dijous, 6 d’agost del 2009

Del nord al sud (d'Europa)

Universitat d'Utrecht (300.000 habitants), la més gran dels Països Baixos

Tornat d'Utrecht pense en la disjuntiva de sempre: Al nord unes ciutats ben pensades, de vianants i amb bons transports, un paisatge racional, cuidat i sense centenars de grues, una economia potent, diversificada i que distribueix rèdits; al sud unes ciutats on ens domina el cotxe i els transports van com van, un paisatge desbordat per la construcció i una economia fortament dependent d'uns pocs sectors. Tanmateix, al nord hi ha un clima variable tirant a fred, un tipus de menjar genèric i despersonalitzat i una vida tranquil·la sense massa festa que contrasta amb el nostre clima calorós, la riquesa i la varietat de la nostra gastronomia i l'animositat del nostre ambient festiu. Amb què ens hem de quedar? Jo ho tinc clar, però no podria haver un terme mitjà?


13 comentaris:

joan ha dit...

Jo em faria una altra pregunta: En aquest món cada vegada més globalitzat, fins a quin punt ha contribuït la Unió Europea a uniformitzar Europa? Els ciutadans europeus som cada volta més semblants els uns als altres?

Vent d Cabylia ha dit...

Però què vols dir exactament? Que la Unió no ha fet efecte al sud o que al nord tots són iguals?

Toni En Blanc ha dit...

Tant de bo hi haguera un terme mitjà Vicent, seria perfecte, i allí aniria a viure jo, jaja. Però bo, les característiques d'uns i altres van amb la seua manera de pensar i fer les coses.

Salut!

Aina ha dit...

En eixe sentit, respecte de les coses positives, el nord ens ha de marcar el nord, mai millor dit.

Després de les experiències que he tingut allà, reconec que el clima no determina que facen les coses amb seny, com molta gent diu.

L'educació, els hàbits de lectura, les ajudes a l'estudi, tot és fruit d'unes polítiques educatives encaminades al benestar.

Benestants que viuen en ciutats ben pensades, amb bons transports, amb la natura a tir de pedra, amb qualitat de vida.

Sobre el tipus de menjar, veus, tinc poc a dir, perquè l'he patit. Té molta relació, crec, amb els hàbits i el mode de vida que porten. Ací, el bon menjar és un gaudi, i fer-ho en companyia és part de les "cerimònies socials" que ens fan sentir-nos part d'un grup. Allà no, ni dins ni fora de casa, només en comptades ocasions.

Comtessa d´Angeville ha dit...

Estic amb Aina en el que es refereix a l'educació, però la resta... uffffff... no puc amb la manera de ser de la gent del nord, al menys la d'este nord que conec. Açò de no poder barallar-se a crits no ho porte gens bé. I altres coses les porte pitjor, però què li anem a fer.

Sergi ha dit...

Hola Vicent, soc Sergi Pitarch periodista i autor del bloc www.canviemlarealitat.com. En estos moments estic fent un treball d'investigació per a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua sobre la importància del la blocosfera en la difusió del valencià a internet. Ara faig l’inventariatge de tots els blocs fets al País Valencià o per valencians i valencianes. En breu us passaré una enquesta a tots els blocaires per conèixer les seues motivacions. Si t'interessa col•laborar només hauries de contestar a l'enquesta que us passaré a tots en un futur. Però em faria falta un correu de contacte. Si vols més informació el meu correu spitarchtreballavl@gmail.com

joan ha dit...

Vicent, em referisc al fet que una superestructura política i econòmica, com ara la Unió Europea, pot determinar a la llarga una uniformització en molts aspectes de la societat. L'Imperi Romà va uniformitzar lingüísticament un bon tros del continent europeu i la seua legislació és la base del dret actual dels estats europeus. El cristianisme va uniformitzar l'espiritualitat així com els valors morals i la cultura dels europeus. El sistema capitalista ha uniformitzat les relacions econòmiques, les condicions de treball i els hàbits de consum. Senzillament reflexionava sobre quin serà el futur d'Europa. "Units en la diversitat" és el lema de la UE. Però si volem treballar plegats, els europeus haurem de potenciar allò que ens uneix en detriment d'allò que ens separa. Es un preu a pagar, però crec que necessari, perquè després de dues grans guerres a la primera meitat del segle XX, seguides d'una llarga guerra freda a la segona meitat, trobe que Europa no pot romandre mai més dividida. A més, avui dia l'avanç de la tecnologia del transport i de les comunicacions ha acurtat enormement les distàncies entre els europeus, tot possibilitant el flux de persones i d'informació. Els europeus estem abocats a la barreja social i cultural. Però com serà eixa barreja que caracteritze l'Europa del futur? Quins valors, quina cultura, quines idees, ... comuns caracteritzaran el nostre continent?

Vicè ha dit...

Jo crec que el clima influix prou.

En el mes que passí a Canadà vaig agrair tota la serenitat, silenci i sans costums en cada detall, per xicotet i rutinari que fóra... però a la tercera setmana estava que em pujava per les parets i enyorava el caos. Si haguera de triar, preferisc el caos.

El terme mitjà el situaria a Firenze. És una ciutat d'ànima centreuropea però amb la nostra vitalitat. Firenze és el checkpoint Charlie europeu entre el trellat i la gresca

Francesc ha dit...

Però aquestes ciutats nostres actuals són infumables! Massa Cotxes, massa crits, massa sorolls i més sorolls, calors insuportables, gent i més gent... Edificis lletgíssims. Probablement, l'ideal de ciutat es trobaria actualment a les illes gregues. O, senzillament, a la Barcelona dels anys 30,

Vent d Cabylia ha dit...

Aina, precisament eixa dicotomia és la que plantejava: seria possible mantindre la nostra cultura gastronomicofestiva i la nostra manera de ser amb una manera de pensar més "racionalitzada" a nivell polític i econòmic? Dins d'eixa mateixa línia s'inscriu el que tu dius, Joan: ja vorem com evoluciona la "Unió".

Comtessa i Vicè, jo també tinc clar que trie el caos, però de vegades pesa tant en segons quins àmbits... Pel que fa a la idea de Florència com a checkpoint Charlie és suggerent; Barcelona també, potser??

Francesc, massa cotxes i massa soroll depenent d'on visques. Hi ha barris (especialment a Barcelona) on pots fugir prou fàcilment d'això per trobar illes peatonals i de vida al carrer.

Blai ha dit...

Oh, seria ideal (però què difícil!) trobar el terme mig!

Jo també em quede amb el caos, però no amb el d'una ciutat com València, sinó amb el d'un poble, que és molt més sa, suportable i "civilitzat".

PS: Veig que hem coincidit en el temps als Països Baixos, encara que en ciutats diferents (jo estava a Groningen i Amsterdam).

Francesc ha dit...

Vicent, això que dius es fa molt difícil a Barna!

Salutacions

Francesc

Dani ha dit...

per l'experiència europea, a França en el meu cas, el sentiment únic europeu és inexistent, estem molt lluny de quedar-nos diluïts. Ni els erasmus després de fer-ne un viscut de manera oberta amb el país d'acollida acabem de sentir-nos europeus, és més, encara reforcem més la diferència.

La frontera entre una ciutat sosa i una que no, està entre aquelles ciutats capaces de petar els ploms durant una setmana i aquelles on el pressupost de festes se'n va en festivals de jazz.

En el cas dels pobles és encara més exagerat, molt pobles de França són com unes ciutats dormitori on no vages a demanar als veïns major implicació que estar a l'AMPA.