dijous, 5 d’octubre del 2006

La bandera del País Valencià

Portolà de Benincasa (1473)

Ja està. Ja és hora de fer la primera parada. El camí ennuvolat però il·lusionant que Andarella i jo mamprenguérem allà per la primavera de 2005 comença a desencapotar-se. Fruit d'això, l'article més aclaridor que conec sobre la senyera de la ciutat de València i la bandera del País Valencià acaba de ser publicat a la Viquipèdia. Concís, desapassionat i atent a les modernes concepcions historiogràfiques sobre els estats i les nacions, tot i que potser massa resumit i una mica dens d'estil, com sol passar en els escrits a dues mans. Per això mateix escric este post: per difondre'l i per explicar certes coses puntuals que allí no tenien cabuda.

En primer lloc, la història del mateix article.
El nostre interés investigador per la senyera començà pel maig de 2005. Poc abans ens havíem registrat al fòrum de Valencianisme.com i aquell mes el portal publicà el reportatge signat per Oscar B. i Adrià B. La senyera tricolor dels valencians. De "Real Senyera" a símbol segrestat... però oficial. L’objectiu del reportatge, rescatar la Senyera coronada del segrest de la dreta i reivindicar-la, ens va semblar valent i encertat, però partia d’una base interpretativa incorrecta a causa de la bibliografia emprada. Davant l'errada conceptual que significava considerar la senyera privativa de la ciutat de València com a emblema col·lectiu de tot el regne durant l'època foral, Andarella, amb coratge d'ètica historiogràfica, va preparar immediatament una resposta; corregida i esmenada amb propostes meues va ser finalment publicada una setmana després, tot donant peu a un interessant debat amb Tagarinet sobre la veritable existència dels estats i les nacions precapitalistes. Amb tot, ens vam adonar que realment, tot i que teníem els conceptes més o menys clars, ens mancava per complet la base documental, no coneixíem els estudis realitzats sobre la qüestió de la senyera.

Durant l'estiu de 2005 llegim l'anàlisi realitzat per Pere Maria Orts i ens convenç plenament a tots dos en la part documental: ni tan sols la senyera de la ciutat de València portava blau i corona durant l'època foral, és un afegitó del segle XIX. Tanmateix, a finals de setembre, ara fa un any, em dedique a arreplegar informació sobre l'escut de la ciutat i la seua senyera a través de nombroses obres, com les de l’arxiver municipal Vicent Vives Liern (1900), el pare Ivars (1923), José Martínez Ortiz (1972) o Ricardo García Moya (1993). Deixant de banda les interpretacions parcials i en ocasions ridícules del darrer, el conjunt ens ofereix un munt de dades sobre la qüestió i dos conjunts de proves comencen a semblar irrefutables per demostrar que la senyera de València, contràriament al que digué Orts, tenia blau i corona a la tela des de l'edat mitjana: els portolans en què hi apareix representada així i els documents de 1545 i 1596. Envie totes les dades arreplegades a Andarella en un dens i caòtic document de notes soltes sense organització, que resten a l’espera entre treballs de doctorat.

Després vindria un llarg any en què hem compartit la informació del meu doctorat a la Universitat Pompeu Fabra dedicat en bona part a la qüestió dels nacionalismes, i hem aprofundit en la qüestió dels orígens i la nomenclatura de la llengua catalana així com dels inicis del sentiment identitari català (segles XII-XIII) i valencià (segle XIV) gràcies a l'estímul de val.com i a través de monografies, síntesis i investigacions tant clarificadores, entre moltíssimes d'altres, com les de Salrach ("Catalunya i catalans, des de quan?", RdC, 15, 1988) o Ferrando (Història de la llengua catalana, 2005). Finalment, després d'un intent fallit meu per donar coherència a la informació acumulada exclusivament sobre la senyera, Andarella, qui havia arreplegat i contrastat encara més informació, m'envià fa uns quinze dies una proposta d'article per a la Viquipèdia, que, esmenada i augmentada, acaba de ser publicada. Allí trobareu tota la informació i enllaços que jo m'estalvie en este escrit, entre d'altres este post amb els nombrosos portolans que representen la senyera coronada de la ciutat de València al llarg de la història. No obstant això, voldria aprofundir en dos punts.

