dijous, 24 de maig del 2007

El misteri de Roca Cuiper

Roca Cuiper (Foto Lo Máximo en Pueblos)

Durant els dies d'estada a València-ciutat em van convidar a dinar a l'Horta Nord. Com que Les Tendetes d'Almàssera estava tancat, vam acostar-nos als misteriosos pobles de Roca Cuiper (Roca Cúper en els papers oficials i administrativament un barri de Meliana). Allí, en una menuda concentració de casetes d'un únic carrer, travessada per les vies del tren, vam descobrir el restaurant Ca Pepico, com diuen per ahí una "joia de l'Horta": cuina de disseny (entrant de crema de bollit, per exemple) i cuina tradicional (ens vam fotre un plats d'esgarrãet, all i pebre, arròs melòs de mar i arròs al forn amb bacallar) a un excel·lent preu. No debades aquell mateix dia hi dinaven José Manuel Llaneza, conseller delegat del Vila-real, amb un grup de peixos grossos, i Federico Félix, president de l'Associació Valenciana d'Empresaris, amb la seua dona. Allò semblava una novel·la de Ferran Torrent.

D'altra banda, absolutament totes les cases tenien cartells contra l'actual projecte de traçat del TGV per l'Horta Nord, que sembla que encara està en discussió, i segons la presidenta de l'associació de veïns els deixaria incomunicats i provocaria inundacions en passar-los en algunes zones a escassos 20 metres. Precisament el ferrocarril és un dels elements que marca Roca Cuiper: a banda d'estar-hi atravessats per les vies, com ja he dit, hi tenen un baixador, en el qual segons afirma l'associació legal Lo máximo en pueblos ningú mai no ha vist pujar o baixar ningú, per la qual cosa ha convocat un concurs, pel qual qui aconseguisca i els envie una fotografia amb este inèdit fet rebrà a canvi un bitllet de 10 viatges des de València a Roca Cuiper i una autèntica roca de Roca. Segons esta mateixa associació, Roca Cuiper té platja, els seus habitants advoquen per la seua independència i dinen a les 11, estant diverses hores de sobretaula; igualment, l'associació afirma que hi ha un home a un dels quatre bars de Roca Cuiper que et dirà "bombonet" i "cuidame'l, eh, que va una mica passãet", un fet totalment verídic, ja que a nosaltres ens va passar fent-nos el carajillo en eixe mateix bar. Tot plegat, un nou món que encara no coneixia a la meravellosa Horta Nord. Llarga vida a Roca Cuiper!


5 comentaris:

Anònim ha dit...

Una comarca fantàstica amb molt per descobrir. A mi del Pepico encara se'm repetix la "grapa" que em vaig fer. Prova a anar un dia a dinar a la Barraca de Toni Montoliu i que et pegue una passejadeta per l'Horta.

Anònim ha dit...

Amunt Roca-Cuiper!! El Restaurant Ca Pepico (tambe les Tendetes d'Almassera) fan uns menjars bonissims i a un preu asequible.
Si t'agrada la comarca i els seus paisatges tan bonics, et recomane que quan pugues passetjat per Mahuella o Teuladella. Dos llogarets molt proxims entre ells envoltats de l'horta mes pura i propers a Massalfassar i Albuixech. Segur que quedes enamorat. Per a anra a menjar ja coneixes els millors llocs!!
NO A L'AVE PER L'HORTA

Anònim ha dit...

o sent pero he de dir-te que tota aquesta información que dius que està justificada amb l'associasió de veïns no es certa.......no sempre es pot saber tot en esta vida, pero si tan interés tens per saber dels barris doncs parla en fonts directes que et puguen resoldre aquest huecos d'informació. Grasies

Vent d Cabylia ha dit...

Ja ho sé, home (o dona). Eixos comentaris eren en to de broma. Simplement deia que era una "associació legal" perquè curiosament van fer uns estatuts i es van oficialitzar, però, evidentment, el que deien eren invencions. M'encanta Roca-Cuiper i després d'esta primera visita he tornat moltes voltes, sobretot a Ca Xoret.

Marina Mollà ha dit...

Això de l'estació fantasma és un clàssic però la gent jove de Meliana hem agafat més d'una vegada el primer tren per a tornar de València i encà mos hem fet tot el camí a peu fins a Meliana... Llàstima que ja no tinguem edats per a d'això i poguem aconseguir el bono de 10 viatges :p

I no t'equivoques en lo de la barraca, això és pa valencians dels altres, n'hi ha llocs millors a la contornà!

Un bes, Vicent.
Marina