1. A un tirador d’or: una quantitat per l’or que aquell ha donat e liurat per obs de fer la bandera, en total 53 onzes 2 quarts i mig d’or (1 quilogram i 585 grams que s’aplicava sobre les franges grogues, que ja eren de tela d’or).
Item quinze sous per tres quarts de argent pera brodar la perleria. Item una liura tres sous per una onza de tela de argent pera fer la perleria. (22 grams de plata i 30 grams de tela d’argent per a les perles. Quines perles? Algunes posades sobre la tela o sobre la cimera d’argent? Tenint en compte que es tracta del brodador que cus la bandera sembla que serien per a la tela)
Item deu sous per dos onzes de seda groga pera cosir la dita bandera. (60 grams de seda groga per cosir la bandera)
Item una liura denou sous per set onzes y mija de seda de grana, groga y blava, ço és les quatre onzes a rahó de sis sous la onza e les restants tres onzes y mija a rahó de cinch sous la onza pera fer lo cordó de la corona de dita bandera. (120 grams de seda roja i 105 grams de seda groga i blava per a uns cordons)
Item sis sous de setí y tafatà pera fer la pedreria. (Poc més d’un pam -segons preus del mateix document- de setí i tafetà -tela fina de seda- per a fer la pedreria. Quina pedreria? Alguna posada sobre la cimera d’argent o la que apareix com si foren pedres precioses sobre la franja roja que separa la blava de les quatre barres? El verb “fer” la pedreria sembla indicar que es refereix a estes segones, a fer aparentar unes pedres precioses amb unes teles)
Item quatre sous sis dinés de tela pera forrar la layna (sic) dos alnes. (1,82 metres de tela per a folrar la baina o asta -no es diu color-).
Item dos liures deu sous per quatre alnes de tella d’or ample pera la corona de la dita bandera a rahó de dotze sous sis dinés l’alna. (3,6 metres de tela d’or ample per a la corona. Com he dit anteriorment una tela tan gran no es podia emprar en la cimera d’argent i, per tant, sembla clar que hi havia corona sobre la mateixa bandera)
Item huyt liures quinze sous per trenta cinch alnes de tafatà de grana a rahó de cinch sous l’alna (31,8 metres de tafetà de grana)
Item tres liures quinze sous per deu alnes de tafatà de grana y blau a rahó de set sous sis dinés l’alna. (9,1 metres de tafetà de grana i blau.)
Per altra banda, que els 3,6 metres de la tela d’or de la corona siguen amples sembla facilitar unes proporcions adequades amb els 9,1 metres de tafetà blau i roig. Fent elucubracions orientatives, però raonades, podem suposar que:
1. La bandera feia uns 3,6 m. d’amplària ja que per a la baina es compra una tela de 1,82 m. (2 alnes) x 20 cm (mida aproximada dels draps), i amb ella es podria fer un folre de 3,6 m, x 10 cm.
2. 3,6 m. de tela d’or ample equivalen a 3,6 m. d’amplària per 40 cm. de llargària (suposant que ample vol dir el doble d’un drap tradicional)
3. Amb 9,1 m. de tafetà blau i roig normal, és a dir, de 20 cm. de llargària es poden fer 1,82 metres quadrats de superfície. Si la bandera és de 3,6 m. d’amplària això dóna un marge de 50 cm. de llargària per al tafetà blau i roig, en què es podrien encabir els 40 cm. de la tela d’or de la corona i 10 cm per a la franja roja amb pedreria.
4. En total, comptant totes les teles hi hauria: 70,5 metres de tela en la bandera + 9,1 de tela en la franja (no s’ha de comptar la corona ja que aniria sobre el blau) = 79,6 metres de tela per a la bandera. Això fa un total de 15,92 metres quadrats de superfície si els draps eren de 20 cm. Amb eixa superfície quadraria una bandera d’uns 3,6 x 4,4. Segurament seria bastant més menuda perquè es tallaria una vegada embastada, perquè es perdria superfície en unir franges roges amb franges de tela d’or, o per altres causes que se m’escapen. En tot cas, són elucubracions però que quadren aproximadament, per exemple, amb la mesura de l’antiga bandera que actualment es conserva a Sueca, de 3,35 m. x 4,13 m.
