dimecres, 26 de desembre de 2012

Na Blanca d'en Mestre

Na Blanca d'en Mestre, vista des de baix

Sempre que puc faig vacances a Formentera. Això és així. I sempre que hi vaig acabe descobrint coses noves, ja siga el paisatge lunar de Punta Pedrera, ja siga la posta de sol vista des d'El Pirata, ja siguen les bosses de papes Vicent, ja siga recórrer l'illa en bici, ja siguen els flaons, ja siga Es Caló d'es Mort, ja siguen les platgetes d'Es Arenals, ja siga la tranquil·litat de Can Parra o ja siga la cuina de Can Toni. I enguany, fins i tot abans d'anar-hi ja n'he descobert una altra que tractaré de visitar així que puga. Es tracta de na Blanca d'en Mestre, una figuera amb nom propi, la figuera més gran de Formentera, de vora 100 anys i 350 metres quadrats de superfície, situada a Es Pla d'en Mestre, cap a la meitat de l'illa a la banda de Migjorn. De moment només l'he vista per fotos i la veritat és que sembla impressionant. Tant que fins i tot va ser objecte d'estudi per part de Víctor Rahola, Stefano Cortellaro i Marià Castelló, que en l'any 2006 publicaren un article sobre la seua estructura i el seu procés de construcció en els Quaderns d'arquitectura i urbanisme del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (baix del post incloc imatges de l'article en resolució reduïda).

Vista de na Blanca d'en Mestre abans de 2008 (Imatge que il·lustrava una notícia sobre la disputa entre Burjassot i les Pitiüses sobre l'origen de la varietat de figa negra "bordissot") 

Vista de na Blanca d'en Mestre en 2009 (Foto d'Ethmateo)

No sé si ho heu vist mai, però a Formentera tenen una manera molt particular de fer créixer les figueres. Hi posen un sistema de puntals, que anomenen "estalons", els quals suporten unes bigues superiors, dites "perxes", que es disposen de forma concèntrica al voltant del tronc i que fan de suport a les branques de l'arbre. Així, d'una banda s'evita que les branques trencades de les figueres s'acosten a terra i arrelen afeblint l'arbre, i d'una altra banda es redueix al mínim la superfície d'exposició al vent del brancatge, un fet necessari a l'illa atés que el salnitre de l'aire afecta severament el seu creixement. L'espai que queda davall de la figuera, d'1,30 metres en el cas de na Blanca d'en Mestre, resulta útil per a protegir les figues de les ovelles i les cabres que pasturen al voltant i, alhora, és un mètode ideal per a proveir d'ombra i frescor al susdit bestiar. A més, l'estructura circular que es forma a la copa, amb les branques entrellaçades les unes amb les altres, permet fins i tot caminar per damunt de l'arbre i collir-ne el fruit des de dalt. 

Així ho deixà testimoniat Rafael Alberti, que, segons contà posteriorment, en juliol de 1936 escapà de les urpes dels militars que feren costat al colp d'Estat de Franco gràcies a l'ombra d'una d'estes figueres: Estábamos sentados en una higuera, en una de esas higueras de que te he hablado de sombra profunda, sentados en las ramas, María Teresa y yo, y de pronto vimos -nuestra casa quedaba a unos treinta metros de la higuera-, vimos a una pareja de la Guardia Civil que llegaba a la casa y que venía realmente a buscarnos, porque esas noches iban a detener a mucha gente... A nosotros nos ha salvado la sombra de una higuera ibicenca. Bajamos a la casa cuando la Benemérita se fue y cogimos lo que pudimos, unos jerseys, nada, dinero que teníamos, y nos echamos a andar a las montañas, al monte, altas colinas llenas de pinares. Finalment es refugiaren en una cova propera a Ses Salines, on residiren durant una vintena de dies amb altres escapats fins que el 8 d'agost les tropes republicanes hissaren la senyera valenciana al castell d'Eivissa i ocuparen l'illa alliberant de perill als perseguits. 

Planta i traçat de les perxades (3 completes i 2 incompletes) i els estalons de na Blanca d'en Mestre

Fotomuntatge del conjunt de branques vist des de terra, on es poden observar les diferents perxes concèntriques
 
L'estudi que van publicar els tres arquitectes esmentats consistia, precisament, a explicar tot eixe mecanisme i reconstruir la planta i el traçat de la "construcció" de na Blanca d'en Mestre, com podeu observar en les dos imatges d'ací dalt. Com dic, sembla impressionant, però no hi haurà millor manera de comprovar-ho que anar fins a Es Pla d'en Mestre per tal de contemplar-la, olorar-la i, si hi ha oportunitat, endinsar-se en el seu bosc d'estalons, perxes i branques. Supose que una migdiada al seu recer seria massa demanar... Però és que no debades este tipus de figueres, plenament integrades en l'ecosistema formenterenc, són tot una icona de l'illa, presents a tothora en el seu paisatge i en la seua simbologia. Tant que s'hi poden trobar tot tipus de representacions en aquarel·la i en fusta, o que la mateixa na Blanca d'en Mestre ha estat objecte literari. Curiosament, en este darrer cas, per part d'un artista de la Marina, Xolbi (José Chulvi), que li va dedicar el següent poema:

Pel camí vell de la Mola
camines, voles, reptes
fins a arribar a Na Blanca d'en Mestre.
Majestuosa i gegantina. Envoltada
amb un mantell de vellut verd
regna, aèria, sobre el camp.
Allí en les hores tèrboles de calitja
reposes acaronada entre les mans infinites
d'aquesta figuera.


Ens veiem sota el brancam de na Blanca... Bones festes a tots!

Peça inspirada en les figueres formenterenques



V. Rahola, S. Cortellaro i M. Castelló, "Na Blanca d'en Mestre", Quaderns d'arquitectura i urbanisme, 252 (2006), p. 87-91

4 comentaris:

PDTV ha dit...

T'ho prenc per a un enllaç

David ha dit...

Una entrada molt curiosa, no sabia res d'estes figueres gegantines.

Bones festes i bon any, Vicent!

Jordi Riera ha dit...

Uep! En tornar per allí ja mos mostraràs ses teues percepcions!

M'ha fet moltíssima gràcia vore una figuera de sa meua illa aquí en aquest blog.


Salut!

Ricardo Basabe ha dit...

Vicent: Te he tomado parte de tu nota sobre la "figuera", para mi blog "Cazador de nubes 2000"...y de paso compartirlo en mi blog. Muchas gracias por la información. Un abrazo