dimecres, 3 de març de 2010

Por a la democratització?

Resultats electorals per col·legis electorals

Ahir va tindre lloc la primera volta de les eleccions a rector de la Universitat de València. Ja ho sabeu, Esteban Morcillo-36,5%, María Antonia García Benau-23,5%, Antoni Furió-21,6% i Vicent Soler-18,4%. El Pica'm fa una valoració des de la decepció electoral dels valencianistes, que pel que es veu no guanyem ni al parxís. Tanmateix, no volia parlar ara d'això sinó del debat sobre la democràcia del sistema de vot que vaig encetar de gaidó en la columna del dilluns de l'Informatiu. Hi deia:
Demà són les eleccions a la Universitat de València, exemple de progressisme i democràcia aparent. Dic “democràcia aparent” perquè hi ha uns 50.000 electors convocats, la immensa majoria, el vot dels quals no serveix absolutament per a res, com si els tiraren al femer, ja que gràcies a la darrera reforma de la LOU el que importa és el que diguen els professors doctors (el seu vot val el 51% del resultat total, una proporció inapel·lable). Dels quatre candidats que es presenten, Morcillo, Soler, García Benau i Furió, només el darrer esmenta en el seu programa la necessitat de fer més democràtic el sistema.
A la qual cosa, Jaume Ortolà va comentar ací mateix:
La retòrica de "participació i democràcia" en la universitat tampoc no em convenç. Tot això està molt bé i fa molt bonic: transparència, participació i democràcia. Però hi ha molts peròs, i resultats no desitjables quan això es porta fins a les últimes conseqüències. I en la universitat!, que és o hauria de ser una cosa molt lletja de dir avui dia: una aristocràcia del coneixement i del mèrit. Califòrnia (en completa crisi fiscal i política) podria ser un bon exemple de fins on es pot arribar amb "més democràcia" sense un poc de sentit comú. Sobre aquestes qüestions jo recomane molt el llibre The Future of Freedom de Fareed Zakaria.
En relació amb això voldria aportar unes dades elaborades a corre-cuita sobre les eleccions d'ahir. Això és, que sense la ponderació de vots, comptant com a iguals les 10.015 paperetes dipositades (un 17,45% de participació), els resultats haurien estat els següents:
E. Morcillo - 31,4%
M.A. García Benau - 29,1%
A. Furió - 23,4%
V. Soler - 16,1%
És a dir, que tot plegat continuaria guanyant el mateix candidat, però l'opció a la qual s'ha donat majoritàriament suport com a opció del canvi, la de García Benau, pujaria fins a situar-se a només 2 punts de l'opció continuista, la de Morcillo. De fet, la gran victòria electoral d'este darrer mitjançant el sistema ponderat (trau 13
punts a la seua perseguidora, 36 a 23) correspon prioritàriament al vot dels professors doctors, un 3,65% del cens que decideix el 51% del resultat. En eixe sentit, només cal que en la segona volta Morcillo mantinga els mateixos suports i aconseguisca la meitat dels vots dels professors doctors que ara havien anat a parar a Furió i a Soler per tal d'assolir la victòria electoral (pot haver miracles, però).

Així les coses, tot i que puc entendre les reticències dels qui gestionen la Universitat, els mateixos professors, a obrir el ventall democràtic, també assenyale molt clarament que amb este sistema, que fou implantat per imposició de la LOU, és molt difícil que triomfen les opcions renovadores, siguen en el sentit que siguen. Els professorat té massa projectes en marxa que depenen del treball realitzat amb el darrer equip rectoral com per a fer excessives provatures en la nova elecció. Els recordaré, però, què és el que deien quan van haver d'aprovar per obligació el nou sistema en l'any 2002:
La publicació el 24 de desembre de la Llei Orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d'Universitats i la seua entrada en vigor el dia 13 de gener de 2002, ha interromput el procés normatiu de renovació de govern de la Universitat. L'encalçament sofert per les universitats que es troben en ple procés electoral, obliga a que l'adaptació a la nova normativa es faça amb precipitació, i no permet que es cree el marc assossegat de discussió que la pràctica democràtica exigeix. Manifestem, de nou, la nostra repulsa al procés d'elaboració de la LOU, a l'esperit que l'anima i a la lletra en la qual es concreta.
Pareix que huit anys després encara no s'ha trobat el marc assossegat de discussió. Els resultats sense ponderar, però, indiquen que no hi hauria cap catàstrofe per democratitzar el sistema. Al cap i a la fi, els candidats només poden ser catedràtics, que amb el seu profund coneixement de la gestió universitària són ja un perfecte antídot contra tot "excés populista" que es vulga evitar mitjançant el sistema ponderat. Per què, doncs, la por a democratitzar el sistema d'elecció rectoral?

