divendres, 26 de març de 2010

"Valencia" del mestre Padilla

L'altre dia, en fer el post dels Baleàrix, vaig haver de cercar -en la meua ignorància- el nom del pasdoble que es cantava en l'esquetx de les falles casolanes. Era Valencia del mestre José Padilla (Almeria, 1889 - Madrid, 1960), del qual -encara més ignorant- desconeixia totalment l'èxit mundial que va tindre durant la seua vida amb composicions com Ça c'est Paris, Estudiantina portuguesa, El relicario, La violetera o la mateixa Valencia [lletra]. Ho expliquen, per exemple, a la viquipèdia en valencià i castellà o en este post del blog mallorquí Alta mar. La qüestió, però, (la qüestió per la qual escric açò) és una altra ben diferent: en posar "Valencia + Padilla" al youtube vaig trobar coses ben curioses, interessants i divertides.

Una és esta banda novaiorquesa al bell mig de Central Park fent sonar els acords de Valencia:



En el mateixos comentaris al vídeo es dóna una explicació: A raíz de esta fama el director de orquesta estadounidense y músico de Jazz, Paul Whiteman en 1926 hace una version del tema "valencia!" en ingles. Y es por este motivo que en estados unidos conoceran la cancion de paul whiteman que es de ee.uu y por eso la han tocado en central park. I, efectivament, uns vídeos més enllà trobem la versió de Paul Whiteman and his Orchestra (en el minut 1' 06" comença la lletra):



Vaig pensar, però, que no hi hauria res com sentir-la directament d'una banda de música valenciana, bo i trobant esta interpretació de l'Agrupació musical San José de Pignatelli de la ciutat de València:



I en els comentaris deixats a este vídeo hi ha un d'un estatunidenc que diu:
What a beautiful version of my favorite song! Here in Baltimore we even had a theatre named "Valencia" because of the song's popularity! Many thanks, for this video! I supose que serà veritat perquè hi existí un teatre-cinema amb eixe nom des de 1926, Spanish Garden styled, que feia anuncis com els que es poden veure en esta pàgina. Ací un exemple:

Anunci de la projecció del musical de Raoul Walsh
The cock-eyed world (1929) al teatre Valencia de Baltimore


Però ací no acaben les curiositats entorn de la peça musical. Per si faltava poc hi ha variacions de la lletra realitzades ad hoc a petició de l'insigne Carlos Gardel segons s'explica breument ací i segons es pot sentir en el següent vídeo (atenció a les imatges posades per la usuària que l'ha pujat: el clip del segon 54" i la foto del minut 1' 32" m'han captivat!):



Finalment, hi ha dos darreres versions que, més que curioses, fan directament por (almenys a mi me'l fan, a l'estil del Trololololo d'Eduard Khil). Una és la del cantant italotirolés Rudy Giovannini (ja ell resulta una miqueta inquietant):



I l'altra és la del tenor rus (un altre!) Valerii Mironov, que mare meua quina escenografia, quin monyo, quins moviments, quina camisa, quin playback...



13 comentaris:

Tadeus ha dit...

Impressionant entrada, Vicent! M'he partit de riure.

Tot açò m'ha recordat que en la novela "Der Steppenwolf", de Hermann Hesse, publicada precisament pels anys 1920, es menciona algunes vegades la cançó "Valencia", cosa qeu em va sorprende quan la vaig llegir. Si no recorde malament, s'utilitzava "Valencia" com a símbol del que podríem dir vida mundana o alegre, oposat a la vida reflexiva. O també com a exemple de moda passatgera. El que està clar és que eixa cançó era un referent, o una moda, en aquells anys, com molt bé has descrit en el teu article.

Marina ha dit...

Gràcies, feia temps que no reia tant a aquestes hores del matí!!

Tona ha dit...

Estic d'acord amb els comentaris anteriors. És els dels posts més interessants que he llegit en la blogosfera en mesos. Enhorabona, mestre.

Carls ha dit...

Un descobriment força interessant. Mai ho haguera dit.

El darrer vídeo és increïble!

Enhorabona pel post.

Vent d Cabylia ha dit...

Ie, escolteu, que ací no es tracta de donar enhorabones (que s'agraeixen molt), sinó de passar-ho bé i descobrir alguna cosa nova tots plegats. M'alegre, en tot cas, que vos agrade.
Salut i pessetes!

Josep Porcar ha dit...

tu vols que em pixe...

Carles ha dit...

Boníssim el post. Els dos últims videos són imprescindibles. M'ha vingut al cap un altre video, no de la mateixa cançó,en què un cantant alemany explica cantant com fer una paella. És encara anar més enllà en el frikisme. Si no m'equivoco, és ací: http://www.youtube.com/watch?v=1V7IHvD7rKU&eurl=http%3A%2F%2Fwww.mis-recetas.org%2Fvideo%2Fshow%2F1206-paella-valenciana-una-receta-diferente&feature=player_embedded

Toni ha dit...

La realitat supera a la frikor...

Joan-Carles Martí i Casanova ha dit...

Amic Vicent:

Has de saber que el Canvi de la Guàrdia a Buckimgham Palace es fa al so de "l'Avanico" del mestre Alfred Javaloyes, elxà de la soca-arrel el qual fou músic militar.

T'hauria posat la versió elxana però vet aquí la versió British a youtube:

http://www.youtube.com/watch?v=BaqXCiauAZU

Monique LaMer ha dit...

Maremeua, Vicent,em fa mal l´estòmac de tant de riure en el tenor rus (coentor a la màxima potència!)
En el teu permís, vaig a enllaçar-te al meu blog.

Josep Lluís ha dit...

Quins personatges... XD

Dani ha dit...

N'hi de bones, sobretot la camisa del rus!

fa un temps, al last.fm, me va eixir una versió en francès dels anys vint. Ara l'he trobat al spotify, la canta Mistinguett, una cantant que cantava tots els èxits de Padilla als music halls de Paris.

Vent d Cabylia ha dit...

Gràcies, Dani, per l'apunt. Veig que a l'Spotify també hi ha un cabàs d'interpretacions de "Valencia", una fins i tot de Plácido Domingo...

Monique, fes, fes. Per mi encantat (jo tinc pendent l'actualització d'enllaços per a afegir-vos a molt!).

Finalment, el que més em fot de tot plegat és que podríem tindre perfectament un programa públic de televisió que traguera profit d'estes coses (vídeos impagables com el del rus) per a fer un humor propi, però, mira, ni intents... Potencial hi ha, però ganes de construir referències pròpies, gens ni miqueta.