dimecres, 17 de març del 2010

La fruita de Pèrsia

"Persecs" de Sant Sadurní d'Anoia

Divendres passat els meus pares vingueren a Barcelona i vam passar uns dies d'ací cap allà gaudint de la capital i les terres catalanes. Com no podia ser d'una altra manera entre valencians, les qüestions lingüístiques ocuparen un espai destacat, més encara després de visitar el nostre mig familiar de Quatretondeta, que conserva un valencià gens usual entre els qui han viscut tota sa vida a la ciutat comtal. De fet, la principal troballa de les jornades es va produir al seu restaurant quan, després d'haver pres unes postres de caure de tòs, ens va oferir uns licors: pometa, d'ambresquilla, d'avellana...

Vaig explicar als meus pares que ací diuen préssec al que els valencians diem bresquilla, però de seguida em van corregir: tot i que ara s'hi diga melocotó, quan ells eren jóvens a Benissa tothom en deia persec (amb l'accent en la darrera síl·laba), una paraula que els havia vingut al cap en sentir-me dir préssec. Pensaven que no era qüestió estrictament benissera sinó de tota la contornada (la comarca com a mínim), però no n'estaven segurs (si encara s'empra o algú l'ha sentida que ho diga!). La qüestió és que a internet no he pogut trobar ni una sola referència al persec valencià, ni dita actualment ni recollida en obres lingüístiques (ni tan sols al Diccionari Català-Valencià-Balear).

Sí que he trobat, però, certes pistes que assenyalen d'on va poder arribar el mot: en occità es diu igualment persèc, una forma que també es documenta al Diccionario aragonés d'Andolz, on apareix precisament com a influència de la llengua d'Oc. De fet, segons exposa un estudi sobre Las denominaciones del melocotón, l'Aragó és l'únic territori ibèric on hi ha constància de l'ús d'eixe mot, per la qual cosa és ben probable que arribara a terres valencianes des d'allí, concretament de les zones d'influència occitanogascona (també és possible que arribara d'altres colons llenguadocians de la zona més propera a Catalunya, però llavors és estrany que no deixara "rastre lingüístic" per terres catalanes).

No debades en aranés, variant lingüística del gascó a tocar del territori aragonés, diuen persèc de la mateixa manera que diuen tavelha a la bajoca, com fan molts valencians. Així mateix, la pròpia paraula bresquilla el seu origen en l'aragonés presquilla, un diminutiu de priesco, que, com préssec, prové del llatí pers
ĭcum, això és, la fruita que ve de Pèrsia. Tot plegat, doncs, la forma persec, que si més no s'emprava a Benissa fa uns quaranta anys i sembla haver arribat per la via occitana-aragonesa, és molt més ajustada al mot llatí original que no préssec o bresquilla. No arriba, però, a la reproducció quasi exacta que han mantingut el cors i el romanx, que encara fan persica i persic...


21 comentaris:

David ha dit...

Im-pressionant, com sempre...

Un dia podries parlar de la dacsa i el blat de moro, segur que n'hi ha una història molt xula darrere d'eixos mots.

Unknown ha dit...

Amic Vicent:

És evident que préssec és una metàtesi de persec. Mon pare encara li diu "prefum" al perfum i "crompar" a comprar. És més es pot donar la metàtesi de la metàtesi. A Elx gairebé tothom diu "arròs i còstra" però mon sogre i alguns més dels nascuts entre 1920 i 1940 diuen "arròs i cròsta". Es poden donar metàtesis d'anada i tornada: cròsta<còstra<cròsta (o potser arcaisme?)