Un és el llibre d'Orts, que proposava que la franja blava de la senyera de la ciutat de València era un afegit del segle XIX. En afortunada expressió d’Oscar podem dir que és literatura de batalla, de 1979. I, com diu Andarella, en el cas concret de la senyera de la ciutat de València, més que realitzar una investigació honesta sembla que volia donar un corpus acadèmic al seu projecte de bandera quatribarrada per al País Valencià. Diem això perquè va amagar deliberadament dues proves: els portolans i el document de 1596. Dels portolans, a banda d'ignorar molts que potser no coneixia, diu que als de Vallseca (1439) i Roselli (1468) no hi ha variacions, quan la senyera es veu clarament amb la franja blava. Per altra banda, sobre els documents del segle XVI que va exhumar Vives i Liern (qui a finals del XIX va realitzar la gran investigació sobre la qual s'han basat els posteriors), citaré de nou a Andarella:

Orts copia literalment el de 1503, citant-lo directament del llibre de Vives, i el comenta, perquè és el menys clar de tots tres (p. 116). Comenta breument el de 1545 (p. 120) [simplement rebat la frase un palm de cetí blau per a davall del elm, que òbviament no calia rebatre, és per als llambrequins], i finalment diu: "A causa d’un incendi en la Casa de la Ciutat en 1586 es va perdre la celada i el “rat penat” fets en 1545 i es manà de fer-ne d’altres en l’any 1587; elm, corona i “rat penat” foren obra de l’argenter Joan Calderon. En 1596 es va restaurar la bandera, i l’argenter Eloi Camanyas s’encarregà de reduir les dimensions de l’elm, la corona i el “rat penat”.(p. 121)." És a dir, que Vives publica els tres documents, Orts els llig necessàriament els tres, doncs cita el llibre contínuament, i comenta els que a ell li interessen, mentre que el de 1596, el que parla de tafetà blau per la corona i verd per la pedreria no es mereix cap comentari de Pere M. Orts.

I, per això mateix, em detindré a comentar els documents de 1545 i 1596, als quals, per cert, García Moya no trau a penes profit (deixarem ara de banda que les seus interpretacions són mers actes de voluntarisme prefixat, i que la seua obra, malgrat ser de 1993 i estar ja molt allunyada de la "Batalla de València", també és literatura de batalla perquè l'anticatalanisme visceral sempre està en combat). Ací podeu trobar el comentari dels documents, que no he inclós en este mateix post per no fer-lo encara més dens.

L'altre punt que volia comentar era el relatiu a la futilitat final d'estos aclariments històrics, derivada del fet que els símbols nacionals, en dependre dels projectes nacionalistes, es trien en la contemporaneïtat, ja que ni el nacionalisme ni els estats-nació han existit amb anterioritat al segle XIX.

Per una banda la qüestió de sobre si hi havia blau o no afecta únicament i exclusivament a la ciutat de València. El cap i casal sempre aspirà a imposar el seu domini sobre el conjunt del regne en benefici propi, una aspiració ben reflectida en els documents en què constantment s'esmenta la ciutat i regne de València. No obstant això, la senyera municipal de València mai ha estat la senyera del regne, però, igualment, la bandera del rei, la quatribarrada nua, tampoc ha sigut mai la bandera del regne de València, simplement perquè el regne, fins on coneixem, no en tenia de bandera; no la necessitava perquè era un regne estamental, que res tenia a veure amb un estat-nació, com tracte d'explicar amb més profunditat en este altre post. Evidentment, la bandera del rei era la bandera de l'estament reial, com es veu als frescos de la Generalitat, és a dir, era la bandera dels territoris del rei, però l'estament reial no era tot el regne, o és que Elx, Torrent, Peníscola, Gandia o Sueca, que eren de l'estament senyorial o eclesiàstic, no eren també el regne? Com que el rei era el principal senyor feudal del regne (qui més territori posseïa), i com que el poder del rei anà augmentant al llarg dels segles forals i la seua autoritat s'anà implantant a tot arreu, la senyera reial quatribarrada és la més present, amb diferència, a tot el país i a tota la Corona d'Aragó, i, per tant, s'ha vist sempre com una bandera "natural", la de l'omnipotent monarca, que ja als segles XVII i XVIII fregava la territorialitat plena.

