Extracte de l'article publicat en la revista Plaza del mes d'agost |
Fill d'una professora de dibuix de la Facultat de Magisteri, Enric Pertegàs va passar la seua adolescència estudiant en la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, on va destacar pels seus dots artístics. A més, en aquella etapa contactà amb el món del valencianisme, sent amic íntim de diversos lletraferits i artistes del seu entorn, com els germans Daniel i Eduard Martínez Ferrando o el poeta Jacint Maria Mustieles. En 1906, per exemple, Pertegàs era el secretari de Belles Arts de l'associació València Nova, fundada poc abans amb gent procedent de Lo Rat Penat i que va ser la primera organització a demanar autonomia política per a l'antic Regne de València. De fet, ell mateix il·lustrà algunes de les portades de la revista València Nova i les seues primeres obres documentades, a banda de cartells per a corregudes de bous, es mouen en l'àmbit del valencianisme: una caricatura per a un llibre de Daniel Martínez Ferrando en 1910, il·lustracions o portades per als Cuentos maravillosos de Teodor Llorente Falcó, el Breviari romàntic de Mustieles i el poema èpic Ioesa de Maximià Alloza en 1913 i 1914, l'escenografia -amb senyeres i representacions de les províncies valencianes- de l'important Acte d'Afirmació Valencianista del mateix any 1914 o, sobretot, la col·laboració amb Vicent Miquel Carceller (1890-1940), a qui degué conéixer en els entorns de la Joventut Valencianista o de Pàtria Nova, organitzacions que reunien els sectors més polititzats i nacionalistes d'aquell incipient valencianisme.
Pertegàs participà en la major part de les exitoses empreses editorials de Carceller, que no deixaren de créixer en quantitat i difusió des de 1911 fins a 1933. Durant tot aquell període Pertegàs dibuixà vinyetes comicoeròtiques per a les diverses publicacions satíriques de Carceller: en La Traca (1911-1924, en valencià), La Sombra (1924-1926, en valencià), La Chala (1926-1933, en valencià) o La Traca novament (1930-1933, ara en castellà per a tot Espanya). Ho feia amb els pseudònims de Sade (els dibuixos més elegants) i Tramús (els més barroers), així com més avant, en altres publicacions, amb el de Fersal (tot i que este pseudònim se li atribuïx, però no hi ha la certesa total que fóra ell). En la dècada de 1920 també dibuixà per a altres revistes de Carceller, com El Fallero, que tenia un número anual de tirada extensíssima, fins a 100.000 exemplars, publicat quan arribaven les Falles de València per a informar sobre les festes i els monuments, o El Clarín, un setmanari d'actualitat sobre corregudes de bous per a tot el món hispanòfon. En aquella època, igualment, Pertegàs il·lustrà publicacions d'entreteniment eròtic de l'editorial de Carceller que es venien soltes, en format de xicotets contes, així com altres tipus d'obres, com les portades dels llibres Mare Nostrum (1919), de Vicent Blasco Ibáñez, o Sus mejores versos (1929), de Teodor Llorente Olivares.
Quant a l'obra pictòrica, també fou en la dècada de 1920 quan començà a despegar, destacant, en consonància amb el conjunt de la seua obra, per la seua dedicació al nu femení (va ser reconegut com el Julio Romero de Torres valencià, per a situar-nos). En 1919, per exemple, hi hagué una polèmica en la premsa local per l'exposició del seu quadre Égloga, amb una dona nua pentinada de valenciana recolzada sobre un bou. Cinc anys després, en canvi, els seus admiradors celebraven un banquet en el seu honor en el Palace Hotel de València, mentres Pertegàs impartia conferències i preparava exposicions en l'Ateneu Mercantil, viatjava a Menton per a vore a Blasco Ibáñez i decorar part de la seua mansió, i els seus quadres, en definitiva, adquirien fama per tot València. Així, en la dècada de 1930 continuà amb totes aquelles faenes com a dibuixant de revistes, portadista i il·lustrador de llibres, cartellista i pintor, fins que la Guerra Civil truncà per complet la seua carrera. En 1940 Vicent Miquel Carceller va ser condemnat a mort i executat pel nou règim franquista, al mateix temps que l'obra de Pertegàs passava a l'ostracisme, ja que la nuesa femenina no tenia cabuda en la restrictiva societat de postguerra. En conseqüència, es refugià en el món del còmic, en el qual treballà amb el pseudònim de Henry, signant inicialment alguns àlbums en solitari, com La guerra de los Planetas (1943), Ultus, el Rey de la Selva (1943) o Silac, el Hombre León (1945), i posteriorment, fins a la seua mort en 1962, tires en tebeos com Jaimito, Mariló, Juventud Audaz o Pumby.
