dimarts, 23 de març de 2010

El temps, els baleàrics i la valencianitis

En arribar estes dates, de març a agost, sempre tinc faena per a parar un tren. La tinc o me la busque. Serà cosa de la llum del sol, que en arribar durant més hores, fa la sensació que hi haja més temps per a treballar i continues i continues fins que se't fan les 40. La qüestió és que pareix que enguany, que he d'acabar la tesi en els propers mesos, abans que es presente la següent beca postdoctoral, la cosa s'agreuja. Articles pendents, ressenyes, informes, coordinacions de publicacions i la cosa de l'internet, evidentment. Sort que en arribar a casa, per la nit, o en anar camí de l'arxiu, de bon dematí, puc sentir esta cançó de Mi sostingut i pensar que al final de tot, passe el que passe, el sol de València somriurà...



En tot cas, la idea de deixar temporalment el blog, en vista que no li puc dedicar el temps que m'agradaria, comença a rondar de nou. Si més no tractaré d'aguantar a base de posts esporàdics i com li va dir Abraham al seu fill: "Deu proveirà"... Bé, al que anava: una de les tantes coses de les quals no he pogut parlar ha estat la visita que han fet a Vent d Cabylia els responsables de Baleàrix, tot prometent que esmentarien el blog en un dels propers esquetxos de la valencianitis que tanta gràcia ens fa (i enveja alhora, per no poder fer coses semblants sobre catalans i balears a la televisió pública valenciana). Jo els proposaria que més bé esmentaren els "bloguers/blòguers/bloguistes" valencians, la blogosfera valenciana, els folls dels blogs valencians o alguna expressió per l'estil en què quedem encabits tots.

A més a més, faig una crida a facilitar-los la faena als esforçats guionistes baleàrics que tracten de forjar la nostra caricaturització. En eixe sentit, cal dir que la valencianitis que afecta les illes arriba via alimentària (paella, fartons o rotllets fins ara) i s'exterioritza en dos signes clínics molt clars, com són les cançons valencianes (l'himne de València CF, el pasdoble Valencia o La manta al coll fins ara) i les expressions valencianes. Pel que fa a les darreres, segons es pot observar als diferents capítols de Baleàrix, ja s'han detectat les següents:

- Xe, què passa xiquet!
- Agarra un plat d'esta paella.
- Me cague en la mare que em va parir.
- Eres més burro que Tacó
- M'he passat tota la vesprâ posant manises a la façana
- Ves i gita't.
- Açò és bufar en caldo gelat.
- És mel de romer. M'agrâ, m'agrâ.
- És de veres, com si menjares peres i les cagares senceres.
- Au cacau.
- Ves i tira, a fer la mà.
- És una figa molla.

- Estava torrant coca.
- Fent una becãeta
- Me cague en la figa ta tia
- Torna-li la trompa al xic
- Bajoca
- De categoria, xe!
- Més clar que la llum del dia
- És més roïn que una fava seca
- No me la faràs, morena!
- Alça el rabo, perdigot!
- Agarra't que ve corba
- Te pegue una bocinâ que te rebente com una magrana
- Quina fotracâ!
- Esta xiqueta no està cuita

- Me cague en la figuereta
- Es més pesâ que dur una vaca de collera
- Jo escampe el poll
- Ves i gitat
- Això és com si cagares però pac'a dins
- No m'agrâ
- Au
- Estic més farta que Mahoma de la cansalâ
- La figa me fa palmes
- És coent

Evidentment, l'equip de guionistes, que no sabem si compta amb algun valencià, s'ha documentat a través de les diferents entrades sobre expressions valencianes que circulen a internet (
ací, ací, ací, ací o ací). En destaca curiosament un treball realitzat per Joan Benet Rodríguez en Normes del Puig, del qual segurament han tret la frase de "la vaca en collera". Així les coses, serà difícil que puguem afegir frases fetes a les que ja es poden trobar per internet. Tanmateix, sí que en podem proposar unes quantes, les que més ens agraden, les que més emprem, o les que considerem més característiques dels valencians, a veure si ens fan cas i les posen als esquetxos. El mateix podem fer amb els menjars típics (la mona? la llonganissa de Pasqua? el putxero?) i les cançons (El tio Pep? No en volem cap?). La qüestió és participar i alhora descentralitzar...