Ara bé, demostrat per un costat el blau en la senyera municipal, el fet que la bandera reial estiguera més present pel país que la municipal de València no li dóna més "legitimitat històrica" ja que els símbols dels projectes nacionalistes són símbols triats (normalment del passat històric col·lectiu) o directament inventats en la contemporaneïtat, a partir del segle XIX. El nostre nacionalisme, el valencianisme, format a finals del segle XIX i nascut a principis del segle XX a partir de la identitat territorial heretada del passat (el regne, l’entitat política, igual que el catalanisme de l'època), va triar com a bandera nacional la senyera municipal de València, la capital històrica que donava nom al regne i que simbolitzava un gloriós passat per a aquells nacionalistes. Posteriorment, amb aquell nacionalisme fet miques pel franquisme, un nou valencianisme nasqué de la mà teòrica de Joan Fuster, però aquell ja no es basava en la identitat territorial i col·lectiva heretada del passat sinó bàsicament en la llengua comuna que compartim amb catalans i balears, bo i proposant la creació identitària ex novo dels Països Catalans. D'ací que rebutjara la senyera de València i triara la senyera reial quatribarrada, no perquè tinguera més legitimitat històrica per a ser l'ensenya del País Valencià sinó perquè era la bandera comuna a tots els territoris de parla catalana, la mateixa que el precoç nacionalisme català, identificat amb l'exalçament de les glòries dels antics reis forals, havia triat per representar Catalunya. Després vingué la "palissa de València" i hem arribat a l'actualitat, com bé diu l'article de la Viquipèdia, sense haver tancat al País Valencià el conflicte dels símbols.

Dit tot açò, crec que, almenys per a nosaltres i un bon grup de valencianistes, hem deixat tancada la qüestió de la legitimitat històrica d'una o una altra bandera: cap en té, tot depén del projecte nacionalista. I si, d'una vegada per totes, volem fer realment un projecte nacionalista comú, que no discutisca els símbols ni els conceptes i que englobe a les dretes i les esquerres (i ens sembla que això no és tercerviisme) només em resta repetir allò que vam dir ja fa quasi any i mig:

Resumint, va ser en algun moment la Senyera coronada sobre blau de la ciutat de València la senyera de tot el regne (incloent les tres jurisdiccions existents, noble, eclesiàstica i reial)? No. Hi havia una bandera en època foral que representara tot el regne de València? No. Pot representar la senyera tricolor al País Valencià en l’actualitat? Sí. Per què ja ho va fer en època foral? No, simplement perquè així ho voldrem els valencians, si és que volem, perquè com mai no hi ha hagut una bandera de tot el país, de tot el regne, de tots els valencians, esta ens pot valdre, si volem. També ens podria valdre la de les quatre barres sense el blau, històricament més popular i menys centralista, però sembla que aquella batalla es va perdre. Els que no ho vam viure, per joventut, no tenim tants problemes en acceptar aquella derrota, però el que no volem és perdre la guerra. Si tenim una infraestructura feta, omplim-la de contingut, no amb la resignació dels vençuts, sinó amb la dignitat dels que lluiten pel seu país. No cal renunciar a la quatribarrada, sinó acceptar la tricolor; de la mateixa manera que ningú rebutja el 9 d’octubre com a diada (al cap i a la fi dia de la conquesta de la ciutat, no del regne) però tampoc renuncia al 25 d’abril com a dia de reivindicació nacional; són dos dies que tant les institucions com els sectors populars celebren com a seus, això sí, posant diferent èmfasi en diverses qüestions. Sabem que les coses no són tan senzilles com podria semblar, sobretot per la dificultat de fer front a les provocacions de l’antivalencianisme organitzat, però si volem recuperar símbols per tal de contribuir a una veritable reconstrucció nacional, en este cas la Senyera amb el blau, no ens inventem arguments històrics si no existixen, no caiguem en l’error dels altres, els que en temps de la Transició, i encara hui en dia, manipulen la història fins extrems bàrbars per tal de defendre els seus interessos, espanyolitzadors (en el sentit excloent de la paraula) i antivalencianistes.