Podeu trobar més informació en l'article esmentat de la revista Plaza (ací teniu els llocs on comprar-la) i espere que en un futur, amb les notes corresponents, en una revista acadèmica. Mentrestant, ací vos deixe una mostra de la seua obra, per orde més o menys cronològic, ja que és un work in progress i no he pogut comprovar ni trobar les dates i procedències de totes les imatges, una part important de les quals procedix de la pàgina web que el nét del pintor, també anomenat Enrique Pertegás, té en internet (també en podeu trobar moltes més de la seua època de dibuixant de còmics en estos tres enllaços):
Quadre a l'oli de 1901 (quan tenia 17 anys) |
Portada de València Nova. Periódich Regionaliste Quincenal de 1906 |
Cartell per a una correguda de bous en la plaça de Tomelloso en 1908 |
Amb alguns dels seus amics en 1911, com Daniel Martínez Ferrando (el segon per l'esquerra, i Pertegàs és el tercer per l'esquerra) |
Cartell per a una correguda de bous en la plaça nova de Barcelona en 1913 |
Portada de Ioesa, poema èpic de Maximià Alloza publicat en 1914 |
Capçalera de Pàtria Nova. Semanari Valencianiste de 1915 |
Portada de Rassa vensuda, conte de F. Puig Espert per a "El Cuento del Dumenche" en 1915 |
Portada de ¡...Y quina peñora...!, conte de Josep Maria de la Torre per a "El Cuento del Dumenche" en 1915 |
Portada de Com s'acaba una casa, conte de Ventura Vidal per a "El Cuento del Dumenche" en 1915 |
Il·lustració interior de Com s'acaba una casa, conte de Ventura Vidal per a "El Cuento del Dumenche" en 1915 |
Portada de Mare Nostrum, novel·la de Vicent Blasco Ibáñez publicada en 1919 |
Égloga, quadre a l'oli de 1919 |
Salomé, quadre a l'oli de 1919 |
Buda, quadre a l'oli de 1919 |
Amb una model, c. 1920 |
Portada de l'Almanac de La Traca de 1920 (Tramús) |
Escut de l'Editorial Carceller, dissenyat per Pertegàs en 1921 |
Portada de l'Almanac de La Traca de 1923 (Tramús) |
Il·lustració per a la revista de bous El Clarín en 1924 |
Portada d'El Fallero en 1924 |
Portada de Sempre mustio, conte de l'editorial Carceller c. 1925 |
Il·lustració interior de Sempre mustio, conte de l'editorial Carceller c. 1925: -...tota febrosenca, mosegaba, mosegaba... |
Il·lustració interior de Sempre mustio, conte de l'editorial Carceller c. 1925: - ¡Ay, que gros tens el inyectaor! |
En el seu viatge per la Costa Blava en 1925 |
En la casa de Vicent Blasco Ibáñez, a Menton, en 1925 |
Portada d'El Fallero en 1925 |
Portada d'El Fallero en 1926 |
Vinyeta per a La Chala, c. 1926 (Tramús): - ¡Pero, tonto! ¿Quí t'ha dit que tragues els panquemaos, si lo que yo nesesite es la llonganisa? |
Portada de Sus mejores versos, antologia poètica de Teodor Llorente Olivares publicada en 1929 |
Portada d'Amor y sexo, pretesa traducció d'un manual sexual del Dr. Pierre Frecher, c. 1930? (Sade) |
Vinyeta per a La Traca, c. 1930 (Tramús): - Pero, chica: ¿de qué son esas manchas de la falda? - Son manchas de cine. |
Vinyeta per a La Chala, c. 1930 (Tramús): Apresiasió. - No me toque que estos dies estic mala en lo llit. - Calla, tonta; yo sempre he cregut que tú en lo llit estas molt bona. |
Il·lustració interior sobre el bandoler Joan de Serrallonga per al llibre d'Antonio Suárez Guillén Los enemigos de la ley. Bandidos célebres de España, publicat amb l'editorial Guerri en 1930 |
Il·lustració interior sobre el bandoler Joan de Serrallonga per al llibre d'Antonio Suárez Guillén Los enemigos de la ley. Bandidos célebres de España, publicat amb l'editorial Guerri en 1930 |
Il·lustració interior sobre el bandoler Joan de Serrallonga per al llibre d'Antonio Suárez Guillén Los enemigos de la ley. Bandidos célebres de España, publicat amb l'editorial Guerri en 1930 |
Vinyeta per a La Chala, c. 1930 (Tramús): - Acostumà a atres coses, la barreta de carmín se m'antoixa un mondadientes. |
Vinyeta per a La Chala, c. 1930 (Tramús): - Vine, chacho: m'han dit que tens molts dinés. - Sí; tinc un bon negosi entre mans. |
Vinyeta per a La Traca, c. 1930 (Sade): - ¿La he secado bien, señorita? - Mucho. El señorito Pepe siempre me deja húmeda. |
Il·lustració per a El Piropo, 1931 (Sade): "La fumadora" |
Il·lustració per a El Piropo, 1931 (Sade): "Indecisión. ¿Eustaquio? ¿Pedro?" |
Il·lustració per a El Piropo, 1931 (Sade) |
