dimecres, 23 de maig de 2007

Cal fer-los fora...

Estos vots no comptaven. Els nostres sí.

Tot i el que opina un amic bloguista que espere que no estiga irritat el diumenge a la nit en conèixer el resultat de les eleccions municipals i autonòmiques, esta setmana no estic dedicant-la a fer un especial esforç de campanya electoral. Sincerament, no crec que tinga influència sobre ningú com per canviar el vot cap a un lloc o un altre; supose que molt pocs dels que em lligen votaran PP (i si ho fan és que em lligen perquè són amics, no tant per les coses que dic). En tot cas, jo ja he fet campanya entre coneguts i saludats per tal que vagen indispensablement a votar. Els del PP no s'ho qüestionen, van a votar com si fóra una obligació i en pau, i ho dic per experiència familiar pròpia. De qualsevol manera, crec que està en l'ambient, o almenys això em sembla: hi haurà una mobilització major de l'electorat d'esquerres, i com deia la darrera enquesta d'El Mercantil Valenciano és probable que el PP obtinga, si fa no fa, uns resultats similars als darrers, per la qual cosa tot dependrà de l'increment de vot abstencionista de PSOE i Compromís (o EU a València-ciutat).

Només un indici d'esta major mobilització a través d'una notícia d'ahir mateix: los datos difundidos ayer por la Oficina del Censo Electoral, según los cuales se han remitido a 50.454 electores en la Comunitat la documentación para emitir su voto por correo en las elecciones municipales y autonómicas del 27 de mayo. Los datos suponen un incremento de cerca del 30% respecto a las personas que hace cuatro años decidieron votar por correo. Además, este año la Oficina ha aceptado un total de 4.831 solicitudes de voto por correo de valencianos residentes en el extranjero. Hace cuatro años votaron por correo 4.708 valencianos en el exterior. Camps, en la seua estratègia de viure en un món feliç permanent diu que «anticipa» que el PP «se va a salir» por el aumento del voto por correo. Tanmateix, sembla significatiu que augmente el vot per correu total un 30% però només un 2,5% el vot des de l'estranger, tradicionalment més conservador; és a dir, molts dels valencians que han demanat el vot per correu són aquells que viuen a la resta de l'estat, sobretot a Madrid i Barcelona, i pel que conec són més d'esquerres que de dretes, i sembla que en esta ocasió han decidit que ja en tenim prou de PP. Ja vorem què passa.

I tres apunts més:
- Una escatològica frase llegida a Valencianisme.com: Cal fer-los fora del govern, és una urgència com quan estàs cagant-te i no pots aguantar-te.

- Una mostra d'eixe mon feliç permanent de Camps:


- Els vídeos del debat de Canal 9 en què va intervindre l'alcaldable del BLOC per Castelló, Enric Nomdedéu. No l'havia sentit parlar mai i m'ha impressionat. Amb polítics així, tant de dretes com d'esquerres, la política valenciana seria una altra cosa ben diferent. De fet, crec que encapçalant una candidatura autonòmica obtindria uns molt bons resultats. Si teniu temps i ganes, jutgeu vosaltres mateixos:



10 comentaris:

Anònim ha dit...

1)La imatge del camarada Stalin és tan innocent com el mateix Stalin. Pregunte.

2) La trajectòria política del Bloc a Castelló és tan preciosista i barroca com el discurs de Nomdedéu. D'aquells que parlen com àngels u ja té el llom pelat.

Salut!
Fique anònim perquè no em deixa posar el meu nick. Però, vaja, sóc jo.

Vent d Cabylia ha dit...

No sé qui eres, però, bé, supose que la tàctica de la confusió només condueix a una persona.

1) El camarada Stalin estava tronat. El seu vot era el que valia i els de la resta no. Una cosa com els plebiscits de Franco.

2) He sentit parlar molt malament del Bloc de Castelló, però, realment, no conec la seua trajectòria. Simplement sé que polítics així -que almenys tinguen eixa talla en la dialèctica- són els que després reclamen els esquerrans desencantats del País Valencià. Això o és que prefereixen el poder per als soviets, que sol acabar en poders personalistes com els d'Stalin. Pel teu poble-barri n'hi ha bons exemples...

Soca ha dit...

Crec que Nomdedéu diu les coses clares, les explica correctament, és moderat però directe i molt molt educat, perquè creu en el seu poble i el posa per davant de tot.

Ai, l'enveja (fins i tot en això som espanyols?)...

Anònim ha dit...

La tàctica de la confusió només condueix cap a una persona? Xe, Vicent, m'has deixat aborronat!

-El que volia dir com diuen a un xicotet poblet de la Manxa, Andarella certifica que és on estan les millors olives i jo dic que els millors xoriços -per cert, ha eixit per primera volta crec en una tele perquè, en fi, allà també hi ha corrupció urbanística- que "que tienen que ver los cojones con comer trigo". Com veus, he deixat la dialèctica nomdeistica per a una millor ocasió. Si el primer exemple de manipulació, d'engany, de prepotència, d'autoritarisme i barbàrie, per vincular-lo al nostres país que t'ha vingut al cap és Stalin -personatge mort fa més de 50 anys, d'una potència i d'una ideologia estalinista ja quasi soterrada-; malament anem. Si que s'ha interioritzat el desastre...