Per la meua banda, a més de convidar-los a què passen per l'entrada "Superlativa" de la magna Valenciclopèdia, la mesura de tots els sabers valencians, els propose que introduïsquen l'expressió la loca dels paperets, que feia molt de temps que no emprava i em va fer molta gràcia quan l'altre dia la va gastar Marta al seu apunt sobre els Dies de panxa. Em pensava que era un castellanisme, però sembla que no: per internet només es poden trobar un parell de referències a una loca de los papelitos argentina i, en canvi, hi ha unes quantes més sobre la nostra loca dels paperets. Desconec si era una altra habitant de l'idioma, com Camot o Galima, però no em direu que no és una bona frase per tal que Vicentet li la diga a la seua xicona: la "loca esta dels paperets"...


El darrer gag sobre la valencianitis que afecta els baleàrics


33 comentaris:

David ha dit...

N'hi ha una frase molt bona que tambe' podrien utilitzar: "va o em gite!"

Anònim ha dit...

A mi m'agrada "a burro barra" i "eres un moniato".

Aurora Mora ha dit...

ausaes!

Comtessa d´Angeville ha dit...

L'ausaes no pot faltar com diu Aurora!

I algun HÒSTIA! no pot faltar tampoc.

NYAS COCA!

Li diu el mort al degollat...

La mare que t'ha parit...



I t'auela quan pixa fa clotet?

La figa ta tia.

Et falta una bollideta.

Cascú és cascú.

Botoadeu!! (açò no sé jo com s'escriuria)

Cagon'Dénia.

Xèee quina balconà! (a utilitzar davant una xicona escotà)

la bufa la gamba

estar fet un sentllase (Sant Llàcer)

Tens uns collons com a llimes, i l'equivalent femení, tindre una figa com un cabàs

Pa cagar-se i no torcar-se

Fa un fretorro que talla el pixorro (açò a les Illes i cara a l'estiu com anem igual no aprofita massa)

ET CASARÀS AMB QUI VOLDRÀS!!

Fer més mal que una pedregà

Caguera de bou quan plou s'aspatarra!

Serà per diners!!!

Pa morir-se no fa falta tant!

Comtessa d´Angeville ha dit...

I el "Mà que t'agrà..."

David ha dit...

Jo encara diria mes: "tu eres l'ama, te casaras amb qui voldràs i amb qui te donarà!"

O tambe: "li falta un regonet"
O: "menja molt i caga fort i no li tingues por a la mort!"
"Darrere del u va el dos"
"Te tinc mes por que a una tronà"
Una molt catarroguna: "tu estas tòtil"

Vent d Cabylia ha dit...

Hahahaha, m'ha agradat molt la de "la balconâ"... I la continuació de "caguerâ de bou" no la coneixia. "La bufa la gamba" és imprescindible i també l'"ausães" i el "serà per diners". I ara em ve al cap "els diners i els collons són per a les ocasions". També algunes paraules com "desfici/desficiós" o "açò és un destarifo". O una adequada per a la forma de transmissió de la valencianitis: "menges més que una revolta de riu".

Per cert, que no havia caigut que no és el mateix "ves i gita't" que "va o me gite". :D

David ha dit...

Jo havia sentit: "caguerà de bou quan plou se remulla, caguerà de bou, quan plou se remou" (o alguna cosa aixi, crec que es una cancò, no?)

I ja no dire mes perque sinò em diran que soc de poble...

Per saber tantes expresions tipiques valencianes de tota la vida

Xama ha dit...

"Xe, què fem, Por/Foc o fugir!?"

Aquesta tampoc pot fallar. Però pregunteu-li al Cucarella, a TOni de l'Hostal i al Joan-Carles Martí d'Elx que ells també en tindran d'eixes bones bones. Per últim recordeu que per internet roda un "diccionari de la Ribera" boníssim que té un munt d'entrades, per a morir-se a riure.

Salut, força al canut i aroma a la poma.

Xama

Joan-Carles Martí i Casanova ha dit...

Recontrarequerefotre xè! Mira que sou animals de séquia. La cançó diu a Elx:
"carreta de bous/ si plou i te banyes/ en una garrotâ/te trenque les cames";
i no caguerâ; mira que sou pocs fins i que gasteu un bocatge que vos ix merda per la boca...

