divendres, 28 d’agost del 2009

Seidia, Joaquim Garcia Girona i la Biblioteca Digital Castelló

Seidia. Poema valencià del principi de la Reconquista
(
Joaquim García Girona, València, 1920)

Arran de la tria del nom per a uns premis d'una associació de filologia he descobert dues coses ben interessants, almenys per als que estem interessats per la llengua, la història i el país. Es tracta, d'una banda, de la desconeguda obra del prevere benassalenc Joaquim García Girona, que, imbuït pel valencianisme de començaments de segle XX, va engegar una important tasca com a lingüista, tot començant el Vocabulari del Maestrat que conclouria Carles Salvador i realitzant una gran aportació al Diccionari Català-Valencià-Balear, alhora que va redactar un llarg poema èpic, a l'estil de Canigó o L'Atlàntida de Verdaguer, inspirat en l'inici de la conquesta als musulmans de les terres que formarien el nord valencià.

El poema es tracta de Seidia, que va rebre el premi dels Jocs Florals de València de 1919, essent publicat l'any següent per la Imprenta Valencianista de la mateixa capital. La narració en vers -amb 6.251 versos organitzats en un Preludi, 13 cants i un Epíleg- és d'una marcada ideologia cristiana que hui ens pot resultar aliena; tanmateix, allò més interessant del text -a banda de la seua ambició- és la llengua emprada, que parteix del seu arrelament al valencià parlat del Maestrat per tal de dignificar-lo, sense renunciar a la seua coordinació amb els parlars catalans. Com ell mateix afirmava al pròleg:
No hai titubejat ni gota en afillar-me vocables de la parla dels catalans, perquè tinc la convicció íntima de que, siga lo que es vullga de les modalitats de la llengua de nostre gran Rei (Jaume I) dins los que foren sos dominis, tenen totes elles un fondo comú, i és llei obligatòria a tots los conreadors de les mateixes realçar-les a la grandiosa unitat llingüística i literària que encalçaren en lo segle d'or de nostres lletres
D'una altra banda, si comproveu l'enllaç que he posat a Seidia, l'altra cosa que he descobert cercant informació sobre Garcia Girona ha estat la Biblioteca Digital de Castelló, mantinguda per la Universitat Jaume I i que compta amb diversos arxius d'imatges, mapes històrics, impresos, revistes i llibres relacionats amb Castelló de la Plana i el nord valencià en general. De ben segur, que hi tornaré per enllaçar algun dels seus documents.

10 comentaris:

en veu baixa ha dit...

Molt interessant l'apunt, Vicent. Desconeixia el que expliques, així com la Biblioteca Digital de Catelló, que m'ha semblat un recurs magnífic. Un plaer visitar ta casa, com sempre.

Marc Peris ha dit...

Jo hi tinc molta família, més o menys propera a Benassal.

miquel ha dit...

Crec que el bon home Joaquim García anava una miqueta desorientat pel que fa a l'origen de la llengua dels valencians. Hem hagut d'esperar fins al principi del segle XXI per tal que una
eminent filòloga ens aclarisca definitivament l'assumpte.

Vent d Cabylia ha dit...

De res, Vicent, per a alguna cosa ens llegim (per conéixer, sentir, saber...).

Marc, doncs ajuntant Benassal i l'anterior post dels restaurants, hi ha un allà, crec que el Novella, on una vegada vaig pegar una fartâ de campionat amb els amics, i ben bo i barat que era.

Miquel, com deia fa poc Manuel Milian (un dels fundadors del PP català) una de les coses més greus que ha pogut fer la dreta valenciana contemporània ha estat renunciar a les arrels històriques dels valencians i a la tradició valencianista de bona part de la dreta valenciana històrica per interessos purament polítics (ara bé, front a les màximes del "País Valencià serà d'esquerres o no serà" i de "Dir-nos valencians és la nostra manera de dir-nos catalans" tampoc era molt probable que reaccionaren bé...)

Anònim ha dit...

Vicent, ¿t'has mirat bé la segona frase que has escrit? "Es tracta, d'una banda [...] el nord valencià." És una llàstima que els qui podeu fer una bona tasca de difusió cultural, no ho feu amb una miqueta més d'estil. ¿Els historiadors no sou "professionals de la paraula"? Alguns et llegiríem amb més gust.

El teu primer paràgraf, una mica més ben redactat, podria quedar així: "Arran de la tria de nom per a uns premis filològics, he descobert dues coses ben interessants, almenys per a aquells a qui ens apassiona la llengua, la història i el país. Es tracta de la desconeguda obra del prevere benassalenc Joaquim Garcia Girona, que, imbuït pel valencianisme de començament de segle XX, va dur a terme una important tasca com a lingüista i poeta. Començà a redactar un Vocabulari del Maestrat que després enllestí Carles Salvador, i va fer una notable aportació al Diccionari Català-Valencià-Balear. Com a poeta, escrigué un llarg poema èpic --a l’estil de Canigó o L’Atlàntida de Verdaguer--, inspirat en l’inici de la conquesta als musulmans de les terres que havien de formar el nord valencià."

miquel ha dit...

Greu per a qui, Vicent? No ho deu ser per als polítics que se n'han beneficiat. La dreta valenciana ha sabut traure uns rèdits formidables de la seua estratègia secessionista. Amb el seu discurs demagògic, fins i tot negant sense rubor l'evidència científica, ha sigut capaç de guanyar-se la simpatia d'amplis sectors de la societat. Em pregunte si un hipotètic nacionalisme valencià conservador de caràcter racionalista haguera pogut assolir el mateix èxit social i polític que el blaverisme. Realment la dreta valenciana no tenia una altra opció?

Vent d Cabylia ha dit...

Greu per a la societat valenciana, Miquel, per al funcionament i el futur de la nostra societat...

Anònim, supose que la crítica serà constructiva, però ja vaig dir un dia que em molesta molt la gent que va dient "això està malament", "t'has deixat un accent", "falta un pronom feble"... Prou faig amb traure temps per al blog -ben gustosament i perquè m'ho passe d'allò més bé- com perquè em vinguen amb correccions d'estil (sobretot amb eixe to de "veus que bé t'haguera quedat així?"). O siga que gràcies, però de ben poc serveix el teu consell: o faig açò amb presses o -si ho prefereixes- no ho faig, però no estic ací per a repassar quatre vegades l'estil dels posts. Una cosa és que em recrimines com a historiador l'estil dels meus articles o textos acadèmics, però d'un post!!

dani ha dit...

gràcies Vicent pel descobriment del llibret a la biblioteca de Google, he trobat unes quantes paraules que pensant-ho bé no són d'us corrent fora de la terreta.
Crec que este retor benassalenc és el que es cartejava amb Alcover i Moll, per això sempre ix Benassal com referència.

Per a restaurants bons per ací dalt no et limites a Benassal xa!

Dani ha dit...

Coses de fer els comentaris tard, ràpid i malament: ja ho deies en l'apunt, el rector Garcia Girona va col.laborar al DCVB.

Vent d Cabylia ha dit...

És que com està tan mal escrit no t'has donat compte... :DDD