Enric Pertegàs (1884-1962), el gran artista valencià del nu femení

Extracte de l'article publicat en la revista Plaza del mes d'agost

Este mes d'agost la revista Plaza em publica en paper un article sobre la figura del pintor, il·lustrador, cartellista i dibuixant de la ciutat de València Enric Pertegàs (1884-1962). Es tracta d'un article molt especial bàsicament per dos raons: en primer lloc, perquè és un personatge que captiva per la seua intensa vida i per la seua important obra centrada en el nu femení, de la qual ho desconeixem pràcticament tot a causa de la repressió franquista, i, en segon lloc, perquè en este text  hi ha una tasca d'investigació pròpia molt més profunda de la que és habitual en els articles de divulgació que escric (com que ningú havia investigat la seua vida, ho he fet jo mateix a través de la premsa de l'època i algun record dels seus descendents). En un futur no molt llunyà convertiré les dades trobades en un article d'investigació que espere que puga ser publicat en alguna revista acadèmica, com Ars Longa, de la Universitat de València, o Archivo de Arte Valenciano, de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles. Mentrimentres, qui estiga interessat en la trajectòria d'Enric Pertegàs pot comprar l'esmentat número d'agost de la revista Plaza i acudir a les pàgines 88-93. Ací, no obstant això, faré cinc cèntims del que he pogut esbrinar sobre la seua carrera i, sobretot, deixaré una mostra gràfica de la seua variada obra que, per qüestions evidents d'espai, no ha pogut exposar-se en la mateixa revista.  

Fill d'una professora de dibuix de la Facultat de Magisteri, Enric Pertegàs va passar la seua adolescència estudiant en la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, on va destacar pels seus dots artístics. A més, en aquella etapa contactà amb el món del valencianisme, sent amic íntim de diversos lletraferits i artistes del seu entorn, com els germans Daniel i Eduard Martínez Ferrando o el poeta Jacint Maria Mustieles. En 1906, per exemple, Pertegàs era el secretari de Belles Arts de l'associació València Nova, fundada poc abans amb gent procedent de Lo Rat Penat i que va ser la primera organització a demanar autonomia política per a l'antic Regne de València. De fet, ell mateix il·lustrà algunes de les portades de la revista València Nova i les seues primeres obres documentades, a banda de cartells per a corregudes de bous, es mouen en l'àmbit del valencianisme: una caricatura per a un llibre de Daniel Martínez Ferrando en 1910, il·lustracions o portades per als Cuentos maravillosos de Teodor Llorente Falcó, el Breviari romàntic de Mustieles i el poema èpic Ioesa de Maximià Alloza en 1913 i 1914, l'escenografia -amb senyeres i representacions de les províncies valencianes- de l'important Acte d'Afirmació Valencianista del mateix any 1914 o, sobretot, la col·laboració amb Vicent Miquel Carceller (1890-1940), a qui degué conéixer en els entorns de la Joventut Valencianista o de Pàtria Nova, organitzacions que reunien els sectors més polititzats i nacionalistes d'aquell incipient valencianisme.

Pertegàs participà en la major part de les exitoses empreses editorials de Carceller, que no deixaren de créixer en quantitat i difusió des de 1911 fins a 1933. Durant tot aquell període Pertegàs dibuixà vinyetes comicoeròtiques per a les diverses publicacions satíriques de Carceller: en La Traca (1911-1924, en valencià), La Sombra (1924-1926, en valencià), La Chala (1926-1933, en valencià) o La Traca novament (1930-1933, ara en castellà per a tot Espanya). Ho feia amb els pseudònims de Sade (els dibuixos més elegants) i Tramús (els més barroers), així com més avant, en altres publicacions, amb el de Fersal (tot i que este pseudònim se li atribuïx, però no hi ha la certesa total que fóra ell). En la dècada de 1920 també dibuixà per a altres revistes de Carceller, com El Fallero, que tenia un número anual de tirada extensíssima, fins a 100.000 exemplars, publicat quan arribaven les Falles de València per a informar sobre les festes i els monuments, o El Clarín, un setmanari d'actualitat sobre corregudes de bous per a tot el món hispanòfon. En aquella època, igualment, Pertegàs il·lustrà publicacions d'entreteniment eròtic de l'editorial de Carceller que es venien soltes, en format de xicotets contes, així com altres tipus d'obres, com les portades dels llibres Mare Nostrum (1919), de Vicent Blasco Ibáñez, o Sus mejores versos (1929), de Teodor Llorente Olivares.

