dijous, 5 d’octubre de 2006

Senyera de València. Documents de 1545 i 1596

Portolà de Joan Martines (1570)

El següent post és un enllaç i ampliació d’este altre.

Els documents, que són l'anotació del que es deu a diferents artesans per la confecció de noves senyeres de la ciutat -el 1545 i de nou el 1596-, es poden trobar sencers al llibre de Vives i Liern. Abans de comentar-los cal saber primer que l'alna, com diu el DCVB, era una mida de longitud que servia per midar roba i devia equivaler aproximadament a un metre, exactament ara sabem que 0,91 cm; desconec, per tant, perquè Orts deia que equivalia a mig metre. Per altra banda, sembla que els draps eren d’un palm d’ample, 20 centímetres, i, per això, per exemple, amb 5 metres de tela es podia teixir 1 metre quadrat de superfície. Les xifres equivalents que empraré a continuació són sempre aproximades, per facilitar el càlcul.

El document de 1545 consisteix en cinc certificacions seguides del Racional de València a diverses persones que intervenen en la confecció d’una nova senyera del Rat penat de la dita ciutat (es certifica que són deutes del consell no pagats pel material i la mà d’obra deguda). Del seu contingut l’arxiver Vives Liern, sense conèixer llavors l’anticatalanisme, conclogué en 1900 que ya entonces hízose igual ó muy parecida á la que actualmente conserva nuestro Archivo municipal. Orts, en canvi, es limita a comentar el document molt breument sense reproduir-lo, rebatent només la frase un palm de cetí blau per a davall del elm, que òbviament no cal rebatre, ja que estava destinat clarament als llambrequins de la cimera d’argent.

Així doncs, s’anoten els següens deutes:
1. A un tirador d’or: una quantitat per l’or que aquell ha donat e liurat per obs de fer la bandera, en total 53 onzes 2 quarts i mig d’or (1 quilogram i 585 grams que s’aplicava sobre les franges grogues, que ja eren de tela d’or).

2. A un brodador: deu liures dihuyt sous sis dinés per nou onzes y mija de or que ha entrat en lo brodar de la dita bandera a rahó de vint y tres sous la onza. (281 grams d’or en el brodat de la bandera)
Item quinze sous per tres quarts de argent pera brodar la perleria. Item una liura tres sous per una onza de tela de argent pera fer la perleria. (22 grams de plata i 30 grams de tela d’argent per a les perles. Quines perles? Algunes posades sobre la tela o sobre la cimera d’argent? Tenint en compte que es tracta del brodador que cus la bandera sembla que serien per a la tela)
Item deu sous per dos onzes de seda groga pera cosir la dita bandera. (60 grams de seda groga per cosir la bandera)
Item una liura denou sous per set onzes y mija de seda de grana, groga y blava, ço és les quatre onzes a rahó de sis sous la onza e les restants tres onzes y mija a rahó de cinch sous la onza pera fer lo cordó de la corona de dita bandera. (120 grams de seda roja i 105 grams de seda groga i blava per a uns cordons)
Item sis sous de setí y tafatà pera fer la pedreria. (Poc més d’un pam -segons preus del mateix document- de setí i tafetà -tela fina de seda- per a fer la pedreria. Quina pedreria? Alguna posada sobre la cimera d’argent o la que apareix com si foren pedres precioses sobre la franja roja que separa la blava de les quatre barres? El verb “fer” la pedreria sembla indicar que es refereix a estes segones, a fer aparentar unes pedres precioses amb unes teles)
Item quatre sous sis dinés de tela pera forrar la layna (sic) dos alnes. (1,82 metres de tela per a folrar la baina o asta -no es diu color-).

Item quatorze liures quatorze sous per les mans de tallar y cosir la dita bandera y trepar y brodar la corona de dita bandera. (El preu de tallar i cosir la bandera, així com de trepar i brodar la corona. Segons el DCVB una trepa és un tall o obertura practicat a una peça de tela i sota el qual es veia tela d'una altra classe o color. Sembla difícil, doncs, que estiguen referint-se a la corona d’argent de la cimera, i això concordaria amb el treball de fer trepes (talls en la tela) per a fer la pedreria de la franja roja que separa la blava de les quatre barres. Després es parla de trepes i brodats en el rat penat, és a dir, en la cimera, però queda en l’ambit d’un argenter, que contracta un trepador per a posar els brodats a la cimera. Així i tot, amb molta voluntat, les trepes i brodats de la corona i la perleria i la pedreria podrien referir-se a la corona d’argent de la cimera, però ara de seguida apareixeran 3,6 metres de tela d’or ampla pera la corona, i, evidentment, estos no es poden referir a la cimera (què fa una tela d’or en la cimera i d’eixe gran volum?). Per tant, sembla que hi hauria una franja roja amb pedreria simulada, com actualment, així com una corona sobre la mateixa tela de la bandera amb brodats d’or, argent i perleria, possiblement sobre el tafetà grana i blau que es detalla a continuació.