17 comentaris:

Toni de l'Hostal ha dit...

Això té collons: que l'alumnat, qu'és l'únic que paga, li valga el vot una merda i, en canvi, als que cobren, els valga tot i més. Això i que la participació d'aquell estament haja sigut la més baixa de totes, fot...

Pot ser que Furió haja tret més vots de la joventut que cap altre? Perquè la seua campanya ha sigut minina...

Vent d Cabylia ha dit...

No. Hi afig un gràfic amb els resultats per sectors. En el dels estudiants, el groc, es pot vore que la que més vots ha obtingut ha estat García Benau, qui també ha guanyat entre el PAS. En canvi, és la que pitjors resultats ha obtingut entre els professors i, de fet, el gran suport que ha rebut d'estudiants i PAS li ha permés pujar a la segona posició. Jo pensava, per l'explicació donada en este text publicat al blog de l'STEPV, que el vot dels professors doctors equivalia automàticament a la majoria absoluta (per això vaig dir que la resta era com si tiraren el seu vot al femer). Tanmateix, no és ben bé així, en això he de rectificar. Els vots dels altres compten, però poc: els estudiants i el PAS sumen el 92,2% dels votants i decideixen el 35% dels resultats; la resta conformen un 7,8% i decideixen el 65% dels vots.

Toni de l'Hostal ha dit...

Qâsi res! Això, quina democràcia és? Qu'el tambor no és tropa!?

fontdelhort ha dit...

No puc negar que la discussió em pareix ociosa. Les coses pel món van per un altre cantó molt diferent (vegeu aquest article d'Andreu Mas-Colell. La tendència és a triar els rectors d'universitats com es trien els directors de les grans institucions culturals: concurs de mèrits obert i internacional. Es dóna prioritat a la professionalitat i la independència del poder polític. Els esforços de democratització s'han de dedicar en els llocs adequats.

fontdelhort ha dit...

L'enllaç correcte a l'article de Mas-Colell.

Vent d Cabylia ha dit...

Bé, només vull recordar que Mas-Colell va perdre les eleccions a rector de la UPF en 2005, quan era el favorit, per trajectòria i experiència internacional. No m'estranya en absolut el seu posicionament a favor de la tria "professional", sense la intervenció dels electors interessats...

Josep Aparicio ha dit...

Com a (etern) estudiant vaig votar i ho vaig fer sense convenciment. Ara, en segona ronda tornaré a la càrrega, segurament, damunt, amb el sobre buit.

David ha dit...

A mi m'agradaria dir que no estic d'acordamb Fontdelhort, jo pense que la democracia s'ha d'estendre a tots els ambits de la vida publica, no entenc perque les universitats haurien de ser una excepcio. Si la democracia es bona perque no aplicar-la a tots els ambits?

Tal vegada n'hi ha alguna rao que se m'escapa, pero no se', jo ho veig clarisim, els que s'oposen a la democracia son els que volen mantindre el seu status que han heretat o que tenen per tradicio'. Aixo tambe' passa a la justicia que molts jutges s'oposen a democratitzar les institucions que controlen la justicia per por a perdre els seus privilegis i posicio de poder i control.

(perdoneu per l'ortografia, pero estic escrivint amb un teclat angles que no te' accents ni @c trencada@)

fontdelhort ha dit...