El que es evident és que persicum deu incloure l'occità, l'aragonès i el català entregue (elxà d'íntegrum) però no es pot arribar a conclusions precipitades sense tenir totes les eines a mà. Ja saps el que passa amb els no-historiadors que es posen a fer d'historiadors! A mi em passa!
Pel que fa a la dacsa i el blat de moro d'en David a l'antiga Governació d'Oriola la forma hiper-majoritària és "panís" com passa de Castelló cap al nord i d'Alcoi cap a gran part del sud i a indrets diversos de la Catalunya Occidental i Oriental. La cosa de la "dacsa" i "blat de moro" és una altra reducció feta des de Barcelona i València. Així i tot, una cosa que no s'ha remarcat prou és:
1.) el territori del català arribava molt més a ponent del territori actual de la Franja.
2.) El caràcter transicional de l'aragonès medieval el fa ser una modalitat a mitjan camí entre el català i el castellà. A l'Edat Mitjana la influència "catalana" és molt més forta com es veu en els texts actuals.
3.) Si a això afegim la petja occitana, la catalanitat dels parlars valencians actuals tan sols demostra el gruix i la convergència cap a la modalitat dominant i més prestigiada al territori: el català cancelleresc, amb tot el petit adstrat que vulgues fins als segles XVII-XVIII.
Me'n vaig a París una setmana i si puc continuaré llegint-te des de lluny.

Vent d Cabylia ha dit...

Joan-Carles, dius que no s'ha remarcat prou... Supose que elideixes per a deixar ben clara la catalanitat del valencià. Des del meu punt de vista, cansa una miqueta el tema... El valencià està format de la llengua que parlaven els colons catalans que arribaren en els segles medievals més adstrats, substrats i superstrats de tot tipus. Pense que no cal "remarcar-ho", ja que ací ningú no ho ha posat en dubte i eixe no és el tema del post. Si és aranés com aragonés, català, castellà o el que siga; la qüestió és el mot "persec", no l'origen sociolingüístic del valencià... Respecte de les "conclusions", molt d'acord amb tu: açò és un blog, no una revista de filologia, i simplement he indicat que el que propose "és probable", "sembla que", etc. He exposat totes les meues raons lògiques i fonts per tal que si algú vol continuar indagant, veja d'on he tret les idees. Bon viatge i que vaja molt bé a París!

David, la qüestió de la dacsa crec que és complicada perquè, tot i que com diu Joan-Carles ara és sinònim de panís en algunes zones, en l'edat mitjana la dacsa era una cosa i el panís una altra (i cap de les dos era el blat de moro...) A vore si me'n puc informar!

TdlH ha dit...

Ho acabe de regirar tot i no trobe el llibre sobre ês parlars de la Marina que vaig arreplegar -justetament- a Benissa, perô te s'ha olbidat -metàtesi- nomenar fresquilla, que tammé ho diuen en no-sé-a-on!

Seguirem (des)informant...

Unknown ha dit...

Amic meu:

El tema important és la qüestió de la metàtesi que demostra que "pressec" i "persec" és un mateix mot. Fixa't que els occitans han estandarditzat "crompar" que és com ho diu mon pare i els meus sogres!

Pel que fa al cognom "Perseguer" que deu referir a l'arbre n'hi ha 17 a Barcelona de primer cognom i 11 de segon així com 11 a Alacant de primer cognom i 13 de segon.
http://www.ine.es/fapel/FAPEL.INICIO

El 59% a Barcelona i el 38% a Alacant.Es tracta de les províncies i la cosa confirma la teva dada pel que fa a Quatretondeta. Se m'ha acudit pensar que hauria donat alguna cosa en antroponímia.

Espere haver estat d'alguna utilitat. Pel que fa als adstrats que tenen les parles valencianes venen a ser, si fa no fa, els mateixos que tenen les parles catalanes en general. Les diferències són, més aïna, comarcanes molt més que territorials: italianismes a l'Extrem Sud degut a tabarquins, mallorquinismes a les Marines del XVII, murcianismes o aragonesismes i catalanismes arcaitzants rebotats a l'Extrem Sud. I tot això es dóna a tot el territori amb tipologies diverses. Fins i tot hi ha comarques catalanes que reben catalanismes valencians als segles XIX i XX com la mateixa Barcelona, els pescadors valencians establerts a l'Ebre o els campellers cap a Palamós. No coincidim sempre ni en els arabismes comarcans! I jo li dic "encarnella" al que la resta de catalanoparlants dieu "carxofa". Allò meu és llatinisme i allò vostre és arabisme compartit amb el castellà. Res que no passe en qualsevol llengua que forma un continuum absolut i amb repoblacions diverses en segles diversos. De fet, el que ens uneix molt a tots els catalanoparlants és l'adstrat castellà d'ençà el segle XVI cosa que tan sols afectà els rossellonesos fins al XVIII.
El que cansa -a mi si més no- és voler particularitzar el valencià -parlem de llengua- dintre del conjunt català.
Està bé compartir coses i gràcies pel bon viatge!

