diumenge, 8 de juliol del 2018

Un Museu del Segle d'Or en el Convent de Sant Doménec de València, per què no?

Ciutat Vella de Lübeck, Patrimoni de la Humanitat. Foto: H. Blosey

Lübeck és en l'actualitat una ciutat mitjana de la República Federal d'Alemanya, amb uns 220.000 habitants (com, per exemple, Elx, Oviedo o Cartagena). Ubicada entre Hamburg i Rostock en la desembocadura del riu Trave, és, juntament amb Kiel, la principal urbs germànica de tota la zona bàltica, molt propera a Dinamarca i Suècia, i en ella van nàixer personatges tan rellevants com Willy Brandt, Thomas Mann o Günter Grass. En tot cas, és sobretot coneguda pel seu passat històric d'època medieval, ja que, especialment entre els segles XIV i XV, Lübeck va ser la capital i principal impulsora de la Lliga Hanseàtica o Hansa (del baix alemany hanse, "expedició comercial"), la poderosa confederació de ciutats mercantils que es va estendre de Flandes a Livònia durant aquella època i que va actuar de manera mancomunada, amb diplomàcia i exèrcit propis. No debades, el seu principal atractiu urbà és en l'actualitat l'Altstdat o Ciutat Vella, Patrimoni de la Humanitat des de 1987, gràcies a les seues cases, magatzems, esglésies i murs fets en estil gòtic bàltic o gòtic de rajola, com la icònica Holstentor, la porta d'entrada per l'oest (construïda al mateix temps que València erigia el seu també icònic accés occidental, és a dir, les Torres de Quart). 


Holstentor, la porta d'accés a Lübeck per l'oest. Foto: C. Wolff

Com a medievalista, doncs, no vaig poder més que reservar-me un dia per a visitar Lübeck després d'una recent visita a la propera ciutat d'Hamburg, on vaig participar en el seminari d'investigació "Spain is different!? Nationalism and Identity between Antiquity and Today", juntament amb altres historiadors com Alejandro García Sanjuán i Sabine Panzram, que van organitzar la jornada gràcies a la col·laboració de la xarxa alemanya de recerca sobre la península Ibèrica Toletum, la Universidad de Huelvala Universität Hamburgl'Alexander von Humboldt Foundation. Atés que no disposava més que d'unes quantes hores, no vaig planificar la visita amb antelació: la idea era vore els principals edificis històrics i passejar pels carrers del centre, aprofitant, a més a més, els assolellats dies que va fer aquell cap de setmana. Únicament, de camí a Lübeck en tren vaig fer una ullada als principals museus històrics del lloc i vaig decidir-me per visitar el que hi ha a l'interior de les torres i la porta d'Holstentor, amb unes quantes sales clàssiques sobre la configuració de la ciutat i la seua vida quotidiana, i l'Europäisches Hansemuseum, una moderna instal·lació que apareixia com un must en Tripadvisor i que justament quedava al final del recorregut urbà que es pot fer entrant per l'esmentada Holstentor.

I quina sorpresa va ser descobrir el Museu Europeu de la Hansa!! Inaugurat oficialment en maig de 2015 per Angela Merkel, amb un pressupost de construcció d'uns 50 milions d'euros, combina restes arqueològiques, importants peces, nombrosos facsímils, enormes recreacions d'escenaris, explicacions sonores i grans imatges, seguint les més modernes metodologies museogràfiques, per a explicar la història de la formació i desenvolupament de la Lliga Hanseàtica per tota l'Europa del nord entre els segles XII i XVI, anant molt més enllà de Lübeck i dedicant fins i tot sales senceres a Novgorod, Bergen, Bruges i Londres, on la presència dels mercaders hanseàtics va ser fonamental i notabilíssima. D'ací la perspectiva plenament europea apuntada en el nom del museu, que es complementa amb una cartelleria en alemany, anglés, suec i rus i uns tiquets d'entrada personalitzats que fan activar les informacions interactives en funció de la llengua i el país triats a l'inici pel visitant -en el meu cas, per exemple, vaig escollir la península Ibèrica, que estava representada per Sevilla, ben connectada amb la Hansa, de manera que al llarg del recorregut se'm donaven dades històriques sobre la ciutat, que podia comparar amb les de la resta del relat museogràfic-.

Es tracta, tot plegat, d'una visita realment espectacular, fins i tot excessivament llarga -jo m'hi vaig estar més de dos hores, pel meu especial interés per la història medieval-, que no escatima cap esforç en atraure l'interés dels visitants i fascinar-los amb la seua seductora mirada cap al passat. Però l'èxit i la brillantor del centre no residix només en el seu discurs museístic, sinó en el mateix lloc on es troba: concretament, on hi havia l'antic castell a partir del qual el comte de Holstein Adolf II va fundar la ciutat en l'any 1143. El castell, del qual només queden algunes restes en el subsòl, es va convertir en un convent de dominics en el segle XIII i posteriorment, quan va arribar la Reforma protestant en el segle XVI, en un hospital per a malalts pobres; finalment, ja en el segle XIX, s'hi va habilitar parcialment un tribunal regional de justícia i una presó, que es van mantindre en funcionament fins a 1962. I la bona qüestió és que tota eixa evolució històrica es pot resseguir a la perfecció: d'una banda, perquè les sales del museu s'ubiquen en un modern edifici inspirat en el gòtic bàltic que en conserva restes arqueològiques, i, d'una altra banda, perquè, a més a més, també es pot visitar bona part del convent medieval, així com una cel·la de l'antiga presó i la sala principal de la cort judicial, mantingudes de manera íntegra.