-Enveja, del Bloc de Castelló?
"Política des de baix cap a dalt" (nigant primer el de dalt); "el bloc compta" (i si sobren els comptes, allà el fem comptar de totes les maneres); "que no et guanyen la partida" (aposta per la banca, la que sempre guanya); "Adéu PP" (Saluts, regnum fabrorum!). Sí, coherència. Que com diuen un tall d'acòlits el Bloc és qui més ha apostat pel Compromís. Pos com tot gat corregut té les seues misèries.

Salut!
Que no m'enrecorde de la contrassenya del nick, però em diverteix que faces hipòtesis, que allò de les teories fantàstiques té la seua cosa, ja ens hem acostumat. Te toca!

Vent d Cabylia ha dit...

Ah, pos m'he equivocat de persona. Els que jugueu a la confusió sou diversos. Andarella sap que el millor embotit el fan a Benissa (o a Senija en tot cas) ;)

- I, collons, què sensible que estàs amb el tema d'Stalin. Si el primer que et ve al cap quan veus una imatge denunciant que la URSS d'Stalin era una dictadura és que cal defensar-lo a mort, sí que estem malament. Pensava que allò de la dictadura del proletariat ja ho havíeu abandonat, però sembla que no, que encara cal aferrar-se als bons exemples històrics que ens ha deixat. No sé quin problema hi ha en criticar Stalin i dir que ací almenys podem votar i que si tenim els governs que tenim és que la gent -per la raó que siga- els vota, i guanyen i tot.

I pel que fa al Bloc de Castelló doncs molt bé, uns venuts, uns "destructores" i tot el que tu vulgues, però, com ja vaig dir, no he tinc experiència directa amb ells així que no puc opinar. Simplement puc dir que almenys trauen bons resultats (i els preferisc a ells que tindre a Fabra) i que el que va de número 2 per darrere de la xiqueta eixa deu estar a punt de suïcidar-se, perquè mâ que té collons la cosa...

Anònim ha dit...

He,he,he, el que està sent demagògic i confús eres tu ara, la sal grossa abunda pel que veig.

-Qui l'ha defensat a mort? Però, què dius! Què t'has begut? Mira, fa uns mesos es va liar una de mil dimonis a Alemanya. Total, perquè un tipo, estudiós de dret constitucional, va afirmar que la Constitució de la URSS (crec que del 53 sinó recorde malament), havia estat la més avançada socialment que cap altra fins al moment. De seguida, els llops li tiraren a la jugular. Però, una cosa és l'aplicació pràctica i una altra és l'articulat en si, i l'home es referia a la segona part. Juguem nosaltres també a confondre?
I l'altra polèmica que es donà igualment a Alemanya és que aquest mateix paio -ara no recorde el nom, l'alemany no és el meu fort- escrigué sobre el passat nazi de molts cristiano-demòcrates dels anys 40, alguns dels creadors de la RFA. De nou, a la jugular; però els comunistes també eren dolents. Sí, val, d'acord; però no estem parlant de comparar... Una cosa no exclou l'altra. I sinó que li ho diguen a PAINE.
-No he estat jo qui parla de Compromís i trau la imatge d'Stalin -inclús abans que la de Franco, que l'hem patit en foc-; no he estat jo qui fique com exemple a Nomdedéu -"encara que no el conec", la contradicció és teua, company- com a bon candidat del Bloc. No he estat jo el retorçut.

Per cert, Andarella m'ha confessat que com l'embotit manxec res, que ací li fiquen massa pebre roig, espècie, i que la carn no es tan bona. Veig que encara ens queda sentit comú, sortosament.

Vent d Cabylia ha dit...

- Sí, ja em va dir que prefereix les botifarres a les sobrassades, però ja se sap que el "pican' és importan'".

- Una cassalleta pel matí no va malament per a escriure sobre les negociacions fiscals de les monarquies feudals.

- I, home, per l'amor de Déu, que jo no trac la imatge d'Stalin en parlar de Compromís (!?). Què t'has begut tu ara? Espere (i supose) que ningú més haja fet eixa interpretació. La imatge simplement representa una dictadura i vol dir: nosaltres que podem, votem. Igual haguera tingut la imatge d'Stalin que la de Franco, però vaig trobar esta, que m'agrada molt el cartellisme soviètic, ves per on.

- I a Nomdedéu com a bon candidat perquè sap parlar davant d'una càmera el torne a posar. I ja ho vaig dir: tant de bo tots els polítics (d'esquerres o de dretes) tingueren eixa visió i eixa talla dialèctica. Potser em conforme amb poc, però crec que és el mínim que es pot demanar als polítics; tanmateix, com en este país encara no hem arribat al mínim vaig destacar la bona actuació de Nomdedéu.

andarella ha dit...

A vore per què teniu que clavar-me a mi i el meu gust en embotit –que damunt no me’l puc menjar– en les vostres paranoies pseudointel·lectuals sobre Stalinisme, el Compromís i Nomdedéu. Anda jaaaa.

Anònim ha dit...

-És el nomoteisme (del grec gnomos + theos), que amb llangonisses i butifarres entra la mar de bé. El problema és la barreja amb l'allioli, que fa fredat.

-Segons eixe criteri exclusivament et regale a Mollà, i en el pack et pots quedar a un altre bon grapat.

Salut!

Vent d Cabylia ha dit...

I força al canut!

Per cert, jo et regale a l'altre Mollà.