3. A un veler (que fa vels): per lo texir de la tella de or y per la seda y altres coses per obs de la bandera del rat penat [...] ço és, deu liures tretze sous hun diner per quaranta dos alnes dos palms y mig de tela d’or axí per la seda com per les mans de texir les dites quaranta dos alnes dos palms y mig a rahó de cinch sous l’alna. (38,7 metres de tela d’or sobre les quals es posaria, per ressaltar, l’or comprat al tirador d’or)
Item dos liures deu sous per quatre alnes de tella d’or ample pera la corona de la dita bandera a rahó de dotze sous sis dinés l’alna. (3,6 metres de tela d’or ample per a la corona. Com he dit anteriorment una tela tan gran no es podia emprar en la cimera d’argent i, per tant, sembla clar que hi havia corona sobre la mateixa bandera)
Item huyt liures quinze sous per trenta cinch alnes de tafatà de grana a rahó de cinch sous l’alna (31,8 metres de tafetà de grana)
Item tres liures quinze sous per deu alnes de tafatà de grana y blau a rahó de set sous sis dinés l’alna. (9,1 metres de tafetà de grana i blau.)
Es veu clarament com les partides de tela concorden amb els colors i parts de la bandera: primer una partida de tela d’or (groc), després una de grana (roig) i, finalment, una de grana i blau (roig i blau) segurament per a fer la franja roja, sobre la qual es farien trepes imitant pedreria, i la franja blava que servia de fons de la corona. Fins i tot la quantitat una mica major de tela groga pot indicar que les franges roges eren més estretes que les grogues, com assenyalen diversos cronistes i com es pot observar encara en la senyera històrica

Per altra banda, que els 3,6 metres de la tela d’or de la corona siguen amples sembla facilitar unes proporcions adequades amb els 9,1 metres de tafetà blau i roig. Fent elucubracions orientatives, però raonades, podem suposar que:
1. La bandera feia uns 3,6 m. d’amplària ja que per a la baina es compra una tela de 1,82 m. (2 alnes) x 20 cm (mida aproximada dels draps), i amb ella es podria fer un folre de 3,6 m, x 10 cm.
2. 3,6 m. de tela d’or ample equivalen a 3,6 m. d’amplària per 40 cm. de llargària (suposant que ample vol dir el doble d’un drap tradicional)
3. Amb 9,1 m. de tafetà blau i roig normal, és a dir, de 20 cm. de llargària es poden fer 1,82 metres quadrats de superfície. Si la bandera és de 3,6 m. d’amplària això dóna un marge de 50 cm. de llargària per al tafetà blau i roig, en què es podrien encabir els 40 cm. de la tela d’or de la corona i 10 cm per a la franja roja amb pedreria.
4. En total, comptant totes les teles hi hauria: 70,5 metres de tela en la bandera + 9,1 de tela en la franja (no s’ha de comptar la corona ja que aniria sobre el blau) = 79,6 metres de tela per a la bandera. Això fa un total de 15,92 metres quadrats de superfície si els draps eren de 20 cm. Amb eixa superfície quadraria una bandera d’uns 3,6 x 4,4. Segurament seria bastant més menuda perquè es tallaria una vegada embastada, perquè es perdria superfície en unir franges roges amb franges de tela d’or, o per altres causes que se m’escapen. En tot cas, són elucubracions però que quadren aproximadament, per exemple, amb la mesura de l’antiga bandera que actualment es conserva a Sueca, de 3,35 m. x 4,13 m.

