d'autors històrics que descriuen o donen la seua opinió sobre València-Ciutat. Sense cap pretensió de rebatre'ls o explicar el per què de la seua particular visió. Simplement per pura curiositat erudita.

I comence amb el que diu l'historiador castellà
Juan de Mariana (1536-1624) en el llibre XII de les seues Historiae de rebus Hispaniae (1592). De nou, amb traducció casera i disculpable:
València està situada en la part de la Hispània Tarraconense, que antigament tingueren els edetans, en lloc pla i agradabilíssim, sense mancar-li cap cosa idònia, excepte que ha d’importar molt de forment, rica en barons armats, de fecundíssim cel i terra, d’hiverns tebis i estius templats amb brises marines, amb mercaderies de tot tipus, i d’elegants edificis, de forma que fa caure en l’oblit les
pàtries. Tot gènere d’arbres, hortes excel·lents, amb molts cítrics posats en files paral·leles, on, en hivern i estiu, estan perpètuament verds [...] Semblen uns camps Alisis, l’antiga morada dels sants, de forma que València és un regal del cel en l’orbs i la faç de la terra.


El més curiós és que esta traducció la vaig fer després de trobar la traducció, suposadament literal, que el valencià Antonio Ponz havia realitzat al
Viaje de España (1772-1794), vora dos segles després. Les diferències són notables. Crec que la meua s'ajusta més a la realitat, però la qüestió és que Ponz afig coses, que directament no hi són a l'original, o que tracten de fer el text més intel·ligible des de la seua interpretació personal. Com per fiar-se de les fonts indirectes:
Valencia [...] es rica de armas, y de soldados, abundante de mercaderías de toda suerte, de tan alegre suelo, y cielo, que ni padece frío en invierno, y el estío hace muy templado los embates, y los ayres del mar. Sus edificios magníficos, y grandes, sus ciudadanos honrados; de suerte, que vulgarmente se dice, hace á los Estrangeros poner en olvido sus mismas patrias y naturales. Las huertas, y jardines muchos, y muy frescos, viciosos en demasía: los árboles por su orden concertados, en especial de todo género de agruras, y de cidrales [...] Tal , y tan grande es la hermosura de esta ciudad, dada por beneficio del cielo, que puede competir en esto con las más principales de Europa.”


I ací està el text en llatí:


9 comentaris:

Anònim ha dit...

Bé, tot i el seu "mecanicisme", també aquests textos, enllaços, etcètera, tenen el seu interès :)

Vent d Cabylia ha dit...

Gràcies. "Tots es mecanismes", que diuen eixos mallorquins.
I perdona la traducció, però amb el llatí humanista del XVI (i amb el clàssic) em moc bastant pitjor que amb el de la documentació "habitual" dels segles XIII-XV.

andarella ha dit...

Quan he llegit “molts cítrics posats en files paral·leles” no he pogut deixar de pensar en A. Guerreau i la seua “vinei”. Per a qui no està acostumat a saber d’estes coses, en llegir això deu d’haver pensat de seguida en camps de tarongers com els d’ara, i d’això al segle XVI res. M’he estat calfant el cap pensant si hi ha alternativa de traducció de “citrei”, i la veritat és que no en trobe cap (clar que el llatí i jo no ens duem bé), així que la pregunta és, de quins cítrics parla? Òbviament de tarongers no, llimeres pot ser? Segurament, però en files paral·leles? Això no té sentit, els cítrics són arbres d’hort i de jardí, no de camp. És impensable un camp de llimes a l’horta de València al segle XVI, i de tarongers impossible. A més és que d’haver-ne algun no podria possar-se com a exemple en una descripció tan general com esta.

En la traducció eixa tan “fidel” d’A. Ponz hi diu “agruras y cidrales”. Segons el DRAE “agrura” és un “conjunto de árboles que producen frutas agrias o agridulces”, un “cidral” és un “sitio poblado de cidros”, i el "cidro" (en valencià poncemer) és un arbre que, la veritat, no sé que és, però sembla que és el citric més antic d’Europa: http://es.wikipedia.org/wiki/Citrus_medica

De tota manera a mi el que no em quadra és això de en files paral·leles, és a dir, tot un camp d’arbres.

maria ha dit...