Il·lustració per a El Piropo, 1931 (Sade) |
Il·lustració per a El Piropo, 1931 (Sade): - ¿A ver quién de ustedes me echa un piropo? ¡Si me echan más de uno, mejor! |
Il·lustració per a El Piropo, 1931 (Sade): "Extraordinario de baños. Miss Verano 1931" |
Il·lustració per a El Piropo, 1932 (Sade):"Para bañar el chucho" |
Il·lustració per a El Piropo, 1932 (Sade) |
Il·lustració per a El Piropo, 1932 (Sade): "Nocturno parisino. Apachinette" |
Il·lustració per a El Piropo, 1932 (Sade) |
Il·lustració per a El Piropo, 1932 (Sade): "En ninguna academia de corte encontrarán ustedes una maestra que enseñe más que yo" |
Portada per a La Chala, c. 1932 (Tramús): El sermó de Cuaresma y Cansonetes de Pascua |
Capçalera de Bésame, 1932 (Fersal) |
Il·lustració per a Bésame, 1932 (Fersal): - EL. Es una amistad la del marques, que ¡Pach!, ni me va ni me viene. - ELLA. ¡Hijo, siempre te pasa igual! |
Il·lustració per a Bésame, 1932 (Fersal): - Habiendo aceite, fuego, huevos y patatas, no sé por qué hemos de soportar este desmayo. |
Portada per a l'Almanaque rojo y verde, 1933 (sense signatura) |
Portada per a l'Almanaque nudista, 1933 (Sade) |
Portada per a l'Almanaque de Bésame, 1933 (Fersal) |
Portada per a l'Almanaque de Bésame, 1933 (Sade) |
Portada per a El Fallero, 1933 |
Valenciana mía, quadre a l'oli de 1934 |
En el seu estudi, amb Valenciana mía, quadre a l'oli de 1934 |
Mundo, demonio y carne, quadre a l'oli de 1934 |
En el seu estudi, amb Mundo, demonio y carne, quadre a l'oli de 1934
|
Guitarrista i jove nua, quadre a l'oli, c. 1935?
|
Dibuix particular, c. 1935? |
Dibuix particular, c. 1935? |
La guerra de los planetas, còmic per a l'editorial Guerri publicat en 1943 (Henry) |
Ultus, el Rey de la Selva, còmic per a l'editorial Guerri publicat en 1943 (Henry) |
Silac, el Hombre León, còmic per a l'Editorial Valenciana publicat en 1945 (Henry)
|
"Gestas de la Raza", tira publicada en la revista Jaimito en 1948 (Henry) |
"Gestas de la Raza", núm. 7, tira publicada en la revista Jaimito en 1948 (Henry) |
"Gestas de la Raza", núm. 8, tira publicada en la revista Jaimito en 1948 (Henry) |
"Gestas de la Raza", núm. 12, tira publicada en la revista Jaimito en 1948 (Henry) |
"Gestas de la Raza", núm. 13, tira publicada en la revista Jaimito en 1948 (Henry) |
Vinyeta, c. 1950? (Henry) |
Vinyeta, c. 1950? (Henry) |
Vinyeta, c. 1950? (Henry) |
Vinyeta, c. 1950? (Henry) |
Vinyeta, c. 1950? (Henry) |
Enric Pertegàs en 1960, amb 76 anys |
6 comentaris:
Un article ben interessant sobre un gran artista com ho fou Enric Pertegàs. Per cert, Vicent, ¿per què fas servir el terme "nuu" en comptes de "nu"? Tant el Diccionari Normatiu Valencià de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua com el Diccionari de la Llengua Catalana" de l'Institut d'Estudis Catalans defineixen "nuu" com a "núvol" en el llenguatge poètic.
Ah, doncs per res en concret. És la meua pronúncia de la paraula, m'apareix en els documents medievals -i per tant estic familiaritzat amb el seu ús escrit- i pensava que era totalment normativa, juntament amb "nu", com es recull en el DCVB. Ara mateix ho canvie! ;-)
Magnífic treball. Per cert, a la dóna nua "vestida" de valenciana, no serà "pentinada"?
És fàcil de trobar aquest còmic de la guerra de planetes?
És veritat, ara ho canvie. Havia agafat l'expressió d'un dels articles de la premsa local en aquella polèmica de 1919 sobre el quadre: deia que mostrava una dona "vestida de valenciana", però més avant deixava clar que "la ha vestido de 'desnudo'". Gràcies!
Quant a "La guerra de los planetas", es va fer una reedició en els anys 80 -també de Silac i Ultus- i a voltes es pot trobar a la venda per internet -o supose que en llocs especialitzats de venda de còmics antics també hi hauria manera de trobar-lo...
Un article molt interessant, no coneixia este artista, m'agraden molt els seus dibuixos.
Segurament si en compte de ser valencià fóra català, andalús o madrileny, seria més conegut i ja haurien fet algun reportatge sobre ell en TV.
Ma mare era compradora habitual de la revista "El Fallero", jo les he vist per casa des de ben xicotet.
Enhorabona Vicent i moltes gràcies per descobrir-nos este gran artista.
Una maravilla!
Publica un comentari a l'entrada