4. A un argenter: del argent y mans que ha entrat en lo Rat penat de argent de la dita ciutat lo qual s’és fet tot de argent per a la festa del gloriós sanct Jordi propassada. (Una part per l’argent i altra per la mà d‘obra. No s’especifica més)

5. A un altre argenter: en lo rat penat novament fet de argent, çó és cinch liures onze sous huyt dinés per quatre onzes tres quarts hun argens vint y quatre grans de treneta d’or y bolleta a rahó de vint y tres sous la onza. (144 grams de treneta d’or i bolleta)
Item vint sous per una onza de fil de or. (30 grams de fil d’or)
Item cinch sous per un palm de setí blau pera davall del elm del rat penat. (20 centímetres de setí blau per a sota de l’elm, paregut al que hi ha ara. Açò descarta que la tela d’or per a la corona o el tafetà blau foren per a la cimera d’argent, ja que ací trobem les teles emprades per a fer els llambrequins)
Item onze sous que aquell a pagat a Christòphol Guerra, passamaner, per la seda y mans de fer los cordons de or ab flochs per al dit rat penat. (Cordons d’or amb flocs per a la cimera)
Item quinze sous que aquell ha pagat a Pedro Strada, trepador, per lo trepar, brodar y cosir lo apiqui del rat penat. (Brodats i trepes en l’apiqui del rat penat. Què és l’apiqui? Podria ser l’aplic, és a dir, la part on la cimera s’uneix amb el pal, on hi ha tant el setí blau de l’elm com els cordons d’or (els faria un altre però el trepador s’encarregaria de posar-los en la cimera))


Així doncs, tot indica que en la senyera de 1545 ja podria haver corona sobre la tela, franja blava de fons i franja roja amb pedreria simulada. En tot cas, el següent document, sembla ratificar-ho. En 1596 es feu una nova senyera, ja que l’anterior havia quedat molt afectada per un incendi produït a la Casa de la Ciutat en 1586. De nou, un document del Racional exhumat per Vives Liern ens facilita els deutes anotats pels materials emprats.

1. A un botiguer: per lo que ha de haver y per lo que ha pagat per lo refer la bandera de la ciutat que acostuma portar lo Justícia criminal en les processons que.s fan en lo dia de Sent Jordi y Sent Donís, ço és per lo que ha de haver lo dit Squierdo per sis alnes un palm y mig de tafatà de mantós blau pera la asta y corona de dita bandera a rahó de setze sous l’alna cinch llires dos sous (5,85 metres de tafetà de mantos blau. El DCVB dóna a mantós el significat figurat de "malaltós", potser el document es refereix a un blau pàl·lid com el que encara es veu en la senyera del Museu Històric de l'Ajuntament? Es diu clarament pera la asta y corona de dita bandera, i, novament, quasi 1 metre quadrat de tela per a les petites decoracions de la cimera d’argent semblen excessius)
onze sous y cinch diners per dos terços de palms de setí carmesí y mig palm de setí vert pera la pedreria de la corona (13 cm. de setí carmesí i 10 cm. de setí verd per a la pedreria de la corona. La quantitat mínima de tela indica que amb tota probabilitat eren peces de tela emprada per a ón la pedreria de la franja roja que està al costat de la blava, la qual té exactament els mateixos colors: roig i verd).
e vint y una lliura sis sous per trenta cinch alnes dos palms de tafatà carmesí doble de un palm de ample a rahó de dotze sous l’alna... (32 metres de tafetà carmesí doble de 40 cm. d’amplària. En 1545 s’empraren 31,8 metres de tafetà de grana, però de 0,20 cm; desconec la causa de la diferència)

2. A un llister (que fa llistes o cintes):
Item... uns diners que ha avançat el botiguer a un llister per cinquanta una alna de tela de or que ha donat pera la dita bandera... (46,4 metres de tela d’or. En 1545 s’empraren 38,7 metres) i per tres argensos de or y argent... (5 grams d’or i argent)
Item per dos terços de un palm de tela de argent... (13 cm de tela d’argent)
Item quatre onzes de seda carmesí fina per als torçals de dita corona... (120 grams de seda fina carmesí per als torçals -seda grossa o cordonets- de la corona)
Item una lliura y huyt diners per dos onzes de seda fina de totes colors pera puntejar dita corona a rahó de deu sous y quatre la onza (60 grams de seda fina de tots els colors per a puntejar (cosir) la corona)
I
del total del preu que s’havia de pagar al llister (120 lliures 19 sous 9 diners), s’havien de llevar 30 lliures 16 sous 9 diners que havia rebut el mateix llister en 4 marcs 3 onzes i 3 quarts d’or (uns 346 grams), que ha pesat la tela de or vella de dita bandera cremada a rahó de set sous y tres diners per onza.