 Edifici nou de l'Europäisches Hansemuseum, d'Andreas Heller, premi International Forum Design 2016

Panells i pantalles informatives a l'interior de l'Europäisches Hansemuseum

Recreacions d'escenaris medievals a l'interior de l'Europäisches Hansemuseum


Sales del convent de dominics i del tribunal de justícia visitables en el conjunt del museu

Impressionat per la visita, el meu pensament en eixir va ser clar: si Lübeck, una ciutat de 220.000 habitants, té tan clar com aprofitar culturalment i turísticament el seu moment històric més esplendorós, per què València, en l'actualitat molt més gran, amb 800.000 habitants, no ho ha fet encara? Perquè sí, la Llonja dels Mercaders també va ser molt ben promocionada per l'Ajuntament fins a entrar en la selecta nòmina de Patrimonis de la Humanitat, i, des d'àmbits privats, la Catedral o el Col·legi de l'Art Major de la Seda estan fent importants esforços museogràfics per a convertir-se en pols d'atracció cultural, però no tenim, ni de bon tros, res tan ben pensat ni tan magníficament executat. I la qüestió és que tenim un lloc tan històricament simbòlic i estratègicament ben ubicat com el del Museu Europeu de la Hansa, això és, el nostre propi Convent de Sant Doménec de la ciutat de València, de titularitat pública, però cedit contemporàniament al Ministeri de Defensa com a seu de la Capitania General, amb tota una sèrie de funcions que es podrien traslladar perfectament a qualsevol altre lloc de la mateixa capital, sense haver d'ocupar un edifici tan important per a la història valenciana.

No debades, després de la mateixa Llonja i de la Catedral, el convent de dominics és l'edifici històric més important de la ciutat, la primera pedra del qual la va posar el rei Jaume I en 1239, era seu habitual de les Corts forals valencianes, el lloc de formació i residència dels dos principals sants valencians (Sant Vicent Ferrer i Sant Lluís Bertran), va ser triat com a lloc d'enterrament per Alfons el Magnànim (el que suposava desplaçar el panteó reial de Catalunya a València) i conté tres joies de l'arquitectura gòtica valenciana: l'elegant Sala Capitular, construïda a començaments del segle XIV; el Claustre Major, d'estil ogival flamíger; i la Capella dels Reis, erigida a mitjan segle XV, amb unes innovadores i espectaculars voltes arestades. En conseqüència, és un edifici ideal per a ubicar també ací un museu del moment històric més important de la ciutat i el regne de València: el Segle d'Or. No només es podrien contemplar eixos magnífics espais arquitectònics, sinó que, a més a més, es podrien dedicar sales, posem per cas, a l'esplendor europeu de les lletres valencianes, l'arrancada de la indústria de la seda en la ciutat, l'arribada i instal·lació de la impremta, l'eclosió de la identitat col·lectiva valenciana i la plena estructuració política del Regne de València de Vinaròs a Oriola, la difícil coexistència entre cristians, musulmans i jueus, el comerç mediterrani i l'expansió marítima fins a Nàpols i més enllà, els viatges de Joanot MartorellTirant el Blanc, el domini dels Borja a Roma i les connexions amb la península Itàlica, el finançament valencià dels primers viatges europeus a Amèrica, etc. 

És a dir, com el de la Hansa a Lübeck, un museu que, mirant al moment indiscutiblement més puixant de València, sàpia integrar la seua narració històrica en el relat conjunt de la construcció europea, que va començar precisament en l'edat mitjana. Un museu que, com aquell, siga tot un referent internacional de la museografia i es convertisca en una visita imprescindible de la ciutat, tant per a la resta de valencians del Sénia al Segura com per a qualsevol viatger o turista de qualsevol altra part del món. Un museu que explique la història medieval de València i els valencians, especialment al llarg del segle XV, i que servisca com a recordatori permanent d'allò que vam fer molt bé i d'allò que, per contra, no va anar tan bé. Un museu, en definitiva, que es convertisca en tot un símbol, que siga útil per a la ciutat, el país i els seus habitants, que enorgullisca les administracions públiques i la ciutadania i que esdevinga un motor de cultura i de riquesa adaptat als canvis contemporanis dels sectors urbans i econòmics. Trobe, personalment, que seria molt més profitós, per a tots i totes, que continuar mantenint allà les oficines de les Forces Armades, que de ben segur podrien trobar altres seus més adients per a la seua tasca. 

Sé que no són temps d'alegries pressupostàries en l'àmbit públic per a abordar projectes de tal envergadura, però també cal ser ben conscients que, com mostren les històries divergents de les mateixes ciutats veïnes de Lübeck i Hamburg, només aquells nuclis que aposten decididament per la innovació, les transformacions  i la inversió són els que acaben reeixint i reproduint la seua situació de benestar social, material i cultural. A qui faria mal un Museu del Segle d'Or en el convent dels dominics de València? Realment a ningú. I, per contra, a qui podria beneficiar en moltíssims aspectes i sentits? A moltíssima gent, la veritat. Llavors, per què no? Pensem-ho...


Vista exterior del Convent de Sant Doménec de València. Foto: Diego Delso


Sala Capitular del Convent de Sant Doménec de València. Foto: Felivet

Claustre Major del Convent de Sant Doménec de València. Foto: Cadena SER

Capella dels Reis del Convent de Sant Doménec de València. Foto: Felivet