David ha dit...

Crompar tambe es diu a Catarroja. Al meu poble (Real de Montroi) es deia mercar. Dient aco tan sols vull constatar un fet, no tinc res en contra de l'entrada que em sembla perfecta, encara que tot allo que diu no estiga cientificament demostrat al 100%. Tambe de quan en quan es barretxen la realitat i la ficcio en moltes histories que s'han considerat vertaderes durant molt de temps. Ja sabeu, als valencians ens manquen referencies historiques i el cas es que tenim una historia molt rica i plena de personatges i anecdotes interesants. Pero sempre ens han ensenyat la "historia d'Espanya" a les escoles, segurament tampoc era molt cientific tot allo que ens ensenyaven...

(Perdoneu pels accents perque escric amb un teclat que no ne te)

(

Vent d Cabylia ha dit...

Joan-Carles, és que dir que "persec" (que no sé si és metàtesi de "préssec" o a la inversa perquè potser llavors seria "pérsec" o "pressec") possiblement ha arribat a una part del territori valencià per via occitano-aragonesa no és particularitzar la llengua! És simplement una proposta ben raonable a partir de les dades disponibles (que en occità es diu "persèc" i que a l'Aragó és l'únic lloc de la Corona on es documenta el mateix mot). Quan vull parlar de la particularització del valencià, de l'estandardització valenciana o de la identitat del valencià ho dic ben clar i llavors entenc que s'hi entre en la qüestió plenament. El que em cansa és que no puga dir res sense que es pense que ho dic per unes determinades posicions ideològiques. No crec que resulte grat... Pel que fa a la pista antroponímica és ben interessant (gràcies). Cercant per google s'hi poden trobar "Perseguers", d'una banda, a Parets, Sant Cugat i Barcelona i, d'una altra banda, a Torrevella, Alacant, Elda i Petrer, on fins i tot hi ha un carrer "José Perseguer". No sé si el viatge és d'anada o de tornada, però denota que a alguna de les dos zones segurament hi havia "persecs" penjant dels "perseguers". D'altra banda, on jo deia que es diu "persec" era a Benissa, no a Quatretondeta, ja que, de fet, qui provenia d'este darrer lloc digué "ambresquilla"...

Pel que fa a "fresquilla", Toni, segons el DCECH de Corominas/Pascual és simplement una variació de "presquilla"-"bresquilla" i, d'altra banda, es documenta a terres aragoneses, valencianes i murcianes.

jortola ha dit...

Quan he llegit el post, he telefonat de seguida als meus pares, perquè em confirmaren el que pensava. Jo a Benissa sempre he sentit pérsec i no persec, i ma mare m'ho ha corroborat. Potser caldria preguntar a més persones... La veritat és que és una paraula d'ús cada volta més escàs.

Francesc de B. Moll explica en la Gramàtica Catalana que pérsec és un pas necessari en la derivació de préssec, però que no és una paraula documentada:

PERSICU < *pérsec < préssec

Préssec seria, doncs, una metàtesi de pérsec. Els dubtes: ¿per què no hi ha documentació de pérsec? ¿Per què hi ha qui pronuncia persec?

Vent d Cabylia ha dit...

Jaume, a mi em va sorpendre que fóra "persec" i no "pérsec". Per això ho vaig preguntar específicament... Serà cosa d'adreçar-se a la generació anterior a veure què em diuen... En tot cas, em continua resultant estranyíssim que Benissa (o la Marina, o Petrer) siguen illes de "persecs"/"pérsecs" enmig de mars de "bresquilles"/"préssecs". Ningú més ho ha sentit???

miq ha dit...

Molt interessant, i molt ben explicat.