3. A un argenter: per lo treball de achiquir lo rat penat y corona y tornar a fer lo Elm y a llaugerar-lo de manera que ara no pesa més de nou lliures y mija (uns 3 quilograms 370 grams), que ans pesava doblat
4. A un brodador: per les mans de fer tota la corona en sa perfectió. (Sembla que ara sí es refereixen a la cimera, ja que està en eixe context del document, després de parlar del rat penat, la corona i l’elm)
5. A un sastre: per les mans de fer dita bandera y per les bestretes de sera stadal (ciri molt prim) y tela pera la bandera eo pera la asta de dita bandera.
6. A un passamaner: per tres alnes de franja de or y seda de carmesí fina per a la dita bandera que pesaren quatre onzes y un quart de or y seda, és a saber, per dos onzes y tres quarts de l’or tan solament que entra en la dita franja y huyt sous y nou diners per la seda de dita franja, que pesa la dita seda onza y mija... (2,7 m. de franja d’or i seda roja que es podien emprar per a la corona de la bandera i la franja roja. En 1545 s’empraren 3,6 m. de tela d’or)
7. A un
pintor: per pintar y daurar la llança de dita bandera... per daurar y pintar lo rat penat y la trofa y Elm que.s porta damunt de la bandera de la dita ciutat de València.

Resumint, sembla que estos dos documents donen indicis raonables que ja en el segle XVI la senyera de la ciutat de València duia corona a la tela sobre un fons blau i una franja roja amb pedreria separant-la de les quatre barres. En tot cas, no podem ignorar els dos documents, com va fer Pere Maria Orts, que del segon va dir simplement: En 1596 es va restaurar la bandera, i l’argenter Eloi Camanyas s’encarregà de reduir les dimensions de l’elm, la corona i el “rat penat. Els nombrosos portolans en què apareix la senyera de València amb la franja blava i la corona, precisament a partir del canvi de l’escut d’armes de la ciutat en 1377, semblen confirmar a ciència certa que el canvi es produí també en la bandera. En aquella data s’afegí la corona reial a l’escut: abans d’aquella data la bandera dels portolans mai porta corona ni franja; en canvi, a partir del segle XV la majoria de portolans la representen amb totes dues. De la mateixa manera que la bandera de Barcelona és encara la que apareix als portolans antics, podem suposar que la bandera de València era també la mateixa que l’actual i que va arribar al segle XIX (quan tenim la primera imatge fotogràfica d’ella i apareix com ara, amb blau i corona). No obstant això cal recordar:

  1. La franja blava no tenia cap importància simbòlica. Cap autor literari l’esmenta (en els llibres de celebració dels centenaris de la conquesta de 1638, 1738 o 1838 en què la senyera tenia un paper protagonista, per exemple). No era per tant un element destacat, ja que allò important eren les barres del rei i la corona amb el rat penat.
  2. La senyera de València no era la senyera del regne.
  3. La senyera del rei, la quatribarrada nua, tot i ser la més present al país i a tota la Corona, no era la senyera del regne.
  4. El regne no tenia senyera perquè hi predominava la concepció estamental de la societat. La consciència col·lectiva territorial no era l’element organitzador de les societats d’Antic Règim i les idees de nació i de projecte nacionalista basades en la igualtat cívica no existien encara.
  5. La tria dels símbols nacionals depén d’eleccions contemporànies. Per confluir en projectes nacionalistes comuns a dretes i esquerres es necessiten certs elements indiscutibles. Entre ells, els símbols nacionals, la valoració de la llengua pròpia i la concepció de país.

14 comentaris:

CapTallat ha dit...

Crec que amb aquestes informacions, es pot fer una proposta, vexil·lològicament parlant, de quines proporcions haurien de definir-se per la franja blava i la frangeta roja, ja que fins hui dia no hi ha res establert.

Vent d Cabylia ha dit...

Home, jo crec que és una elucubració massa agosarada. Jo vaig tractar de fer hipòtesis calculant mides i proporcions per veure si el document donava una informació "lògica". Així és però d'ahí al que tu dius... Veig més lògic fer-ho a partir de les proporcions de la senyera conservada al Museu Històric de l'Ajuntament de València.

CapTallat ha dit...