David, el que jo vull dir es pot resumir esquemàticament de la següent manera. No n'hi ha prou amb una "democràcia electoral". Cal una "democràcia liberal", cosa que implica una sèrie de funcionaments institucionals que garanteixen que les coses es fan ben fetes, que es respecten determinats drets, que es donen certes garanties, etc. ¿Més democràcia és la resposta a tot? Més democràcia liberal, potser sí; però més democràcia electoral, segur que no. ¿Què vols que votem, els directors d'escola, els bidells d'institut? ¿Quines notes t'ha de posar el professor a final de curs? ¿Quins temes són dignes o no d'una tesi doctoral? ¿Tot això no són àmbits de la vida pública? Doncs, votem-los.

Sovint hi ha resultats no desitjats en coses fetes amb la més bona voluntat. Per exemple, la participació i la transparència en determinats nivells de decisió governamental poden acabar afavorint les empreses que tenen els recursos per a fer de lobby i influir en el procés, en perjudici de la majoria de la població, que no té temps de seguir una comissió parlamentària. És paradoxal, però és així.

Hi ha també el cas de Califòrnia, on el govern estatal i tot el sector públic està en una crisi gravíssima, en bona part per les decisions preses en referèndums constants, que fan impossible governar l'estat i quadrar els pressuposts. El lloc on es practica la democràcia més "avançada" del món (on hi ha professionals que cobren per arreplegar firmes per a iniciatives legislatives populars) envia el seu sector públic a fer punyetes. ¿És això el que volem?

En fi, és un tema llarg i apassionant.

Vull remarcar que no estic en contra que es vote un rector. És una manera de fer-ho. La preocupació per si el vot dels estudiants compta més o menys em resulta irrellevant. No tinc dades, però diria que en la majoria d'universitats del món, els estudiants ni tan sols voten, i no passa res. I encara menys la qualitat d'una universitat o altra depèn de si el rector es vota o no. Un rector no és un càrrec essencialment tan diferent d'un director d'un centre de recerca, un director de museu o d'un teatre d'òpera. (Si no és que considerem que la Universitat de València és l'única institució que fa oposició al PP, etc., i totes les coses aquestes que s'han dit, i que també podríem debatre.)

David ha dit...

Moltes gràcies per la teua resposta, molt aclaridora, però encara continue sense tindre clar perquè una institució tan important com la universitat no deuria de ser més democràtica.

De totes maneres, com tu dius es tracta d'un tema apassionant i molt interessant, crec que ara entenc una miqueta millor la teua postura. Continuaré informant-me sobre el tema perque em queda una miqueta lluny (ja fa molt de temps que estic desconnectat de la vida universitària).

Sense dubte es tracta d'un tema molt seriós i transcendent per a tota la societat perque a la universitat es formen els professionals que després desenvoluparan les seua tasca en la societat i poden influenciar en molta més gent.

fontdelhort ha dit...

David, potser és simplement que democràcia s'ha convertit en una paraula fetitxe: "¿No és bona la democràcia? Doncs va, democratitzem-ho tot." Jo no diré mai que la democràcia és roïna, però mirem què hi ha darrere les paraules, i desmitifiquem-les un poc. Crec que era Karl Popper qui deia que la democràcia no és res més que una manera de canviar de governants sense haver de traure les pistoles.

Vent d Cabylia ha dit...

Estic d'acord en què la simple democràcia electoral no és equivalent a més democràcia en el sentit ampli del terme. Que l'esperit i el pensament democràtic i progressista dominen el discurs d'una classe política és fonamental, així la Universitat o una empresa poden ser en efecte de caire "democràtic" sense necessitat de votar el director, de la mateixa manera que hi ha sistemes polítics que són exactament iguals, però uns són més democràtics que altres pel tarannà que impregna el discurs dominant i l'observància de les institucions que hi formen part.

Ara bé, això no lleva que la democràcia electoral siga un factor molt positiu. El que he volgut recordar ara és que fa 8 anys els mateixos professors de la Universitat es queixaren de la imposició d'un sistema per manca de democràcia que ara han acceptat de grat perquè els beneficia clarament. Simplement es podrien modificar les ponderacions. La Universitat podria funcionar com una institució més, sense eleccions pròpies al director, però precisament esta sempre s'ha caracteritzat per voler ser un espill de progressisme i elements de confiança en el treball col·lectiu i racional. Si renunciem a la democratització en la Universitat, amb tots els mitjans que té per a fer-la possible, ja podem plegar. En canvi, si pot donar un exemple de democràcia, participació política responsable i bona gestió, millor que millor.