Item vint sous per una onza de fil de or. (30 grams de fil d’or)
Item cinch sous per un palm de setí blau pera davall del elm del rat penat. (20 centímetres de setí blau per a sota de l’elm, paregut al que hi ha ara. Açò descarta que la tela d’or per a la corona o el tafetà blau foren per a la cimera d’argent, ja que ací trobem les teles emprades per a fer els llambrequins)
Item onze sous que aquell a pagat a Christòphol Guerra, passamaner, per la seda y mans de fer los cordons de or ab flochs per al dit rat penat. (Cordons d’or amb flocs per a la cimera)
Item quinze sous que aquell ha pagat a Pedro Strada, trepador, per lo trepar, brodar y cosir lo apiqui del rat penat. (Brodats i trepes en l’apiqui del rat penat. Què és l’apiqui? Podria ser l’aplic, és a dir, la part on la cimera s’uneix amb el pal, on hi ha tant el setí blau de l’elm com els cordons d’or (els faria un altre però el trepador s’encarregaria de posar-los en la cimera))
Així doncs, tot indica que en la senyera de 1545 ja podria haver corona sobre la tela, franja blava de fons i franja roja amb pedreria simulada. En tot cas, el següent document, sembla ratificar-ho. En 1596 es feu una nova senyera, ja que l’anterior havia quedat molt afectada per un incendi produït a la Casa de la Ciutat en 1586. De nou, un document del Racional exhumat per Vives Liern ens facilita els deutes anotats pels materials emprats.
onze sous y cinch diners per dos terços de palms de setí carmesí y mig palm de setí vert pera la pedreria de la corona (13 cm. de setí carmesí i 10 cm. de setí verd per a la pedreria de la corona. La quantitat mínima de tela indica que amb tota probabilitat eren peces de tela emprada per a ón la pedreria de la franja roja que està al costat de la blava, la qual té exactament els mateixos colors: roig i verd).
e vint y una lliura sis sous per trenta cinch alnes dos palms de tafatà carmesí doble de un palm de ample a rahó de dotze sous l’alna... (32 metres de tafetà carmesí doble de 40 cm. d’amplària. En 1545 s’empraren 31,8 metres de tafetà de grana, però de 0,20 cm; desconec la causa de la diferència)
Item... uns diners que ha avançat el botiguer a un llister per cinquanta una alna de tela de or que ha donat pera la dita bandera... (46,4 metres de tela d’or. En 1545 s’empraren 38,7 metres) i per tres argensos de or y argent... (5 grams d’or i argent)
Item per dos terços de un palm de tela de argent... (13 cm de tela d’argent)
Item quatre onzes de seda carmesí fina per als torçals de dita corona... (120 grams de seda fina carmesí per als torçals -seda grossa o cordonets- de la corona)
Item una lliura y huyt diners per dos onzes de seda fina de totes colors pera puntejar dita corona a rahó de deu sous y quatre la onza (60 grams de seda fina de tots els colors per a puntejar (cosir) la corona)
I del total del preu que s’havia de pagar al llister (120 lliures 19 sous 9 diners), s’havien de llevar 30 lliures 16 sous 9 diners que havia rebut el mateix llister en 4 marcs 3 onzes i 3 quarts d’or (uns 346 grams), que ha pesat la tela de or vella de dita bandera cremada a rahó de set sous y tres diners per onza.
3. A un argenter: per lo treball de achiquir lo rat penat y corona y tornar a fer lo Elm y a llaugerar-lo de manera que ara no pesa més de nou lliures y mija (uns 3 quilograms 370 grams), que ans pesava doblat
- La franja blava no tenia cap importància simbòlica. Cap autor literari l’esmenta (en els llibres de celebració dels centenaris de la conquesta de 1638, 1738 o 1838 en què la senyera tenia un paper protagonista, per exemple). No era per tant un element destacat, ja que allò important eren les barres del rei i la corona amb el rat penat.
- La senyera de València no era la senyera del regne.
- La senyera del rei, la quatribarrada nua, tot i ser la més present al país i a tota la Corona, no era la senyera del regne.
- El regne no tenia senyera perquè hi predominava la concepció estamental de la societat. La consciència col·lectiva territorial no era l’element organitzador de les societats d’Antic Règim i les idees de nació i de projecte nacionalista basades en la igualtat cívica no existien encara.
- La tria dels símbols nacionals depén d’eleccions contemporànies. Per confluir en projectes nacionalistes comuns a dretes i esquerres es necessiten certs elements indiscutibles. Entre ells, els símbols nacionals, la valoració de la llengua pròpia i la concepció de país.
14 comentaris:
Crec que amb aquestes informacions, es pot fer una proposta, vexil·lològicament parlant, de quines proporcions haurien de definir-se per la franja blava i la frangeta roja, ja que fins hui dia no hi ha res establert.