Per cert, en les mesures que dónes de la senyera de 1545 on hi dius: 3,6 m. de tela d’or ample equivalen a 3,6 m. d’amplària per 40 cm. de llargària, al segon punt, has calculat malament. La tela d'or que va comprar hi diu "quaranta dos alnes dos palms y mig de tela d’or", és a dir, que en són 50 cm. de llargària, i la bandera que a mí m'ha resultat fent proves (d'hipotètics talls i suposant que no es desfà cap peça de tela) no és de 3'6 d'alçada per 4'4 d'amplada, sinò de 3'5 d'alçada per 655,85 d'amplada (set alnes i un palm justos). Això significa que del folre hi sobraria una peça de centímetre i mig sense cosir a la bandera.

CapTallat ha dit...

ai, on diu 3'5 d'alçada em referia a metres, i on diu 655,85 em referia a centímetres

Vent d Cabylia ha dit...

No. El text vol dir 42 alnes + 2,5 pams = 38,22 m. + 50 cm = 38,72 m. És a dir, la hipòtesi és que el drap (de sèrie, diguem-ne) fa 20 cm. d'ample i les 42 alnes i 2,5 pams és la llargària. Diu clarament quaranta dos alnes dos palms y mig de tela d’or i NO quaranta dos alnes [DE] dos palms y mig [D'AMPLE] de tela d’or. S'empren els palms perquè 50 cm. no arriben a ser una alna; és com si dius 38 metres i 50 centímetres.

En el primer cas, dic que l'amplària és de 40 cm. perquè es diu que és ample.

CapTallat ha dit...

Vale, vale, recalculant... a vore si m'ix alguna cosa... Gràcies pels aclariments!!

Vent d Cabylia ha dit...

Tin en compte que potser falten dades en els documents perquè són anotacions de deutes. No és l'inventari exhaustiu de tot allò que s'ha emprat per a fer la bandera, sinó que només s'anota allò que falta per pagar. El més normal és que estiga tot perquè res s'ha pagat encara però no és segur. Per això et deia que és molt agosarat fer càlculs. No obstant això, el que sí està clar és que hi ha part del que s'ha emprat i, dins d'això, hi han elements que semblen clarament destinats a teles blaves i corones brodades a la bandera.

CapTallat ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
andarella ha dit...

Vosaltres qui sou, els sastres, els passamaners o el brodadors? XDDD Va que entre els dos ho traureu.

Oscar ha dit...

Jo crec que et calfes massa el cap Captallat. Fas determinant si la franja blava tenia o no importància heràldica per als que confeccionaven la bandera. És evident que el blau existia i, important o no heràldicament, s'ha mantingut fins als nostres dies. I també és evident que el valencianisme primigeni li donà una importància, no heràldica, sinó "nacional" a la senyera del cap-i-casal que porta una franja blava, més si cap que a la pròpia corona. Perqué ficar-se en camisa d'onze vares? A quin cap trau tot este debat marginal? Entenc que et faces la pregunta de què hauria passat si no haguera existit la batalla de Valéncia, i entenc que eixe és tot el motor del teu debat, la resistència psicològica a admetre que va ser una bandera útil i admesa, no només per al valencianisme, sinó per als valencians en general abans de la dictadura. Una resistència que prové percisament d'eixa malaïda batalla. Però fes-te també la pregunta de què hauria passat si no hi haguera hagut dictadura i el valencianisme de la república haguera assolit més importància social.

Vent d Cabylia ha dit...

Sí, Oscar, tu et pots abstraure molt bé des de la teua condició de veí del cap i casal, però què diu la gent valencianista de les comarques més allunyades de València? Ho veuen com una imposició i la qüestió és com fer que no ho vegen així. El cas mateix d'Alcoi pel 9 d'octubre és simptomàtic: el PP només ha posat banderes espanyoles, i el Bloc i l'Entesa, per contrarestar, han tret les quatribarrades com a símbol nacional del País Valencià. Era una oportunitat magnífica per enfrontar la bandera espanyola contra la valenciana, la tricolor, i donar-li el seu valor nacionalista enfront del projecte espanyolista. Quina és la manera de fer vore que així no anirem mai enlloc?

Vent d Cabylia ha dit...