Això sí, si guanyem una bandera però no som capaços de transformar el regionalisme imperant en projectes valencianistes de major o menor intensitat (però amb els conceptes clars), continuarem perdent el país.

18 comentaris:

CapTallat ha dit...

He fet un article sobre el tema de la senyeriti aguda esmentant el teu article ;)

Vent d Cabylia ha dit...

Ens hem creuat! Acabe de llegir-lo i ja tens un comentari al blog. El títol ja sé que és metafòric però em sembla una mica agosarat. En tot cas, ja és difícil renunciar en la nostra psicologia personal a la "senyera reial" com a una de les banderes de lluita. Del que es tracta és de no vore la "tricolor" com un fet alié, imposat i espanyolista, sinó tot el contrari: com la bandera d'un País Valencià que, dotant-se d'autogovern, pot caminar cap a un projecte comú de construcció nacional valenciana.

Vent d Cabylia ha dit...

Has canviat el títol mentre feia el comentari. Ara és: De "senyera coronada" a "senyera tricolor". Sens dubte és molt més precís i explicatiu.

Anònim ha dit...

Xe xiquet, definitivament saps de tot, m'he passat un bon ratet llegint a la pantalla per no gastar tinta de l'impressora i he arribat a valuosísimes conclusions.

1. El tramat provocat per la tipografia blanca sobre fons negre d'este blog provoca desprendiment de retina (ja et passaré la factura de l'oftalmòleg).
2. El preu del cartutxo de tinta negra de l'HP (oficial, no d'imitació) és inferior a l'import de dita factura, per tant preferible.
3. Després de llegir-me tots els articles a que fas menció entenc les veritables possibilitats multimediatiques i hipervincle d'internet; tinc un batiburri de dades, xifres i histories al cap que ja no se si les dos barres anaven abans que les quatre, o si el Jaume I portava blavera quan va descobrir Amèrica.
4. Ara tinc una xicoteta idea de com deu ser el malsòn d'un historiador, que poc em faltà per a caure!.

Xe, que ho trobe un treball exel·lent, pel que fa a la intervenció vostra, molt científica, enraonada i oberta. Guardeu d'eixe rigor per l'anclatge amb les dades objectives, és el primer que vos voldràn llevar. Avuí dia que sembla que qualsevol científic pot apareixer dient que "els homosexuals son diferents" o que "l’energia nuclear és segura i sostenible", conservar el rigor, com deia Ariel Rot "es muy difícil".

Anim i Salut!

Anònim ha dit...

Plas plas plas (aplaudiments)

Moltes gràcies per treballar per a superar conflictes simbolics que no en porten enlloc i ficar trellat on normalment tan sols n'hi ha manipulació i desinformació interessada.

Una sugerència: Per que no feu un arxiu .pdf (com si fora un e-book) amb l'article a la wikipedia i els aclariments i així queda per la posteritat...?

Així el del comentari de dalt s'estalvia l'oftalmoleg jejeje

Gràcies de nou pels articles...!

CapTallat ha dit...

Per cert, m'ha sorprès que el Consell valencià atorgara el permi de Nou d'Octubre precissament a Pere Maria Orts.... i això??? Justament ara que alguns li esteu llençant dards, jus, jus...

Vent d Cabylia ha dit...