Ara, el mallorquí de les mallorques és un tros d'alficòs que es veu redimit en tenir una unflació valencianitera. Ara, el ue no entenc és que faça brasilâ de falla enmig sa casa. Si la vol apagar que diga: ja plou/ja neva/ ja pixa la vella que us direm per aquí avall. Com diuen en tarbenenc valenciano-mallorquí:
sa gossera i sa perea
són cosines germanes
quan sa perea no vol
sa gossera no en té ganes.
Mon pare conta que anà a Crevillent (estimat Xama) i que preguntà a una crevillentera per son marit deu fer d'astò una cinquantena o xixantena d'anys. Aquella li digué:
"El meu home està tiran-se pets!" I quina xina pensà mon pare (coxina).
A l'arremat la cosa quedà en que "l'home estava tirant ce-pets" (ceps). Vaja cosa de caçar pardalets amb ceps que no gambusinos.
I aquí diem molt allò de: toca-te la poma (la figa també però la poma més.) quan un vol referir-se a l'entrecuix de femella.
Després de llegir-vos aniré a escaxuflà-me un poquet i si necessiteu més matèria roginosa (color terra) em trobareu aponat darrere d'un magraner amb alguna moixca d'ase fent viatgets.

David ha dit...

Esta no sè si l'haveu dit, però tampoc pot faltar: "ves-te'n a pastar fang"

Anònim ha dit...

n'hi ha una (no se si coneguda o no) que diu "ves i porga", en sentit de rebuig a algú, podria ser sinònima de "ves a pastar fang"...el nostre parlar és molt ampli.

Blai ha dit...

- "Puja ahí dalt i voràs ta'wela".

Vicent, a Pedreguer diem "panderà de bou, quan plou s'aspatarra i la de burret cau amuntonada".

Aurora Mora ha dit...

És de veres que lo de l'hòstia ho tenim tot el dia en la boca, almenys jo. Mon pare diu sempre:
"Me cague'n l'hòstia divina"

tio collons ha dit...

- me caguen sos,...
- tira-li martí, que es fa de nit.
- redéu cagat!
- ara sí que l'hem cagat llauraor.
- puja dalt voràs madrit
- més o manco, per lo manco, etc.
- foc a la barraca
- tot per l'aire
- ieeeeeee el de l'oli!

Anònim ha dit...

M'ha encantat l'apunt i els comentaris!
Jo tinc una que volia posar-la fa temps al blog, que és
en volta de dir "dona-li records"
"mosatros" (o siga la meua família, -l'Horta Nord)
diguem "dona-li un recaet".
però supose que açò no és una frase feta, no?
Adéu, ànims amb la faena
Coralet

David ha dit...

Cap de tros de suro!

De dia en dia li creix a Maria...

- Tinc set.
- Puix pixa i beu al gallet!

Me cague'n satanàs

(Ja no en dic més que si no em diran que soc de poble)

David ha dit...

Això de donar un recaet també es diu a l'Horta Sud (Catarroja).

Vosaltres no direu tu estàs tòtil per casualitat quan algú està un poc bobo o despistat?

(A vore si ara va a resultar que parlem la mateixa llengua...)

Monique LaMer ha dit...

Vicent, quin post més gran!! a vore, he estat calfant-me el cap i crec que estes encara no han aparegut o al menys en estes versions:

-Vas a la mar i no trobes aigua
-A fer la mà caball i picaor (li ho sentit de tota la vida a ma mare)
-Sangüango
-xé, això ho pague jo!
-més fava que les carabassetes (també collita materna)
-ausaes, agonia que dones!
-xé, quina fotracà!
-nemo´n a fer-mo´n una
-si t´arree una nyespla, vorás!
i com diu l´auela...
"em vaig adormir a la quinquinòria de la nit"

ànim en el treball!

Vent d Cabylia ha dit...

Collona, en tenim més que ens pensem... :D

De "fem foc o fugim" Cucarella va donar una explicació ben bonica. D'altra banda, sí que sou fins i educats a Elx i Pedreguer, que no dieu "caguerâ". I això de "toca-te la poma", m'agrâ, m'agrâ... "Ves i porga" també és bona! D'altra banda, jo em solc cagar en "l'hòstia puta consagrâ" (amb perdó). "Ieeee, el de l'oli", "l'ham cagâ llaurãor" i "sanguango" són imprescindibles... I, caram, Monique, eixes de "la mar", el "picãor", "les carabassetes" i la "quinquinòria" no les havia sentit en la vida. Hi ha una gradació vegetal de ser bovo? moniato <fava <carabasseta <col. :d

Per cert, això del "recaet" té la seua gràcia. Si busques al DCVB "recad", "recat" o "recado", evidentment, no apareix res, però en canvi sí que hi ha "recadet" i diu: "De recado (castellanisme); cast. recadito. a) Un recadet: fórmula d'enviar records o salutacions afectuoses a algú (Val.)." I, efectivament, la primera accepció del diccionari de la RAE, abans que "encàrrec", és: "Mensaje o respuesta que de palabra se da o se envía a alguien". Ja veus...