Jesús ha dit...

Hola, Vicent: He xalat bona cosa amb este apunt. Sort que hi ha alguns que no sou gens ganduls en seguir buscant etimologies. Si a un lingüista accidental li hauria de sobtar alguna cosa, potser seria d'on ix la /b-/ de "bresquilla" si l'origen n'és "presquilla" però, bé, ho deixarem córrer que cal afanyar-se amb altres coses. Un afegit només, circumstancial: a Madrid, notable terra de producció agrícola com bé saps, la fresquilla és el resultat d'un empelt entre la bresquilla o préssec i l'albarcoc.

Vent d Cabylia ha dit...

Jaume, confirmat el que dius. Els meus avis també asseguren que és "pérsec", amb accent en la primera síl·laba. Això, doncs, complica més les coses, ja que, com deia Joan-Carles, potser sí que és la metàtesi local de la metàtesi de la metàtesi (persicu < pérsec < préssec < pérsec) i per això no ha deixat més rastre ni documentació que l'anterior "préssec". En tot cas, també m'han confirmat que l'arbre és el "perseguer" i, en eixe sentit, potser caldria resseguir la pista del cognom Perseguer a Petrer (allí també ho diuen? és general al sud? només són dos metàtesis locals?).

Jesús, gràcies per l'apunt. D'això de la "b" de "bresquilla" (com la d'"aubergi" que diuen per terres tortosines) he llegit que era per un entorn "arabitzant", però tu ho sabràs millor... Pel que fa a les varietats i els noms, he preferit "abstindre'm" perquè efectivament hi ha molta especificitat. De fet, sembla que el "persicum" d'època romana ja l'empeltaven amb el "codony" i que en castellà el "melocotón", el "durazno", la "presquilla" i la "pavía" són -depén de les zones- coses diferents (per la carn de la fruita, la temporada, etc.). En eixe sentit, també els meus avis diuen que els pareixia que el "pérsec" i la "bresquilla" eren coses diferents (els segons més carnosos), però això ho deixarem per a qui faça la tesi sobre "La bresquilla, que bona!" :D

Miq, ja veus que açò es complica...

jortola ha dit...

Vicent, l'especialització del vocabulari (dir que pérsec és una varietat de bresquilla, o que bresquilla és una varietat de "melocotó") és un fenomen conegut.

Vegeu aquest estudi de Josep Martines:

Préssec (o vars. com ara pérsec), antic i ben documentat en terres valencians, han
reculat en força llocs davant bresquilla. Hi ha localitats on préssec designa, com sol
ocórrer i com hem vist ací diverses voltes, varietats antigues de la fruita;54 bresquilla
s’aplica a les varietats noves, més sucoses i molsudes. Simptomàticament, açò mateix
ha ocorregut a bresquilla allà on, després, ha pressionat melocotón i vars.

AlfredRussel ha dit...

Interessants reflexions les vostres per a un botànic rebordonit amb modestes aficcions filològiques i historiogràfiques... Només una nota: Pellicer (al "Costumari Botànic-3") recull pérsec també a Calp, però no sembla estar molt clara la seua diferència amb la bresquilla. I, quant a derivats, per ahi van els alberges alcoians que dien per ma casa i que fa segles que no veig ni sent, i altres formes similars per les terres del voltant.
A Benissa i altres pobles dela rodalia he sentit dir farigola al timonet (o tomello), i em roda pel cap --però no gosaria jurar-ho-- que també he escoltat dir-li crespinell al raïm de pastor...

Vent d Cabylia ha dit...

Moltes gràcies per l'article Jaume, és ben interessant. No aclareix la geografia de la forma "pérsec" (que em sembla que de moment ens quedarem per saber) però almenys diu que es documentable des d'antic. Per cert, Jesús, que també s'hi diu, segons proposta de Sanchis Guarner, que potser el mot "bresquilla" estiga condicionat per "bresca" (per la dolçor de la fruita i de la mel).