Home, jo crec que és una elucubració massa agosarada. Jo vaig tractar de fer hipòtesis calculant mides i proporcions per veure si el document donava una informació "lògica". Així és però d'ahí al que tu dius... Veig més lògic fer-ho a partir de les proporcions de la senyera conservada al Museu Històric de l'Ajuntament de València.
Per cert, en les mesures que dónes de la senyera de 1545 on hi dius: 3,6 m. de tela d’or ample equivalen a 3,6 m. d’amplària per 40 cm. de llargària, al segon punt, has calculat malament. La tela d'or que va comprar hi diu "quaranta dos alnes dos palms y mig de tela d’or", és a dir, que en són 50 cm. de llargària, i la bandera que a mí m'ha resultat fent proves (d'hipotètics talls i suposant que no es desfà cap peça de tela) no és de 3'6 d'alçada per 4'4 d'amplada, sinò de 3'5 d'alçada per 655,85 d'amplada (set alnes i un palm justos). Això significa que del folre hi sobraria una peça de centímetre i mig sense cosir a la bandera.
ai, on diu 3'5 d'alçada em referia a metres, i on diu 655,85 em referia a centímetres
No. El text vol dir 42 alnes + 2,5 pams = 38,22 m. + 50 cm = 38,72 m. És a dir, la hipòtesi és que el drap (de sèrie, diguem-ne) fa 20 cm. d'ample i les 42 alnes i 2,5 pams és la llargària. Diu clarament quaranta dos alnes dos palms y mig de tela d’or i NO quaranta dos alnes [DE] dos palms y mig [D'AMPLE] de tela d’or. S'empren els palms perquè 50 cm. no arriben a ser una alna; és com si dius 38 metres i 50 centímetres.
En el primer cas, dic que l'amplària és de 40 cm. perquè es diu que és ample.
Vale, vale, recalculant... a vore si m'ix alguna cosa... Gràcies pels aclariments!!
Tin en compte que potser falten dades en els documents perquè són anotacions de deutes. No és l'inventari exhaustiu de tot allò que s'ha emprat per a fer la bandera, sinó que només s'anota allò que falta per pagar. El més normal és que estiga tot perquè res s'ha pagat encara però no és segur. Per això et deia que és molt agosarat fer càlculs. No obstant això, el que sí està clar és que hi ha part del que s'ha emprat i, dins d'això, hi han elements que semblen clarament destinats a teles blaves i corones brodades a la bandera.
Vosaltres qui sou, els sastres, els passamaners o el brodadors? XDDD Va que entre els dos ho traureu.
Jo crec que et calfes massa el cap Captallat. Fas determinant si la franja blava tenia o no importància heràldica per als que confeccionaven la bandera. És evident que el blau existia i, important o no heràldicament, s'ha mantingut fins als nostres dies. I també és evident que el valencianisme primigeni li donà una importància, no heràldica, sinó "nacional" a la senyera del cap-i-casal que porta una franja blava, més si cap que a la pròpia corona. Perqué ficar-se en camisa d'onze vares? A quin cap trau tot este debat marginal? Entenc que et faces la pregunta de què hauria passat si no haguera existit la batalla de Valéncia, i entenc que eixe és tot el motor del teu debat, la resistència psicològica a admetre que va ser una bandera útil i admesa, no només per al valencianisme, sinó per als valencians en general abans de la dictadura. Una resistència que prové percisament d'eixa malaïda batalla. Però fes-te també la pregunta de què hauria passat si no hi haguera hagut dictadura i el valencianisme de la república haguera assolit més importància social.
Sí, Oscar, tu et pots abstraure molt bé des de la teua condició de veí del cap i casal, però què diu la gent valencianista de les comarques més allunyades de València? Ho veuen com una imposició i la qüestió és com fer que no ho vegen així. El cas mateix d'Alcoi pel 9 d'octubre és simptomàtic: el PP només ha posat banderes espanyoles, i el Bloc i l'Entesa, per contrarestar, han tret les quatribarrades com a símbol nacional del País Valencià. Era una oportunitat magnífica per enfrontar la bandera espanyola contra la valenciana, la tricolor, i donar-li el seu valor nacionalista enfront del projecte espanyolista. Quina és la manera de fer vore que així no anirem mai enlloc?