Quant a l'obra pictòrica, també fou en la dècada de 1920 quan començà a despegar, destacant, en consonància amb el conjunt de la seua obra, per la seua dedicació al nu femení (va ser reconegut com el Julio Romero de Torres valencià, per a situar-nos). En 1919, per exemple, hi hagué una polèmica en la premsa local per l'exposició del seu quadre Égloga, amb una dona nua pentinada de valenciana recolzada sobre un bou. Cinc anys després, en canvi, els seus admiradors celebraven un banquet en el seu honor en el Palace Hotel de València, mentres Pertegàs impartia conferències i preparava exposicions en l'Ateneu Mercantil, viatjava a Menton per a vore a Blasco Ibáñez i decorar part de la seua mansió, i els seus quadres, en definitiva, adquirien fama per tot València. Així, en la dècada de 1930 continuà amb totes aquelles faenes com a dibuixant de revistes, portadista i il·lustrador de llibres, cartellista i pintor, fins que la Guerra Civil truncà per complet la seua carrera. En 1940 Vicent Miquel Carceller va ser condemnat a mort i executat pel nou règim franquista, al mateix temps que l'obra de Pertegàs passava a l'ostracisme, ja que la nuesa femenina no tenia cabuda en la restrictiva societat de postguerra. En conseqüència, es refugià en el món del còmic, en el qual treballà amb el pseudònim de Henry, signant inicialment alguns àlbums en solitari, com La guerra de los Planetas (1943), Ultus, el Rey de la Selva (1943) o Silac, el Hombre León (1945), i posteriorment, fins a la seua mort en 1962, tires en tebeos com Jaimito, Mariló, Juventud Audaz o Pumby. 

Podeu trobar més informació en l'article esmentat de la revista Plaza (ací teniu els llocs on comprar-la) i espere que en un futur, amb les notes corresponents, en una revista acadèmica. Mentrestant, ací vos deixe una mostra de la seua obra, per orde més o menys cronològic, ja que és un work in progress i no he pogut comprovar ni trobar les dates i procedències de totes les imatges, una part important de les quals procedix de la pàgina web que el nét del pintor, també anomenat Enrique Pertegás, té en internet (també en podeu trobar moltes més de la seua època de dibuixant de còmics en estos tres enllaços):

Quadre a l'oli de 1901 (quan tenia 17 anys)

Portada de València Nova. Periódich Regionaliste Quincenal de 1906

Cartell per a una correguda de bous en la plaça de Tomelloso en 1908

Amb alguns dels seus amics en 1911, com Daniel Martínez Ferrando (el segon per l'esquerra, i Pertegàs és el tercer per l'esquerra)

Cartell per a una correguda de bous en la plaça nova de Barcelona en 1913

Portada de Ioesa, poema èpic de Maximià Alloza publicat en 1914

Capçalera de Pàtria Nova. Semanari Valencianiste de 1915

Il·lustració de 1915 per a Pàtria Nova. Semanari Valencianiste en commemoració de l'abolició dels Furs de València en 1707: "Per la Jove Valencia la Patria reviu. ¡Patria! ¿No hu veus? Naix el nou día de la redempció"

Portada de Rassa vensuda, conte de F. Puig Espert per a "El Cuento del Dumenche" en 1915

Portada de ¡...Y quina peñora...!, conte de Josep Maria de la Torre per a "El Cuento del Dumenche" en 1915

Portada de Com s'acaba una casa, conte de Ventura Vidal per a "El Cuento del Dumenche" en 1915

Il·lustració interior de Com s'acaba una casa, conte de Ventura Vidal per a "El Cuento del Dumenche" en 1915

Portada de Mare Nostrum, novel·la de Vicent Blasco Ibáñez publicada en 1919

Égloga, quadre a l'oli de 1919

Salomé, quadre a l'oli de 1919

Buda, quadre a l'oli de 1919

Amb una model, c. 1920

Portada de l'Almanac de La Traca de 1920 (Tramús)

Escut de l'Editorial Carceller, dissenyat per Pertegàs en 1921

Portada de l'Almanac de La Traca de 1923 (Tramús)

Il·lustració per a la revista de bous El Clarín en 1924

Portada d'El Fallero en 1924

Portada de Sempre mustio, conte de l'editorial Carceller c. 1925

Il·lustració interior de Sempre mustio, conte de l'editorial Carceller c. 1925: -...tota febrosenca, mosegaba, mosegaba...

Il·lustració interior de Sempre mustio, conte de l'editorial Carceller c. 1925: - ¡Ay, que gros tens el inyectaor!

En el seu viatge per la Costa Blava en 1925

En la casa de Vicent Blasco Ibáñez, a Menton, en 1925

Portada d'El Fallero en 1925

Portada d'El Fallero en 1926

Vinyeta per a La Chala, c. 1926 (Tramús): - ¡Pero, tonto! ¿Quí t'ha dit que tragues els panquemaos, si lo que yo nesesite es la llonganisa?

Vinyeta per a La Chala, c. 1926 (Tramús): - Esta vesprá en els chocs de Pascua vaig a lloirme. Cada ú de nosatros dirichirá un choc. A mí, segons Pepico, me tocará "El doblón está en la mano". - A mí, en que me toque "El conillet", me conforme.

Portada de Sus mejores versos, antologia poètica de Teodor Llorente Olivares publicada en 1929

Portada d'Amor y sexo, pretesa traducció d'un manual sexual del Dr. Pierre Frecher, c. 1930? (Sade)

Vinyeta per a La Traca, c. 1930 (Tramús): - Pero, chica: ¿de qué son esas manchas de la falda? - Son manchas de cine.