Potser el cidro siga el que en italià es diu cedro que és, ni més ni menys, que la morera, necessària als llocs on es produeix seda...
De totes maneres el que més m'ha cridat l'atenció és que València és tan bonica i templada que "fa caure en l’oblit les pàtries", que no siga per això que ens passa el que ens passa...

Vent d Cabylia ha dit...

Andarella :
El mot "citreus, -a, -um", que és el que apareix al text llatí significa segons el diccionari de llatí-castellà que tinc a casa "de limonero, de cidro", però no directament "limonero, cidro", que és "citrus, -i". Anava a posar "cidres" com a traducció directa del "cidro" castellà perquè em sonava que va ser el primer cítric que va arribar a la península ibèrica procedent de Sicília, però no vaig trobar la paraula "cidre" en valencià. Per això mateix i per la indefinició inicial vaig posar "cítrics". Ara tu informes que el "cidro" castellà és "poncemer" en valencià i buscant més he trobat que "cidro", tal qual, sí que apareix al DCVB, curiosament com a forma valenciana: 1. Poncemer (val.); cast. cidrero. I el fruit del "poncemer" o "cidro" és el "poncem", "poncir" o "poncil".I el mateix DCVB cita textos del segle XIII i XIV en què apareixen, en el segon cas juntament amb altres cítrics (ornamentals segurament, com en el pati dels tarongers de la Llotja): PONCIR (i ses var. poncí i poncil). m.|| 1. Poncem. Veer belles flors e bells fruits, axí com... bella poma o pell pomcir, Llull Cont. 104, 19. Limons e ponssirs e toronges, doc. a. 1317 (RLR, xxxi, 74). [...]
Fon.: ponsí (Tortosa, Mall.); punsí (Sóller, Men., Eiv.); ponsíl (val.).
Etim.: potser del llatí pōmu cītri, ‘fruit del Citrus’ (nom dels arbres de l'espècie de les llimoneres). La variant poncem necessita explicació.


Per altra banda, "posades en fileres paral·leles" no és exacte del tot. Les presses no són bones. Exactament "quincuncem" vol dir en fileres paral·leles de forma que els arbres de les dues fileres vagen formant triangles equilàters. És una forma de posar els arbres, com la forma "cinc d'oros". En castellà té un nom però no el recorde.
Supose que el text es refereix a qualsevol de les dues, llimeres o poncemers, segurament als segons. No sé.

Maria:
Doncs sí que he sentit dir més d'una vegada que a València es viu "tan bé" (pel clima, la gastronomia, el caràcter de la gent, etc.) que això ens du al "meninfotisme". Excuses de mal pagador, que deia aquell...

andarella ha dit...

Bé, en realitat la varietat del cítric poc importa, solament que taronges no eren. Però el mode de plantació no em soluciona res (en castellà “tresbolillo”), continuen sent camps d’arbres, i això a mi no em quadra. Si em dius d’oliveres, de garrofers o de moreres, seria obvi. A estes altures ja seria estrany camps de figueres. Però camps de poncems o llimes? Xé, no sé, una cosa estranya.

Això sí, el que més m’agrada és haver-me trobat amb un exemple pràctic de les “vinei” de Guerreau. Taronges de València, de Carcaixent i dolces. Ja veus, que m’acontente amb poc.

Vent d Cabylia ha dit...

Si és que Guerreau és molt gran. Llàstima que no tinguem les eines teòriques i la preparació intel·lectual per seguir bona part dels seus postulats. Tot excuses, però no arribem a més...

Pallus & The Mamotretos returns ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Vent d Cabylia ha dit...

Nota: algú insultava la mare d'un bloguista dels meus enllaços. Desconec la causa, però he esborrat el missatge.