Sí, Oscar, tu et pots abstraure molt bé des de la teua condició de veí del cap i casal, però què diu la gent valencianista de les comarques més allunyades de València? Ho veuen com una imposició i la qüestió és com fer que no ho vegen així. El cas mateix d'Alcoi pel 9 d'octubre és simptomàtic: el PP només ha posat banderes espanyoles, i el Bloc i l'Entesa, per contrarestar, han tret les quatribarrades com a símbol nacional del País Valencià. Era una oportunitat magnífica per enfrontar la bandera espanyola contra la valenciana, la tricolor, i donar-li el seu valor nacionalista enfront del projecte espanyolista. Quina és la manera de fer vore que així no anirem mai enlloc?
Home Vicent, jo pertanc al terme del cap-i-casal però no es podria dir que sóc de la ciutat de Valéncia. Encara que sí, per la proximitat, tal volta ho tinga més clar. Però t'he de dir que personalment m'esperona la utilitat i tradició del símbol, res més.
D'una altra banda, la manera de fer vore al valencianisme d'arrel fusteriana més allunyat de la capital que la bandera tricolor és la bandera valenciana més útil per a representar al poble valencià i esdevindre símbol nacional d'este poble, és amb articles com el que has penjat al teu bloc. Assenyats, assèptics i dessapasionats pel que respecta al tema nacional i les postures enfrontades en este moment i amb una voluntat científica clara. S'ha de resaltar que est és un problema, sobretot, del valencianisme fusterià d'eixes zones, no de la gent anònima dels pobles i ciutats allunyats del cap-i-casal.
Sobre el que ha passat a Alcoi i a uns altres pobles valencians dir que tot plegat és hereu de les concepcions nacionals que dominaren l'escena a la Transició. Precisament el cas d'Alcoi és simptomàtic, perqué d'aquella ciutat són les representacions més antigues de la Senyera tricolor (portada d'El Heraldo de Alcoy del 1908, vidrieres de l'església de Sant Jordi o les fotos dels moros i cristians a on, anacronismes a banda, els cristians utilitzaven la bandera tricolor). Supose, no ho sé, que el canvi vindrà després de la batalla de Valéncia amb el govern municipal del PSOE. Supose. L'actitud que no és bona és la del valencianisme, d'Alcoi, de Gandia, de Dénia, ..., que s'ha de denunciar, i que el Bloc haurà de prendre una decissió, si accepta amb totes les de la llei un símbol que és oficial i acceptat per la majoria del poble pla que passa dels partidismes i de la política de saló, o si seguix amb l'ambigüitat simbològica. Quan m'he mostrat comprensiu amb la llibertat personal que dona ONV als seus militant per a triar normativa ortogràfica no vol dir que això, més a la curta que a la llarga, s'haja de reconduir cap a una acceptació plena de l'AVL per part de la militància (sembla que el partit l'accepta). Doncs, en el cas del Bloc i la Senyera tricolor és el mateix. Entenc certes preferències personals filles d'una època i d'estigmatismes actuals, el que no entenc és la "llibertat oficial comarcal", i crec que el tema s'ha de reconduir cap a la normalitat nacional o estarem desenvolupant un model de societat traumàtic.
Pel que respecta al retret que faig a la postura de Captallat, és per la postura conflictiva d'un tema que no ho deuria ser. No hem d'encabotar-nos en llevar legitimitat a un símbol per a donar-li a l'altre. Hem d'acceptar, com a nacionalistes valencians, que la tricolor és el símbol nacional més útil, però que això no significa cap animadversió cap a un símbol també valencià com la senyera quatribarrada nua. És cert, que el que el catalanisme l'haja nacionalitzat és un entrebanc per a la plena acceptació de certs sectors, però per a nosaltres ha de ser un símbol tan històric i valencià com la tricolor, però no privatiu ni nacional.
El fet d'haver viscut a comarques allunyades del cap-i-casal m'ha fet vore que la no acceptació de la tricolor ve, d'una banda, per part d'un valencianisme fusterià que està ple de prejuíns en algunes comarques (alguns encara es pensen que és més d'esquerres un símbol que l'altre) i, d'una altra, la provincianització a que han sotmés a moltes zones del país (com, per exemple, ad alguns sectors de la comarca de la Plana). Per tant, el trellat ens du a creure que la Senyera és útil per a acabar amb els traumes identitaris i assolir la normalitat nacional.
Tant de bo siga eixa l'estratègia del nacionalisme valencianista. Només així es podrà construir un discurs nacionalista que atraga a altres grups polítics reacis d'inici al valencianisme. Si no és així crec que continuarem en la nostra situació minoritària i sense possibilitats de créixer.
Publica un comentari a l'entrada