Alfred, farigola, clar, que com s'ha de dir? :D
Pel que fa al "persec" de Calp, pots concretar si Pellicer l'escriu amb l'accent en la primera síl·laba o, contràriament, tal i com l'has escrit tu?
Finalment, els "alberges" alcoians dels quals parles són ben pareguts als "aubergis" tortosins que comentàvem adés. Salutacions!

AlfredRussel ha dit...

Tal i com l'he escrit: pérsec. Salut (i farigola).

Vent d Cabylia ha dit...

Ostres, estic ben bo... No sé com havia vist "perséc" al principi. Perdona... :D

Anònim ha dit...

Si més no es deu de dir "pérsec" a tota La Marina, almenys així li dic jo i així ho he sentit sempre i a tot arreu de la comarca.
I més encara, tota la gent major autòctona coneix la paraula.
Per cert, a València ciutat hi ha un carrer del Presseguer, en el barri de Velluters al costat del carrer Maldonado.
C. Viadel

jortola ha dit...

Vicent, una precisió sobre l'article de Josep Martines. Diu que préssec està documentat en fonts valencianes, però no necessàriament pérsec (variant de préssec). De fet, jo fins ara els únics llocs on he vist escrit pérsec són els dos articles que he enllaçat ací.

Unknown ha dit...

És molt interessant açò de la fitonímia, etc. Sóc Xama, de Crevillent (Baix Vinalopó), i aquí al Prunus persica (préssec) l'anomenem "melocotó" (també he escoltat "malacató"). Ara, ma mare diferencia -i no sé si la resta de mares crevillentines- aquest fruit de la "bresquilla", que nen castellà li diuen popularment "paraguayo" (Prunus persica var. Platycarpa, un varietat 'xafadeta' de les moltes que té el melocotó). És a dir, que en el valencià de Crevillent diferenciem entre "melocotó" i "bresquilla" per designar 2 fruits diferents, propers però diferents. Però ateneu: en castellà, una "fresquilla" és una altra varietat de melocotó diferent a les dues anteriors esmentades en què la carn del fruit sí que s'adhereix a l'os o pinyol(Prunus persica var. Vulgaris). La meua pregunta, que enreda més la cosa és: no serà la denominació "bresquilla" una deformació, sinònim o com vulgueu dir-li del terme castellà "fresquilla"? Us deixe un enllaç perquè veieu les varietats (pàg. 15): http://ocw.upm.es/botanica/plantas-de-interes-agroalimentario/Temas_pdf_revisado/tema-3-pdf-pia-ocw.pdf

Açò de variar/barrejar el nom popular de fruits, eines, arbres, animals no és nou: no seria la primera vegada que m'he trobat gent d'un poble que diu "gafarró" i al poble del costat, al mateix pardalet l'anomenen "verderol", per les similituds en el color.

Per cert, no heu parlat de la "nespla/nesples" ("I quin nespla!", dit a Crevillent). Aquí encara és més rica la varietat de definicions, però compte! A Crevillent no és el mateix un "nisplo" que una "nespla": el primer és el que tots coneixem comercialment (Eriobotrya japonica http://ca.wikipedia.org/wiki/Nesprer_del_Jap%C3%B3), i que tant abunda en plantacions a les Marines; mentre que el segon, "nespla", fa referència al Mespilus germanica (nespre europeu) http://es.wikipedia.org/wiki/Mespilus_germanica

Al primer, hi ha pobles a la Ribera que els anomenen "Níspolos"

En fi, tot un món per descobrir. Sort i salut, espere haver ajudat una miqueta.
http://elgabre.blogspot.com

Vent d Cabylia ha dit...

Caram, Xama, seria realment difícil fer-ne un inventari detallat de tots els noms i totes les varietats al país... Pel que fa a "fresquilla", els filòlegs diuen que és variant de "bresquilla". I gràcies per l'enllaç i fer-nos saber els mots que empreu a Crevillent. Pel que pareix, doncs, segons diu C. Viadel, la forma "pérsec" seria usada a la Marina (i a saber si per metàtesi "moderna" de "préssec" o per arribada antiga d'una forma també documentada a terres occitanes i aragoneses). Qui es passe per ací i en tinga noves notícies, que les deixe!