diumenge, 20 de maig de 2007

Entre València i Barcelona

Barcelona. Plaça del Pi

Li furte un dels seus pensaments a Tabe: sóc més valencià que mai des que visc a Catalunya. Però afegisc jo: segurament perquè viure a Catalunya et permet no renunciar a cap dels trets de la teua "valenciania", sinó que contràriament els contrasta amb gent pareguda a tu, tot intensificant-los (un fet que segurament no passaria a terres forasteres, malgrat que potser Daninoble opine el contrari).


1 comentari:

Daninoble ha dit...

Plenament d'acord, viure a Catalunya permet mantenir eixos trets. A l'estranger la cosa va diferent, més aviat es tira mà de les noves tecnologies per mantenir un contacte, pero la valenciana la portes tu solet al damunt. Bé, i les parets de l'habitacio.