Això és el que m'agradaria i per això ho dic, encara que està clar que estem lluny d'això: fins i tot guanyen electoralment les opcions que són a priori més conservadores i que, per tant, no faran cap canvi en eixe sentit.

kirikú ha dit...

¿De veritat cregueu que el vot d'un estudiant ha de contar igual que el d'un professor? ¿Però què digueu?

Els estudiants passen per la universitat durant cinc anys i s'esfumen de la institució ... ni tenen perspectiva històrica anterior ni posterior. D'ahí també que estiguen menys implicats que la resta d'estaments -si en aquestes eleccions tan renyides i amb tanta paticipació només han votat el 10 %- a la majoria els la "repampinfla", i em sembla normal.

El personal d'administració i serveis (el PAS) són uns treballadors normals i corrents, que fan una feina exactament igual que podrien fer en qualsevol altra empresa o institució. En cap altre lloc podrien triar el director de l'empresa o el cap de la institució, i ho vegem tan normal!

Em sembla lògic que aquesta democràcia siga "relativa" (ponderada o indirecta) ... En el CSIC, per posar un exemple, es vota?

Potser hi ha massa diferència de representació entre els doctors/titulars i la resta del PDI. Però que siga el PDI qui decidisca em sembla normal ... al cap i a la fi ells i la seua activitat docent i investigadora són la raó de ser de la universitat.

Aixina i tot, ha sigut el vot dels estudiants i del PAS qui ha donat la ventaja que té la Garcia Benau respecte a Furió. Ella ha fet una campanya més populista: molt de coloret, molta paraula buida, però de forment ni un gra (ella és la que representa millor la societat de fora).

Que es repetisca la sorpresa el proper dimarts, és difícil però no impossible. Si hi ha absentisme entre els docents que l'altre dia van votar a Soler i a Furió, i ella replega els vots del PAS i dels estudiants, podria passar, pels pèls com ara, però podria passar ... sembla que els de Morsillo estan cagats -amb perdó-.

Seria la primera dona rectora de la UV, i també la primera que parlaria castellà en públic i sense cap complexe. Això sí, molt guai, molt moderna, molt xiripitiflàutica.
(confesse que jo també estic un poc cagada)

Vent d Cabylia ha dit...

Kirikú, ja he dit que "es podria canviar la ponderació". O fins i tot es podria tornar al sistema claustral. Com enllaçava ahir Xavi Aliaga també Vicent Álvarez pensa que l'actual model, tan protestat en el seu moment, afavoreix als sectors més moderats, deixant-ne obertes moltes portes per a que el professorat investigador trobés compensacions, millorant el seu estatus.

I, sobretot, el que fa por és la retòrica de "els estudiants passen", "els estudiants només estan 5 anys" o "els estudiants són uns irresponsables" aplicades a una elecció per tal de fer que el seu vot tinga un valor irrisori. Si ens posem així trobaríem moltes raons per tornar al sufragi censitari en les eleccions dels representants polítics...

Anònim ha dit...

és normal que entre els estudiants haja guanyat la mªantònia, havia promés 2 microones per a les cafeteries.

kirikú ha dit...

... i al PAS una sessió de ioga abans de començar a treballar cada matí!

(la majoria de les meues companyes són garciabenaueres, estan encantades amb ella)

kirikú ha dit...

Llegisc l'escrit de Vicent Àlvarez. I la veritat és que no conec bé tot aquest tema de la LOU i els debats que ha generat.

No sé les diferències entre el sistema ponderat i la tria des del claustre ... Només volia dir que em sembla prou normal que els docents i investigadors tinguen més pes alhora de triar el rector ... potser no ho he explicat bé.

Pense que està bé que la veu dels estudiants i del PAS conte. I que es participe en tots els òrgans i comissions. Clar que sí.

Però aquests dies no pare d'escoltar opinions de companyes meues del PAS, rebotades davant la injustícia que el nostre vot no valga tant com el dels profes ... i pense que no tenen raó.