Sí, Oscar, tu et pots abstraure molt bé des de la teua condició de veí del cap i casal, però què diu la gent valencianista de les comarques més allunyades de València? Ho veuen com una imposició i la qüestió és com fer que no ho vegen així. El cas mateix d'Alcoi pel 9 d'octubre és simptomàtic: el PP només ha posat banderes espanyoles, i el Bloc i l'Entesa, per contrarestar, han tret les quatribarrades com a símbol nacional del País Valencià. Era una oportunitat magnífica per enfrontar la bandera espanyola contra la valenciana, la tricolor, i donar-li el seu valor nacionalista enfront del projecte espanyolista. Quina és la manera de fer vore que així no anirem mai enlloc?

Oscar ha dit...

Home Vicent, jo pertanc al terme del cap-i-casal però no es podria dir que sóc de la ciutat de Valéncia. Encara que sí, per la proximitat, tal volta ho tinga més clar. Però t'he de dir que personalment m'esperona la utilitat i tradició del símbol, res més.
D'una altra banda, la manera de fer vore al valencianisme d'arrel fusteriana més allunyat de la capital que la bandera tricolor és la bandera valenciana més útil per a representar al poble valencià i esdevindre símbol nacional d'este poble, és amb articles com el que has penjat al teu bloc. Assenyats, assèptics i dessapasionats pel que respecta al tema nacional i les postures enfrontades en este moment i amb una voluntat científica clara. S'ha de resaltar que est és un problema, sobretot, del valencianisme fusterià d'eixes zones, no de la gent anònima dels pobles i ciutats allunyats del cap-i-casal.
Sobre el que ha passat a Alcoi i a uns altres pobles valencians dir que tot plegat és hereu de les concepcions nacionals que dominaren l'escena a la Transició. Precisament el cas d'Alcoi és simptomàtic, perqué d'aquella ciutat són les representacions més antigues de la Senyera tricolor (portada d'El Heraldo de Alcoy del 1908, vidrieres de l'església de Sant Jordi o les fotos dels moros i cristians a on, anacronismes a banda, els cristians utilitzaven la bandera tricolor). Supose, no ho sé, que el canvi vindrà després de la batalla de Valéncia amb el govern municipal del PSOE. Supose. L'actitud que no és bona és la del valencianisme, d'Alcoi, de Gandia, de Dénia, ..., que s'ha de denunciar, i que el Bloc haurà de prendre una decissió, si accepta amb totes les de la llei un símbol que és oficial i acceptat per la majoria del poble pla que passa dels partidismes i de la política de saló, o si seguix amb l'ambigüitat simbològica. Quan m'he mostrat comprensiu amb la llibertat personal que dona ONV als seus militant per a triar normativa ortogràfica no vol dir que això, més a la curta que a la llarga, s'haja de reconduir cap a una acceptació plena de l'AVL per part de la militància (sembla que el partit l'accepta). Doncs, en el cas del Bloc i la Senyera tricolor és el mateix. Entenc certes preferències personals filles d'una època i d'estigmatismes actuals, el que no entenc és la "llibertat oficial comarcal", i crec que el tema s'ha de reconduir cap a la normalitat nacional o estarem desenvolupant un model de societat traumàtic.
Pel que respecta al retret que faig a la postura de Captallat, és per la postura conflictiva d'un tema que no ho deuria ser. No hem d'encabotar-nos en llevar legitimitat a un símbol per a donar-li a l'altre. Hem d'acceptar, com a nacionalistes valencians, que la tricolor és el símbol nacional més útil, però que això no significa cap animadversió cap a un símbol també valencià com la senyera quatribarrada nua. És cert, que el que el catalanisme l'haja nacionalitzat és un entrebanc per a la plena acceptació de certs sectors, però per a nosaltres ha de ser un símbol tan històric i valencià com la tricolor, però no privatiu ni nacional.
El fet d'haver viscut a comarques allunyades del cap-i-casal m'ha fet vore que la no acceptació de la tricolor ve, d'una banda, per part d'un valencianisme fusterià que està ple de prejuíns en algunes comarques (alguns encara es pensen que és més d'esquerres un símbol que l'altre) i, d'una altra, la provincianització a que han sotmés a moltes zones del país (com, per exemple, ad alguns sectors de la comarca de la Plana). Per tant, el trellat ens du a creure que la Senyera és útil per a acabar amb els traumes identitaris i assolir la normalitat nacional.

Vent d Cabylia ha dit...

Tant de bo siga eixa l'estratègia del nacionalisme valencianista. Només així es podrà construir un discurs nacionalista que atraga a altres grups polítics reacis d'inici al valencianisme. Si no és així crec que continuarem en la nostra situació minoritària i sense possibilitats de créixer.