Josep:
1. També sóc oftalmòleg. En Carcaixent t'arreglaré la vista amb una mica de cotó banyaet en mistela.
2. D'ací no res potser Bilbeny ens diga que Colom era descendent de Jaume I així com que totes les massacres memorables de la humanitat han estat fetes per catalans. Com este tio que diu que és descendent de Jaume I i la majoria de reis medievals de la península ibèrica: http://www.anit.es/sava/savagen.htm (ixe sí que és friqui)
3. Els historiadors no dormim perquè no tenim res que tirar-nos a la boca i si tens gana no pots dormir (això ho sap tothom...)

Tractarem de guardar les dades objectives. En el tema de la senyera no hi ha més. En la qüestió del projecte nacionalista ja intervenen les interpretacions, els debats, les propostes i els interessos polítics. Fer visible el valencianisme polític a nivell institucional autonòmic (i gestionar-lo amb seny i pedagogia) seria un bon primer pas per tractar de fer que la resta dels grups polítics orbiten entorn del discurs nacionalista. El problema és quin discurs nacionalista tenim si encara anem marejant amb anticatalanismes, catalanismes i la mare que els va xxxxx...

Taronget:
Moltes gràcies a tu, per llegir-nos. Bona idea això del .pdf. Ens informarem de com es fa perquè ara mateix no tenim ni idea

CapTallat:
No conec Pere Maria Orts, però em mereix tots els respectes. Pel que sé em sembla un prohom valencià i tant de bo hi haguera més com ell al país; el premi és ben merescut. Això no lleva que pense que no va ser honest en la qüestió concreta dels documents de 1545 i 1596. Supose que l'any 1979 no era el més adequat per a matisar les interpretacions i els possibles dubtes.

Anònim ha dit...

Sobre el PDF, pots ficar tot en un document de word i després imprimir-lo amb un ""impresora"" artificial que crea un arxiu PDF amb el contingut del document word...

Ací ne tens una, i es debades.

http://sourceforge.net/projects/pdfcreator/

Vent d Cabylia ha dit...

Sí, sí, gràcies. El tenia ja incorporat al word i no me'n recordava. Gràcies. En uns dies estarà preparadet.

Anònim ha dit...

Merdê, i ara en Pdf?, pa això m'estat fent jo el típic recull en word -copy & paste-?.

Me les pagareu tots junts...

Salut!

Anònim ha dit...

jejeje, que bé, :)

esperarem doncs. gràcies!

Anònim ha dit...

En resposta a totes les imprecisions d'est' escrit, i a la manipulació històrica que l'autor fa d'ell, he decidit fer públics ês meus coneiximents sobr' el tema en qüestió: el Pendó 'la Reconquista.

Que vos aprofite,
Toni de l'Hostal

Vent d Cabylia ha dit...

Si ja ho va dir Sant Joan Fuster:
La Valenciclopèdia és la mesura de totes les coses, boniques i grosses.

PS: Ací tractem d'evitar les manipulacions històriques, sanguango. ;)

Anònim ha dit...

Eii, no me funciona l'enllaç al pdf :(

Vent d Cabylia ha dit...

En uns dies estarà. Estem esperant una darrera aportació. Posaré la direcció de l'enllaç a la barra lateral del blog.

Vent d Cabylia ha dit...

Ja està a la barra lateral el .pdf amb el recull de posts sobre la bandera del País Valencià. Es pot descarregar en dues direccions:

http://ventdcabylia.fortunecity.es/Entorndelabanderadelpv.pdf

http://www.yousendit.com/download/BUiDl6SPbWw%3D

Vent d Cabylia ha dit...

Molt millor ací:

http://www.akramedia.net/Entorndelabanderadelpv.pdf

La moixeta ha dit...

Segregada per la dreta, no, senyors; més prompte insultada i menyspreuada per l'esquerra fusteriana. Un símbol estatutari és de tots, a vore si ens creiem per a sempre la nostra realitat, eixa que tenim tots els dies davant els nassos.