David ha dit...

Amb totes aquestes dites ja podrien fer un guio per a un sketch (o dos), si volen ser una miqueta sarcàstics podrien fer que el personatge afectat per valencianitis de colp i de repent començara a aparlar en castellà i diguera: "yo hablo en castellano porque es mas fino y ademas yo soy muy educado y no quiero ofender a nadie (o que nadie piense que soy de pueblo/inculto) por hablar valenciano" o alguna cosa pareguda.

Monique LaMer ha dit...

Vaja, qué curiós...la de la mar igual és pròpia d´ací del Grao, qui sap? :) li ho sentit més a mon pare però ma mare també ho diu.....lo de la quinquinòria és només del costat matern, ho diuen ma mare, l´auela i ma tia, elles són de Nàquera...ah i lo de les carabassetes! tens tota la raó en lo de la gradació vegetal, la mare diu que és diu d´algú que és soso/fava/bovo, com la carabassa i les carabassetes que també ho són....personalment, esta m´agrada molt i també el clàsic i no suficienment valorar Moniato.
I hi ha una sobre les maromes de barco que em calle per vergonya. :D

Anònim ha dit...

tira més un pel de figa que una maroma de barco XD

Monique LaMer ha dit...

això és, anònim, ho has clavat!!! :D

Joan-Carles Martí i Casanova ha dit...

A Elx diem "recaets", així en plural. Te'n vas d'una casa i et diuen "recaets a ta mare!" i en arribar a ta casa li diu a ta tia: "mama ta germana t'envia recaets!"

Aquí a un que no té gens però gens de trellat ho diem en castellà per motius evidents: "eixe és un tonto remoto". També conec "tontes remotes". Això en castellà no existeix perquè "ningú se veu la gepa". (pronunicat gèpè per aquí avall).

Dani ha dit...

havent dit en sol capítol la figa me fa palmes i cagar cap a dins ja no sé què els puc dir!

Xama ha dit...

1)"-Tinc fam! [fill]
-Pos pega un bram! [mare]"

2) "Això és mel de catem"

Anònim ha dit...

Una alternativa:

Tens fam? Pega't un mos al cul i menjaràs carn

Vent d Cabylia ha dit...

Moltes gràcies a tots. Ens hem deixat les cançons i els menjars típics, però no es podran queixar d'expressions els de Baleàrix! A veure si es passen novament per ací.

tio tabal ha dit...

me caguen la tita cega!
recontra collons

o de la solució de continuïtat d'una marraixa sens tap

mone nano

t'estime, t'estimo, t'estim

Micalet ha dit...

Està de categoria, xé!!! De cançons n'hi ha "pa donar i pa vendre", tantes que "me'n faria un manec". "Ramonet, si vas a l'hort", "Mon pare no té nas", "El Pinxo i el Panxo" i la més noveldera de totes, "A t'agüela l'he vist". Ací tens la lletra.

"A t'agüela l'ha vist
en el Xorro l'Assut
en les cuixes a l'aire
ensenyant l'apaput."

Com sóc "més gandul que Amaro" te deixe l'enllaç amb algunes Cançons de la Terreta: http://la-terreta.blogspot.com/2009/06/les-cancons-de-la-terreta.html

Comtessa d´Angeville ha dit...

La versió de la uela en la mare, per la meua amiga Andrea quan vam estar a l'Electrosplash 2006:

http://www.youtube.com/watch?v=QHvtG_xUN7U

Mel ha dit...

Mesinfot, perque a la figamolla de la meua nevoda la figa li fa palmes. Darrerament vaig com Cagalló per sèquia i bufo en caldo gelat,
De vegades cago cap a dins, i d'altres trobo animals de sèquia que van a mar i no troben aigua. La majoria tots són caps de suro i els envio a cagar a l'hort.
No heu cavilat en que tot este escrit és mel de romer ???
Vos diria moltes coses més, però ara me'n vaig a comprar un rinxoparrús que ja toca. Au !!!, aneu a fer-vos la ma que jo tinc molta gonia.

NO SE SI M'HE EXPLICAT. SÓC TORTOSI(ULLDECUNENC I TAMBÉ SANTPOLENC, PERÒ D'AQUESGT TERCER POBLE JA POSARÉ UN ALTRE DIA MOTS ESPECÍFICS.
Bona nit !!!