Vinyeta per a La Chala, c. 1930 (Tramús): Apresiasió. - No me toque que estos dies estic mala en lo llit. - Calla, tonta; yo sempre he cregut que tú en lo llit estas molt bona.

Il·lustració interior sobre el bandoler Joan de Serrallonga per al llibre d'Antonio Suárez Guillén Los enemigos de la ley. Bandidos célebres de España, publicat amb l'editorial Guerri en 1930

Il·lustració interior sobre el bandoler Joan de Serrallonga per al llibre d'Antonio Suárez Guillén Los enemigos de la ley. Bandidos célebres de España, publicat amb l'editorial Guerri en 1930

Il·lustració interior sobre el bandoler Joan de Serrallonga per al llibre d'Antonio Suárez Guillén Los enemigos de la ley. Bandidos célebres de España, publicat amb l'editorial Guerri en 1930

Vinyeta per a La Chala, c. 1930 (Tramús): - Acostumà a atres coses, la barreta de carmín se m'antoixa un mondadientes.

Vinyeta per a La Chala, c. 1930 (Tramús): - Vine, chacho: m'han dit que tens molts dinés. - Sí; tinc un bon negosi entre mans.

Vinyeta per a La Chala, c. 1930 (Sade): ¿Han vist vostés la modelo que el Marqués de Sade té pera els seus dibuixos? Tot lo món creu que es una chica atrevida, descará, y sin embargo es una mujer-modelo.

Vinyeta per a La Traca, c. 1930 (Sade): - ¿La he secado bien, señorita? - Mucho. El señorito Pepe siempre me deja húmeda.

Il·lustració per a El Piropo, 1931 (Sade): "La fumadora"

Il·lustració per a El Piropo, 1931 (Sade): "Indecisión. ¿Eustaquio? ¿Pedro?"

Il·lustració per a El Piropo, 1931 (Sade)

Il·lustració per a El Piropo, 1931 (Sade)

Il·lustració per a El Piropo, 1931 (Sade): - ¿A ver quién de ustedes me echa un piropo? ¡Si me echan más de uno, mejor!

Il·lustració per a El Piropo, 1931 (Sade): "Extraordinario de baños. Miss Verano 1931"

Il·lustració per a El Piropo, 1932 (Sade):"Para bañar el chucho"

Il·lustració per a El Piropo, 1932 (Sade)

Il·lustració per a El Piropo, 1932 (Sade): "Nocturno parisino. Apachinette"

Il·lustració per a El Piropo, 1932 (Sade)

Il·lustració per a El Piropo, 1932 (Sade): "En ninguna academia de corte encontrarán ustedes una maestra que enseñe más que yo"

Portada per a La Chala, c. 1932 (Tramús): El sermó de Cuaresma y Cansonetes de Pascua

Capçalera de Bésame, 1932 (Fersal)

Il·lustració per a Bésame, 1932 (Fersal): - EL. Es una amistad la del marques, que ¡Pach!, ni me va ni me viene. - ELLA. ¡Hijo, siempre te pasa igual!

Il·lustració per a Bésame, 1932 (Fersal): - Habiendo aceite, fuego, huevos y patatas, no sé por qué hemos de soportar este desmayo.

Portada per a l'Almanaque rojo y verde, 1933 (sense signatura)

Portada per a l'Almanaque nudista, 1933 (Sade)

Portada per a l'Almanaque de Bésame, 1933 (Fersal)

Portada per a l'Almanaque de Bésame, 1933 (Sade)

Portada per a El Fallero, 1933

Valenciana mía, quadre a l'oli de 1934

En el seu estudi, amb Valenciana mía, quadre a l'oli de 1934

Mundo, demonio y carne, quadre a l'oli de 1934

En el seu estudi, amb Mundo, demonio y carne, quadre a l'oli de 1934

Jove nua, quadre a l'oli, c. 1935?

Guitarrista i jove nua, quadre a l'oli, c. 1935?

"El bautizo", quadre a l'oli, c. 1935?

Dibuix particular, c. 1935?

Dibuix particular, c. 1935?

La guerra de los planetas, còmic per a l'editorial Guerri publicat en 1943 (Henry)

Ultus, el Rey de la Selva, còmic per a l'editorial Guerri publicat en 1943 (Henry)

Silac, el Hombre León, còmic per a l'Editorial Valenciana publicat en 1945 (Henry)

Portada d'El Fallero en 1945 (sense signatura)

"Gestas de la Raza", tira publicada en la revista Jaimito en 1948 (Henry)

"Gestas de la Raza", núm. 7, tira publicada en la revista Jaimito en 1948 (Henry)

"Gestas de la Raza", núm. 8, tira publicada en la revista Jaimito en 1948 (Henry)

"Gestas de la Raza", núm. 12, tira publicada en la revista Jaimito en 1948 (Henry)

"Gestas de la Raza", núm. 13, tira publicada en la revista Jaimito en 1948 (Henry)

Vinyeta, c. 1950? (Henry)

Vinyeta, c. 1950? (Henry)

Vinyeta, c. 1950? (Henry)

Vinyeta, c. 1950? (Henry)

Vinyeta, c. 1950? (Henry)

Enric Pertegàs en 1960, amb 76 anys